El setembre de 2022 vam comprar una caravana de l'any 1972 per reformar-la, marca Adria i model 380 . Aquest article pretén ensenyar-vos pas a pas com va ser el procés.
Introducció.
Recollint-la a Verges (Setembre de 2020)
A casa som aficionats al caravaning i com podeu veure en aquest blog, altres maneres de passar el temps que tinc son el bricolatge i la restauració. Aquestes tres casuístiques van fer que durant les vacances del 2020 ens vinguéssin ganes de reformar una caravana antiga per tal que la disfrutin el nostre fill i la seva parella. La farem al seu gust.
Recent tornats a casa ens vam posar a buscar. Posats a triar, havia de ser una caravana del anys 70 o anterior, petita, d'entre tres i quatre metres, inferior als 750 Kg, de caixa arrodonida i planxa llisa. No vam trigar gaire a trobar el que volíem, un parell de setmanes intenses navegant per la xarxa, unes quantes trucades a possibles venedors i un viatge a Verges on vam tancar el tracte.
La vam comprar el 5 de setembre del 2020 a Verges (Baix Empordà) per 500 Eur. Sembla ser que era d'una família holandesa que l'havia deixat abandonada en un càmping de la zona.
De camí cap a casa
Com podeu veure a les fotografies, estava en molt mal estat, en prou feines vam poder dur-la a casa.
Però sí, vam arribar a casa sense problemes.
A continuació us aniré explicant el procés que vam seguir per reformar-la.
Malgrat que miraré de seguir un ordre cronològic, no sempre podrà ser, doncs ho he separat en diferents apartats i en algun cas uns depenen d'altres per avançar.
Preparació.
Buidant-la i fent una primera tria: guardar o llençar
El primer que vam fer és buidar-la de tot el que eren estris addicionals, el que no formava part del mobiliari o de l'estructura. Ja fora, una primera classificació; el que guardaríem per què pensàvem podia fer-nos servei més endavant i el que llençaríem per considerar que estimàvem no valia o ens feia fàstic.
La segona tria va ser més agressiva i vam llençar la majoria de coses. Us avanço que vam llençar-ne algunes que en el futur haguéssim aprofitat i en vam guardar d'altres que dos anys més tard van anar a parar a la deixalleria. Si més no vam fer una bona neteja.
Desmuntant peces de l'exterior
Per fora també vam treure tot el que vam poder: el bagul que estava trencat, enganxines, nanses, els perfils d'alumini, etc.
A la imatge del costat només veureu que hi falta el bagul, de la resta de coses que us he detallat no tinc fotografies del moment.
Més d'hora que tard calia verificar l'estat del terra. Ja suposàvem que estaria en mal estat, però el resultat de la comprovació va ser pitjor de l'esperat.
Vam arrencar el sol de vinil per tenir accés al terra. A sota, molt podrit, principalment la part del davant i els dos racons del darrera.
Com que l'única manera de reparar-ho era substituir part del terra, vam optar per desmuntar tot el mobiliari que tocava al terra, deixant només l'armari gran i les dues parets de la cuina.
Caravana tapada amb funda
Inicialment la caravana la teníem al pati de casa. Per por de que es mullés i es podrís encara més del que ja estava, la tapava i destapava amb una funda cada cop que hi treballàvem. Gens pràctic.
S'apropava el mal temps i havíem de trobar una solució per posar-la a aixoplug.
Al garatge no hi entrava per alçada, li faltava un bon tros a la porta.
Al meu fill se li va acudir de desmuntar l'eix de rodes per tal de baixar alçada i després entrar-la amb unes tanquetes.
Així ho vam fer. Un cop tret l'eix, vam construir uns suports per adaptar-hi unes rodetes de carretó que vam acoplar alos espàrregs de suport de l'eix. Juntament amb la roda jockey va ser suficient per entrar-la al garatge. Veieu que no sobrava espai.
Un cop a cobert, vam procedir a desmuntar finestres, gomes, reixetes de ventilació, claraboia, endoll d'entrada de corrent, llum de sobre la porta, etc. És a dir, tot el que unia la part exterior amb la interior.
Ens temiem lo pitjor, que sota les gomes de les finestres també trobéssim la fusta podrida, però no, la grata sorpresa va ser que estava sa. Les parets s'havien salvat.
El Terra.
Vam passar un temps dubtant de com resoldríem el problema del terra, sobretot per la mandra que feia ficar-nos amb la feina més desagradable de tot el projecte. Som ja a mitjans de novembre del 2020.
Ens decidim per prendre mides actuals i arrencar completament la part del davant.
Tallem la fullola superior per veure on hi ha la unió dels llistons i treiem els cargols que subjecten el terra amb la llança. Com que molta part estava podrida i en aquest punt els laterals de la caravana no estaven fixats al terra, no va costar massa aixecar-lo.
Ja tenim un forat de 2x1,5 metres aproximadament.
Ara calia reposar el terra.
Un fuster ens va perfilar els llistons dels laterals que havien de tenir la forma necessària per ficar-se entre els panels dels laterals.
Vam reproduir el terra que havíem tret: un marc fet amb els llistons perfilats sobre una base de fullola, encreuament de llistons, pintat amb pintura impermeabble i emplenat amb porexpan.
Nou terra vist des de dalt
Nou terra vist des de sota
Abans de muntar el terra, s'havia de reforçar la part d'estructura que ha quedat a la caravana.
Col·loquem el nou terra a la caravana.
Aquest és un espai de temps mort.
Vam tenir el projecte gairebé aturat des de finals de setembre del 2020 fins a finals d'agost del 2021. Dos motius el van provocar; el primer va ser de caire personal, càrrega de feina afegit a un curs que em va ocupar força temps. Però la raó principal fou que vam caure en una considerable desmotivació, ja us he comentat al començament d'aquest apartat que això del terra era feixug.
Passades les vacances d'estiu del 2021 vam fer el que a casa vam anomenar simpàticament "El Pla" i que a partir d'aquí vam seguir fil per randa fins culminar el projecte. Principalment ens vam marcar fites, la principal estrenar la caravana la primera setmana de l'agost vinent, 2022. Això requeria dedicar-l'hi tot el temps possible.
Des d'agost del 2021 fins a mitjans de juliol del 2022 hi vam treballar gairebé cada dia. Entre setmana un promig de dues hores i els caps de setmana una mica més.
Som ja a finals d'agost de 2021. Reprenem el projecte amb moltes ganes i empenta.
L'havíem deixat just posat el nou terra al seu lloc.
Alguns del forats per on han de passar els cargols que subjecten el terra a les bigues inferiors no coincidien amb els llistons gruixuts. Els vam reforçar, posar cargols i collar.
Ens assegurem de que tot el voltant quedi ben segellat amb Sikaflex 221i. Aquest producte ens acompanyarà durant tot el projecte.
Per disposar d'una mica més d'espai pla on hi haurà el menjador, posem reforços al final del terra, així l'allarguem uns 15Cm.
Per finalitzar aquesta part del terra, escampem boletes de cola blanca, capa de fullola per damunt i grapes.
La part del darrera no estava tant malament. Vam reforçar-la amb un nou llistó transversal i per sota sanejar la fullola.
Un cop acabat de sanejar el terra, calia donar-li l'acabat final. Vam trigar unes setmanes a fer-ho perquè abans voliem sanejar les parets interiors i pintar-les.
A les dues imatges de sota podeu veure ja el sòl laminat posat. les parets interiors ja estaven sanejades i pintades en el moment de posar el terra, cosa que us presentaré en el següent apartat.
Vista des del darrera
Vista des del davant
Parets interiors.
Damunt la porta va quedar un forat ovalat on hi havia el llum, d'uns 15x10Cm i el pijor, una esquerda a la xapa exterior que anava des del sostre de la caravana fins la porta. Calia tapar-ho
Es va retallar per dins i li vam fer un marc de fusta per omplir el forat. A aquest marc li vam afegir pel costat de fora una xapa d'alumini i a aquesta una altra amb la forma i gruix del forat. Això es va enganxar amb soldadura freda. Per dins una fullola a la mida.
Acabat amb masilla de pintor per dins i per fora de dos components, lija i la corresponent pintura posterior.
La finestra original de la cuina ens molestava pel disseny que teníem al cap. Vam decidir tapar-la per dins, per fora mantindrem la finestra però serà cega.
Vam folrar tot l'ample de la paret de la que serà la futura cuina amb fullola.
Per fora vam segellar les cantonades de la finestra i de les reixetes de ventilació amb Sikaflex 221i i vam pintar la part exterior amb pintura impermeable.
Les parets interiors, els armaris superiors i el gran (els hem mantingut) seran de color blanc.
Molta lija, masilla de pintor, més lija fins a quedar el més llis possible.
Després tres capes de pintura mate de color blanc per a mobles més una capa de vernís incolor satinat. A dins ho vam aplicar amb rodet.
Cuina.
El primer que vam fer és comprar una nevera de tipus domèstic i dos mòduls de Ikea de 40Cm d'amplada. Anirien un al costat de l'altre i marcarien les mides d'amplada de la cuina i l'alçada de l'encimera.
Calia fer una tarima per anivellar els dos armaris i la nevera, alhora que salvar el pas de rodes. La part de dalt dels armariets i la nevera quedarien per sota de la futura encimera. La tarima només és un suport, no es veurà quan estigui acabat, ho taparem amb un sòcol.
El següent pas va ser fer la paret de la dreta i allargar la de l'esquerra (recordeu que aquesta paret, igual que les dues de l'armari gran es van salvar, principalment per que donessin una mica de cos a la caravana que ja estava prou afeblida).
El procés que veureu a continuació no pot ser més artesanal.
Consisteix en marcs fets amb llistons de fusta de 15x15mm collats amb visos i cola blanca, reforçat amb travessers, contraplacat amb fullola de 3mm, cantos aplacats, 3 capes de pintura blanca amb rodet, una capa de vernís i molta molta paciència.
El frontal el vam fer amb rajoles de vinil de 3mm enganxades amb cola de impacte, tal com indicava el fabricant.
Al cap d'un temps se'ns van desenganxar algunes de les rajoles i les vam tornar a enganxar amb "No mas clavos".
La vitrina es va construir amb la mateixa tècnica que les parets de la cuina. Consistia en un prestatge que abarca tota l'amplada de la cuina, a la dreta es va deixar un espai pel microones i a l'esquerra es va aixecar la vitrina resseguint el perfil arrodonit del sostre.
Als Encants de Barcelona vam comprar una pell, amb la qual vam construir els tiradors de la vitrina. Donada la forma i enganxats amb cola de impacte.
El vidre és fals, el que veieu és un plàstic dels que es posen dins els armaris per no ratllar-los, queda prou bé i no pesa gens.
L'encimera es va comprar a Ikea. Tallada a la mida i aplacada pels costat del tall, que és el que queda a mà esquerra.
La pica és un bol d'acer inoxidable, dels de batre clares, amb forats al fons fets amb broca. Per sota hi ha una peça de nylon tornejada a la mida, amb una junta tòrica, que recull l'aigua i la canalitza a l'exterior mitjançant un tub de plàstic que travessa el terra de la caravana i surt per sota.
En quan a l'aixeta, artesania pura. A partir d'un tub quadrat d'acer inoxidable, tallat i soldat fins aconsseguir la forma desitjada. A la part baixa una valona soldada per donar-li acabat i tapar el forat de l'encimera. Per sota acaba en un tub rodó soldat que encaixa en un ràcord pneumàtic automàtic de 10mm. Es pot treure i posar, també girar-la 180º.
Dues portes i un calaix de Ikea amb tiradors del tipus caravana. dos bases d'endoll al lateral dret i un llum sota la vitrina. Una barra d'acer inoxidable de cap a cap per penjar-hi estris.
Finalment un sòcol a la part de baix amb un pedal que activa la bomba de 12VDC ubicada sota el llit dins un dipòsit de 20l.
I aquí el resultat final de la cuina.
Menjador.
Ambdós bancs s'obren per dalt amb el clàssic sistema de les caravanes, tipus bagul. El de la dreta, a més té un calaix per facilitar el poder-hi accedir des de l'exterior.
Aquest calaix éstà fet amb forma de cunya per arribar al final de tot i aprofitar encara més l'espai. Es subjecta amb dos patins de fusta que llisquen per damunt de l'estructura del banc i per dues rodetes al davant. El seu frontal és acabat en pintura, igual que la resta, i el tiradors de polsador com els de la cuina i l'armari.
La taula havia de ser plegable i corredera. Vam partir d'una vella taula de fusta de pi massissa de 40mm de gruix. Vam tallar-la a l'esbiaix i arrodonir-li les dues cantonades exteriors. Després decapar-la per complet, doncs estava pintada.
Com que el nivell de la taula quedaria per damunt del reforç de la paret, calia afegir-li un gruix de fusta per sota per tal d'anivellar.
Per l'element de subjecció vam aprofitar el sistema original; una guia de plàstic collada a la taula i un perfil d'alumini collat a la paret. Així ja la teníem corredera. Envernissada amb vernís incolor brillant, 5 capes a rodet.
Amb la pota ens vam distreure una mica per fer que es plegués amb una sola mà: vam construir una caixeta de fusta on li vam collar la pota i tot el conjunt va fixat a la part de sota de la taula mitjançant una frontissa. Dins porta un picaport que fa que s'obri i tanqui a través d'un gallet.
Menjador acabat
Llit.
El llit és un canapé abatible, quan sigui obert accedirem a la totalitat de l'espai de sota.
Vam partir d'un vell somnier de 135 Cm que hi havia per casa. El vam tallar en tres trossos per tal que el reforç longitudinal quedés centrat i vam tallar-li l'excedent, havia de fer 120 Cm.
Calia que fos desmuntable, sinó no el podríem entrar a la caravana. Així que vam soldar una de les parts i fer-li unes metxes a l'altra, ja l'acabarem de collar quan sigui dins.
Fabriquem dos casquets de nylon, de 40mm de diàmetre per 80mm de llargada, i els collem al somnier mitjançant cargols de M8.
Aquests casquets pivoten en dos marcs de fusta que van collats a la part del darrere de les parets laterals, de manera que el llit resseguirà la paret del fons quan s'obri.
Per descansar el somnier, muntem dos suports de fusta a la part del davant, que a la vegada serviran per subjectar la tapa inferior.
Per tal que els casquets de nylon no s'aixequin, vam fabricar unes brides d'alumini per fixar-los.
Per acabar, calia assegurar que el llit no s'abocaria quan el pes caigués a la part del darrere. Vam idear un sistema amb dues palanques i molles que l'enclava, després una corda el desclava quan l'aixequem.
Un vell bastó de caminar ens permet subjectar el llit quan l'obrim.
Només faltava un bon matalàs i llit acabat.
Armaris i calaixos.
A sota l'armari va quedar llire l'espai que ocupava la calefacció. El vam ocupar construint dos calaixos amb fustes aprofitades i dues parelles de guies.
El de sota havia de tenir una forma extranya, doncs quedaria per damunt del pas de rodes.
Vam pintar els frontals de blanc i folrar l'interior. Els tiradors son de polsador, del tipus caravana, iguals que els de sota la cuina i el de sota el banc del menjador.
La porta de l'armari és l'original. Fora enganxines que van costar de treure, massilla per tapar forats i imperfeccions i pintat de blanc. Vam posar les mateixes frontisses que vam pintar de blanc també.
El mirall que originalment estava fora el vam posar dintre i vam canviar la barra. Per fora tirador de polsador, com els calaixos.
Entre la porta i l'armari vam posar dos cubs d'Ikea. El de sota tapa el pas de rodes, amb una porta feta amb una fullola folrada de la mateixa tela dels coixins del menjador i tirador de pell. El de sobre queda obert.
Els armaris superiors i els prestatges estaven en bon estat i a més ben integrats, des del primer moment vam tenir clar que els mantindríem.
Les quatre portes sí estaven tocades i les vam posar noves, de Dm. Amortidors nous i tiradors de pell.
Confecció.
Els enfosquidors son estors totalment artesanals.
Vaig comprar quatre estors en un basar, els més barats que vaig trobar, només per aprofitar-ne el mecanisme i el cordó de boletes (el cordó i mecanisme blau que veieu a la imatge de sota, és amb el que vaig fer el prototipus). També, a Leroy Merlin, vaig aconsseguir tela opaca "foscurit", de la que per fora és de color alumini i per dins beige. Uns barres de fusta de 20mm, vuit escaires, unes varilles d'acer inoxidable per fer pes i un perfil de plàstic per l'acabat inferior va ser tot el necessari. Tot plegat 114Eur per a les quatre cortines, prou bé comparat amb el que em demanaven per comprar-les fetes.
La construcció va ser senzilla. Primer tallar les barres de fusta a la mida, tornejar-les una mica dels extrems per que encaixéssin al mecanisme i a l'eix boig. La part més delicada va ser tallar la tela, ben escairada i a la mida exacta. Amb cinta adhesiva de doble cara s'enganxa la tela a la barra per la part superior, per la inferior s'enganxa la varilla d'acer inoxidable i es tapa amb el perfil de plàstic. Tot el conjunt va collat sota les biseres mitjançant una parella d'escaires mecanitzades per tal d'allotjar-hi el mecanisme.
Les cortines decoratives les va fer la meva dona. Son quatre cortines dobles sustentades per gafets a les guies originals.
Els coixins dels bancs del menjador també les va fer la meva dona. Dins hi ha les escumes originals tallades a la corresponent mida.
Electricitat.
La instal·lació elèctrica la vam anar fent a mida que avançàvem. Les connexions estan ubicades sota el llit.
La pinya i la manguera d'entrada és nova, de 13 pins. També és nova la base d'entrada d'alimentació de 220VAC.
A la part esquerra de les imatges de sota podeu veure la caixa de connexions de 12VDC, la caixa del mig acull les connexions de 220VAC i la de més a la dreta és la del diferencial i magnetotèrmic.
El transformador marró és l'original, funciona correctament. Li vaig canviar els cables i pintar-lo. Només serveix per alimentar la bomba d'aigua.
La imatge de la dreta correspont a l'interior de l'armari. Aquí hi ha una altra caixa de connexions que centralitza els cables de la zona.
Per fora, els pilots davanters i els del darrera, aquests últims son del tipus camió.
Dins tenim tres punts d'il·luminació; un damunt la taula del menjador, un altre amagat sota la vitrina de la cuina i el tercer sobre el llit.
Pel que fa als endolls, penso que no en faltaran. En tenim a la cuina, al menjador, dins l'armari, al capçal, als peus i sota el llit, a l'entrada i finalment un d'estanc sota la caravana.
La nevera i el microones estan connectats directament a la caixa de connexions principal. En el cas de la nevera, disposa d'un interruptor amagat dins el banc dels seu costat per poder-la desconnectar.
Per acabar aquest apartat d'electricitat, vam instal·lar un carregador de mòbils invisible sota el cub de l'entrada.
Pintura exterior.
Abans de pintar, hem de fer la feina més feixuga, la preparació.
En primer lloc calia tapar les imperfeccions amb massilla de poliuretà de dos components i lijar-ho amb la pulidora orbital. A continuació, amb cinta de pintor i papers de diari tapar el que no es vol pintar.
L'espai també s'havia d'acondicionar. Primer ben net, després vam posar una lona al sostre del garatge per tal que no caigués pols, folrar les parets amb plàstic i el terra amb cartrons.
Després de les tres primeres capes de pintura.
Veureu que no havíem pintat els perfils d'alumini que envolten la caravana, la idea inicial era deixar-los del color original. No ens agradava, malgrat haver-los sanejat i pulit, es veien vells, i en contrast amb la xapa recent pintada encara s'amplificava més.
Doncs ja us podeu imaginar el següent pas: un parell de capes més per igualar-ho tot de blanc. Això ho vam fer setmanes després.
També aprofitem per pintar altres elements: somnier, llança, perfileria, etc.
Unes setmanes després de tenir-ho pintat de blanc, va tocar pintar la franja negra.
Tot i que no som professionals de la pintura, el resultat va ser prou satisfactori.
Porta.
La porta estava podrida. Inicialment vam començar a sanejar-la però ben aviat vam estimar convenient de fer-la nova.
De l'original vam aprofitar les dues xapes exteriors, els perfils d'alumini, les frontisses i la reixeta de ventilació.
Pel costat interior la vam folrar amb fullola i per l'exterior li vam enganxar la xapa original amb cola de impacte.
Ambdues parts envoltades dels perfils d'alumini originals, ben segellats amb Sikaflex 221i
Pintada amb pistola i pintura de poliuretà de dos components. Finalment se li col·loca el pany, la reixeta i les frontisses.
Només faltava posar el perfil de goma i porta acabada.
Claraboia.
La claraboia s'hagués salvat només que hagués trobat la coberta, però no hi va haver manera. És de 50Cm i no la trobava. Així que va tocar comprar-ne una de sencera de la marca Fiamma, i canviar-la per complet. L'aventatge és que la nova duia l'enfosquidor i la mosquitera incorporada.
Desmuntar la vella va costar força, estava molt enganxada i vaig haver de tallar-la amb la radial. Un cop fora vam comprovar que el sostre estava sa, només que un pel desenganxat de la xapa, cosa que vam solucionar amb cola de impacte. Amb la serra de calar, vam escairar les quatre cantonades que eren arrodonides.
El muntatge molt senzill: ben net amb alcohol, un bon cordó de Sikaflex 221i i col·locar la part de dalt, després la de sota i collar amb 12 cargols, fent un bon paquet. Per últim el marc amb la mosquitera i l'enfosquidor collat al sostre amb quatre cargols.
Llança.
La llança estava en un estat lamentable, molt rovellada, però per sort era superficial i es podia aprofitar la majoria.
En primer lloc desmuntar les peces de la llança i portar-les al taller per sanejar el que es pogués.
Un cop al taller, desmembrar totes les peces. Netejar, lijar i comprar el que estimàvem necessari; un fuelle i el conjunt de roda jockey.
El pistó que que transmet la inèrcia estava clavat respecte el cos, calgué molta lija i paciència per desclavar-lo. Finalment una engreixada i salvat. El mateix haig de dir de l'amortidor del fre d'inèrcia, pensava que s'hauria de canviar, però es va poder aprofitar.
Vam protegir els interiors de les peces que treballen i procedir a pintar amb pistola. Primer imprimació blanca i després un parell de capes de pintura negra brillant.
Amb les bigues vam fer el mateix; imprimació i pintura negra brillant. La part de sota la caravana també, però aquí ho vam fer amb rodet.
Un cop vam tenir les peces pintades, vam muntar el conjunt de la llança en el taller, després instal·lar-ho a les bigues. Òbviament tots els cargols nous.
Com a toc distintiu, un mànec de pell per a l'empunyadura del fre de mà.
Finestres.
Pel cost econòmic que tenen les finestres, havíem de fer tot el possible per salvar-les.
En primer lloc vam desmembrar totes les peces, després una bona neteja amb aigua i sabó, vigilant de que no entrés aigua pels forats dels cargols, doncs les finestres son de doble vidre.
Els "vidres" estaven sans, sense esquerdes ni ratllades importants, però molt mates. Vam comprar uns kits per donar brillantor als fars dels cotxes i el vam aplicar a les finestres. Bàsicament es tracta de lijar amb teles molt fines i després passar-li un puliment.
Les manetes, els tancaments i els compasos son els originals. Les manetes i els tancaments els vam netejar i pintar. En quan als compasos, desmuntar-los, neteja, engreix i muntar-los de nou.
Les finestres del davant, del darrera i la falsa de la cuina, basculen sobre un perfil d'alumini. Aquest també va ser sanejat, pintat del color corresponent i muntat a la finestra. Totes aquestes peces les vam muntar a les finestres.
Les gomes de les finestres del davant i del darrera, que son les que s'obren, no vam tenir problema en trobar-les, gairebé totes les botigues online nacionals les tenen.
El problema va estar en les gomes de les finestres laterals, les fixes. No trobava el mateix perfil i per panels de 25mm. Finalment les vaig comprar-les a Anglaterra, amb el conseqüent sobre-cost d'aduanes.
Muntar les dues finestres del davant i del darrera va ser fàcil.
La goma d'aquestes finestres duia adhesiu incorporat a la part interior. Només posar-la de manera que resseguís tota la finestra i tallar l'excedent. A continuació se li posa la tapa blanca.
Com que les finestres ja les teníem amb el perfil superior muntat, només calgué un cordó de Sikaflex 221i i collar-los a la caravana amb cargols de rosca-xapa.
Per últim els suports de tancament i un dels extrems dels compasos que van collats damunt la goma.
Per dins
Per fora
Vam suar per posar les dues finestres fixes dels laterals. Després de diferents proves i uns quants vídeos de Youtube, les vam poder col·locar. El que vam fer és posar la goma envoltant la finestra i després tot el conjunt ficar-lo de fora cap endins.
Un cop muntada li vam posar sikaflex 221i per dins les gomes.
Tenim pendent de muntar el reforç de goma.
Per dins
Per fora
El forat de la finestra falsa de la cuina es va tapar amb porexpan i fullola, després pintura impermeable i finalment pintat de color negre.
Vam enganxar un cordó de goma al voltant de la finestra i la vam collar a la caravana mitjançant el seu suport d'alumini superior i uns cargols que travessen els forats on originalment hi havía les manetes.
Acabats exteriors.
Les reixetes de ventilació van ser un altre dels problemes.
Hi havia els dos forats originals i calia posar-li's la reixeta corresponent. No trobava la que s'adeqüés al forat, o eren grans o bé petites. Quedava l'opció de posar-ne una de les planes, les senzilles, però no ens agradaven.
Vaig decidir fer un híbrid; aprofitar el cos de les reixetes originals i fer-li un marc nou. Dir-vos que abans dels marcs definitius (els que veieu), en vag fer dos models que no ens van fer el pes; un era amb passamans d'alumini i l'altre amb metacrilat.
Es tracta de dos marcs, d'una sola peça, fets amb la planxa d'alumini del vell recubriment de la calefacció. Estan tallats amb la radial i foradats.
Les reixetes originals es van retallar de manera que només quedés el cos, es van col·locar als forats respectius segellades amb Sikaflex 221i. Finalment els marcs collats al damunt amb cargols de rosca-xapa.
Queda prou bé i sense cost.
Els perfils longitudinals els vam arrencar al començament, estaven en mal estat. Son cars i comprar-los de nou ens desequilibrava el pressupost. Calia una solució alternativa
Vaig fer una prova amb un perfil d'alumini dels que s'utilitzen a les cases per separar els terres, son relativament barats. Aquest feia 30mm d'ample per 0,5 de gruix. Enganxat amb "No más clavos". La prova va funcionar bé i ens agradava més el resltat que no pas l'original; més fi. Per tant, endavant
Vam comprar tots els perfils necessaris per 110 Eur, els vam tallar a les corresponents mides i pintar de blanc o negre segons anirien a dalt o a baix.
Aquí queda el resultat, ben fi.
El suports dels fars posteriors, la matrícula i els catadiòptrics son els originals, només pintats i tornats a collar a la caravana.
El retenidor original de la porta ens agadava i és molt pràctic, però estava fet malbé. Era de goma d'una sola peça
En vam reproduir un a partir d'un taco de nylon i un tros de goma negra.
No podia faltar el logo. L'original era de metacrilat i estava destrossat. El nou vam fer-lo d'enganxina de plàstic amb fons transparent. En un futur el farem de vinil, però per ara ja passa així.
En vam fer varis de diferents mides i els vam anar provant. Finalment ens vam decantar per posar-lo darrere, a la dreta i a dalt.
Eix de rodes.
Potes.
Sortida del Garatge.
Som el 19 de juny de 2022, dia important i emocionant per nosaltres. Després d'any i mig dins el garatge, finalment la treiem al descobert. En aquest capítol explicarem com ho vam fer.
Amb dues tanquetes ubicades sota la biga transversal posterior, la vella roda jockey i l'ajuda de tota la família la vam anar empenyent cap enfora.
Al no disposar de fre encara, vam enganxar-li el cotxe així que va sortir una mica enfora. D'aquesta manera la controlava bé.
Un cop va ser prou enfora com per poder aixecar-la sense por a tocar la porta del garatge, vam procedir a muntar l'eix de rodes (recordeu que feia molt de temps que el teníem preparat). Va ser fàcil, introduir-lo sota la caravana amb l'ajuda d'una fusta i ficar els 4 forats dels suports dins els espàrregs, després femelles.
Amb dos gats, taulons i burriquetes vam aixecar la caravana el suficient per poder muntar-li les dues rodes, les quals havíem pintat les llantes i posar pneumàtics nous.
A continuació vam muntar les quatre potes, que també feia temps teníem preparades. Aquestes van collades amb tres cargols i femella cadascuna.
Ja la tenim a fora i la podem moure sense dificultat, però compte que el pati fa un xic de baixada i encara no tenim el fre muntat. Unes falques de fusta ens ajuden.
Amortidors.
El mateix model d'amortidors originals no els vam trobar. Vam comprar-ne dos de la marca Alko, el model verd, que és el recomanat per a pesos inferiors a 750Kg. El problema és que els nous son una mica més llargs. Soc conscient que no és la millor manera, però per aprofitar-los vam fer unes pletines de ferro amb un espàrreg i la vam soldar directamnet a les bigues inferiors, uns 15 Cm més endavant de la metxa original.
Fre.
La varilla del fre la vam lijar i pintar de negre, vam canviar-li el tensor i muntar-ho a la caravana acoplant una banda al sistema que duu incorporat l'eix i l'altra al pistó d'inèrcia de la llança.
Per tensar-lo adequadament, vam aixecar la caravana de manera que les odes quedin lliures. Després provar-ho amb el fre de mà i amb el de inèrcia.
Baixos.
El sanejament dels baixos va ser una tasca prou feixuga, sobretot per la mala postura, poc espai d'alçada i sempre al terra, però s'havia de fer.
Vam segellar tots els possibles punts d'entrada d'aigua amb Sikaflex 221i, després pintar els baixos amb un parell de capes de pintura impermeable.
Les bigues de sota també lijades i pintades de color negre, així com part dels baixos que també vam pintar de negre.
La caravana duia un suport per a la roda de recanvi; el vam sanejar també i després li vam col·locar una roda que vam comprar en un desguàs.
Proves.
Prova superada, tot bé. L'equip del projecte ben satisfet, hi falta la meva filla i la meva jove.
Tornem cap a casa, desenganxem i li farem quatre retocs de pintura i alguna coseta que havia quedat pendent (el pany de la porta, els catadiòptrics, el logo ... La tindrem a punt per l'1 d'agost, segons el Pla definit l'agost de l'any passat.
Sortides.
La primera sortida de veritat va ser l'1 d'agost de 2022, destí Cerdanya.
Aquí vam tenir l'oportunitat de provar l'estanqueitat de la caravana, doncs els nois van patir quatre dies seguits de fortes tormentes amb resultat més que satisfactori, gens d'aigua.
