Punts de referència:
Càmping Pirineus (Saneja) – Ermita de Sant Martí d’Aravó –
Font de Sant Martí d’Aravó – Pont de Sant Martí – Font del pont de Sant
Martí – Font de les Monges – Safareig de les Monges – Mirador de la
plaça de l’ajuntament de Puigcerdà - Font d’en Llanas – Capella de la
Mare de Déu de la Guia – Font de la plaça del Sol de Puigcerdà -
Campanar de Puigcerdà – Font de la plaça dels Herois de Puigcerdà –
Convent de Sant Domènec de Puigcerdà – Església de Sant Domènec de
Puigcerdà - Font d’en Lleres – Llac de Puigcerdà - Font del parc
Schierbeck - Font del Cúcuru – Càmping Pirineus.
Fitxa tècnica:
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Distància |
Durada |
Alçada
mínima |
Alçada
màxima |
Desnivell
pujant |
Desnivell
baixant |
Dificultat |
Senyalització |
Punts
d'aigua |
Data
de l'excursió |
9,3 Km |
2h 35' |
1.146 m |
1.216 m |
144 m |
144 m |
Fàcil |
A trams |
Si |
3-08-12 |
Descripció:
Passejada semi-urbana que ens permet conèixer les principals
fonts de Puigcerdà i aprofitar per visitar l’ermita de Sant Martí
d’Aravó i el seu pont. La tornada la farem pel camí de la Vinyola, a la
part francesa.
Aproximació:
Iniciarem la sortida a l’entrada del càmping Pirineus, situat
al Km 2 de la carretera GIV-4035 (carretera de Guils de Cerdanya), un
centenar de metres abans d’arribar a Saneja.
Mapes:
Clica
per enllaçar
amb aquest itinerari a Wikiloc.
Clica per
enllaçar
amb aquest itinerari a GoogleMaps.
Itinerari:
Estem situats a l’entrada del càmping Pirineus, creuem la
carretera i agafem un camí carreter que surt de davant mateix. El camí
és ample i planeja, de seguida a l’esquerra ens queda una bassa
artificial i un viver, a continuació deixem a la dreta una granja. Uns
750 metres després enllacem amb el camí que vé de Saneja, nosaltres a
l’esquerra. Aviat trobem, a mà dreta, unes pistes de pàdel i tot seguit
serem a una petita plaça, enfront hi ha l’ermita de Sant Martí d’Aravó.
Un cop visitada l’ermita seguim pel carrer Set en direcció
llevant fins el final. Ja veurem uns gronxadors, una taula de pedra i
al fons, en un racó, la font.
La font és una petita
construcció per sota del nivell del terra actual, feta de pedra local
(còdols granítics de riu), on s’observa un tub metàl·lic del qual raja
l’aigua. S’hi accedeix per un esglaó que dóna just per posar-hi els
peus. L’entorn és agradable, amb una taula i gronxadors.
Girem a la dreta pel mateix carrer Set fins anar a parar al
carrer del Pont (a la dreta aniriem a Bolvir) que fem a l’esquerra fins
l’encreuamant (a l’esquerra tornariem al càmping, a la dreta aniriem a
la carretera N-260). El creuem recte i uns metres més endavant estem
damunt del pont de Sant Martí.
Bell
exemple de l’arquitectura
civil medieval. Travessa el riu Aravó o Querol, fent de marge dels
termes municipals de Guils i Puigcerdà. Per ell passava la “strata
ceretana”. La base del pont podria ser d'època romana. Té dos ulls, els
arcs dels quals són del segle XIV, època en que es va dur a terme la
seva reconstrucció.
Un cop hem sortit del pont caminem uns 10 metres i ens desviem
a l’esquerra per un corriol que baixa al riu, on hi trobem la font del
pont de Sant Martí.
Situada
sota el pont de Sant Martí, a pocs metres de la riba
esquerra del riu Aravó o Querol. S’hi
accedeix des del mateix pont per
un caminet que baixa al riu. L’aigua brolla per un tub de plàstic
clavat en unes pedres que queden per sota del nivell del terra, després
desaigua directament al riu.
Tornem a pujar fins l’alçada del pont i ens dirigim en
direcció nord cap el polígon industrial. Anem a buscar l’avinguda del
Pirineus que ens durà fins l’estació de tren. Des de la plaça de
l’estació ens enfilem pel carrer del Pendís i esperem que ens toqui el
torn per agafar el cremallera que ens pujarà al Raval de les Monges. Si
no es vol pujar amb el cremallera es pot fer per unes escales que
s’agafen a l’esquerra. Aquí podrem visitar la font de les monges i el
seu safareig.
Es
troba al Raval de les
Monges de Puigcerdà, al costat mateix de l’ascensor que s’utilitza per
pujar a
la plaça de l’ajuntament. La font está construïda a la paret de
les escales que pujen a la plaça, la pica és de granit, està recolzada
sobre una base de pedra de còdols de riu, emmarcat tot el conjunt dins
d'un arc de mig punt. L’aigua surt per una aixeta de llautó. Al costat
de l’aixeta d’aigua de captació n’hi ha una altra amb aigua de la xarxa
municipal, amb el seu rètol cadasquna. Aquest racó tan acollidor,
assolellat, ple de caliu, et predisposa a crear la imatge del que devia
ser aquest indret en temps de les monges, un lloc de trobament dels que
anaven a buscar aigua a la font i de conversa per les dones que anaven
a rentar al safareig del costat. El nom ve donat per un convent de
monges clarisses que hi va haver-hi, una mica més avall, des del 1351
fins el segle XVII. A l’altra banda de les escales hi ha el safareig.
És
un safareig de granit dins
un recinte rectangular de volta de canó, treballada amb aparell rústec
de pedra devastada. La volta és adovellada amb pedres posades de forma
radial, del mateix estil que la font. La configuració de l'obra és
típicament popular. Racó idoni per a estar a recer de les inclemències
del temps.
Del costat mateix surt un ascensor que ens puja a la plaça de
l’ajuntament, des d’on gaudim d’unes magnífiques vistes de la Cerdanya
(també es pot pujar per unes escales que surten del costat mateix del
safareig). Sortim de l’ascensor i ens trobem a la plaça de l’ajuntament
de Puigcerdà. A partir d’aquí fem una passejada per Puigcerdà que ens
porta a visitar diferents font i alguns dels indrets més interessants
de la vila.
La
plaça de l’ajuntament té
una balconada que ens permet gaudir d’excel.lent vistes de la Cerdanya,
hi ha qui l’anomena “el Mirador de la Cerdanya”.
Es troba al carrer del mateix
nom, al costat de la capella de la Mare de Déu de la Guia, en
una
cantonada
on el carrer s’eixampla una mica i forma una petita placeta.
La font queda a la part baixa de la paret d’una casa. Està feta amb
pedres grans, amb una coberta de volta i una aixeta de pulsador de
llautó.Un
metre per damunt de l’aixeta es pot veure el registre de
la
mina. A la dreta de la font hi ha un poema de la poetesa Magdalena
Masip gravat en unes rajoles de ceràmica.
Situada
al carrer de la font
d’en Llanas, al costat mateix de la font. Es tracta d’una petita
capella dedicada a la Mare de Déu de la Guia i a Sant Cristòfol.
És
una font d’aigua de xarxa,
dedicada als qui van donar la vida per Catalunya i la llibertat en la
guerra que l’any 1659 va concloure amb el Tractat del Pirineus. És una
font d’una sola peça, construïda en una gran roca de forma rectangular,
plantada al mig de la plaça. Té un forat al mig d’una de les quatre
parets on hi ha insertada l’aixeta de llautó de pulsador i la pica. De
la part de dalt de la font surt un sol metàl.lic.
Un
dels símbols més
característics de Puigcerdà. Es tracta del campanar de l’antiga
església parroquial
de Santa Maria, una construcció gòtica, que fou
enderrocada l’any 1936. El campanar té una alçada de 35 metres i
descansa sobre quatre pilars rectangulars de granit originals, a partir
d’on arrenca la torre octogonal (S. XVIII ). Està coronat per una
àmplia terrassa i té una vista panoràmica extraordinària.Cal destacar
la portalada ogival interior del segle XIV feta amb marbre roig
d’Isòvol la qual corresponia a una de les portes de l’església.
Actualment s’obre al públic durant els mesos de Juliol i Agost.
És
una font d’aigua de xarxa,
de construcció moderna, feta totalment de ferro amb una forma
piramidal
inclinada. L’aigua raja al prèmer amb el peu un pulsador que hi ha al
terra; aquesta cau directament a terra on hi ha un desaigüe també de
ferro.
De
l’ordre dels Predicadors.
Fou fundat el 1290 sota la protecció de Jaume I de Mallorca. Es
composava per l’església, edifici conventual, claustre i el cementiri.
Com a convent va desaparèixer el 1835 amb l’exclaustració derivada de
la desamortització.Del claustre en resta un lateral que s’arranjà el
1978. Avui acull el Casal Sant Domènec de la Tercera Edat, la
biblioteca Comtat de Cerdanya, l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya,
l’Institut d’Estudis Ceretans i les Joventuts Musicals de Cerdanya.
Edifici
de finals del segle
XIII, molt reformat durant el segle XV, amb una gran nau única coberta
a
doble vessant sobre arcs ogivals que descarreguen sobre contraforts.
Enmig d'aquests s'obren capelles laterals, una d'elles amb notables
pintures murals gòtiques del 1362. Cal destacar la portada, amb
arquivoltes apuntades que descansen sobre columnes amb capitells
esculpits. Va ser rehabilitatda com a parroquial el 1946.
És
una font tradicional per
als vilatans, on era costum anar-hi a buscar aigua. Construïda amb
ciment,
es troba al nivell de terra adossada a una casa en un lloc
ombrívol i fresc. L’aigua brolla per un tub de ferro i cau en una pica
quadrada de ciment que és enfonsada al terra. L’entorn compta amb bancs
i ombra.
La seva construcció es remunta
al segle XIII. El seu origen podia haver estat una zona de molleres o
un petit embassament natural. El primer escrit que l'esmenta data del 2
de desembre de 1262. Alimentat per la sèquia de Puigcerdà, ha estat un
gran subministrador d’aigua, tant pel regadiu com per la neteja del
clavegueram, per fer front als incendis i per la producció de gel.
Aquest llac artificial el podem veure gelat durant els hiverns més
freds. Avui és un gran espai de lleure.
És
una font d’aigua de xarxa,
localitzada en un racó del parc Schierbeck. El nom del parc vé donat
pel
seu impulsor, German Schierbeck (Copenhaguen, 1842 – Barcelona,
1912), cònsol de Dinamarca a Barcelona a mitjans del segle XIX. El 1925
es posà la primera pedra d’acord amb un projecte de Joan S. Roig. El
darrer projecte de remodelació data
del 1992, fet per l’arquitecte David Ferrer. La paret de la font és una
pedra allargada que descansa
damunt d’una pica de forma arrodonida; tota la font sembla que estigui
asseguda damunt del banc de pedra on descansa. L’aigua surt per una
aixeta de llautó de pulsador.
Sortim del parc Schierbeck pel passeig de la Sèquia a
l’esquerra, a l’arribar al primer carrer ja veiem senyalitzada la font
del Cúcuru en un cartell; s’hi accedeix per un vial i una escala.
Tal
i com indica un cartell al
passeig de la Sèquia, és emplaçada a l’esquerra del camí d’Enveig, al
principi en un nivell inferior, on s’accedeix per un vial i una escala.
D’allà s’inicia un torrent que descendeix cap a la plana. Es troba en
un planer del terreny fet expressament i delimitat per uns murs de
còdols lligats amb ciment. La font és ubicada en una sort de capell
feta igualment de còdols relligats amb ciment. Al seu bell mig hi ha
una aixeta de bronze de botó de pressió frontal. A banda i banda, una
paret de contenció de terres en forma de semicercle l’emmarca, alhora
que hi permet l’existència de bancs. És un espai ombrívol amb una
bonica arbreda, on podem trobar taules i un espai per fer-hi foc.
Des
de sempre ha estat una font tradicional per anar a berenar, com es
documenta al 1912, moment en què es realitza una important reforma de
la font per tal de condicionar-la com a lloc d’esbarjo.
Aquí acaba el nostre recorregut per Puigcerdà, ara tornarem al
càmping pel camí de la Vinyola: De la font del Cúcuru s’inicia un
torrent descendent que seguim fins arribar a la plana on girem a la
dreta pel camí d’Enveitg; el seguim uns 500 metres fins que arribem a
la via del tren; deixem el camí que duiem, creuem la via i ara
continuem pel camí de la Vinyola. Quan hem caminat uns 1000 metres,
abans d’arribar a una fita que delimita Espanya-França (42.4476,1.9112)Clica
per veure'n la ubicació.
, girem a
l’esquerra per un camí que baixa fins un camp de conreu. Seguim el camp
pel marge esquerra fins trobar un tronc d’arbre caigut, molt gran, que
saltem; creuem un altre camp i d’aquí surt un corriol molt desdibuixat
que ens porta a un pont que ens
permet creuar el riu Aravó (o Querol).
Un cop a l’altre banda del riu creuem un altre camp, sempre en direcció
sud (compte que al final del camp hi ha uns aiguamolls) fins trobar un
camí que ens queda just davant. El camí puja una mica, a la dreta ens
queda una sèquia d’aigua. Ja no abandonem aquest camí, obviant-ne
d’altres que ens menen. El camí passa enmig d’un camp gran de conreu, a
l’esquerra veiem de lluny el càmping Pirineus, després comencen uns
apartaments i de seguida arribem a l’avinguda President Macià de
Saneja. Ara només queda baixar per aquesta avinguda fins la carretera i
uns metres més avall, a mà esquerra, està el càmping.
Inici i final d’aquesta passejada.