Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-165 (Maresme)

Punts de referència:


Canyamars (Dosrius) - Església de Sant Esteve de Canyamars – Font de Canyamars - Font de Ca n'Homs – Pou de Glaç de Canyamars – Font del Malpàs – Canyamars.


Fitxa tècnica:

                   
Distància Durada Alçada mínima Alçada màxima Desnivell pujant Desnivell baixant Dificultat Senyalització Punts d'aigua Data de l'excursió
10,1 Km 2h 35' 207 m 422 m 276 m 276 m Fàcil
A trams
Si
11-10-2014

Mapes:


 

WikilocWikiloc GoogleMapsGoogleMaps Clica una de les icones de l'esquerra per descarregar-te el TRACK de la caminada, on també hi trobaràs més detalls.

 

Descripció:

Avui us proposo una caminada per la vall de Canyamars, a Dosrius. Una vall amb molta frescor i abundància d'aigua, prova d'aixó són els esplèndids boscos i els molins fariners i pous de glaç que anirem trobant. L'orografia tancada condiciona un microclima fresc que permet créixer espècies vegetals amb grans requeriments d'aigua.

Prendrem com a punt de partida el nucli de Canyamars on començarem visitant la seva església romànica de Sant Esteve, la font de Ca n'Homs. A continuació ens atansarem al bonic i ben conservat pou de glaç, emplaçat als afores del poble. A partir d'aquí anirem fent camí en direcció nord-est alhora que remuntarem la riera de Canyamars que aigües amunt passa a dir-se torrent de Rupit i que circula a recer de la vessant sud de la serra del Corredor. A Can Pau de la Rosa tindrem l'oportunitat de veure una sínia que es movia amb cavalls i mules, just en el punt que ens adreçarem a llevant i farem camí cap a la font del Malpàs, principal objectiu d'aquesta excursió, situada sota el turó de Montalt, on hi farem parada. La tornada serà per la serra de Vallalta fins el punt d'origen.


Aproximació:

Començarem la caminada al carrer Sant Esteve de Canyamars, darrere l'església, on disposem d'un petit aparcament per estacionar el vehicle. Per accedir-hi ens dirigim primer a Dosrius per la carretera B-510 que es pren a l'alçada del quilòmetre 4 de l'autovia C-60 (la que enllaça Mataró amb Granollers pel túnel de Parpers). Un cop al nucli urbà de Dosrius seguirem les indicacions de la carretera BV-5101 que ens condueix, després d'uns 6 quilòmetres, al poble de Canyamars.



Itinerari:

0 0h
0 Km
225 m 41.6016,2.4475Clica per veure'n la ubicació. Canyamars (Dosrius)
Canyamars és un dels tres nuclis pertanyents al municipi de Dosrius, a la comarca del Maresme. Situat al fons d'una vall, entre les serres del Corredor, de Montalt i de Can Bruguera, a la dreta de la riera de Canyamars que neix al vessant meridional de la serra del Corredor i que forma aigües avall, juntament amb la riera del Far, la riera d'Argentona. Cal destacar la seva església parroquial de Sant Esteve, gòtica del segle XIV i el bonic pou de glaç dels afores. Actualment Canyamars és un centre residencial.

Abans de començar la caminada coneixerem l'església romànica de Sant Esteve i la font de Ca n'Homs. L'església la tenim davant nostre; ens hi atansem per una rampa que porta a la seva entrada, malgrat que ara és tancada.

1

229 m 41.6015,2.4470Clica per veure'n la ubicació. Església de Sant Esteve de Canyamars
L'església que presideix el nucli de Canyamars està documentada des de l'any 1334 com a sufragània de la parroquial de Dosrius, però de bon segur el seu origen és anterior, d'època romànica. D'inici era una capella d'una sola nau coberta amb volta de canó i absis semicircular. Al segle XVIII va ser ampliada amb capelles laterals i un presbiteri poligonal. També és d'època tardana la façana principal, amb un campanar d'espadanya amb quatre ulls.


































Davallem pel carrer Sant Esteve i en no res trobem enfront nostre, a la confluència amb el carrer Sant Josep, una font coberta.


2

220 m 41.6013,2.4477Clica per veure'n la ubicació. Font de Canyamars
Font d'aigua de la xarxa municipal emplaçada al carrer Sant Esteve fent confluència amb el carrer Sant Josep. És una construcció d'obra arrebossada formada per dos murs en angle recte aixoplugats per una teulada de teules a tres aigües. Les parets interiors estan aplacades amb lloses de pedra. Al vèrtex de les dues parets hi trobem la sortida d'aigües per mitjà d'una aixeta collada a un tub metàl·lic encastat al frontal amb tres passamans de ferro que el sustenten. L'aigua cau en una pica rectangular de pedra picada inserida dins un pedestal de lloses de granit, del mateix material que el frontal.



Ara seguim baixant els pocs metres que ens separen del carrer Major i el seguim a la dreta. Deixem el restaurant Cal Víctor a l'esquerra i de seguida, en el punt que el carrer fa un revolt a l'esquerra, podem escoltar el soroll de l'aigua de la font de Ca n'Homs al caure a la seva bassa. Una obertura a la tanca ens facilita la baixada a la bassa a través d'uns esglaons de fusta.

3

211 m 41.6007,2.4468Clica per veure'n la ubicació. Font de Ca n'Homs
Font i bassa situats per sota del carrer Major del nucli de Canyamars, en el punt on hi ha la plaça de la Germandat. Una obertura a la tanca ens facilita la baixada a la bassa a través d'unes escales de fusta. No confondre amb la font d'en Homs que hi ha al camí Ral que va de Canyamars a Matarò, en el tram entre Can Bartrés i Can Bruguera. El costat nord de la bassa està limitat pel mur de contenció del carrer, al costat d'unes feixes de conreu. Es troba davant d'uns pollancres i més avall de les feixes hi ha una arbreda majorment de plataners, anomenada popularment el Pla dels Bolets. Conjunt format per una font que mana aigua a una bassa delimitada per un muret baix d'obra arrebossada, de perfil arrodonit per un costat, i en angle recte pel cantó oposat. Té unes mides aproximades de 16x7 metres i una fondària d'uns 70 cm. Al cantó de migdia, per la part interna del muret, s'hi adossa el safareig, un rectangle delimitat per una paret de totxo. La bassa està concebuda per a ús privat de reg i subministrament d'aigua potable, i el safareig, per rentar la roba. A llevant, dos pollancres de grans proporcions amb una àmplia copa que ombregen l'espai, considerats arbres monumentals.





Un cop visitats els llocs esmentats dins el nucli urbà reculem pel carrer Major, deixem enrere la pujada a l'església i continuem pel carrer del Pou del Glaç fins la plaça de les Alzines des d'on iniciarem l'excursió. Aquí prenem la pista forestal anomenada “Camí del Pou del Glaç" que marxa en direcció nord-est, inicialment cimentada. A baix a la dreta tenim una bonica plataneda per on vindrem a la tornada. Poc després deixem enrere les últimes cases del poble alhora que també l'asfalt. La pista s'endinsa en el bosc. Només uns 250 metres després creuem la riera de Canyamars i de seguida ignorem un trencall a mà dreta. Anem avançant per un camí ample i ombrívol que circula pel fons de la vall. Molt aviat, uns 250 metres més endavant, arribem al primer lloc interessant de la caminada d'avui, el Pou de Glaç, en un indret obac i fred com no podia ser d'altra manera, donat la utilitat que el pou tenia abans.

4 15'
1 Km
221 m 41.6040,2.4548Clica per veure'n la ubicació. Pou de Glaç de Canyamars
Antiga construcció del segle XVI destinada a la fabricació de glaç, que va estar en funcionament fins a mitjan segle XIX. El pou de Canyamars és un dels més importants i ben conservats de Catalunya. Té planta rodona, amb cúpula semiesfèrica i contraforts, i és de grans dimensions, semblant a una fortificació medieval. A la part de dalt hi ha la bassa on s'estancava l'aigua que es glaçava durant les nits d'hivern i a partir de la qual es tallaven els blocs de gel que posteriorment s'emmagatzemaven al pou. El gener de 2007 va ser adquirit per l'Ajuntament de Dosrius al seu propietari, Ricard Prats, que n'havia tingut cura durant molts anys.





















Continuem per la mateixa pista alhora que remuntem la riera de Canyamars que portem a l'esquerra, en direcció nord-est, guanyant alçada molt poc a poc. Uns 225 metres després passem per davant l'entrada de la finca de Can Cunit (41.6052,2.4565)Clica per veure'n la ubicació. .

És molt curiosa la mostra d'estris i màquines de camp que s'exposen al llarg del camí. Està situada a l'esquerra de la pista. Al costat de l'entrada hi ha una pedra de molí i un gran pi insigne. Dintre de la finca hi veiem una plantació d'aquests pins.













En aquest entorn, al costat de la riera, a més de la vegetació mediterrània que hi predomina, en trobem també de ribera; amb plàtans, pollancres, avellaners i verns. Més endavant deixem a la dreta l'entrada al lloc anomenat els Lledoners de Can Roca i després deixem el trencall a l'esquerra que porta a la masia de Can Xerrac, pioners de l'agricultura ecològica. Uns 100 metres més enllà obviem un camí a l'esquerra que porta a Can Mateu Ros i poc després un a mà dreta que va a Ca l'Estevenet. Aviat travessem la riera i 125 metres més endavant som al costat de la masia de Can Cot (41.6092,2.4682)Clica per veure'n la ubicació. , que ens queda a l'esquerra.

Aquesta masia es troba situada a l'esquerra del camí i possiblement va ser construïda al segle XVI. És una edificació aïllada, situada al peu de la vessant de migdia del Turonet, a la riba esquerra del torrent de Rupit, rodejada de feixes de conreu i bosc. Té una estructura de planta rectangular, orientada a migdia i consta de planta baixa i pis. Les finestres més antigues són de proporcions verticals, fetes amb brancals i llinda plana de pedra granítica ben escairada. Sobre la porta principal hi ha un balcó amb la barana de ferro, la llinda de la qual està treballada amb una motllura en forma d'arc conopial. Gairebé centrat al capcer hi ha un rellotge de sol pintat. A la planta baixa les finestres estan protegides per una reixa de ferro amb el barrots verticals, en la llinda de la del costat de llevant hi ha la inscripció "Any 1763".
Al voltant de Can Cot veiem una densa i fresca plataneda en perxada; de cada peu de plàtan en surten cinc o sis troncs, i no només un de principal, com és habitual. Això és degut a que en tallar el tronc principal per al seu aprofitament, s'han deixat els rebrots de la soca per a tractar-los com a perxada.





Continuem riera amunt que ara s'anomena torrent de Rupit. Uns 300 metres més amunt de Can Cot deixem a la dreta el Sot de la Font del Llop i ben aviat, uns 125 metres, arribem a la masia de Can Pau de la Rosa (41.6108,2.4726)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda a la dreta.

Davant de la masia, a la nostra esquerra i a l'altra banda de la riera, veiem una antiga sínia al costat del pou. La sínia, també anomenada sènia, és una màquina per elevar o pouar aigua subterrània, composta d'una roda horitzontal amb bràçols, moguda per l'impuls d'un animal que volta. A ella, s'engranen les dents d'una altra roda vertical que en girar, mou una sèrie de catúfols de terrissa, disposats al llarg d'una cadena sense fi, la part inferior de la qual va submergida dins l'aigua del pou on la màquina està instal·lada. El recorregut circular que l'animal realitzava per generar la força motriu que feia girar l'engranatge es diu Vogi.
La masia es troba situada a la dreta de la pista i al peu del vessant nord del Pla de les Estelles. A l'alçada del pis hi veiem un rellotge de sol de perfil el·líptic amb la data 1830, que podria fer referència a la construcció de la masia o bé a una modificació.


A partir d'aquí s'acaba el camí planer i enfilem una pujada més acusada. Uns 175 metres més endavant abandonem la pista i també el torrent que segueixen fins el conegut Coll de la Creu de Rupit i trenquem a la dreta per un camí ascendent que marxa en sentit llevant. 250 metres més amunt anem a parar a una pista ampla que ens talla i que fem a la dreta, en constant pujada. Caminem pel veïnat de Rupit, de tant en tant deixem a una banda o a l'altra l'entrada a alguna finca. Al cap d'uns 650 metres arribem a una bifurcació, just davant de Can Martinet; seguim a l'esquerra. La pujada moderada ha minvat i el camí ara és força planer. Només 75 metres més endavant som en una nova pista que ens talla; a la dreta emprendríem la baixada cap a Canyamars a través de la serra de Vallalta, nosaltres agafem la pista a l'esquerra, en lleugera pujada. Uns 450 metres després arribem a una bifurcació; el camí que surt per la dreta el prendrem a la tornada, ara seguim pel de l'esquerra, bastant planer. Uns 250 metres més enllà caminem entres dos filats d'ambdues finques situades a banda i banda de la pista; a l'esquerra ens queda la casa anomenada Els Arcs (41.6080,2.4900)Clica per veure'n la ubicació. i uns altres 250 metres més arribem a una gran esplanada amb una cruïlla de camins assenyalats amb un pal indicador; a l'esquerra aniríem a la Creu de Rupit i al santuari del Corredor, nosaltres girem a la dreta, en direcció sud-oest. Aquest és el Camí Ral que porta a Mataró passant per la serra de Polseruda. Uns 225 metres més endavant som en un encreuament de camins amb una enorme pedra granítica; la pista de la dreta baixa a Dosrius, nosaltres només cal que continuem recte escassos 30 metres per ser al costat de la font del Malpàs que ens queda a mà esquerra, a peu de pista.




5 1h 25'
5,2 Km
402 m 41.6055,2.4868Clica per veure'n la ubicació. Font del Malpàs
Localitzada al veïnat de Rupit, al peu del Camí Ral que porta de la Serra de Polseruda a Rupit, a l'oest del Turó de Montalt, davant mateix del trencall que baixa al veïnat de Rimbles, al mig del qual hi ha una enorme pedra granítica que bifurca el camí a dreta i esquerra.  Conjunt d'escala i mur sinuós, situat a peu i per sota del camí Ral. Mitjançant una escala de graons amb estesa àmplia s'accedeix a una petita superfície encerclada per murs de paredat, que incorporen tres bancs de fusta. En un racó queda la sortida d'aigües; una modesta roca adossada a un dels murets acull el galet d'acer inoxidable del qual brolla l'aigua i cau en un bassal quadrat de pedra arran de terra. La font es troba a peu de muntanya, ensotada a frec de terra; li fan de teulada dos plàtans i un pollancre, del qual cal destacar-ne la gran alçada, que fa ombra al conjunt. Una densa vegetació d'arbusts, pollancres i plàtans li fan de fons.
L'estat actual és mèrit de l'Associació Excursionista la Soca que l'any 1988 va dur a terme una bona restauració, una placa deixa constància d'aquest fet. El seu nom es deu al fet que havia estat un camí de difícil accés. La font actual es va construir davant de l'antiga a causa que l'anterior es va malmetre per l'eixamplament del camí. La font havia estat propietat de la família Molins Gorina, però aquesta féu una donació gratuïta a favor de l'Ajuntament de Dosrius, que l'acceptà, segons acta de la sessió plenària de data 22 de novembre de 2001. Aquesta font, atès que està situada a l'indret on es bifurquen camins importants i en un lloc de pas, és força concorreguda i visitada per esportistes, excursionistes, caminants, amants de la natura i dels boscos. A escassos 25 metres, al costat de la cruïlla de camins, disposem d'una taula amb bancs de fusta aixoplugada per una teulada d'uralita que ens serveix d'abric en cas de pluja.






Ja hem reposat una bona estona a la font i estem preparats per reprendre la marxa. Desfem els últims 650 metres, és a dir, deixem l'enorme pedra granítica a l'esquerra, passem per la gran esplanada on girem a l'esquerra, deixem Els Arcs a la dreta i arribem a la bifurcació a la qual hi hem accedit a l'anada per la dreta. Aquí seguim ara pel camí de més a l'esquerra que marxa en sentit ponent. Uns 750 metres més endavant anem a parar a una altra pista que ens talla i que fem a l'esquerra, al mateix temps que deixem enrere les poques cases del veïnat de Rupit, ja no en trobarem cap més. De seguida un senyal prohibeix la circulació als vehicles motoritzats, malgrat que no tothom la respecta doncs ens creuarem amb més d'un cotxe de boletaires.

El camí que encetem és molt bonic, de bon caminar per ser força planer i transcorre tothora per dins el bosc seguint la serra de Vallalta en direcció sud-oest. Fins i tot completarem l'excursió amb un plat de rovellons que la meva dona va trobar en aquest trajecte.













Al cap d'uns 850 metres obviem un camí a l'esquerra que enllaça més avall amb la pista que porta a Dosrius. Un centenar de metres més endavant ignorem un caminet descendent a la dreta i 225 metres després deixem un camí a l'esquerra que també enllaça més avall amb la pista de Dosrius. En aquest punt se'ns obren per la dreta uns camps conreats de la finca de Can Vallalta, l'entrada de la qual deixem enrere uns metres més endavant. A l'esquerra sempre tenim bosc. Un cop s'acaben els camps de la dreta, entrem de nou a ple bosc i només 50 metres després arribem a una petita clariana amb una cruïlla de camins; el camí que segueix recte està barrat amb una cadena, nosaltres continuem pel que surt per la dreta, en baixada, dirigint-nos inicialment cap el nord. De seguida el camí s'orienta altre cop a ponent, s'acaba el camí planer i comença una acusada pendent amb baixada constant i sempre per dins el bosc. Gairebé uns 800 metres més avall deixem a sota a l'esquerra Can Cames, al mateix moment que entrem en una doble marrada dreta-esquerra. Uns 300 metres més endavant creuem la riera de Canyamars alhora que el camí esdevé planer i travessa una bonica plataneda. Al final de la plataneda anem a petar a un carrer asfaltat que ens talla; just aquí a mà dreta podem veure les restes d'un antic molí fariner del segle XVI anomenat El Molinot. Ara només ens cal agafar aquest carrer a la dreta els pocs metres que ens separen de la plaça de les Alzines i continuar fins el carrer Sant Esteve on hi tenim estacionat el cotxe i així donar per acabada aquesta passejada per la vall de Canyamars.

F 2h 35'
10,1 Km
225 m 41.6016,2.4475Clica per veure'n la ubicació. Canyamars (Dosrius)

Inici i final del recorregut d'avui.