Introducció.

A la tardor de 2003 vaig acompanyar als meus fills i un seu amic a veure la baixada de carretons que organitzava Red Bull a Montjuïc. Ens agradà tant que ens vam animar a fabricar-ne un adaptat als nens per fer-hi baixades a les festes majors. L'article que presento té l'objectiu d'explicar els pasos que vaig seguir per fabricar-lo.

El primer que calia era decidir quina forma tindria. Com que m'agraden els vehicles d'època, vaig començar a mirar revistes fins que vaig trobar un Bugatti tipus 13 de l'any 1921 amb carrosseria Wendler. Ja ho tenia, el futur carretó s'asemblaria a aquest, almenys ho intentaria. Vaig dibuixar un esbós en un paper que vaig penjar al taller per tenir de referència i l'endemà mateix m'hi vaig posar.

El projecte va ser llarg i el vaig dur a terme entre els anys 2003 i 2005. Vaig prescindir de les soldadures tant com va ser possible, fabricant un carretó totalment desmuntable, tot collat amb cargols i femelles. La despesa va ser mínima, doncs gairebé sempre vaig utilitzar materials reciclats.

També us avanço que un cop va estar el carretó enllestit i després d'alguna baixada en festes majors va patir unes importants modificacions per tal dotar-lo de més seguretat; principalment rodes, frens i direcció. Ja ho anireu veient.

Intentaré seguir un ordre cronològic. Primer us explicaré cóm vaig construïr la primera versió i després us detallaré les modificacions de millora.

Malauradament moltes de les fotografies no tenen la qualitat que podeu trobar en altres imatges d'aquesta mateixa web. La majoria van ser fetes fa anys quan no disposava encara d'una càmera amb millors prestacions. Ara el carretó el tinc penjat a una paret del taller, potser algun dia m'animo i prenc alguna fotografia millor.

---

Xassís.

Abans de començar calia definir les mides que tindria el futur carretó que va ser pensat per conduir-lo dos nens d'entre 10 i 14 anys. La distància entre eixos seria de 1.700mm i entre rodes de 1.240mm.

Amb tub quadrat de 30mm vaig construïr una estructura inicialment rectangular, tal com veieu a la imatge de la dreta, però més endavant la vag modificar fent-la de forma trapezoidal, més estreta del davant que del darrera. Malauradament no tinc cap fotografia del nou xassís, i no el desmuntaré ara per fer-la, ja us feu la idea.

Per tal de que els eixos de les rodes puguin ser basculants, li vaig acoplar unes dobles pletines al centre de cada travesser amb un colís per on es desplaça un tub quadrat mitjançant un passador.

Vaig aprofitar una parella d'amortidors de bicicleta que vaig trobar al costat d'un contenidor per adaptar-la a l'eix posterior. Ho vaig fer posant els amortidors en horitzontal; un extrem pivotant  a la part fixa del xassís i l'altre lliscant per damunt de l'eix mitjançant un petit corró de nylon. Entre el xassís i l'eix hi ha un parell de ponts per retenir aquest últim. L'eix del davant no porta suspensió però sí que pivota una mica, esmorteït per una goma a cada extrem.

A la imatge de l'esquerra veieu el conjunt de l'eix posterior amb els amortidors.

---

Direcció.

Hi ha diferents maneres de fer una direcció. Després de donar-li moltes voltes vaig decidir-me per utilitzar una cadena de bicicleta que fes córrer transversalment una barra rodona que seria l'encarregada de moure les rodes.

Calia també calcular bé les mides. Quan un cotxe gira, l'angle en que es desplacen les rodes interiors és superior a les rodes exteriors.

Vaig utilitzar angle de ferro de 25mm per fer un travesser on s'hi muntaria el conjunt que després ensamblaré al xassís. La resta d'elements són pinyons de bicicleta de diferents tipus, una cadena, una barra rodona i una pletina.

Vaig fabricar un buje que després vaig acoplar a un pinyó de bicicleta. Més endavant li inseriré una barra pel volant.

El conjunt de la direcció calia acoplar-lo al xassís donant-li la inclinació adequada per tal que quedés perpendicular al volant; d'aquesta manera evitava afegir un cardan.

Collat a la barra que es desplaça hi ha dos tirants que són els encarregats finals de transmetre el moviment a les rodes. Els tirants són regulables per poder alinear la direcció, estan fabricats amb tub de 10mm i amb les rosques a l'interior per que no es vegin. A cada extrem dels tirants una ròtula per donar flexivilitat.

Faltava el volant. Amb un cèrcol d'una cistella de bàsquet, unes barnilles de 6mm i un tub de 10mm reforçat pels extrems vaig tenir fet el volant que vaig inserir al buje de la direcció, collat amb dos passadors. Un passamà a mitja alçada li feia de punt de recolzament. Més endavant vaig folrar el cèrcol amb un cinturó vell de pell negre per donar-li un millor acabat.

A la fotografia de l'esquerra podeu veure la direcció completa i ja muntada.

---

Pedals.

A la introducció ja us avançava que intentaria fer els conjunts totalment desmuntables; amb els pedals teniu un clar exemple. Vaig fer-ne dos d'iguals, pensant en posar frens al davant i al darrera, com les bicicletes i les motos. Per fer els suports vaig fabricar un paquet amb un parell d'angles de ferro de 20mm i un tros de barra rectangular. En un extrem pivota el pedal, que és un tros de tub quadrat amb un rectangle a la part de baix que li dóna cos.

Una molla a la part de sota fa retrocedir el pedal al mateix temps que els frens. També porten els seus respectius tensors on s'insereix la funda del cable i el cable. Per acabar-los, els hi vaig enganxar una goma.

---

Rodes i frens.

Haig de dir que la primera versió era molt rudimentària, tot fet amb rodes i frens de bicicletes velles que havia per casa.

En quan a les rodes del davant, com que havien de poder girar, vaig aprofitar els propis bujes de les mateixes rodes que vaig collar a un pont fet amb passamà que pivotava a l'eix davanter a través de turrions de M10. Amb un passamà vaig fer uns allargaments pels frens que vaig situar al capdamunt de les rodes. Del pedal dret sortia un cable que estirava una rulina que a la vegada actuava en els dos frens davanters. Ja no tinc aquest repartidor doncs a la versió millorada vaig prescindir dels frens del davant, tampoc disposo de cap fotografia.

Les rodes del darrera collades directament a l'eix posterior per mitjà del seus propis bujes. En quan als frens, a més d'uns d'iguals que els del davant, porta un doble sistema de frenada, utilitzant un parell de sabates que ataquen directament a les llandes, disposades a 180º per no desequilibrar les rodes.

Calia que amb un mateix pedal actuessin alhora els quatre frens d'ambdues rodes posteriors. Del pedal esquerra sortia un cable amb la seva funda que estirava una doble rulina que, a la vegada, actuava en els quatre frens mitjançant cables diferents, un a cada fre.

---

Seient.

El taller que utilitzava a casa en aquella època té una porta d'accés petita, més estreta i més baixa que una porta corrent. Quan hagués de treure el carretó, ho hauria de fer de costat; l'alçada del carretó no podia ser superior a l'amplada de la porta. Per tant, el seient tenia que ser abatible.

A dues cadires plegables de càmping els hi vaig treure els braços i les vaig unir, una al costat de l'altre, de manera que es pleguessin alhora. Les vaig collar al xassís; la part del darrera directament i la del davant damunt d'un travesser de fusta per donar-li l'alçada adient.

Tot el seient està folrat amb espuma que vaig treure d'un matalàs vell.

A falta d'un tros de pell, el tapissat seria de roba. Amb les restes d'uns cons de fil vermellòs i una tricotosa circular vaig teixir (en aquell temps em dedicava a la maquinària tèxtil) una peça de punt amb la que vaig entapissar tot el seient.

Més endavant, a l'apartat de millores, veureu quin canvi va patir el seient al ser entapissat amb pell sintètica de color marró.

---

Carrosseria.

Ara toca una de les parts més agraïdes, la carrosseria.

Moltes voltes al cap li vaig donar per trobar el material que utilitzaria; calia que no fos gaire pesat, fàcil de tallar i prou mal·leable. Finalment vaig ensopegar amb unes tires de fibra de vidre transparent d'1mm, les que havien substituit els paletes de les lluminàries d'una nau industrial. Ja disposava del material principal.

Com ja he explicat a l'apartat del seient, caldrà treure el carretó per una porta petita. En aquest cas vaig optar per construir la carrosseria de forma independent del xassís. La carrosseria serà un conjunt independent que s'ensamblarà a la resta del carretó i es collarà amb cargols.

Primer de tot vaig adaptar uns perfils d'alumini dotat d'uns anclatges damunt dels quals anirà muntada la carrosseria.

A continuació vaig començar a fer l'estructura de la carrosseria. Era convenient que no fos gaire pesada i just lo suficientment forta per aguantar la fibra de vidre. Ho vaig fer amb fulloles i llistons de fusta que feien de costelles de l'estructura.

Un cop l'estructura va estar enllestida ja la podia folrar de fibra de vidre. Amb cola blanca i uns petits cargols que collava a uns suports de fusta disposats al voltant de l'estructura, vaig anar folrant-la i després retallant l'excedent de fibra amb una serra de calar.

Les tires de fibra de vidre que tenia feien poc més d'un metre d'amplada, per tant, vaig haver de fer un afegit tal com podeu veure a la fotografia de l'esquerra. Finalment vaig practicar-li uns talls allargats per on passarien els cables dels frens.

La carrosseria ja està a punt per pintar. Vaig evitar de posar paraxocs, parafangs i parabrises per motius de seguretat, quan menys coses sobresurtissin del carretó millor.

Vaig desmuntar-la del xassís, la vaig treure del taller de costat per la porta petita, amb l'ajuda de la meva dona i la vam baixar al garatge.

Vaig pintar-la amb pistola i diluïda amb disolvent al 15%. La pintura utilitzada va ser acrílica de la marca Titan i color Ancla-536, el que vaig creure més semblant als Bugatti que veia a les revistes.

Per donar sensació de relleu, al voltant de la parrilla vaig adaptar-li un marc de fullola pintat de color imitació al cromat. El fons de la parrilla també el vaig pintar primer de color cromat, després vaig retallar una xapa perforada a la mida de la parrilla, la vaig sobre-posar i pintar amb spray negre. Finalment vaig retirar la xapa i ja veieu el resultat a la imatge de la dreta.

Com a tocs finals vaig imprimir un logo de Bugatti sobre paper de polièster que vaig enganxar a un tros de fullola de la mateixa mida i a la part de dalt

Simulant el tap del radiador, el tap d'un flascó de plàstic.

---

Els acabats.

Amb dos bols de cuina d'acer inoxidable i un parell de barnilles doblegades vaig simular els fars davanters.

Al lateral esquerra li vaig collar una botzina de joguina i el volant el vaig folrar amb un cinturó de pell negre.

A la part de baix de la parrilla hi ha un forat roscat a M10 on s'hi colla una armella per poder arrossegar el carretó a les pujades. Aprofitant aquest forat vaig fer una manivela per donar-li un aire més antic, a les baixades l'enretirava.

Al lateral dret li vaig enganxar una rèplica d'una placa de característiques tal com portaven els cotxes en aquella època. La vaig imprimir amb paper de polièster de color plata i collar amb quatre cargols.

A la part del darrera li vaig colocar un tros de la mateixa fibra de vidre utilitzada a la carrosseria però pintat de color cromat. Amb aixó intentava trencar el color blau i donar una mica de volum, simulant un paraxocs.

Amb dos catadiòptrics d'una caravan vaig donar per acabada la part del darrera.

Vaig imprimir un full de paper de polièster simulant el tablier, amb un compta-quilòmetres, un compta-revolucions i el logo Bugatti. La fotografia que veieu a l'esquerra és recent, en aquell temps el volant era folrat de negre.

---

Primeres proves.

A mitjans de novembre de 2005, un cop el carretó va estar enllestit, el vàrem treure al carrer per primer cop per provar-lo.

El vam carregar a un remolc per dur-lo a un lloc sense trànsit i amb lleugeres baixades per tal de fer les primeres proves.

El lloc triat va ser un polígon proper a casa. Com que era dissabte no hi havia gens de trànsit i les pendents eren lleugeres, perfecte per fer les primeres proves.

Situats al capdamunt d'una lleugera pendent, només faltava una empenta per que el carretó fes la primera baixada, som-hi.

Calia algun retoc però funcionava. Dues coses eren les que més m'havien preocupat; la direcció que anava prou bé i els frens, que malgrat frenaven, podien millorar força.

El carretó estava preparat per estrenar-se a una baixada de trastos que organitzaven a Montornès del Vallès i que ja ens havíem inscrit setmanes enrere.

---

Baixades amb la primera versió.

La primera baixada a la que vam assistir fou a Montornès del Vallès, a finals de novembre de 2005. El meu fill Roger i el seu amic Isaac, degudament vestits d'època amb un guardapols que els hi va fer la meva dona i un corbatí, estaven a punt, només els hi faltava el casc.

Evidentment no vam guanyar la prova de velocitat, ni en aquesta baixada ni en cap altra. No és un carretó pensat per córrer; pesa poc, el punt de gravetat el té alt i les rodes del davant es torcen una mica. Però el més important és que la canalla disfrutava i sempre arribaven a la meta sense pendre mal.

Aquí s'hi van afegir en Roger i l'Oleguer, ja eren tres damunt el Bugatti.

Després de la primera baixada, vàrem seguir altres festes majors de pobles propers.

---

Modificacions i millores.

Com ja us havia avançat a la introducció, durant la tardor del 2006 vaig fer importants modificacions al carretó, principalment a les rodes, frens i direcció que intentaré detallar en aquest apartat.

Les rodes eren un punt feble. Un bon amic em va aconsseguir quatre rodes de Derby Variant amb els seus corresponents frens. Així doncs vaig substituir les rodes de bicicleta i els seus frens per aquestes noves rodes. Amb quatre pletines i dos gruixos vaig fer un parell de ponts que pivotaven a l'eix davanter a través de turrions de M10. Vaig prescindir dels frens del davant.

El mateix amb les rodes del darrera, però aquestes amb els frens de tambor que portaven incorporats. Unes pletines soldades a l'eix posterior fixen els dos frens.

Unes arandeles d'alumini collades a les llandes mitjançant dos cargols li donen un millor acabat.

També vaig substituir el repartidor dels frens. Si recordeu, a l'anterior versió el cable estirava una doble rulina, ara és una corredera que llisca per unes guies de nylon.

Com que havia prescindit del fre del davant, sobrava un pedal. Vaig aprofitar-lo per afegir un sistema de fre d'emergència: Vaig adaptar un parell de tubs quadrats de 30mm que pivoten al xassís i ataquen directament els pneumàtics, una forma molt barruera però efectiva. Una parella de molles els fan retrocedir. Ho podeu veure a la imatge de la dreta. Mes endavant acoplaria un fre de mà que, a la vegada, també actuarà sobre aquest sistema.

La direcció era l'altre element que calia millorar, funcionava bé i mai va donar cap problema, malgrat que la trobava molt feble.

Vaig mantenir el mateix sistema de moviment però reforçant-la. Tant el pinyó d'arrossegament com els pinyons tensors van quedar millor fixats.

Abans, l'encarregada de donar el moviment a les rodes era una barra rodona que lliscava transversalment, guiada per dos suports foradats al diàmetre de la barra. A la nova versió la que transmet el moviment a les rodes és una corredera rectangular que llisca de forma transversal per unes guies de nylon. Hem guanyat seguretat, doncs la corredera va molt més guiada i el conjunt sencer està més reforçat. També el volant es mou millor.

Amb un tub de 10mm, una barnilla, una molla, un suport i una lleva vaig construir una maneta que servia de fre de mà. La vaig acoplar al fre d'emergència. Després la vaig folrar, inicialment de pell negre, després de pell sintètica marró, igual que el seient i el volant.

---

Baixades amb l'última versió.

En Roger i l'Arnau a Sentmenat (Novembre de 2006)

Les modificacions de que us parlava a l'apartat anterior les vam estrenar a la baixada de Sentmenat, aixó era el novembre de 2006.

En Roger i l'Isaac a Castellar del Vallès (Setembre de 2007)

A la baixada del setembre de 2007 a Castellar del Vallès vam guanyar el primer premi al trasto millor construit. Malauradament en aquesta baixada van quedar malferits uns atres corredors; van haver de ser atesos i traslladats en ambulància a l'hospital .

Pocs dies més tard anàvem a Palau de Plegamans.

Per a la baixada de Sentmenat del juny de 2008 vam estrenar entapissat. L'amic Enric em va aconsseguir un tros de pell sintètica de color marró amb el que vaig entapissar el seient, i folrar el volant i la maneta del fre de mà.

Els nois s'anaven fent grans al mateix temps que també pesaven més, el carretó ja s'havia quedat petit per ells. Aquesta va ser l'última baixada a la que vam assitir.

Quatre anys va estar desat el carretó, penjat en una paret del garatge. Per la festa major de Sant Fost de Campsentelles de 2012 van organitzar la 1ª baixada de Trastos. Com que era la baixada de casa vam decidir participar-hi.

Ens faltaven els nens, doncs els nostres ja no ho eren. Unes noies amigues del meu fill que pesaven poquet es van animar i ens hi vam inscriure. A l'hora de la veritat i veient les pronunciades pendents de la cursa es van tirar enrere. Els nens que ja no ho eren s'hi van tirar, en Roger i en Guillem.

Van fer dues baixades sense cap problema, però a la tercera van patir un lleu accident que va malmetre el carretó. El torno a tenir desat al garatge en espera de disposar de temps i ganes de reparar-lo. Potser quan tornin a haver-hi nens per casa m'animo.