Caminada I-174 (Vallès Occidental, Barcelonès i Vallès Oriental)
Punts de referència:
Entrada al camí de Can Vilatort (Montcada i Reixac) - Font dels Avellaners - Font dels Caçadors - Font de l'Amigó - Poblat ibèric de les Maleses - Turó de Can Donadéu - Entrada al camí de Can Vilatort.
Fitxa tècnica:
| Distància | Durada | Alçada mínima | Alçada màxima | Desnivell pujant | Desnivell baixant | Dificultat | Senyalització | Punts d'aigua | Data de l'excursió |
| 8,8 Km | 2h 30' | 44 m | 462 m | 514 m | 514 m | Moderada |
A trams |
Si |
30-12-14 |
Mapes:
Descripció:
Una altra ascensió al poblat ibèric de les Maleses, en aquesta ocasió ho farem des de Montcada i Reixac. Pujarem per la ruta marcada pel Parc de la Serralada de Marina, passant per la font dels Avellaners, la font dels Caçadors i la pedrera de la Vallençana, però no pujarem al poblat ibèric, continuarem recte per veure cóm està la font de l'Amigó. Després pujarem per la pista de la Carrerada fins el turó de la Coscollada i d'aquí finalment al poblat ibèric de les Maleses. La baixada serà pel turó de Can Donadéu, carenejant entre els municipis de Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles, fins enllaçar de nou amb el camí de Can Vilatort. És una còmoda caminada, encara que l'he qualificat com a moderada degut a la curta però forta baixada que farem al baixar des del turó de Can Donadéu i a la no menys pronunciada pendent que hi haurà a la sortida del poblat ibèric.
Avui gotejava la font dels Avellaners, estava eixuta la font dels Caçadors i rajava la font de l'Amigó.
Aproximació:
Començarem la caminada a l'entrada del camí de Can Vilatort, a Montcada i Reixac, situat aproximadament al quilòmetre 9,5 de la carretera BV-5001 que va de Santa Coloma de Gramenet a la Roca del Vallès. A l'entrada del camí hi ha una cadena impedint el pas als vehicles no autoritzats i un cartell del Parc de la Serralada de Marina donant-nos la benvinguda.
Itinerari:
| 0 | 0h |
0 Km |
44 m | 41.5004,2.2020Clica per veure'n la ubicació. | Entrada al camí
de Can Vilatort (Montcada i Reixac) |
Només traspassar la tanca ens trobem un cartell del Parc de la Serralada de Marina que ens dóna la benvinguda. Seguim el camí de Can Vilatort, en direcció sud-est i lleugera pujada. Al començament el camí està cimentat, a la nostra dreta ens queda el torrent de Reixac i enlairada enfront l'església romànica de Sant Pere de Reixac. Al cap d'uns 325 metres deixem a l'esquerra l'entrada a Can Peces, s'acaba l'asfalt i esdevé una pista de terra. Continuem avançant en suau ascens, obviant qualsevol camí que ens mena. Més endavant deixem a l'esquerra una gran esplanada amb cartells indicant-nos la presència d'eixams d'abelles. Quan portem caminant uns 950 metres des Can Peces, trobem a la dreta del camí un piló de fusta que ens assenyala la font dels Avellaners. Així doncs, abandonem la pista i trenquem a la dreta per un corriol descendent que, en poc més de 50 metres, ens condueix fins la curiosa font dels Avellaners.
| 1 | 20' |
1,4 Km |
158 m | 41.4935,2.2140Clica per veure'n la ubicació. | Font dels
Avellaners |
La localitzem a pocs metres sota el camí de Can Vilatort, a la
mateixa llera del torrent de Reixac. La font consisteix en un mur de
pedres adossat al marge de la muntanya d'on surt un tub metàl·lic per
on raja l'aigua, que cau en un bassal de pedra arran de terra,
desguassant directament al torrent. La curiositat d'aquesta font és
l'arranjament del seu entorn, ple de gravats, figures i bancals.
Malgrat que la regeneració està feta seguint un estil molt particular,
en cap moment desentona amb l'entorn, degut a
que s'han utilitzat
materials de l'entorn. Aquestes modificacions les va dur a terme un
mallorquí que es va instal·lar a Montcada i Reixac on hi va dedicar
bona part del seu temps lliure. L'entorn de la font ha estat recentment
desbrossat i s'ha tornat a col·locar el piló indicatiu de fusta a la
pista. Malauradament han desaparegut el cartell de fusta que hi havia
al damunt de la font amb el seu nom.Seguim el corriol ascendent que surt de dalt de la font i que marxa per dins el bosc, en suau ascens. Uns 150 metres més amunt anem a parar a una pista gran que ens talla, és la continuació del camí de Can Vilatort que hem abandonat per baixar a la font dels Avellaners; el corriol que surt davant nostre ens duria al capdamunt del turó de Moià, si agaféssim la pista a la dreta aniríem a l'ermita de Sant Pere de Reixac, nosaltres fem a l'esquerra, en sentit contrari al que dúiem, en direcció sud-est, per un camí ample amb lleugera pujada. Durant la tardor aquest camí és molt bonic, hi ha moments que no es veu el terra, totalment cobert per una catifa de fulles. Uns 500 metres més endavant deixem un piló indicatiu a la dreta assenyalat amb un quadrat groc que puja al poblat ibèric i que prendrem d'aquí a un moment. Només 25 metres després, a mà dreta, queda la font dels Caçadors.
| 2 | 30' |
2,1 Km |
212 m | 41.4923,2.2181Clica per veure'n la ubicació. | Font dels
Caçadors |
Es troba a la capçalera del torrent de Reixac, a peu del camí de
Can Vilatort, prop de l'antiga pedrera. La font és un conjunt de pedres
que formen un petit mur adossat al marge de la muntanya, amb una pedra
de grans dimensions al damunt. Quan brolla l'aigua ho fa per un tub
encastat a una de les pedres de la part baixa i cau en un petit bassal
de forma triangular arran de terra. Al costat de la font hi ha un banc
fet amb dues lloses de pedra que conviden a reposar. Fou restaurada per
un grup de jubilats de la zona, sembla ser
l'any 1974, tal com podem
veure gravat al frontal. L'entorn immediat és agradable i fresc a
l'estiu, doncs la font queda coberta per una densa vegetació.Desfem els últims 25 metres i ens enfilem ara a l'esquerra pel camí assenyalat amb un quadrat groc (No feu cas de la indicació "Sant Pere de Reixac" doncs és un error, el piló està col·locat al revés). Anem pujant per un camí ben marcat, amb alguna travessa de fusta que ens ajuda en el nostre caminar, seguint les marques de color groc que ens acompanyaran un bon tros. Al cap d'uns 125 metres deixem un corriol a la dreta i continuem amunt, fent alguna ziga-zaga però amb tendència nord-est. Uns 250 metres més amunt, just en el punt on el camí fa un gir a la dreta i ens encarem cap el sud-est, obviem un corriol molt tapat per la vegetació a l'esquerra. El camí marxa per dins el bosc, encara que a estones se'ns obren unes bones vistes a la dreta del Vallès amb Montserrat i la Mola al fons. 250 metres més endavant anem a petar a un camí perpendicular que fem a l'esquerra. A partir d'aquí anem fent alguna marrada durant uns 300 metres fins que trobem un filat a la nostra dreta que tanca l'antiga pedrera de la Vallençana. Seguim el filat que portem a la dreta i que marxa en direcció nord-est. Uns 150 metres més endavant deixem a l'esquerra unes escales que més amunt esdevenen un camí de forta pujada que mena al poblat ibèric de les Maleses. Seguim durant uns metres més el filat de la pedrera. 160 metres més de camí i obviem a l'esquerra un altre corriol que puja també al poblat ibèric. A partir d'aquí anem perdent alçada poc a poc. Continuem pel camí durant uns 400 metres i anem a parar a la pista de la Carrerada que puja per la dreta de la carretera de la Vallençana i arriba al turó de la Coscollada. Nosaltres creuem la pista i agafem un corriol davant nostre que en forta pendent baixa a trobar la font de l'Amigó, uns 200 metres més avall, on segur que ens podrem refrescar doncs sempre raja.
| 3 | 1h |
3,9 Km |
298 m | 41.4881,2.2296Clica per veure'n la ubicació. | Font de l'Amigó |
Localitzada al capdamunt del torrent de l'Amigó. Un mur fet amb
pedres lligades fan de paret a la font d'on l'aigua sempre raja per un
tub metàl·lic i cau directament a terra per desaiguar després al
torrent. Al costat esquerra de la font hi ha disposat un bancal de
pedra.
Retrocedim els últims 200 metres fins arribar a la pista de la Carrerada. Un cop aquí la prenem a la dreta, en constant pujada. Uns 60 metres després deixem un camí a la dreta i uns altres 700 més amunt anem a parar a la pista que uneix l'alberg de la Conreria amb l'ermita de Cabanyes. Nosaltres l'agafem a l'esquerra. 350 metres més enllà arribem al turó de la Coscollada, que reconeixem per la seva torre de vigilància.
| 4 | 1h 25' |
5,2 Km |
466 m | 41.4921,2.2293Clica per veure'n la ubicació. | Turó de la
Coscollada |
Continuem per la pista que dúiem, ara en baixada, sense deixar les marques liles, defugint qualsevol camí que ens meni. Passem per sota la línea d'alta tensió i uns 225 metres més avall som al coll de Lliçà (41.4921,2.2265)Clica per veure'n la ubicació. , on trenquem a l'esquerra per un caminet que s'endinsa al bosc. De seguida girem a la dreta per un altre camí que puja, sempre per dins el bosc. Uns 200 metres més amunt arribem a una cruïlla; el camí de l'esquerra baixa a la pedrera, nosaltres anem cap a la dreta, sense deixar el camí fins el poblat ibèric, que ens queda a 150 metres.
| 5 | 1h 35' |
5,9 Km |
466 m | 41.4937,2.2242Clica per veure'n la ubicació. | Poblat ibèric de
es Maleses |
El poblat ibèric de Les Maleses, ubicat a l'antiga Laietania, es
troba al cim del Pi Candeler, dalt de la Serralada de Marina. Aquest
cim, a la vegada, serveix de límit municipal entre els termes de
Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles.
Des del poblat s'observa una immensa panoràmica, des de la qual es pot
dominar visualment tot el Vallès, part del Barcelonès i part del
Maresme. Així mateix té bona visibilitat sobre els massissos del
Montseny, Montserrat i Prepirineu. Aquesta ubicació proporcionava als
habitants del poblat iber, un gran control sobre el territori. Es pot
situar el poblat entre els segles III i II aC. S'han efectuat diverses
intervencions arqueològiques des de l'any 1928, però és des de l'any
2000, que el poblat està essent estudiat dins del projecte
d'investigació arqueològica. Enguany, 2014, s'han instal·lat uns
cartells informatius que ens expliquen la història de tres habitatges
del poblat; la casa del ferrer, la del fariner i la casa d'una família
distingida.Creuem tot el poblat en direcció nord i prenem un corriol descendent que hi ha a l'altre extrem. Compte que el primer tram fa molta pendent i rellisca força. Uns 75 metres més avall s'acaba la forta pendent, just en el punt on creuem un corriol; a l'esquerra baixaríem a Montcada i a la dreta aniríem a parar a la pista que porta a la Coscollada (aquest últim està molt tapat per la vegetació i cal fer-l'ho bosc a través). Nosaltres continuem recte. Avancem pel corriol, ara en lleugera pujada, durant escassos 50 metres que assolim un turonet. Seguim pel corriol que marxa en direcció nord-oest, en lleugera baixada. Uns 230 metres més enllà deixem un caminet a l'esquerra que baixa a Montcada i enllaça amb el camí de Can Vilatort, uns 100 metres més endavant creuem un corriol que segueix un traçat elèctric i de seguida anem a parar a una pista que ens talla i que prenem a l'esquerra; a la dreta enllaçaríem amb la pista que porta de Cabanyes a la Coscollada. Pocs metres després som en una cruïlla de camins; després continuarem pel que va recte però abans girem a la dreta per anar al capdamunt del turó de Can Donadéu que queda a uns 60 metres.
| 6 | 1h 45' |
6,6 Km |
402 m | 41.4976,2.2205Clica per veure'n la ubicació. | Turó de Can
Donadéu |
Inicialment marxa en sentit nord-oest. Al cap d'uns 150 metres arribem a una bifurcació; defugim del corriol que surt per l'esquerra en baixada i continuem pel de la dreta, més planer, mantenint la direcció. Al cap d'un 150 metres més endavant som en una altra bifurcació, amb el dos camins descendents; prenem el de l'esquerra al mateix temps que canviem el sentit del nostre caminar, ho fem en sentit sud-oest per un corriol recentment desbrossat. Uns 160 metres més avall anem a parar a un altre camí que ens talla i que fem a la dreta. El camí ara porta direcció nord-oest i està una mica desdibuixat, però fàcil de seguir. 130 metres més enllà ens desviem a l'esquerra, en direcció sud i perdent alçada poc a poc, sempre per dins el bosc. Des d'aquest camí tenim una perspectiva molt diferent de l'església de Sant Pere de Reixac. Només 30 metres després el camí fa un gir a la dreta. Uns 150 metres més endavant passem a frec d'una torre elèctrica que deixem a la dreta i uns 175 metres més avall passem entre uns eixams d'abelles i una caseta del seu cuidador. Només 40 metres després anem a parar de nou al camí de Can Vilatort que fem a la dreta i ja no el deixem durant els gairebé 550 metres que ens separen de la cadena que barra el pas als vehicles, on hem començat la caminada.
| F | 2h 30' |
8,8 Km |
44 m | 41.5004,2.2020Clica per veure'n la ubicació. | Entrada al camí
de Can Vilatort |
Inici i final d'aquesta caminada.