Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-160 (Cerdanya i Berguedà)

Punts de referència:


[Església de Sant Joan Baptista (Riu de Cerdanya) - Font de les Rentadores - Font de la Muntanya de Riu - Refugi del Serrat de les Esposes - Font del Serrat de les Esposes - Font de la Mata Negra - Collet de Font Freda - Font Freda - Font Freda de Baix].
   Cruïlla de coll de Trapa/Coll de Pendís (Bellver de Cerdanya) - Coll de Trapa - Font Freda de Riu - Font de Moixeró - Collet de Moixeró - Refugi Sant Jordi - Font del Faig - Coll de Pendís - Cruïlla de coll de Trapa/Coll de Pendís.
   [Refugi dels Cortals de l'Ingla - Font de l'Ingla - Font del Capellà - Congost de l'Ingla - Ermita de Sant Serni de Coborriu de Bellver - Església de Santa Maria de Talló].


Fitxa tècnica:

                   
Distància Durada Alçada mínima Alçada màxima Desnivell pujant Desnivell baixant Dificultat Senyalització Punts d'aigua Data de l'excursió
7,9 Km 2h 25' 1.544 m 1.980 m 546 m 546 m Moderda
A trams
Si
12-Agost-2014

Mapes:


 

WikilocWikiloc GoogleMapsGoogleMaps Clica una de les icones de l'esquerra per descarregar-te el TRACK de la caminada, on també hi trobaràs més detalls.

 

Descripció:

La sortida plantejada avui agrupa dues excursions ben diferenciades: La primera és un recorregut en cotxe travessant bona part de la baixa Cerdanya per una pista forestal que comunica Riu de Cerdanya amb Bellver de Cerdanya; començant a Riu de Cerdanya, passant pel refugi del Serrat de les Esposes, la Mata Negra, el collet de Font Freda, el refugi dels Cortals de l'Ingla, creuant tota la bonica vall de l'Ingla i acabant a la població de Talló. La segona excursió és una caminada que farem a la meitat de la primera; s'iniciarà a peu de pista, a l'encreuament de camins que porta al coll de Trapa/coll de Pendís.

A la caminada, inicialment seguirem la pista forestal, tancada a l'ús de vehicles privats, que porta al coll de Trapa, passarem per la Font Freda de Riu, des d’on es puja al coll de la Font Freda de Riu, sota el Roc Cremat, que dóna accés als amplis plans de Moixeró. Flanquejarem cap el sud la fondalada de la font de Moixeró fins a sortir al collet de Moixeró, al capdamunt de la serra homònima. Des d'aquí baixarem al refugi Sant Jordi, ja al Berguedà, on coneixerem la font del Faig. La tornada serà pel coll de Pendís per retornar altre cop al cotxe on reprendrem el recorregut final en cotxe.



Aproximació a la caminada:

La caminada s'inicia en el encreuament de camins que mena al Coll de Trapa/coll de Pendís, on s'hi arriba per una pista forestal en bon estat, que comunica Riu de Cerdanya amb Bellver de Cerdanya. Per accedir-hi ens aproparem a la població de Riu de Cerdanya per la carretera C-16. Un cop al nucli urbà, del centre mateix surt una pista que inicialment està cimentada i que més endavant va perdent asfalt, anomenada carretera LP-4033 i que s'enfila cap a la muntanya de Riu. Sense sortir en cap moment de la pista principal, al cap de 6 km deixem a l'esquerra el refugi del serrat de les Esposes, 3 km més amunt passem pel costat de la font de la Mata Negra, uns 750 metres després som al collet de la Font Freda. Quilòmetre i mig més endavant arribem a la cruïlla de Coll de Trapa/coll de Pendís on estacionem el vehicle a peu de pista i comencem la caminada.



Recomanacions:

La pista es troba en bon estat i és apta per a tot tipus de vehicles, només cal circular amb precaució. El primer tram que va de Riu de Cerdanya al collet de Font Freda està cimentada a trossos, la resta és una pista de terra en bon estat de conservació.

En quan a la caminada, hem de tenir en compte que ens trobem en una zona d'alta muntanya, per tant, cal ser prudents i estar preparats per un canvi sobtat del temps.




1ª part del recorregut en cotxe:

Iniciem la primera part d'aquest recorregut al poble de Riu de Cerdanya on hi accedim per la carretera C-16 que es pren al costat de l'àrea de servei del túnel del Cadí. A Riu visitem l'església de Sant Joan Baptista i la font de les Rentadores. Del darrera mateix de l'església surt una pista que s'enfila cap a la muntanya de Riu. Sense sortir en cap moment de la pista principal, al cap d'uns 6 km tenim a l'esquerra el refugi del Serrat de les Esposes i la seva font, 3 km més amunt passem pel costat de la font de la Mata Negra, uns 750 metres després som al collet de la Font Freda on un camí descendent i barrat al pas de vehicles, ens atansa a les dues fonts homònimes. Quilòmetre i mig més endavant arribem a la cruïlla de Coll de Trapa/coll de Pendís on estacionem el vehicle a peu de pista i comencem la caminada.


1

1.172 m 42.3454,1.8261Clica per veure'n la ubicació. Església de Sant Joan Baptista de Riu
Riu és municipi independent des de 1998. Se'l coneixia també com Riu de Pendís i Riu de Pedra i durant l'edat mitjana va formar part dels dominis del monestir de Cuixà. Es conserven alguns masos antics però la major part de cases del poble semblen refetes en èpoques tardanes, segle XVIII (època en que es va reconstruir l'església) i XIX. Amb tot, forma un conjunt urbanístic força homogeni i restaurat amb encert.
L'actual temple substitueix una antiga església romànica de la qual no en resta cap vestigi. L'església actual és del segle XVIII. Al portal hi ha la data de 1775. A l'interior hi ha un dels pocs retaules barrocs que es van salvar de ser cremats el 1936. És de l'any 1754.
2

1.177 m 42.3459,1.8264Clica per veure'n la ubicació. Font de les Rentadores
Localitzem aquesta espectacular font al capdamunt del carrer de la Font, que surt del darrera de l'església de Sant Joan Baptista. La font està ubicada a la paret d'una casa que li fa de frontal, tota de pedra, com és habitual a les cases de la comarca. Per cinc brocs decorats amb caps de personatges, tots diferents, disposats longitudinalment a uns 70 Cm de distància, brolla abundantment l'aigua i cau en un llarg abeurador de pedra que descansa directament a terra. En una llosa hi ha gravada la data de 1860. L'aigua sobrera és canalitzada per alimentar un gran safareig situat uns metres carrer avall. És un dels elements de més tradició de Riu, davant s'hi balla, per la Festa Major, la dansa de les Rentadores de Riu, en què les noies representen el seu esbarjo després d'haver anat a rentar la roba.





 









3

1.273 m 42.3398,1.8209Clica per veure'n la ubicació. Font de la Muntanya de Riu
La localitzem a la muntanya de Riu, a la dreta del camí que puja al serrat de les Esposes, a uns 2 quilòmetres del poble, tot just traspassada una tanca pel bestiar. La font són dos abeuradors de plàstic units i folrats amb pedra lligada del país. A l'extrem sud, la paret és més alta i fa de frontal a la font on es troba la sortida d'aigua, integrada al mateix abeurador. Una pedra allargada corona el frontal. Es tracta d'una senzilla font, pensada més com a abeurador que com a font, però cal agrair que s'hagi construït amb rigor. De la font estant es gaudeix d'excel·lents vistes de Riu i de la Cerdanya.



















 
4

1.511 m 42.3251,1.8288Clica per veure'n la ubicació. Refugi del Serrat de les Esposes
És un refugi de muntanya, guardat, propietat de l'ajuntament de Riu de Cerdanya, situat al pla de les Esposes, a peu de la pista semi-asfaltada que va de Riu de Cerdanya al coll de Pendís, a uns 6 quilòmetres del poble.











 
5

1.507 m 42.3253,1.8290Clica per veure'n la ubicació. Font del Serrat de les Esposes
Trobem la font uns metres per sota del refugi del Serrat de les Esposes, ubicat a peu de la pista semi-asfaltada que va de Riu de Cerdanya al coll de Pendís, a uns 6 quilòmetres del poble, dins d'una zona recreativa amb taules i barbacoes. Un pilar pentagonal de pedra, d'un metre vuitanta d'alçada li fa de paret a la font. L'aigua raja per dues aixetes de polsador disposades en dues de les parets del frontal i cau en les respectives piques d'obra, separades per una petita paret mitgera.

 




6

1.674 m 42.3206,1.8059Clica per veure'n la ubicació. Font de la Mata Negra
Es troba a l'esquerra de la pista que puja de Riu de Cerdanya al coll de Pendís, uns 750 metres abans d'arribar al collet de Font Freda. La font està adossada al mur que sosté les terres de la muntanya i que li fa de frontal. Del mur surt una pedra treballada en forma de canal per on raja l'aigua que cau en un abeurador rectangular, construït amb un recipient metàl·lic folrat amb pedra, igual que el mur.



 























7

1.695 m 42.3176,1.7972Clica per veure'n la ubicació. Font Freda
Localitzada a uns 300 metres al sud-oest del collet de Font Freda, uns 90 metres per damunt de la Font Freda de Baix. S'hi pot accedir des de Riu de Cerdanya per la pista semi-asfaltada que puja al coll de Pendís passant pel collet de Font Freda, o bé des de Bellver de Cerdanya per la pista forestal que remunta la vall de l'Ingla i segueix cap el refugi dels Cortals de l'Ingla, el coll de Pendís i el collet de Font Freda (una pista és la continuació de l'altra). Un cop al collet de Font Freda, un camí que surt de la pista en sentit sud-oest ens hi porta.
La captació de l'aigua de la muntanya és canalitzada per dins d'un muret de pedra que acaba en una petita paret en angle recte. D'aquí l'aigua brolla generosament per un tub colzat i cau en un llarg abeurador d'obra que a la vegada passa a un segon abeurador, tant llarg com el primer, situat a continuació i a menor alçada. Al damunt de cada abeurador hi ha un tub metàl·lic disposat longitudinalment, de cap a cap i sostingut amb passamans de ferro. Desconec la funció d'aquests tubs. En podem trobar un altre cas a la font del Gonec, emplaçada al capdamunt de la veïna vall de Pi, i un altra a la Font Freda de Riu, que es troba al camí que porta del coll de Trapa al collet de Moixeró.

 
8

1.688 m 42.3172,1.7965Clica per veure'n la ubicació. Font Freda de Baix
Emplaçada a uns 90 metres per sota de l'altra Font Freda. La font es troba en un espai enlairat respecte el camí i tancat, per una banda amb barana metàl·lica i pilars de pedra, i per l'altra amb un llarg mur semicircular d'un metre d'alçada tot de pedra. La part central del mur està més aixecada que la resta. Aquí trobem la sortida de l'aigua mitjançant un tub clavat al mur, per on l'aigua goteja i cau en una bassa rectangular feta amb les mateixes pedres que el mur. Als extrems del mur hi ha dos bancals de pedra i al costat del conjunt de la font hi trobem una petita zona arranjada amb taules i bancs de pedra.



Itinerari de la caminada:

0 0h
0 Km
1.768 m 42.3093,1.7972Clica per veure'n la ubicació. Cruïlla coll de Trapa/coll de Pendís (Riu)

Estem situats al peu de la pista per on hem vingut. Cal prendre pocs metres la pista que puja cap al sud i passar la tanca que barra el pas als vehicles motoritzats. De seguida som en una bifurcació; per la dreta aniríem al coll de Pendís (per on tornarem a la tornada), nosaltres trenquem a l'esquerra, cap al coll de Trapa, per un camí ample que marxa inicialment en direcció nord-est per dins el bosc amb lleugera pujada. Al cap d'uns 475 metres trobem a mà dreta i un xic enlairat respecte el camí un abeurador pel bestiar.


10'
0,5 Km
1.812 m 42.3117,1.8014Clica per veure'n la ubicació. Abeurador de Coll de Trapa
Trobem aquest abeurador a la dreta del camí que porta a coll de Trapa, enlairat uns metres a la muntanya. És un senzill recipient de ferro allargat que descansa damunt d'unes potes també de ferro. S'alimenta per mitjà d'un tub de plàstic que recull l'aigua d'un petit torrent situat uns metres més amunt.











Continuem per la pista amb la mateixa direcció que dúiem. Uns 150 metres més enllà arribem a una clariana, el coll de Trapa (42.3128,1.8030)Clica per veure'n la ubicació. .





















En aquest punt obviem un camí que se'n va per l'esquerra i continuem pel camí que portàvem, que just aquí fa un gir a la dreta, a continuació una marrada i s'encara al sud-est. Uns 1,2 quilòmetres més endavant, pugem a un collet situat en una clariana i continuem planerament tombant a l'esquerra, en sentit nord-est i travessant un frondós bosc. Només 100 metres després passem pel costat de la font Freda de Riu, que queda al costat esquerra de la pista, una mica enfonsada respecte el camí.




9
35'
2,1 Km
1.894 m 42.3045,1.8083Clica per veure'n la ubicació. Font Freda de Riu
Emplaçada al costat del camí que porta del coll de Trapa al collet de Moixeró, sota el prat Agre i a uns 250 metres a l'est en línia recta del Grau de Cireres. El conjunt el formen una font adossada a un doble abeurador i un segon i llarg abeurador situat a escassos metres de la font i disposat en angle recte respecte a aquesta. Tant la font com el doble abeurador que hi té adossat està construïda amb pedra del país. L'aigua brolla per un broc fet amb un tronc de fusta al que se li ha practicat una canal i cau en primer abeurador metàl·lic per després alimentar-ne un altre d'iguals característiques a un nivell inferior. L'altre abeurador està fet d'obra arrebossada, amb un tub metàl·lic disposat longitudinalment, de cap a cap i sostingut amb passamans de ferro. Desconec la funció d'aquests tubs. En podem trobar un altre cas a la font del Gonec, emplaçada al capdamunt de la veïna vall de Pi, i un altra a la Font Freda de Bellver, que es troba a pocs metres del coll del mateix nom.











Seguim el nostre camí. Uns 125 metres després de deixar la font enrere creuem una clariana, moment que el camí pren direcció est. Uns 225 metres més endavant sortim del bosc; aquí, just en el punt que el camí fa un revolt pronunciat a la dreta, nosaltres l'abandonem i trenquem a l'esquerra per un corriol de forta pujada que fa drecera, mantenint direcció est. Uns 225 metres més amunt enllacem de nou amb el camí ample que hem deixat fa una estona, ho fem a l'esquerra. Pocs metres més enllà arribem a un collet més marcat, el coll de la Font Freda, on mor el camí ample. Davant nostre, uns metres al nord-est, podem veure el Roc Cremat i una bona panoràmica de la vall de Riu.

Del coll estant, girem a la dreta en direcció sud per un senderó que flanqueja el vessant est del Morro de Moixeró tot dirigint-se al collet de Moixeró, per l'anomenat clot dels Amorriadors, seguint uns pals de color ataronjat clavats al terra (no confondre amb un caminet més ample que marxa per l'esquerra, per sota el nostre i amb la mateixa direcció). Sota a mà esquerra hi ha la cabana de Moixeró i una gran bassa. Al cap d'uns 150 metres passem pel costat d'una abeurador pel bestiar.







55'
3,1 Km
1.980 m 42.3033,1.8161Clica per veure'n la ubicació. Abeurador del Clot dels Amorriadors
El trobem al senderó que transcorre per dalt del clot dels Amorriadors i porta al collet de Moixeró, a uns 325 metres al nord d'aquest. Es tracta d'un bonic abeurador rectangular de ferro, tot folrat de pedra del país i adossat al marge de la muntanya. Rep l'aigua a través d'un broc fet amb un tronc d'arbre buidat i disposat en un petit mur de pedra que li fa de frontal.










Ara que ja hem vist l'abeurador del Cot dels Amorriadors, obviem el senderó que portàvem i que es dirigeix directament al collet de Moixeró, i trenquem a l'esquerra, davallant camp a través, per atansar-nos a la font de Moixeró i el seu abeurador que ja veiem, uns 200 metres cap al sud-est, al costat del torrent.



 Km
1.955 m 42.3019,1.8170Clica per veure'n la ubicació. Abeurador de Moixeró
Es troba per sota del collet de Moixeró, a escassos 25 metres per damunt de la font de Moixeró. És un bonic abeurador rectangular de zenc, tot folrat de pedra del país i adossat al marge de la muntanya. S'alimenta a través d'un broc fet amb un tronc d'arbre buidat i collat en un petit mur de pedra que li fa de frontal.

























10
1h
3,3 Km
1.944 m 42.3017,1.8175Clica per veure'n la ubicació. Font de Moixeró
Emplaçada a pocs metres per sota del collet de Moixeró, una mica pel damunt de la bassa. La font queda adossada al marge de la muntanya, protegida per una barana de fusta al capdamunt. Consta de dues piques-abeuradors de fibra tots folrats de pedra del país. L'aigua raja per un broc de pedra situat en un extrem.


























Vista la font i l'abeurador enfilem en sentit sud-oest i sense camí evident, els escassos 150 metres que ens separen del collet de Moixeró.

11
1h 5'
3,5 Km
1.970 m 42.3005,1.8164Clica per veure'n la ubicació. Collet de Moixeró
La serra de Moixeró és una serra dels Pirineus Orientals, al límit de les comarques de la Cerdanya i el Berguedà. Tot i que forma part d'un massís o serra separada de la serra del Cadí se sol confondre o atribuir el nom de Cadí fins a la serra de Moixeró, la Tosa d'Alp i el Pedraforca. Fins i tot el túnel que travessa el Moixeró, salvant així la collada de Toses, és anomenat túnel del Cadí. El 1984 fou inaugurat el túnel del Cadí, pas subterrani de carretera que travessa el massís pel sector del serrat de la Miquela. La totalitat del Moixeró forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró, juntament amb la serra del Cadí, el massís del Pedraforca i gran part de la Tosa d'Alp i el Puigllançada.

La serra del Moixeró, encaixonada entre el Cadí i la Tosa d’Alp, malgrat la seva modesta alçària, és una serra carismàtica, ben diferenciada de les seves veïnes. Abrupte a migdia pel costat berguedà i més suau al nord, pel cerdà. El seu nom sembla provenir d’alguna de les menes d’arbres anomenats moixera. A Penyes Altes, el punt més alt, s’hi pot accedir fàcilment pels quatre costats. Tal volta per això i la bona perspectiva que s’hi albira fa que sigui molt visitat pels excursionistes. És un cim bonic i agraït de fer, que fa de partió entre tres municipis (Bagà, Urús i Bellver) marcant així la divisòria provincial entre Girona, Lleida i Barcelona.


Estem situats al collet de Moixeró encarats tal com hi hem arribat, als peus d'un pal indicador de ferro que ens assenyala la Font del Faig, el nostre proper objectiu. Som a la línia divisòria de les comarques de la Cerdanya i el Berguedà. El camí que ens talla és el GR-150.1, que per l'esquerra marxa cap a l'est tot flanquejant el vessant nord del cim de Moixeró i per la dreta careneja la serra de la Moixa vorejant el turó de Pendís en direcció al Pradell. Nosaltres hem de cercar un corriol descendent que porta direcció sud-oest, amb pronunciada pendent. No és fàcil de trobar, doncs n'hi ha varis que ens confonen. Finalment el trobem i el seguim. Els primers metres presenta una forta pendent però a mida que anem davallant es suavitza, sense deixar de perdre alçada en cap moment. A part dels primers centenars de metres que ja hem comentat, la resta és un corriol agraït de fer, molt bonic, que transcorre sempre per dins el bosc, mantenint direcció sud-oest i lleugera baixada. Quilòmetre i mig més avall anem a parar davant del refugi Sant Jordi, que queda just a l'altra banda del camí que ens talla.

12
1h 30'
5 Km
1.562 m 42.2941,1.8049Clica per veure'n la ubicació. Refugi Sant Jordi
Refugi guardat, d'unes 44 places i gestionat per la FEEC. Està Situat a la Vall del Forat de Pendís, en el massís de Moixeró-Cadí.
















Ara deixem el refugi a la dreta i prenem el camí que passa pel seu costat, ho fem en direcció sud i suau baixada. Només 75 metres més avall som en una cruïlla de camins amb un pal indicador al mig i un abeurador al costat; aquí ignorem dos camins que surten per l'esquerra i agafem un corriol davant nostre que puja al cap de la Boixassa, assenyalat amb les marques del PR que alhora segueix una fletxa que ens indica "Font". Escassos 75 metres més enllà som en una petita clariana amb una balma a la dreta del camí, és la font del Faig.

13
1h 35'
5,2 Km
1.546 m 42.2932,1.8044Clica per veure'n la ubicació. Font del Faig
Localitzada pocs metres per sota del refugi Sant Jordi. Es tracta d'una surgència natural que brolla dins d'una petita balma natural de color rogenc. Recentment se li ha afegit un tub de plàstic però sense collar. És una font molt coneguda i apreciada pels excursionistes, prova d'això és que està degudament assenyalada tant si venim del collet de Moixeró com si ho fem des del coll de Pendís.
























Desfem els últims 150 metres fins el refugi. Un cop aquí obviem el corriol a la dreta per on hem vingut des del collet de Moixeró i seguim les marques blanques i vermelles corresponents al GR-107, que enfilem per sobre el refugi. Es tracta d'un camí amb moderada pujada que marxa en sentit nord-oest per dins el bosc, remuntant el torrent de Pendís que portem a sota a l'esquerra. De tant en tant se'ns obren bones vistes del Berguedà, malgrat que amb la boira d'avui no les podem gaudir. Anem pujant al mateix temps que fem alguna ziga-zaga. Després d'un quilòmetre arribem al coll de Pendís.

14
1h 55'
6,3 Km
1.784 m 42.2970,1.7972Clica per veure'n la ubicació. Coll de Pendís

Al coll de Pendís es creuen dos senders de Gran Recorregut; el GR-107 que ens ha acompanyat des del refugi Sant Jordi i que continua en sentit nord-oest cap al refugi dels Cortals de l'Ingla, i el GR-150.1 , que ens ve per la dreta del Moixeró i careneja la serra de la Moixa, a l'esquerra, en direcció al Pradell, vorejant el turó de Pendís per la dreta. Nosaltres els obviem tots dos i continuem per una pista ampla que marxa en sentit nord. Anem caminant en direcció nord, inicialment amb lleugera pujada. Uns 650 metres més endavant creuem la capçalera d'un primer torrent i uns 325 metres després creuem el torrent de Grau de Cireres. 650 metres més enllà deixem a la dreta el camí per on ens hem atansat al coll de Trapa a l'inici de l'excursió i de seguida som a la cruïlla on hem començat a caminar i on tenim estacionat el vehicle, donant per finalitzada aquesta bonica caminada.

F 2h 25'
7,9 Km
1.768 m 42.3093,1.7972Clica per veure'n la ubicació. Cruïlla coll de Trapa/coll de Pendís

Inici i final de la caminada.



2ª part del recorregut en cotxe:

Finalitzada la caminada agafem de nou el cotxe i reprenem la pista amb el mateix sentit que l'hem deixat. Uns 1,7 quilòmetres més avall passem pel costat del refugi dels Cortals de l'Ingla. Anem davallant, fent ziga-zagues durant uns 3,5 Km, fins arribar a una cruïlla amb un monument de ferro i pedra; en aquest punt prenem la pista de la dreta que segueix baixant fins cercar el riu Ingla, resseguint el traçat del GR-107 (Camí dels Bons Homes). Ara circulem paral·lels al riu Ingla per la bonica vall del mateix nom; passem per la font de l'Ingla, la font del Capellà, creuem el congost de l'Ingla, sempre per la pista forestal i en direcció nord. Uns 2,2 Km passat el congost de l'Ingla, trobem a peu de pista la bonica ermita de Sant Serni de Coborriu de Bellver i només 1,4 Km després entrem al nucli urbà de Talló, on aprofitem per visitar l'església de Santa Maria i donar per finalitzada aquesta entretinguda sortida.

15

1.603 m 42.3096,1.7905Clica per veure'n la ubicació. Refugi dels Cortals de l'Ingla
Petit refugi de muntanya, guardat, que pertany al poble de Bellver de Cerdanya. Situat al bell mig de la Vall de l'Ingla, dins del parc natural Cadí-Moixeró, envoltat per un meravellós bosc i amb vistes al Puigpedrós i a la vall d'Engorgs.










 
16

1.606 m 42.3097,1.7910Clica per veure'n la ubicació. Font dels Cortals de l'Ingla
Emplaçada dins les instal·lacions del refugi dels Cortals de l'Ingla, a uns 40 metres al nord-est del mateix i al costat d'un bonic i antic refugi. La font és un muret de pedra lligada del lloc, de forma semicircular, d'un metre d'alçada per dos d'amplada, que li fa de frontal. L'aigua rajava per un forat practicat al mig del muret i queia a un bassal format per unes pedres que tanquen el mig cercle del mur. A banda i banda, a menys alçada que el mur, hi ha unes lleixes i a la dreta un bancal de pedra.
 























17

1.275 m 42.3212,1.7818Clica per veure'n la ubicació. Font de l'Ingla
Està localitzada al centre de la vall, al costat de la pista que remunta la vall de l'Ingla, en un eixamplament de l'espai natural on s'ha creat un espai tancat d'esbarjo, amb taules i graelles cobertes per fer foc. La font està feta amb pedra del lloc. El seu broll raja contínuament per un broc de ferro colzat i cau en una petita i rectangular pica-abeurador folrada de pedra de recent construcció, després desguassa i es canalitza fins al torrent de l'Ingla, situat al davant. Sota la font hi ha la captació de l'important doll d'aigua que nodreix Bellver. A banda i banda s'han construït uns bancs de pedra. La font està molt ben senyalitzada i es troba en el recorregut cap al coll de Pendís (1.780 m), un dels menys elevats per sortir de la Cerdanya cap al sud. Aquesta singularitat ha provocat que al llarg de la història hagi estat una via important de circulació.












 
18

1.205 m 42.3296,1.7840Clica per veure'n la ubicació. Font del Capellà
Localitzem aquesta simpàtica i senzilla font a la dreta de la pista forestal que remunta el riu Ingla, uns 300 metres després de creuar el congost de l'Ingla en sentit sud i un quilòmetre abans d'arribar a la font de l'Ingla. La trobem a peu de camí. L'aigua brolla d'un tub metàl·lic encastat a unes pedres del marge de la muntanya, envoltades de vegetació, cau en una petita basseta formada en una pedra a mitja alçada i posteriorment al terra, creua la pista i desguassa al torrent, que queda a pocs metres a l'altra banda del camí.





















 
19

1.090 m 42.3519,1.7820Clica per veure'n la ubicació. Ermita de Sant Serni de Coborriu de Bellver
Edifici consagrat el 1137 substituint una capella anterior. Consta d'una nau capçada amb un absis semicircular i s'ha conservat amb molt poques modificacions fins als nostres dies. Els murs són llisos, amb la pedra ben treballada. La porta es troba en una paret lateral. En un dels seus brancals hi ha gravada la figura d'un orant.









Finalment arribem al poble de Talló.

Talló és una entitat de població del municipi cerdà de Bellver de Cerdanya. Talló és un petit nucli de forta tradició històrica tant per ser un lloc capital de culte com sepulcral, pel seu aplec, com a seu d'una canònica agustiniana (Sancta Maria Tollonensis). Actualment és l'exemple més monumental del romànic cerdà, on s'hi troba l'església de Santa Maria de Talló, que també és coneguda com "la Catedral de la Cerdanya". Recentment s'hi han fet noves troballes arquitectòniques i arqueològiques que destaquen una ocupació important de l'indret en època baix imperial romana. El seu nom hom creu que ("tollone") faria referència a un lloc de pagament d'impostos en aquest moment que vindria recolzat per el posterior establiment de l'ardiaconat i principal parròquia de la Cerdanya.
20

1.056 m 42.3636,1.7805Clica per veure'n la ubicació. Església de Santa Maria de Talló
Coneguda com "la catedral de la Cerdanya". Documentada des del segle X, va ser una de les esglésies més importants de la Cerdanya fins al segle XIII. Té una planta trapezoïdal de dimensions notables i un absis semicircular flanquejat per la sagristia i el campanar de torre. L'absis, ornat amb un fris d'arquets sobre mènsules, és del segle XI. La nau és més tardana i presenta exteriorment uns inusuals contraforts semicirculars. La volta original no s'ha conservat. El campanar és de finals del segle XVII. Cal destacar la porta, que conserva la ferramenta original, i la Mare de Déu, talla del segle XIII restaurada durant el XIX.


Aquí donem per acabada l'entretinguda sortida d'avui.