Caminada I-145 (Conca de Barberà)
Punts de referència:
Zona de lleure de la Santíssima Trinitat (L'Espluga de Francolí) - Ermita de la Santíssima Trinitat – Capella de l'Àngel de la Guarda - Font de la Santa Fe – Font de Sant Josep – Font de Sant Jeroni – Font de l'Àngel - Les Cent Fonts - Cova de Nialó – Mirador de Sant Joan - Font de Sant Joan de la Muntanya – Ermita de Sant Joan de la Muntanya - Font de la Trinitat - Zona de lleure de la Santíssima Trinitat.
Fitxa tècnica:
| Distància | Durada | Alçada mínima | Alçada màxima | Desnivell pujant | Desnivell baixant | Dificultat | Senyalització | Punts d'aigua | Data de l'excursió |
| 7,3 Km | 2h | 504 m | 889 m | 461 m | 461 m | Moderada |
Si |
Si |
3-05-2014 |
Mapes:
Descripció:
Aquest itinerari pren com a punt de partida l'ermita de la
Santíssima Trinitat, a l'Espluga de Francolí, una de les portes
d'entrada al Bosc de Poblet; hi trobarem una àrea de lleure on els
espluguins hi acudeixen amb assiduïtat a fer-hi menjades, amb un
reguitzell de fonts pels seus voltants. Començarem la caminada en
direcció a la serra de l'Esportell, en una moderada però constant
pujada, passarem per les Cents Fonts, un espai amb aigua fresca que
ofereix el seu càlid homenatge a la múltiple diversitat de fonts
d'aquest bosc. Assolirem la serra i ens dirigirem cap a Sant Joan de la
Muntanya, situat en un indret privilegiat, des d'on es contempla tota
la comarca de la Conca de Barberà. La tornada la farem inicialment pel
Es tracta d'una plàcida caminada, malgrat que el primer tram és un pèl feixuc donat a la pujada constant.
En aquesta ocasió totes les fonts visitades rajaven poc o molt, excepte la font de Sant Jeroni i la font de Sant Joan de la Muntanya que restaven eixutes.
Aproximació:
Prendrem com a punt de partida l'àrea de lleure de la
Santíssima
Trinitat, a l'Espluga de Francolí. Per accedir-hi cal que agafem la
pista pavimentada que surt al final del carrer de l'Ermita, al sud de
la població, per la qual seguirem sense deixar-la. Uns 550 metres més
endavant obviem una pista a l'esquerra que porta a Montblanc i seguim
per la dreta. Uns 900 metres després arribem a l'oratori de Sant Miquel
(41.3863,1.1192)Clica
per veure'n la ubicació.
; a mà dreta ens queda la font d'en Ramon Muntanyola
(41.3861,1.1190)Clica
per veure'n la ubicació. i a l'esquerra el bonic oratori.
Des d'aquest indret
es poden contemplar unes bones vistes de la Conca de Barberà.
Seguim
per la pista que gira fortament a la dreta, encarant-se al sud i
entrant al barranc de la Trinitat. De seguida deixem un camí a
l'esquerra que també porta a Montblanc i seguim remuntant per la pista
que portem. Un quilòmetre més amunt entrem al Paratge Natural de
Poblet; a l'esquerra marxa un sender en direcció al mirador de la Pena
i a l'ermita de Sant Joan de la Muntanya. Continuem per la pista i al
cap de pocs metres apareix una esplanada on estacionem el vehicle.
Itinerari:
| 0 | 0h |
0 Km |
554 m | 41.3731,1.1119Clica per veure'n la ubicació. | Àrea de lleure
de la Santíssima Trinitat |
En aquest entorn hi trobem l'ermita de la Santíssima Trinitat, la capella de l'Àngel de la Guarda i un reguitzell de fonts. Així doncs, abans d'iniciar la caminada fem un tomb per l'entorn.
| 1 | 556 m | 41.3732,1.1109Clica per veure'n la ubicació. | Ermita de la
Santíssima Trinitat |
Els espluguins i altres veïns de la rodalia s'hi
apleguen
per la
festa major, Sant Ramon i el dilluns de Pasqua.
Situada a la vall del torrent de l'Ermita (o barranc de la Trinitat),
que va a parar al Francolí, a uns ,5 Km del poble, en un indret boscó,
ric en aigua i fonts. Hi passa el sender de gran recorregut GR-175, que
comunica Montblanc amb Poblet.
La imatge que s'hi venera es va trobar,
segons la tradició, sota una vella alzina al costat del santuari, que
ja és esmentat al segle XIV. L'ermita es va reedificar el 1790 i ha
estat restaurada modernament. El conjunt actual està format pel
santuari, la capella de l'Àngel de la Guarda i una gruta artificial.
L'ermita, l'origen de la qual es remunta al segle XV, va ser
reconstruïda l'any 1790 en estil barroc. De 1892-94 és la capella de
l'Àngel de la Guarda, projectada per Ramon Salas, i la gruta que hi ha
al costat. L'any 1936 l'ermita va ser saquejada i el retaule i la
imatge de la Trinitat destruïts. La imatge actual va ser realitzada per
Frederic Marès l'any 1941 i també es va reconstruir el retaule.| 2 | 556 m | 41.3731,1.1107Clica per veure'n la ubicació. | Font de la Santa
Fe |
Ubicada davant mateix de l'ermita de la Santíssima
Trinitat i de la
capella de l'Àngel de la Guarda, adossada al marge de la muntanya, en
un racó de la terrassa. La font és un seguit de degotalls que regalimen
per les parets de pedra, totes plenes de molsa, i cauen dins una pica
de pedra que queda endarrerida. Vista des d'una certa distància, el
conjunt de la font presenta la forma de la cara d'una persona; podem
apreciar-hi els ulls al capdamunt, el nas i la boca, que la forma la
pica. El 1896 es va beneir aquesta font juntament amb la capella de
l'Àngel de la Guarda, dissenyada per l'arquitecte Ramon Salas. Al
costat esquerra de la font hi ha una arbre amb un tronc ben recargolat.| 3 | 554 m | 41.3729,1.1107Clica per veure'n la ubicació. | Font de Sant
Josep |
Emplaçada a escassos 25 metres al sud de la capella de
l'Àngel de
la Guarda, al costat d'una zona habilitada amb taules i bancs de fusta.
Font curiosa per la diversitat de materials empleats, formada per una
estructura quadrangular amb una cúpula rodona i coronada per una creu
de ferro.
Les parets estan construïdes amb diferents materials,
tots
ells separats i ben diferenciats entre sí per uns passamans de ferro
que li donen un aspecte peculiar; hi trobem maons vistos i pedres de
diferents mides i colors. L'aigua raja per una aixeta collada a mitja
alçada i cau en una pica de maó vist. Al mig del frontal hi ha una
llosa amb la inscripció “Obra de Vila” gravada damunt de les quatre
barres catalanes. Recentment ha estat arranjada pels Amics de l'Ermita.| 4 | 557 m | 41.3723,1.1106Clica per veure'n la ubicació. | Font de Sant Jeroni |
La localitzem a uns 100 metres al sud de l'ermita de la
Santíssima
Trinitat. Per atansar-s'hi cal prendre un caminet que remunta el
torrent en direcció sud-oest, paral·lel al camí principal i per sota
d'aquest. Passem pel costat d'unes barbacoes que deixem a mà dreta i
seguim durant només 50 metres, on ja trobem la font, a la dreta del
camí i a un nivell inferior. 
La font queda protegida per unes baranes
de fusta i acollida per uns murets baixos de pedra formant un
rectangle. En un racó hi ha la sortida d'aigua per mitjà d'una aixeta
de polsador collada al frontal, que està fet amb petites pedres de riu.
Aquesta font, que es trobava soterrada pels aiguats, fou arranjada pels
Amics de l'Ermita durant l'any 2011, amb els materials per a la seva
recuperació subvencionats amb els diners d'una calçotada popular.| 5 | 564 m | 41.3719,1.1104Clica per veure'n la ubicació. | Font de l'Àngel |
Ubicada a uns 150 metres al sud de l'ermita de la
Santíssima
Trinitat, només 50 metres més enllà de la font de Sant Jeroni. Per
accedir-s'hi cal prendre un caminet que remunta el torrent en direcció
sud-oest, paral·lel al camí principal i per sota d'aquest. 
Només
començar deixem a mà dreta unes barbacoes, 50 metres més endavant
passem pel costat de la font de Sant Jeroni i escassos 50 metres
després creuem el torrent per un rústic pont de fusta que ens mena a un
petit replà, molt acollidor, amb la simpàtica font de l'Àngel
donant-nos la benvinguda. La font està adossada al marge de la
muntanya, amb un petit mur fet amb pedra seca que reté les terres i
d'on raja l'aigua per un gruixut tub de ferro encastat i rematat amb
ciment. L'aigua cau a un bassal rodó d'obra, sobreïx per una petita
canal oberta de ferro i desguassa per sota la petita terrassa al
torrent. L'espai és molt ombrívol i tranquil, amb uns bancals de pedra
que envolten la terrassa convidant-nos a reposar una estona. Per damunt
de la font passa el camí que porta al monestir de Poblet seguint el
GR-175, però no hi ha accés des d'aquí, cal recular.Comencem la caminada al final de la pista per on hem vingut amb el
cotxe, en el punt que aquesta queda barrada per una cadena que impedeix
el pas als vehicles; a la dreta ens queda l'ermita i la zona de lleure.
Saltem la cadena i pugem en direcció sud-oest. Escassos 130 metres més
amunt enllacem amb el
| 6 | 40' |
2,1 Km |
810 m | 41.3671,1.1148Clica per veure'n la ubicació. | Les Cent Fonts |
Indret situat a la serra de l'Esportell, a recer de la
seva
cinglera. Un dels llocs més coneguts del bosc de Poblet, les Cent Fonts
és un espai amb aigua fresca que ofereix el seu càlid homenatge a la
múltiple diversitat de fonts d'aquest bosc. 
L'entorn immediat és ple de
surgències d'aigua, moltes d'elles canalitzades per utilitzar-les a la
població, d'altres alimenten algunes senzilles fonts. Trobem un seguit
de parets d'obra amb portes metàl·liques al llarg dels marges de la
muntanya; dins podem veure els marges folrats de totxanes foradades per
on brolla l'aigua que es recull en unes canals que van arran de terra.
Disposa duna taula amb bancs de pedra.Reprenem la marxa seguint el camí ample a l'esquerra, en direcció est, deixant a la dreta un seguit de parets d'obra on dins hi ha les surgències d'aigua. Mica en mica el camí es va aprimant fins convertir-se en un corriol que circula per dins el bosc, però ben visible. Al cap d'uns 150 metres el camí fa un gir a la dreta, encarant-se al sud, en moderada pujada. Uns 150 metres més amunt assolim la serra de l'Esportell, just quan anem a petar amb un camí ample que ens talla; nosaltres el seguim a l'esquerra, en lleugera baixada i direcció est. Anem carenejant per la serra de l'Esportell. Quan portem caminats uns 600 metres, abandonem el camí i trenquem a l'esquerra per un corriol descendent. Anem perdent alçada. Uns 300 metres més avall deixem a l'esquerra el trencall que porta al poblat visigòtic de Miravet i a la font de l'Esportell. Uns 400 metres més endavant anem a parar a un camí ample que ens talla i que fem a l'esquerra i uns 275 metres més enllà arribem a una esplanada; davant ens queda Sant Joan de la Muntanya, però abans de visitar-la ens desviem uns 100 metres a l'esquerra per atansar-nos a la cova de Nialó.
| 7 | 1h 10' |
4,2 Km |
710 m | 41.3732,1.1275Clica per veure'n la ubicació. | Cova de Nialó |
Situada a pocs metres de l'ermita de Sant Joan de la
Muntanya. El
nom prové del de Na Elionor d'Urgell, germana del comte d'Urgell Jaume
el Dissortat, que va ser postergat I empresonat després de les seves
pretensions al tron d'Aragó quan el compromís de Casp. Elionor es va
retirar el 1424 a fer vida eremítica fins la seva mort per pesta negra
l'any 1430, per ser enterrada a Poblet.Un cop vista la cova desfem els últims 100 metres fins l'esplanada anterior. Aquí podem gaudir d'unes excel·lents vistes de la Conca de Barberà des del mirador natural que tenim damunt del penya-segat, visitar l'ermita de Sant Joan de la Muntanya que queda sota la construcció que veiem i també la font homònima.
| 8 | 1h 15' |
4,4 Km |
705 m | 41.3736,1.1290Clica per veure'n la ubicació. | Mirador de Sant
Joan |
És una roca de saldó, vermella, que a la vegada fa de
paret i
sostre de l'ermita. Des d'allà s'albira tota la Conca i una bona part
dels seus pobles, les serres que l'envolten i, en dies clars,
Montserrat i fins i tot els Pirineus. Aquesta roca és coneguda com Roca
de la Foguerada, ja que, antigament, la nit de Sant Joan, s'hi encenia
una foguera que era el senyal per encendre les altres fogueres de la
Conca. Des de que va començar la reconstrucció de l'Ermita al Mirador
hi ha una Senyera, símbol d'identitat del nostre poble. Aquesta Senyera
es canvia dues vegades l'any: Per Nadal i per Sant Joan.La font i l'ermita queden a la part de baix; s'hi accedeix per un caminet descendent que surt entre la casa i el racó dels Amics de Sant Joan, on esmorzen cada dissabte que fa bo.
| 9 | 695 m | 41.3731,1.1291Clica per veure'n la ubicació. | Font de Sant
Joan de la Muntanya |
La localitzem al costat de l'ermita de Sant Joan de la
Muntanya, a
la part de baix, a peu del corriol que baixa a buscar el GR-175. El
conjunt de la font està esglaonat, consta d'un mur de pedra adossat al
marge de la muntanya per on raja l'aigua mitjançant un broc de ceràmica
amb la forma del cap d'un lleó i cau en una pica rectangular de pedra i
maons.
Després l'aigua sobrera sobreïx per una canal de teules
i
alimenta una bassa més gran de forma ondulada, situada uns metres més
avall, adossada a la roca de la muntanya i tancada pel l'altre costat
amb pedra i rematada amb maons. A l'entorn de la font i a peu de
l'ermita hi han uns banc metàl·lics per gaudir d ela tranquil·litat que
ens brinda l'entorn.| 10 | 703 m | 41.3734,1.1291Clica per veure'n la ubicació. | Ermita de Sant
Joan de la Muntanya |
Ermita excavada a la roca, amb restes d'una construcció
annexa i
una casa al costat, situada en un indret privilegiat, al començament de
la serra de Prades, des d'on es contempla tota la comarca de la Conca
de Barberà. No es coneix ben bé quan es va construir l'ermita; hi ha
qui diu que va ser fundada el 1412 o 1414 per Na Elionor d'Urgell, però
també es diu que ja existia i que ella la va reconstruir sota la
invocació de Sant Joan Baptista. 
En qualsevol cas, sembla cert que Na
Elionor, filla de Dom Pere, Comte d'Urgell, hi va fer penitència ben a
prop d'allà, a la Cova de Nialó (nom que prové de la corrupció de Na
Elionor), durant setze anys, fins que morí, víctima de la pesta, el 28
de maig del 1430, als 52 anys d'edat. Durant els segles posteriors, la
devoció montblanquina per Sant Joan anà creixent i a l'ermita hi anaren
fent vida diverses generacions d'ermitans fins a la Guerra Civil del
1936. Com era d'esperar, el juliol d'aquell any el retaule d'alabastre
fou mutilat, la campana esbocinada i l'ermita, saquejada, restà en el
més gran abandonament. Després de la guerra, una colla de joves
recolliren el retaule, taparen la teulada, desenrunaren les
dependències, feren tornar a rajar l'aigua a la cisterna i construïren
una nova ara i pilar a l'altar de la capella. Això no obstant, el
temps, inexorable, va anar malmetent l'ermita, i, fa uns pocs anys, li
quedava poc per no ser més que un munt de runes. Iniciem la tornada. Deixem l'ermita a l'esquerra i continuem pel
caminet. De seguida enllacem de nou amb el 
Al cap d'uns 675 metres anem a para a una pista forestal
ampla que ens talla; davant nostre veiem la cinglera de la serra de
l'Esportell, prenem la pista a la dreta, en lleugera baixada. Anem
baixant per la pista durant uns 950 metres. En aquest punt abandonem la
pista i també el
| 11 | 1h 55' |
7,2 Km |
539 m | 41.3731,1.1128Clica per veure'n la ubicació. | Font de la
Trinitat |
Emplaçada a peu del camí que porta a l'ermita de la
Santíssima
Trinitat, pujant a l'esquerra, uns 150 metres abans d'arribar-hi. És la
primera d'un reguitzell de fonts que trobarem en aquest indret i és la
que ens dóna la benvinguda a l'àrea de lleure. 
Es tracta d'una gran
construcció, tota de pedra lligada. El conjunt queda enlairat per dos
esglaons i acollit per dos murs a banda i banda del frontal; el de la
dreta recte i format angle, el de l'esquerra semicircular i adossat a
un pilar coronat per una creu de ferro blanca i unes lletres disposades
en vertical representant la paraula Pax. El mur està rematat per una
teulada a dues aigües amb una capelleta al capdamunt on dins hi veiem
la imatge de la Santíssima Trinitat protegida per un enreixat de ferro.
La sortida d'aigua queda a la part de baix del frontal; un simpàtic
broc de pedra en forma de canal oberta deixa rajar l'aigua un cop hem
premut un polsador i cau en un bassal de pedra arran de terra. A cada
costat de la font hi ha dos bancals de pedra adossats als respectius
murs que els hi fan de respatller. Els Amics de l'Ermita han netejat
l'espai d'aquesta font recentment.Només un 75 metres pista amunt som a l'esplanada on hem estacionat el vehicle i on donem per finalitzada aquesta excursió.
| F | 2h |
7,3 Km |
554 m | 41.3731,1.1119Clica per veure'n la ubicació. | Àrea de lleure
de la Santíssima Trinitat |
Punt d'inici i final d'aquest recorregut.