Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-210 (Baix Llobregat)

Itinerari:

0 0h
0 Km
49 m
41.4309,1.9926Clica per veure'n la ubicació. Cementiri Nou (Pallejà)

Estem situats a l'esplanada que hi ha al davant del cementiri. Comencem la caminada retrocedint per la mateixa carretera asfaltada per om hem vingut, en direcció sud, cap al nucli urbà. Disposem del voral esquerre adaptat i protegit per una barana de fusta. Al cap d'uns 300 metres girem a la dreta per un altre carrer asfaltat que fa pujada. Aquest no té vorera, caminem doncs amb precaució, malgrat que no hi ha transit. Un centenar de metres més amunt passem a frec de IES Pallejà que deixem a l'esquerra i uns altres 250 després som al costat de Can Coll (41.4270,1.9897)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda a mà dreta.

Documentada des del 1600, era propietat de Miquel Coll. El 1911 passà a mans de Francesc Seix que la va reformar completament (només es conservà el celler). La reforma va ser duta a terme per Modest Feu, que la va convertir en una torre d'estil modernista rural, amb destacats ornaments artesanals. Cal destacar la galeria de solana, que consta de tres arcs trigeminats, i el coronament, de línies sinuoses.









Seguim escassos 100 metres pel camí cimentat fins que aquest s'acaba. En aquest punt rebutgem el camí de l'esquerra que dóna accés a una finca particular i continuem per una pista forestal de terra que arrenca per la dreta. Només començar trobem els primers rètols indicadors de la Ruta de les Fonts i que nosaltres seguirem a estones. De seguida abandonem temporalment la pista i tombem a l'esquerra, pugem unes escales d'obra i trobem la primera de les fonts d'avui, la font del Carinyo.


1 15'
0,9 Km
117 m
41.4269,1.9878Clica per veure'n la ubicació. Font del Carinyo
La font pertany a una finca particular però l'accés és públic. El conjunt es troba en una terrassa enlairada de forma arrodonida, empedrada i vorejada per un muret baix de pedra rematat amb maons vistos que alhora fa de banc per seure. Al mig hi ha una bassa rodona, d'uns 10 metres de diàmetre, combinant pedra i maó vist. A l'entorn encara queden vestigis del que va ser el gran jardí de la masia. En un raconet de la terrassa queda la font, a recer d'un mur arrodonit amb un banc que el ressegueix. La font és part de la bassa, emergeix del seu contorn. El mur frontal és d'obra vista, arrodonit per la part de dalt. Al mig del qual hi un plafó de rajoles de ceràmica, molt esmicolat i desgastat pel pas del anys, on, a part del nom, hi podíem llegir aquesta frase: "La Sra. Mercedes Bonastre que prodigaba bondad como la fuente da el agua que fluye mansamente", avui dia molt malmesa. Sota hi ha una pica de pedra picada i forma semicircular que recollia l'aigua, malauradament mig trencada. El broc per on rajava l'aigua ha desaparegut i només queda el forat. Actualment la font resta eixuta, està desconnectada, però la bassa es segueix alimentant d'aigua mitjançant una canonada que es repenja al capdamunt de la font, de forma poc elegant i deslluint el conjunt.
Sembla ser que el propietari aleshores de la casa, el Sr. Seix, patia de veure com s'apagava la salut de la seva esposa Mercè. Desesperat, se li va acudir fer-li un regal, la Font del Carinyo. Així doncs, li va regalar en motiu d'una malaltia que patia. Es va recuperar gràcies als molt passeigs pels voltants de la finca. Va urbanitzar el jardí amb diferents camins, pèrgoles a les que podia reposar, fins on avui es troba la font-bassa.



Defugim diferents caminets que arrenquen a l'entorn de la font, baixem a la pista que dúiem abans i la reprenem a l'esquerra. Caminem plàcidament per l'ampla pista de terra rogenca, força planera, en direcció nord-oest. Mig quilòmetre més endavant trobem uns indicadors que ens assenyalen la Font de les Rovires a la dreta.




Nosaltres no fem cas del rètols i ajornem la seva visita per la tornada, que ja us avanço val moltíssim la pena. Així doncs continuem recte per l'ampla pista que mica en mica es va adreçant al sud. Al cap d'uns 150 metres travessem el torrent del Fondo 41.4269,1.9878Clica per veure'n la ubicació. .

És el més profund entre els penya-segats calcaris. Discorre d'est a oest i, de la mateixa manera que el torrent dels Bufadors, desemboca, 150 metres aigües avall, a la riera de les Rovires. Aquest torrent no es troba canalitzat en cap tram.

Un cop a l'altra banda, la pista s'encara a l'oest en lleugera pujada. Al cap d'uns 140 metres abandonem la pista que continua cap als Tres Turons i Sant Andreu de la Barca, tot trencant vers l'esquerra per un caminet ascendent. Compte, només 50 metres d'haver encetat el nou camí, el deixem i fem a la dreta per un corriol que s'enfila muntanya amunt (trobarem un pilonet de pedres a la confluència). El corriol, ben fressat i força costerut, circula per dins el bosc en direcció més aviat sud. Anem guanyant alçada ràpidament. Uns 200 metres i alguna ziga-zaga més amunt, el bosc esdevé més esclarissat alhora que se'ns obren bones vistes de la vall.




A partir d'aquí la pujada es fa menys acusada. Al cap d'una mica més de 100 metres anem a petar a una pista ampla que ens talla; rebutgem el camí que surt de l'altra banda de la pista que porta a Can Montmay de Sobre-roca, també defugim la pista que per l'esquerra se'n va a buscar la urbanització Fontpineda, nosaltres prenem la pista a la dreta, inicialment en lleugera baixada. Anem fent camí còmodament per l'ample vial. De seguida ens encarem a l'oest i 275 metres després creuem el torrent dels Bufadors (41.4262,1.9763)Clica per veure'n la ubicació. .

És el curs d'aigua intermitent situat més al nord de Pallejà. Discorre d'oest a est i,, de la mateixa manera que el torrent del Fondo, ajunta les seves aigües a la riera de les Rovires, uns 700 metres més avall. Aquest torrent no es troba canalitzat en cap tram.

Deixat enrere el torrent ens adrecem més aviat al nord. El camí és bastant planer i ens permet avançar a bon pas, alterna lleugeres pendents amb suaus pujades. A la dreta se'ns brinden bones vistes de la vall. Ignorem tots els camins que ens van sortint al pas, no deixem en cap moment la pista principal. Un pel més de 700 metres des de que hem creuat el torrent dels Bufadors arribem al coll de Malhivern (41.4304,1.9730)Clica per veure'n la ubicació. .

En aquest punt obviem un camí que surt per la dreta i que prendrem a la tornada, ara continuem per l'ampla pista, mantenint la direcció que dúiem i no fent cas de cap dels camins que ens surten a banda i banda. Un centenar de metres després la pista gira envers l'esquerra. Enfront nostre veiem les primeres cases del veïnat de Socies. 50 metres més avall ignorem un camí formigonat que surt per la dreta en baixada i que agafarem més tard per anar a la font dels Plataners, però abans d'això continuem recte, en direcció a les cases. Només 25 metres més enllà, quan som a tocar de la primera de les cases, el camí es bifurca; nosaltres prenem el de més a l'esquerra, passant a frec de les cases que ens queden a l'esquerra. Seguim per aquest carrer de terra, en sentit oest i lleugera pujada durant uns 425 metres, moment en que trenquem a l'esquerra per un caminet que en no res ens porta a una clariana on hi trobem la font de Socies.


2 1h 5'
3,8 Km
298 m
41.4307,1.9657Clica per veure'n la ubicació. Font de Socies
Emplaçada al veïnat de Socies, a la vessant nord del turó de Vallcodina, en una clariana dins un indret amb vegetació abundant. La font és un mur de pedra amorterada, d'uns tres metres d'amplada per una mica més d'un d'alçada, que alhora reté les terres d'una feixa que queda al damunt. L'aigua raja per dos brolladors: Un és un estret tub de ferro encastat al mur i l'altre és també un esprimatxat tub de ferro però situat dins un forat entre les pedres del frontal (una d'aquestes pedres sobresurt del mur), a un nivell inferior i a la dreta del primer. L'aigua del primer cau a una gran llosa de pedra de forma triangular que hi ha al terra, i la del segon rellisca per les pedres del mur fins arribar al terra. Al costat dels brocs hi ha un bonic mosaic fet amb quatre rajoles de ceràmica amb el nom de la font i un dibuix de la mateixa. A la dreta del mur, formant angle recte amb aquest, arrenca un curt muret que fa de respatller a un banc de pedra. Al davant hi ha un bloc de pedra de gran dimensió que es pot fer servir com a improvisada taula. En destaca un magnífic exemplar de roure que es localitza a escassos metres per sobre la font.
Aquesta font està protegida pel Catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat. La font estava envoltada, fa més d'un segle, per vinya. Possiblement arrel de la fil·loxera, aquest cultiu es va abandonar. De sempre, ha estat una font que ha rajat molt poca aigua, però de manera constant i de molt bona qualitat. Per això se'n deia que era "Font d'últim recurs". Des dels anys 70 del segle passat, però, l'aigua no sempre surt de manera contínua.










Tornem al camí i el reprenem a la dreta, en sentit contrari al que portàvem i en lleugera baixada. Desfem l'últim mig quilòmetre fins arribar a la cruïlla on hi ha un camí formigonat que ara arrenca a l'esquerra en baixada, l'agafem. Anem perdent alçada en direcció més aviat nord per un ample camí cimentat al començament que després esdevé una pista de terra. A l'esquerra ens acompanya el torrent de Malhivern. Si observem a mà dreta, veurem vies d'escalada. Quan portem caminant uns 375 metres, l'abandonem i trenquem a l'esquerra per un camí més estret, alhora que creuem el torrent i canviem el sentit del nostre caminar. De seguida descrivim un revolt a la dreta de 180º que ens adreça de nou al sud. Escassos 20 metres després de sortir de la pronunciada corba, deixem al marge esquerre les restes d'un Antic Forn (41.4334,1.9694)Clica per veure'n la ubicació. .




Continuem davallant lleugerament. Un centenar de metres més avall, poc abans d'arribar a una bifurcació de camins, trenquem a la dreta per un corriol descendent. Al principi observem marges de pedra seca. En menys d'una cinquantena de metres som a la font dels Plataners, presidida per dos bons exemplars d'aquests arbres.


3 1h 25'
4,9 Km
185 m
41.4341,1.9695Clica per veure'n la ubicació. Font dels Plataners
És situada entre el puig de l'Aliga i la urbanització de Can Palet, al costat del camí que porta d'aquesta urbanització al veïnat de Socies, poc més amunt de la llera esquerra del torrent de Malhivern, sota dos magnífics exemplars de plataners. Es tracta d'una senzilla però simpàtica font, emplaçada als peus de dos plataners de grans dimensions dels qui rep el nom. L'aigua brolla pel que queda d'un estret broc de ferro encastat en unes pedres amorterades, cau directament al terra formant un petit bassal i, a través d'un rec, alimenta una basseta rodona situada dos metres més avall. Al costat del broc hi ha un bonic mosaic fet amb quatre rajoles de ceràmica amb el nom de la font i un dibuix de la mateixa.


















Vista la font, pugem els escassos 50 metres fins el camí que reprenem a l'esquerra, en sentit contrari al que dúiem. A partir d'aquí desfem els últims 550 metres fins anar a petar altre cop a la pista que hem deixat quan hem tornat de la font de Socies (que ara ens quedaria a la dreta), nosaltres prenem la pista a l'esquerra, en suau pujada. Obviem qualsevol camí que ens meni durant 150 metres, fins que som novament al coll de Malhivern (41.4304,1.9730)Clica per veure'n la ubicació. .




Un cop aquí, abandonem la pista i seguim per un camí carreter que surt per l'esquerra (no confondre amb un altre que hem rebutjat 40 metres abans, tot i que van al mateix lloc). Avancem planerament en direcció nord-est, a l'esquerra ens queda el puig de l'Àliga. Al cap d'uns 350 metres el camí es va adreçant al nord i 150 metres més endavant arribem a una trifurcació de camins; el camí que surt per la dreta baixa a Pallejà i l'agafarem al cap d'una estona, el de més a l'esquerra torna al coll de Malhivern tot vorejant el puig de l'Àliga per la vessant contrària a la que hem fet, nosaltres ara continuem pel camí del mig que mica en mica es va encarant a l'est, perdent alçada molt poc a poc. Encara no 250 metres més enllà s'acaba el camí en un estimball sobre la vall, som al mirador del puig de l'Àliga.


4 1h 50'
6,4 Km
245 m
41.4335,1.9798Clica per veure'n la ubicació. Mirador del Puig de l'Àliga
Privilegiat mirador. mirador d'una bona part del Llobregat i del Vallès. Un gir de 360º ens permet observar Montserrat, la Mola, Collserola, la Vall del Llobregat i, en dies clars, fins i tot els Pirineus. Hi ha un vèrtex geodèsic de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.













Un cop hem gaudit de les vistes tornem enrere els prop de 250 metres que ens separen de l'última trifurcació. Ara sí prenem el sender que surt per l'esquerra, en baixada. Anem davallant en direcció sud-est per un camí ben definit però pedregós i d'acusada baixada, on cal estar atents de no relliscar.




Sense deixar de perdre alçada, uns 400 metres més avall, anem a petar a una pista ampla que ens talla; a l'esquerra porta als Tres Turons i Sant Andreu de la Barca, nosaltres l'agafem a la dreta, en lleugera baixada i direcció sud (aquesta és la pista amb la que hem començat la caminada, ara la fem en sentit contrari). Uns 60 metres més endavant, a mà esquerra del camí, trobem una bonica cabana de pedra (41.4309,1.9805)Clica per veure'n la ubicació. .




Continuem davallant còmodament per la pista. Uns 250 metres més avall travessem el torrent dels Bufadors alhora que ens adrecem a l'est. Uns 40 metres després defugim un sender que se'n va per la dreta (és per on hem trencat nosaltres al començament), continuem per la pista. El tram que estem fent, l'hem descrit abans a l'inrevés. Uns 140 metres més endavant creuem altre cop el torrent del Fondo al mateix temps que ens encarem al nord. Mica en mica anem virant cap a la dreta. Uns 150 metres després d'haver travessat el torrent del Fondo, trobem uns indicadors que ens assenyalen la font de les Rovires a l'esquerra. Així doncs trenquem a l'esquerra i baixem per un corriol d'acusada pendent i molt erosionat pel pas de les aigües que ens porta, 75 metres més avall, al bonic indret de la Font de les Rovires, on a banda de la pròpia font, hi trobem també una taula de fusta amb bancs per seure, un bonic salt d'aigua i una passera de fusta que salva la riera de les Rovires.


5 2h 15'
7,7 Km
80 m
41.4299,1.9825Clica per veure'n la ubicació. Font de les Rovires
La localitzem al nord-est del poble, a la capçalera de la riera de les Rovires de qui rep el nom, a uns 700 metres al nord-oest de Can Coll. El conjunt està emplaçat en un ampli indret molt acollidor envoltat de vegetació, presidit per la font i acompanyat d'un bonic salt d'aigua que queda al seu damunt, un pont de fusta que salva la riera de les Rovires i una taula de fusta amb bancs per seure, tot perfectament endreçat i arranjat amb escales i baranes de fusta.
La font queda arrambada al marge, per sota de les escales que pugen al salt. Es tracta d'un petit mur de pedra lligada per on raja l'aigua mitjançant un broc de ferro i cau a una pica quadrada d'obra arrebossada que descansa directament al terra. Al costat esquerre hi trobem una placa d'acer inoxidable amb el nom de la font gravat en lletres negres i l'advertència de que l'aigua no té les garanties sanitàries suficients per beure-la, en lletres vermelles i signat per l'Ajuntament de Pallejà. El nom de rovires volia dir "lloc abundant en roures o rouredes".



Si pugem escassos 25 metres per les escales de fusta que surten de l'esquerra de la font, podrem veure de prop i des d'una altra perspectiva el salt de la Riera (41.4300,1.9823)Clica per veure'n la ubicació. .






























Un cop hem donat complida visita a aquest bell indret, emprenem la tornada. Baixem primer a l'esplanada de la font i d'aquí, per les amples escales de fusta, anem a buscar la riera de les Rovires que creuem per una palanca de fusta. Si mirem enrere veurem una bona panoràmica de tot el conjunt de les Rovires.

La riera de les Rovires és el curs d'aigua més important del sector nord. Neix més amunt d'on hi ha la font del mateix nom, recull les aigües dels torrents Toscos, Bufadors i Fondo i desemboca al riu Llobregat. No es pot considerar una via d'aigua intermitent com la majoria de les altres, ja que sempre porta aigua. En català antic, rovires volia dir "lloc abundant en roures o rouredes". Aquesta riera no es troba canalitzada en cap tram.



Des de l'altre costat de la passera continuem per un camí que se'n va per la dreta, seguint el curs de la riera que ens queda a la dreta. El camí és ample, planer i circula en paral·lel amb la riera, en direcció est. De mica en mica, però, ens allunyem d'ella, encarant-nos al nord-est i obviant altres camins que ens menen, sempre pel més ample. Al cap d'uns 275 metres rebutgem un camí a la dreta que baixa a buscar la riera, al mateix temps que el nostre s'adreça al nord. Anem trobant rètols indicadors de la Ruta de les Fonts (observareu que sempre indica la font de les Rovires en els dos sentits, és per que es tracta d'una ruta circular). Uns 75 metres més endavant anem a parar a una pista més ampla que ens talla i que fem a la dreta. Uns 375 metres després arribem a un encreuament; el camí que surt d'enfront ens tornaria al cementiri en només 300 metres, però encara ens queda per conèixer una font, així que prenem el que arrenca per l'esquerra en lleugera pujada. El nou camí serpenteja en sentit nord. Quan portem uns 200 metres defugim un camí a l'esquerra que puja a la Roca de Droc i uns 225 metres més amunt anem a parar a un camí que ens talla (sembla ser un pas de canalitzacions d'algun servei, doncs és ple de pals de color taronja), creuem el camí i un cop a l'altra banda continuem per un senderó que marxa en direcció nord-est per dins el bosc. Veiem marges de pedra seca a mà esquerra. Sense deixar el camí que està ben fressat, uns 200 metres més tard, just al començament d'un revolt a l'esquerra, abandonem el camí i trenquem per un caminet que segueix d'enfront per la nostra dreta. De seguida entrem en una petita esplanada amb la font de la Teula a mà esquerra, sota una gran alzina.


6 2h 35'
9,2 Km
96 m
41.4342,1.9902Clica per veure'n la ubicació. Font de la Teula
Erigida al nord de la població, concretament a uns 450 metres més al nord-oest del Cementiri Nou. La font queda enclotada un parell de pams per sota del sòl de l'esplanada, acollida per un muret de pedra lligada de color rogenc i forma semicircular, a la part baixa del qual s'hi ubica la sortida de l'aigua mitjançant el que resta d'un petit broc de ferro. L'aigua cau a un bassal rectangular arran del terra, tant ample com ho és el frontal. Al capdamunt del frontal hi trobem el nom de la font gravat en un cartell de fusta i, al costat esquerre, una placa d'acer inoxidable amb el nom de la font gravat en lletres negres i l'advertència de que l'aigua no té les garanties sanitàries suficients per beure-la, en lletres vermelles i signat per l'Ajuntament de Pallejà. A la dreta disposem d'un curt banc per seure.
Pel color rovellat groguenc que deixa l'aigua a la paret de la font, fa pensar que aquesta tingui propietats ferruginoses. Sembla ser que havia estat una font amb un cabal molt abundós, malgrat que en l'actualitat la trobem eixuta durant bona part de l'any i la resta només goteja.


Seguim per un corriol descendent que arrenca davant de la font, a l'altra costat de la petita esplanada. Anem davallant pel mig del bosc, en direcció sud-est, per un corriol ben definit. Una mica més de 150 metres més avall el camí es bifurca; nosaltres prenem el ramal de la dreta i poc més de 125 metres després anem a petar a un nou encreuament de camins; aquí agafem un camí ample que surt d'enfront i ens porta de dret, 200 metres més enllà, a l'esplanada que hi ha al costat del cementiri, on tenim estacionat el vehicle i on donem per ben finalitzada aquesta caminada.


F 2h 45'
9,7 Km
49 m
41.4309,1.9926Clica per veure'n la ubicació. Cementiri Nou

Inici i final de l'excursió.