Caminada I-119 (Vallès Oriental)
Punts de referència:
Plaça de l'Església (Riells del Fai) - Església de Sant Vicenç - Molí de la Pineda - Font de la Pineda - Gorg d'en Jeroni - Molí de la Madella - Surgències de Sant Miquel - Monestir de Sant Miquel del Fai - Pas de la Foradada - Pont del Rossinyol - Cingles de Bertí - Gorg de la Donzella - Plaça de l'Església.
Fitxa tècnica:
| Distància | Durada | Alçada mínima | Alçada màxima | Desnivell pujant | Desnivell baixant | Dificultat | Senyalització | Punts d'aigua | Data de l'excursió |
| 9,1 Km | 2h 15' | 266 m | 487 m | 463 m | 463 m | Mitjana | A trams | -- | 23-09-2013 |
Mapes:
Descripció:
Una bonica excursió per un indret magnífic del Vallès Oriental que ens permet conèixer un entorn especial, l'Espai Natural de Sant Miquel del Fai.
La caminada pren com a punt de partida el petit poble de Riells del Fai. Inicialment ens dirigirem a ponent de la població per cercar el curs del Tenes i visitar una font, dos antics molins i un gorg. Seguidament enllaçarem amb el camí que puja a Sant Miquel del Fai i passa per les costes de Sant Miquel i culmina a l'esplèndid indret natural de Sant Miquel del Fai. Durant el trajecte de pujada tindrem l'oportunitat de gaudir de les fantàstiques vistes que ens ofereixen els cingles de Bertí i la vall del Tenes. La tornada la farem per les costes d'en Batlles, per una balconada amb unes excel·lents vistes del poble de Riells i dels cingles del Fitó, del Perer i de la Pineda. Finalment ens desviarem una mica a llevant per visitar el petit gorg de la Donzella.
Trobarem fonts durant la caminada, però no hi ha garanties de que ragin.
Aproximació:
Començarem la caminada a la plaça de l'Església de Riells del Fai, al centre de la població. Per accedir-hi ens aproparem primerament a Bigues. Ho podem fer per la carretera local BP-1432 que porta de l’Ametlla del Vallès a Sant Feliu de Codines tot passant per Bigues, o bé per la carretera BV-1602 des de Santa Eulàlia de Ronçana. A l'alçada del punt quilomètric 22,4 de la carretera BP-1432, uns 2 Km al nord-oest de Bigues, ens desviem per la carretera BV-1483, d'un quilòmetre de llargada, que ens portarà a Riells del Fai. Ja només caldrà trobar un lloc per estacionar el vehicle.
Recomanacions:
Els dies de cada dia el recinte de Sant Miquel del Fai resta tancat a les visites, per a més informació entreu a la web www.santmiqueldelfai.net .
Itinerari:
| 0 | 0h |
0 Km |
312 m | 41.6990,2.1986Clica per veure'n la ubicació. | Plaça de l'Església (Riells del Fai) |
| 312 m | 41.6990,2.1986Clica per veure'n la ubicació. | Font de l'Església de Riells del Fai |
Ubicada
darrere l'església de Sant Vicenç de Riells del Fai.
El conjunt queda encerclat per dos bancals d'obra i lloses disposats en
angle recte respecte la façana posterior de l'església on al mig hi
trobem aquesta font d'aigua provinent de la xarxa municipal. La font és
un petit pilar quadrat, bastit amb lloses de colors rogencs i coronat
per una teuladeta de maons. L'aigua raja per una aixeta de polsador
protegida per un angle de ferro del revés i cau en una pica rectangular
de pedra picada que descansa damunt d'un petit pedestal de maons.| 1 | 315 m | 41.6988,2.1985Clica per veure'n la ubicació. | Església de Sant Vicenç |
L'església
de Sant Miquel és l'element arquitectònic més
important del poble de Riells del Fai. L’actual edifici data del 1618 i
va ser ampliat durant el segle XVIII. De l’edifici original només resta
el mur nord-oest, que es troba sota el campanar. La torre del campanar,
d'època barroca, és de planta rectangular fins al segon pis, on després
passa a tenir forma octogonal amb cantons desiguals. Com a curiositat
destaca l'existència d'una figuera a la seva part més alta, que sembla
ser que ja existia a mitjans del segle XIX.Comencem la caminada a la plaça de l'església, seguint el carrer Sagrera en sentit nord-est. Pocs metres després deixem un restaurant a mà dreta i girem a l'esquerra fins arribar a la carretera per on hem vingut amb el cotxe, que ara ens talla i agafem a l'esquerra. Anem fent camí per la voravia, en direcció sud-oest, durant uns 500 metres, fins que trobem un trencall a la dreta que passa pel costat de la tanca d'una casa i ens mena al camí de la Pineda que prenem a la dreta. És un camí ample i força planer. De seguida travessem el torrent de Vallderrós, també anomenat torrent de Llòbrega, per un pont. A l'altra banda del torrent hauriem de trobar la font del Molí de la Pineda, però tots els camins estan barrats, amb roba estesa al costat d'un d'ells, cosa que ens fa pensar que és propietat privada. Ho deixem còrrer, una altra vegada peguntarem a la casa que hi ha sota el torrent, avui és masa d'hora per molestar. Uns metres després de creuar el pont obviem un camí a l'esquerra barrat amb una cadena i de seguida passem pel costat del molí de la Pineda, que ens queda a la dreta.
| 2 | 10' |
1 Km |
270 m | 41.6982,2.1931Clica per veure'n la ubicació. | Molí de la Pineda |
Es
tracta d'un conjunt edificat entre els segles XVII i XIX
format
per un molí aïllat, més recent, i un edifici que era l'antic molí i que
ara és habitatge, amb construccions annexes. En l'extrem dret de la
façana d'aquest edifici, s'hi observa una construcció de planta baixa i
pis, probablement anterior, ja que conserva les llindes i brancals de
les obertures de pedra escairada. Poden ser els vestigis del molí
anterior. A la llinda del portal d'entrada hi ha la inscripció 1873,
que correspon a la construcció de l'edifici. Conserva la maquinària en
el seu interior, dos rodets; un per al molí de farina i l'altre per al
molí d'oli. L'aigua prové del molí de la Madella i s'emmagatzema a la
bassa superior adjacen, que al seu torn alimenta la bassa inferior.Continuem endavant pel camí que duiem que ara pren direcció nord. A llevant s'estén el pla de la Vinya i més enllà Can Jaume, a ponent se'ns presenten els afloraments de conglomerats vermells dels cingles de la Pineda (41.7002,2.1881)Clica per veure'n la ubicació. .
Al cap de poc passem a tocar del mas de la Pineda, que ens queda a mà dreta.
| 15' |
1,4 Km |
290 m | 41.7016,2.1924Clica per veure'n la ubicació. | Mas la Pineda |
És
una de les masies històriques del poble de Riells del Fai.
Aquesta masia domina el sector meridional de la Vall de Sant Miquel,
bona part de les terres de la qual li pertanyien, com recorden els noms
de les Vinyes de la Pineda, les Costes de la Pineda o el Bosc de la
Pineda. És una masia de grans dimensions, amb molts edificis annexes,
de diferents èpoques.
De seguida el camí ample s'acaba a l'entrada de l'aparcament del restaurant Font de la Pineda. Aquí prenem un camí que surt de l'esquerra, una mica més estret i que uns 60 metres després gira a la dreta, encarant-se de nou cap el nord. Caminem molt a prop del curs d'aigua del riu Tenes que portem a la nostra esquerra, a dalt a la dreta ens queda primer l'aparcament i més endavant el restaurant. Uns metres després trobem la font de la Pineda a l'ombra d'un magnífic plàtan centenari.
| 3 | 20' |
1,7 Km |
275 m | 41.7033,2.1904Clica per veure'n la ubicació. | Font de la Pineda |
Font
coneguda des de ben antic. És al marge esquerra del riu
Tenes, molt a prop del curs d'aigua, per sota i a ponent de la masia,
ara restaurant de la Font de la Pineda. Presideix l'indret, habilitat
per a berenades col·lectives, un enorme plàtan, catalogat per la
Generalitat de Catalunya com a arbre monumental. L'arbre té un
perímetre de 4,72 metres i és de la varietat "platanus x hispànica".
L'aigua brolla per un forat a les roques del marge de la muntanya,
entre heures i falgueres, i cau en un caneló que ressegueix el marge.
A
l'esquerra hi ha un mur de maons i pedra lligada amb calç amb un
gruixut tub de ferro encastat per on hi havia l'antiga sortida
d'aigües. A la dreta, unes escales amb una barana de fusta pugen al
restaurant. Pel tipus de registres que trobem, fa pensar que l'aigua
d'aquesta font està canalitzada.Continuem pel mateix camí. Pocs metres després de la font abandonem el camí que duiem i que ara fa un gir a la dreta, i prenem un caminet que surt de l'esquerra, barrat amb una cadena, i que va a buscar el riu. Uns metres més enllà, seguint el caminet arribem al gorg d'en Jeroni.
| 4 | 25' |
1,8 Km |
277 m | 41.7045,2.1899Clica per veure'n la ubicació. | Gorg d'en Jeroni |
A
la vall de Riells hi podem trobar formacions geològiques
molt interessants. L'aigua dibuixa i modela la roca, creant baumes,
saltants i gorgs. Després dels saltants, l'aigua cau amb molta força
sobre la roca del llit del riu, que amb el pas de milions d'anys, es va
desgastant fins a formar els profunds gorgs. Les baumes, que són les
petites coves que trobem al costat dels gorgs, s'originen d'una manera
espectacular; durant milers d'anys, l'aigua del saltant va a parar als
gorgs, tot esquitxant les roques del voltant. El xoc d'aquestes
esquitxades contra la roca, durant molt i molt de temps, són els que
originen les baumes. 
Un cop vist el gorg retrocedim fins el camí principal que seguim a l'esquerra, en el mateix sentit que duiem abans de d'abandonar-lo. Uns 140 metres més endavant deixem a la dreta el molí de la Madella.
| 5 | 30' |
2 Km |
297 m | 41.7047,2.1912Clica per veure'n la ubicació. | Molí de la Madella |
Situat
al costat de migdia de la masia de la Madella. És un
edifici d'estil popular del gòtic tardà (segle XVII) de planta
rectangular, de dues alçades, en un estat avançat d'enrunament.
Conserva l'estructura de molí, amb els carcavans a la part inferior i
algunes moles a dins. 
En
una paret lateral encara s'endevina el forn de
pa que tenien molts d'aquests edificis. Les llindes i brancals de les
obertures són de carreus de pedra arenisca, ben treballats. Les parets
exteriors eren de paredat, amb pedres de riu carejades. Funcionava amb
les aigües procedents del Tenes. Conserva la bassa al seu darrera,
actualment habilitada per a bassa de reg. L'aigua li arriba per un
canal d'alimentació del molí que neix en la resclosa de la central del
Fai, aigües amunt. Avui encara serveix per a la masia de la Madella i
els horts i conreus d'aquest sector.Seguim. Només 75 metres més al nord passem pel costat de la masia de la Madella que ens queda a mà esquerra.
| 297 m | 41.7054,2.1908Clica per veure'n la ubicació. | Mas la Madella |
És
la masia més septentrional de la vall de Sant Miquel. Es
tracta d'una masia amb diversos cossos afegits. L'edifici principal és
de grans dimensions, de planta baixa, pis i golfes, de tres cossos
d'amplada i coberta a dues aigües. Les obertures estan emmarcades amb
carreus escairats de pedra sorrenca de la zona i el portal és d'arc de
mig punt adovellat. A la façana principal hi veiem un rellotge de sol.
L'espai d'accés a la casa està pavimentat amb lloses de pedra i pedres
de molí. Els edificis es troben envoltats per un barri amb dos portals
d'accés.
Tot seguit, després de deixar enrere la masia, enllacem a l'esquerra amb una pista que ens talla, és el Camí de la Madella, que ve de Riells per la dreta. Així dons seguim ara per aquesta pista que marxa en sentit nord. Passem pel mig de les Torres de la Madella, una petita urbanització d'un grapat de cases dins el terme de Riells del Fai. Just en aquest punt, abans d'un revolt a la dreta, abandonem la pista i ens desviem a la dreta per un corriol que puja a Sant Miquel del Fai, enfilant-se pels cingles. Aquest és el camí a peu més tradicional per accedir a l'antic monestir de Sant Miquel del Fai. El sender va guanyant alçada sobre la vall de Riells, oferint unes vistes excel·lents de l'engorjada vall i dels cingles de la Pineda, del Perer i del Fitó. Després d'un tram empedrat ens anem acostant a la paret de la cinglera. Al cap d'uns 200 metres de pujada arribem a una petita esplanada sobre la roca, a la nostra esquerra, que fa de mirador natural sobre la vall i les cingleres; és l'anomenat mirador de la Roca Vermella (41.7084,2.1905)Clica per veure'n la ubicació. .
Mirant
cap al nord se'ns apareix per primer cop la imatge del
monestir encinglerat al capdamunt de la vall, i a prop de la llera del
Tenes les restes de l'antiga Central del Fai.Retornem al camí i continuem avançant per la Roca Vermella. Al cap de ben poc obviem un petit corriol a la dreta que marxa cap a la Font Fresca passant per les costes d'en Batlles, el qual seguirem a la tornada. Nosaltres seguim pujant en direcció nord, cap el monestir. Entrem a la zona coneguda com les costes de Sant Miquel (41.7112,2.1905)Clica per veure'n la ubicació. .
Seguim
guanyant alçada i millorant la panoràmica sobre Sant
Miquel del Fai i la vall del Tenes. A l'esquerra, damunt dels cingle
del Perer, veiem l'ermita de Sant Martí del Fai i abaix, a nivell del
riu, tenim l'antiga central elèctrica del Fai (41.7113,2.1887)Clica
per veure'n la ubicació.
.
Continuem pujant, passem pel costat d'un roure centenari,
anomenat el Roure Cargolat (41.7140,2.1913)Clica
per veure'n la ubicació.
, supervivent del incendis
que han afectat aquesta zona.
L'últim tram de pujada, molt més dret, es fa per unes escales adaptades al camí. Uns 200 metres més amunt del Roure Cargolat, s'acaben les escales i arribem al capdamunt, on el camí s'eixampla en forma d'esplanada, amb una cinglera davant nostre. Al llarg d'aquesta cinglera, a la part baixa, podem observar diverses surgències d'aigua, són les surgències de Sant Miquel.
| 6 | 45' |
3,5 Km |
470 m | 41.7148,2.1918Clica per veure'n la ubicació. | Surgències de Sant Miquel |
Localitzem
tot un seguit de surgències naturals al llarg de
la cinglera que queda al sud de l'Espai Natural de Sant Miquel del Fai,
a l'esquerra del recinte un cop hem baixat la pronunciada pendent
empedrada que passa entremig de les formacions rocoses de la cinglera,
l'anomenat pas de la Foradada. Les aigües d'aquestes surgències són
canalitzades per mitjà d'un rec obert de pedra que ressegueix la
cinglera i conduïdes fins l'interior del recinte monacal.
Ara ens dirigim en direcció nord cap el monestir, seguint la cinglera que ens queda a la dreta. Veiem un cartell informatiu del paratge del Fai i un mur de pedra a l'esquerra que fa de balconada sobre aquest racó, de d'on podem admirar el monestir, la vall de Riells i els salts d'aigua del Tenes i del Rossinyol, aquest darrer no raja avui. També veiem com es canalitza l'aigua provinent de les surgències de Sant Miquel cap a dins del recinte. Uns metres més avall trobem l'entrada al recinte, avui tancada per ser dia feiner. Admirem des d'aquí el monestir, una de les construccions més ben conservades i més representatives de l'estil gòtic català.
| 7 | 436 m | 41.7160,2.1905Clica per veure'n la ubicació. | Monestir de Sant Miquel del Fai |
El
priorat benedictí de Sant Miquel del Fai forma part del
terme municipal de Bigues i Riells, es troba en un estret replà
literalment penjat poc abans de la confluència del riu Tenes amb el
Rossinyol, que es precipiten en uns salts espectaculars sobre la Vall
de Sant Miquel. Situat en un bell paratge natural. Sant Miquel del Fai
és un monestir erigit en el segle XV a partir d'una església anterior,
fundat per Gombau de Besora, senyor feudatari del castell de Montbui.
Representa un bell exemple del gòtic a Catalunya. 
El
priorat de Sant
Miquel del Fai va ser un lloc de culte habitat per una comunitat de
monjos benedictins des del segle X fins al segle XVI. Destaca en el
conjunt arquitectònic la Casa Prioral. L'edifici consta de dos pisos
nobles i una golfa amb la típica filera de finestretes, totes elles
emmarcades amb pedra. A la part de llevant i migdia presenta finestres
coronelles d'arc lobulat amb punta d'ametlla, partits per una o dues
columnes i amb capitells de tipus gòtic comú. El mur de migdia fa
cantonada amb l'estimbat que s'estén per sota l'edifici.
No podem entrar al recinte monacal, però si conèixer el pas de la Foradada i el pont del Rossinyol. Així dons, deixem l'entrada al recinte a l'esquena i desfem els pocs metres fins el cartell informatiu del paratge del Fai. Aquí ens enfilem a l'esquerra per una pronunciada rampa empedrada que passa entremig de les formacions rocoses de la cinglera, és el pas de la Foradada. Més enllà, traspassat el pas, trobem l'antic pont de pedra sobre el Rossinyol, punt culminant d'aquest primer tram d'excursió.
| 8 | 473 m | 41.7157,2.1914Clica per veure'n la ubicació. | Pas de la Foradada |
Es
tracta d'un pas natural entre les formacions rocoses que
coronen la cinglera, que es va ampliar l'any 1592 i posteriorment el
1790. Durant les obres de 1592 també es va arranjar la rampa d'accés al
monestir, i s'hi va col·locar una fornícula gòtica. 
Les
reixes i la
imatge interior han desaparegut, però la fornícula encara és visible.
Abans d'existir la Foradada, l'accés al monestir es feia per un difícil
pas amb graons conegut, des de l'any 1303, com les Escales de Sant
Miquel. En la última ampliació del 1790 es va col·locar un petit arc de
pedra, coronat amb dues làpides, una per cada cara, indicant les dates
de les reformes, flanquejades per dues columnes en relleu, i a sobre un
escut gravat en pedra. Es va refer a mitjans del segle XX, intentant
reproduir la forma original de l'arc. Les pedres originals es van
recol·locar. De totes formes les veiem molt erosionades, i estan
perdent les formes esculpides.| 9 | 474 m | 41.7140,2.1913Clica per veure'n la ubicació. | Pont del Rossinyol |
Aquest
pont medieval anomenat pont del Rossinyol salva
l'esmentat riu tot just a la entrada del monestir de Sant Miquel del
Fai. Data de la mateixa època de la construcció del Pas de la Foradada.
El seu únic arc es recolza sobre la roca d'ambdues ribes i disposa d'un
petit mur.Iniciem la tornada. Travessem en sentit contrari el pas de la
Foradada, deixem el cartell informatiu a la dreta i arribem a
l'esplanada de les surgències de Sant Miquel. Ara baixem per les
escales que ens queden a la dreta i que esdevenen el corriol per on hem
pujat a l'anada. Anem davallant en sentit sud, passem altre cop pel
Roure Cargolat, per les costes de Sant Miquel i finalment, uns 800
metres més avall del començament del corriol, arribem a la Roca
Vermella. Just en aquest punt abandonem el camí principal que segueix
perdent alçada i ens enfilem per un camí que surt a l'esquerra,
assenyalat com a "Font Fresca". Inicialment el camí està molt
desdibuixat, cal anar seguint unes petites muntanyetes de pedres. 
Anem
pujant suaument per sobre de la primera anella de cingles, a uns 50
metres de la plana. Uns 300 metres més endavant creuem el torrent del
Gat Menjat, conegut també com a torrent de la Bauma de l'Onyó, o
Barranc de Juan Gordillo, en honor a un dels primers que hi va baixar
fent barranquisme. Després de recórrer un bon tros en direcció sud, uns
500 metres des de l'últim torrent, el sender gira a l'esquerra i es
dirigeix cap a llevant. 
A
partir d'aquí el camí és fàcil de seguir, a
trossos está delimitat per unes pedres que els caminants han anat
posant a les vores. Estem trepitjant un terra ben diferent al que hem
trobat a les parts altes de les cingleres, format per roques
detrítiques vermelles d’origen continental. Estem caminant per una
fantàstica balconada vermellosa, amb unes excel·lents vistes del poble
de Riells. Podem anar veient els diferents efectes de l'erosió sobre
les roques. Quan portem uns 500 metres caminant per la balconada deixem
a sota nostra a la dreta la formació rocosa de la Roca Roja
(41.7052,2.2001)Clica
per veure'n la ubicació.
, no confondre amb l'anterior Roca Vermella.
Seguim
caminant per les costes d'en Batlles (41.7063,2.2026)Clica
per veure'n la ubicació.
.
El camí és força planer. Després d'uns 650 metres des de la Roca Roja, el camí fa un gir a la dreta, pren direcció sud-est i comença a perdre altitud. Passem per sota el turó de l'Ullar (41.7089,2.2086) Clica per veure'n la ubicació. que ens queda a l'esquerra. Caminem entre grans roques vermelles; a la dreta ens queda la roca anomenada el Paller del Boll (41.7065,2.2067)Clica per veure'n la ubicació. , i a l'esquerra la Plaça de les Bruixes, un sortint arrodonit dels cingles, on les llegendes diuen que es reuneixen les bruixes. Les vistes sobre el turó de les Onze Hores (41.7048,2.2133)Clica per veure'n la ubicació. que tenim enfront son cada vegada més properes.
Ara el pendent és més pronunciat, a estones amagats sota els
arbres. A escassos 180 metres després de deixar el Paller del Boll,
enllacem amb el camí que baixa del torrent de l'Ullar, que seguim a la
dreta, en direcció sud-oest durant uns 340 metres, fins anar a petar a
un carrer asfaltat que ens talla, el carrer de Vall Blanca. Tombem a
l'esquerra seguint el carrer asfaltat en baixada. Uns 125 metres més
avall, en un revolt a la dreta, abandonem el carrer i prenem un caminet
que surt a mà esquerra, en sentit nord-est. El camí remunta el torrent
de Vallderrós també anomenat torrent de Llòbrega. Uns 500 metres aigües
amunt, a l'esquerra del camí, trobem la bassa que forma l'aigua que
baixa del torrent de Puigfred.
Del darrere del dipòsit surt un corriol ascendent, a trossos
esglaons de fusta, que remunta el torrent i ens condueix, 150 metres
més amunt, fins un indret al mig del bosc on a l'esquerra hi trobem una
cova i a la dreta, a la llera del torrent, el petit gorg de la Donzella
(41.7068,2.2128)Clica
per veure'n la ubicació. , també anomenat de Valderrós
Tornem. Davallem fins el dipòsit i desfem els 500 metres que ens separen del carrer de Vall Blanca, en el punt on l'hem deixat, en el revolt. Ara seguim el carrer a l'esquerra, creuem el torrent i entrem a la urbanització de Vallderrós. Més endavant passem pel costat de l'entrada de Can Tabola, Can Figueres, Can Rafael i el Parc de les Olors. La pista segueix fins arribar de nou al poble de Riells del Fai, des d'on només ens queda apropar-nos a l'església, el nostre punt de partida d'aquesta excursió i donar per acabada aquesta bonica caminada.
| F | 2h 15' |
9,1 Km |
312 m | 41.6990,2.1986Clica per veure'n la ubicació. | Plaça de l'Església |
Punt de partida i final del recorregut.