Punts de referència:
Àrea de lleure de la Font Picant (Argentona) - Font Picant
d'Argentona - Font de les Oliveres - Font de la Cua Llarga - Font d'en
Baló - Font del Llop - Castell de Burriac - Collet de Burriac – Àrea de
lleure de la Font Picant.
Fitxa tècnica:
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Distància |
Durada |
Alçada
mínima |
Alçada
màxima |
Desnivell
pujant |
Desnivell
baixant |
Dificultat |
Senyalització |
Punts
d'aigua |
Data
de l'excursió |
6,7 Km |
1h 50' |
92 m |
383 m |
439 m |
439 m |
Fàcil |
A trams |
Si |
4-11-12 |
Descripció:
L'excursió d'avui presenta una de les diverses ascensions que
es poden fer al castell de Burriac, un dels monuments més emblemàtics
del Maresme. En aquesta ocasió des de localitat d'Argentona i
complementant la ruta amb la visita a algunes de les tantes fonts
existents a la població.
Començarem i acabarem a la Font Picant,
famosa per la naturalesa de la seva aigua mineral gasificada.
Inicialment ens dirigirem cap a ponent on coneixerem les fonts de les
Oliveres, la de la Cua Llarga i la d'en Baló. Tot seguit farem cap el
sud, passarem per la font del Llop i pujarem al Castell de Burriac pel
dret. La tornada la farem pel collet de Burriac on ens desviarem a la
dreta per uns senders menys freqüentats, deixarem el Turó del Oriols a
la dreta, i acabarem altre cop a la Font Picant.
Argentona és coneguda com la ciutat de
les fonts, i són nombroses les fonts d'aigua mineral que solquen el
municipi, moltes d'elles de gran tradició a la comarca. Cal dir que en
el terme municipal estan catalogades més de dues-centes fonts, però
tristament molt poques tenen cabal d'aigua. Malgrat tot, des de
l'esforç desinteressat de nombroses persones i entitats, com el Grup de
Fonts d'Argentona, s'estan reconstruint moltes d'elles per tal de
preservar aquest meravellós tresor cultural i històric que fa tant
característica la vila d'Argentona.
Aproximació:
L'accés a Argentona el podem fer per la carretera C-1415c,
coneguda com la carretera de Parpers, que uneix Granollers amb Mataró,
o per l'autopista B-40, que uneix igualment el Vallès Oriental i el
Maresme i també per l'autopista del Maresme que enllaça Barcelona amb
Palafolls. Un cop entrem al nucli urbà d'Argentona anirem seguint els
senyals que indiquen la "Font Picant", on aparcarem el cotxe.
Mapes:
Clica
per enllaçar
amb aquest itinerari a Wikiloc.
Clica per
enllaçar
amb aquest itinerari a GoogleMaps.
Itinerari:
0 |
0h
|
0 Km
|
94
m |
41.5473,2.3973 |
Àrea
de lleure de la Font Picant (Argentona) |
L'àrea de lleure de la Font Picant forma l'espai verd públic més
important d'Argentona, amb més de 20.000 m². Fou a mitjan segle XIX, a
causa de les propietats curatives de l'aigua de la font, que hi fou
construït un balneari on acudien a fer cures importants personatges de
la burgesia. El 1898, però, el balneari tancà les portes i durant un
temps el nou propietari intentà, sense èxit, l'explotació de les aigües
"Argentona". El 1900, l'entorn fou urbanitzat amb una nova avinguda i
la construcció de xalets de lloguer. Al llarg del segle XX, fou un punt
de trobada i esbarjo molt important, acudia molta gent (tant de la vila
com d eles rodalies) per passar-hi el diumenge i prendre aigua amb
anissos. Fins el 1976 encara s'utilitzà el mostrador on se servia
l'aigua picant. Posteriorment, l'indret caigué en un abandonament del
qual encara no s'ha recuperat i en l'actualitat les seves restes són
només un trist record de l'activitat que hi tingué lloc anys enrere.
Sortosament, l'any 2002 l'Ajuntament d'Argentona n'adquirí la propietat
amb la voluntat de recuperar-la. Durant l'any 2008 es van dur a terme
diverses tasques de recuperació de la font Picant i l'entorn que van
reconvertir l'espai en una zona agradable on passejar, prendre la
fresca o, simplement, estar-s'hi. Acabades les tasques de rehabilitació
s'han realitzat diverses prospeccions que han permès recuperar el pou,
la mina i la veta d'aigua de la font Picant.
Podem començar visitant la font que dóna nom a la zona i que
està a pocs metres, al final d'un passeig tancat per arbres a banda i
banda.
La font més popular d'Argentona, emplaçada dins
l'àrea de lleure que porta el seu nom, situada als afores de la vila
pel sud, al final del carrer Torrent de Mada (no confondre amb el
carrer del Torrent de Madà). S'hi accedeix fàcilment seguint els rètols
informatius que hi ha dins el nucli urbà.
La font queda al final d'un bonic passeig arbrat,
dins un recinte arrecerat per un mur de pedra i tancat per un extrem
mitjançant un enreixat de ferro forjat, les portes del qual s'obren
cada dia de 9h a 18h. Entrant a mà esquerra hi trobem l'accés a la mina
i enfront la sortida d'aigües a través de tres aixetes: Per les dues
laterals de polsador raja aigua "picant", directa de la mina, que no ha
perdut les qualitats de "picant" que l'han caracteritzada
tradicionalment i que li han conferit renom i prestigi. De la bonica
aixeta central raja aigua tractada provinent de la xarxa municipal. Les
aigües són recollides per una pica allargada, tant ampla com ho és el
frontal.
Fou a mitjan segle XIX, a causa de les propietats curatives de
l'aigua de la font, que hi fou construït un balneari on acudien a fer
cures importants personatges de la burgesia. El 1898, però, el balneari
tancà les portes i durant un temps el nou propietari intentà, sense
èxit, l'explotació de les aigües "Argentona". El 1900, l'entorn fou
urbanitzat amb una nova avinguda i la construcció de xalets de lloguer.
Al llarg del segle XX, fou un punt de trobada i esbarjo molt important,
acudia molta gent (tant de la vila com de les rodalies) per passar-hi
el diumenge i prendre aigua amb anissos. Fins el 1976 encara s'utilitzà
el mostrador on se servia l'aigua picant. Posteriorment, l'indret
caigué en un abandonament del qual encara no s'ha recuperat i en
l'actualitat les seves restes són només un trist record de l'activitat
que hi tingué lloc anys enrere. Sortosament, l'any 2002 l'Ajuntament
d'Argentona n'adquirí la propietat amb la voluntat de recuperar-la.
Durant l'any 2008 es van dur a terme diverses tasques de recuperació de
la font Picant i l'entorn que van reconvertir l'espai en una zona
agradable on passejar, prendre la fresca o, simplement, estar-s'hi.
Acabades les tasques de rehabilitació s'han realitzat diverses
prospeccions que han permès recuperar el pou, la mina i la veta d'aigua
de la font Picant.
L'àrea de lleure de la Font Picant forma l'espai verd públic més
important d'Argentona, amb més de 20.000 m².
Comencem la passejada a la font Picant. Un cop vista la font
seguim pel carrer asfaltat de l'avinguda Nostra Senyora de la Salut,
seguim endavant. Uns metres més endavant, en el primer encreuament, a
la nostra esquerra hi trobem el Pi d'en Ballot. Pugem per l'avinguda
Nostra Senyora de la Salut i, al trobar el primer carrer, el passatge
Ferraters, girem a l'esquerra. Continuem per aquest carrer i quan
trobem el següent carrer, hem de girar a la dreta, tot pujant per
l'avinguda Ferraters, fins al final. Acaba l'avinguda Ferraters, i
arribem al carrer d'en Joan Grau i Giol, (sense asfaltar), i girem a la
dreta per un caminet que vira cap a l'esquerra i s'introdueix en un
torrent frondós. Tot seguint en direcció a muntanya, en uns 130 metres,
arribem a una clariana on davant nostre apareix la font de les
Oliveres.
La trobem quan el torrent de la Cua Llarga arriba al
nucli urbà, a
uns 150 metres de les primeres edificacions. Una bella construcció en
forma de caseta, de planta rectangular, d'uns tres metres d'amplada per
metre i mig de fons i dos d'alçada, tota ella treballada en pedra
massissa de diferents característiques. El seu frontal queda endarrerit
un metre respecte la façana a través d'una obertura rectangular, de la
part de baix del qual brolla l'aigua per mitjà d'un forat i cau a un
petit bassal arrodonit arran del terra que està empedrat. Al capdamunt
un mosaic de rajoles amb el nom de la font, el del Grup i l'any de
construcció esmicolat, emmarcat per pedretes. A banda i banda del
brollador hi ha dos bancs per seure.
A l'exterior queda una bancada a banda i banda amb respatller i a
la llinda d'entrada , fet amb pedretes, el nom del Grup i l'any de la
restauració, 1991.
L'aigua prové d'una antiga mina que enriquia el llac de la masia de
Can Ferraters. Ara és un xic escassa, però suficient per treure la set
del caminant.
Davant de la font hi ha un camí que s'enfila pel mig de
l'arbreda, i el seguim fins a trobar un camí que talla i que seguirem
tot girant cap a la dreta. Deixem un camí a l'esquerra que s'enfila i
seguim endavant. De seguida el camí fa un gir a la dreta i tot seguit
ens desviem a l'esquerra per un camí que va vorejant el torrent que es
troba a un nivell inferior. Arribem a un punt on s'enfila i seguim el
camí cap a l'esquerra. Ens trobem a la nostra dreta amb la font de la
Cua Llarga.
Es troba seguint el camí que passa per sobre la font
de les Oliveres, paral·lel al torrent, amunt.
La primera construcció dels pioners del Grup de Fonts d'Argentona,
construïda el 1986. Es tracta d'una construcció de pedra inserida al
marge de la muntanya. El seu frontal queda endarrerit dos pams respecte
la façana principal mitjançant una obertura rectangular. Dins hi trobem
un mosaic de ceràmica fet amb la tècnica del trencadís, de colors blau,
blanc, verd i vermell. Al capdamunt del qual hi trobem una ceràmica amb
el nom de la font, un faisà mascle pintats i signada pel Grup de Fonts
d'Argentona. A la part de baix el brollador adquireix forma de cap
d'home en relleu, l'aigua raja a través d'un tub que surt de la boca,
cau a una pica allargada i desguassa per dos tubs situats un a cada
extrem. A la paret de la dreta hi trobem dues rajoles de ceràmica; una
amb l'empremta del Grup de Fonts i la inscripció Nadal 1986, l'altra
col·locada el 1987 per un nét o néta d'un dels constructors, en Jaume.
Es diu que és una deu vergonyosa, ja que el seu emplaçament és
recollit i l'aigua, quan n'hi ha, no fa gaire soroll.
Davant de la font el camí segueix pujant, després fa un gir a
la dreta. Als pocs metres deixem un corriol a l'esquerra que s'enfila
(després l'agafarem) i continuem endavant uns 70 metres fins una
placeta on hi ha una taula de pedra al seu centre, al costat d'un
micaquer. De la dreta de la placeta surten unes escales que baixen a la
font d'en Baló, situada uns metres per sota de la placeta.
Emplaçada en el veïnat de Lladó, sota la pedrera de
Sant Hilari, gairebé a la capçalera del torrent de la Cua Llarga ,
sobre la font del mateix nom.
La font queda en un replà rectangular per sota del camí, a l'ombra
d'un gran micaquer, acollida per una bancada a banda i banda, i pel
frontal que la presideix. El frontal és una singular i bonica
construcció d'obra arrebossada, amb un esgrafiat amb nervadures
resseguit per un trencadís de colors. L'aigua raja per un broc d'acer
inoxidable situat a la part baixa i cau a una llarga pica que descansa
directament al terra.
L'any 2004 es va col·locar a la paret de la dreta un bonic mosaic
fet amb rajoles de ceràmica amb el nom de la font, l'empremta del Grup
de Fonts i un dibuix representant un pagès conreant la vinya. Al seu
costat hi ha un altre gravat emmarcat amb rajoletes blaves amb el nom
del Grup i l'any de construcció de la font, 1989.
L'aigua neix en un greny de pedres de forma natural que després de
la seva restauració el 1989 pel Grup de Fonts d' Argentona fou
canalitzada per donar-li l'aspecte actual. El seu cabal és escàs ja que
es tracta d'una de les fonts més enlairades i un punt privilegiat per
gaudir de l'entorn. La vegetació es la pròpia del lloc degut a la
proximitat de l'aigua, tals com esbarzers, roldoners, alzines, pins i
curiosament un parell de micaquers que ombregen tan la font com una
taula de pedra que trobem un xic més amunt de la font.
Antigament era molt concorreguda pels picapedrers de la pedrera de
Sant Hilari que es troba just uns metres mes amunt de la font i pels
pagesos que conreaven les vinyes properes. D'aquí en ve el nom doncs en
Baló era el camperol que les treballava. Damunt la font, al camí, hi ha
una taula de pedra a l'ombra d'un un micaquer.
Tornem a pujar a la placeta i desfem el últims 70 metres fins
el trencall, ara a la dreta. Inicialment el corriol s'enfila força i va
seguint unes marques de color groc. Al cap d'uns 250 metres, poc abans
d'arribar a una pista ampla, s'acaba el camí que portàvem i també les
marques grogues; aquí cal cercar un camí que queda a l'esquerra de la
pista i que va en direcció ponent. Uns 75 metres més endavant deixem un
camí a la dreta i uns 200 metres després en deixem un altre a
l'esquerra. Pocs metres després creuem un camí ample que surt d'una
pista encara més ample; des d'aquest punt, entre els dos camins amples,
prenem un corriol que en un principi baixa en direcció sud-oest (a la
dreta ens queda el Turó de Matacabres) i després s'enfila i es dirigeix
cap el sud. Caminem durant uns 1,1 Km i, uns 80 metres abans d'arribar
a la font del Llop, deixem un camí a la dreta. La font la trobem
amagada a uns 10 metres a mà dreta del camí.
Es localitza a pocs metres del
xaragall de la Brolla d'en Nadal, amagada a uns 10 metres cap el sud
del
camí que porta del turó de Matacabres a la pista que va d'Argentona
a Cabrera. La font no és més que una cavitat al terra d'on goteja aigua
per les parets interiors i forma una bassa d'un metre i mig de diàmetre.
Seguim endavant. Uns 150 metres després deixem un camí a la
dreta i al cap d'uns 400 metres més abandonem el camí i prenem un
corriol ascendent que surt del costat d'una torrentera. En pocs metres,
abans d'arribar a la pista que va de Cabrera de Mar a Argentona, girem
a l'esquerra per un camí que en poc menys de 200 metres ens torna a dur
a la mateixa pista, ara sí que la creuem. Som en una explanada on hi ha
un monument en forma d'una gran pedra allargada . De davant d'aquest
monument surt un corriol que s'enfila per les roques i ens condueix a
la porta d'entrada del Castell de Burriac.
Bastit al segle XI al cim d'un
turó esquerp, el senyor feudal exercia des d'allí el seu domini sobre
els
pobles dela rodalia: Mataró, Argentona, Cabrera, Cabrils, Vilassar
i Premià. La seva alçada i l'emplaçament el fan un punt inmillorable de
guaita i control. Per això, ja els ibers i després els romans, van
utilizar el seu cim com a lloc de guaita. La torre de l'homenatge i els
murs que avui coronen la muntanya, són les restes del castell medieval.
Des del capdemunt del castell podem gaudir d'unes immillorables vistes
del Maresme.
Un cop visitat el castell baixem per les escales que porten a
un camí ample, amb força pendent, que enllaça amb la pista que va de
Cabrera de Mar a Argentona i que fem a la dreta. Seguim devallant per
la pista durant uns 220 metres fins el Collet de Burriac.
Des
d'aquí podriem continuar recte per aquesta pista fins al
nucli urbà d'Argentona peró, per tal d'evitar
la pista gran i la
quantitat de gent que hi circula un diumenge al matí, ens hem estimat
més agafar la variant que passa a prop del Turó dels Oriols i travessa
Les Encantades. Així donç, ens desviem a la dreta i de seguida prenem
un camí a l'esquerra assenyalat com "Turó dels Oriols". L'anem seguint,
aviat deixem un camí a la dreta que puja fins el mateix turó, nosaltres
continuem. Entrem en el bosc de Les Encantades on el camí queda
totalment desdibuixat, peró anem seguint unes fletxes blanques, sempre
en baixada. Finalment anem a parar a un carrer asfaltat que seguim a
l'esquerra; quan el carrer fa un tomb a la dreta nosaltres continuem
recte per un camí de terra. Als pocs metres girem a l'esquerra per un
camí que s'endinsa de nou al bosc i uns 70 metres desprès n'agafem un
altre a la dreta. Anem seguint aquest camí fins que ens apareix a mà
esquerra un torrent bastant fons; aquí baixem pel torrent i anem a
parar a un camí que talla i que fem a la dreta; sense deixar-lo ens
porta directament a l'àrea de lleure de la Font Picant, on hem començat
la caminada.
Inici i final de la passejada d'avui.