Itinerari:
Estana és el darrer nucli de població que trobem abans d'arribar al
peu del Cadí, així com el de més altitud. Està localitzat entre les
valls de Bastanist i del Quer. La vista de la serra és esplèndida. Va
tenir dues esglésies, l'actual parròquia de Sant Climent i l'enrunada
de Sant Joan del Bassot.
Comencem a caminar pel carrer Major del poble en direcció sud, cap a
la Serra del Cadí. A l'esquerra tenim l'església de Sant Climent, cal
baixar uns esglaons per accedir-hi.
Compta amb un sòlid campanar de torre. Va ser edificada
substituint
una altra de més antiga i amb la mateixa advocació, que ara és
completament enrunada. Tanmateix, Estana tenia encara una altra
església, també enrunada, dita de Sant Joan de Bassot.
Uns metres més amunt podem veure, a mà dreta, la font i els
safareigs de la Plaça.
Font i safareig situats a la plaça del poble. El conjunt
es troba
sota una teulada de teules a dues aigües sostinguda per dues parets i
un pilar de pedres lligades. Es manté en molt bon estat i és un lloc
agradable, guarnit amb flors. La font queda dins d'una de les parets, a
l'interior d'una petita volta de canó; l'aigua surt obrint una aixeta.
El safareig és ubicat al mig, consta d'una única bassa rectangular
d'uns 3x2 metres aproximadament, aixecada i feta amb pedra treballada.
Per la part exterior hi ha un abeurador disposat en angle recte amb una
tanca metàl·lica que el separa del safareig. El safareig sembla antic
però la resta és de nova construcció o remodelació.
Continuem pel carrer Major, al final del poble trobem a la dreta una
altra font amb un safareig.
Es localitza al capdamunt del poble, a la sortida del
mateix en
direcció a Coll de Pallers. Es tracta d'un conjunt format per la font,
un llarg abeurador i un safareig. Queda aixoplugat per una construcció
oberta per davant, de base rectangular amb parets de pedra vista del
país i coberta amb una teulada de teules a una sola vessant. A
l'esquerra hi ha la cisterna de captació, d'obra rematada amb ciment,
d'on surt una aixeta de llautó a mig metre del terra que aboca l'aigua
a un bassal pla enlairat un pam. Al capdamunt de l'aixeta hi ha gravada
la data 1961, possiblement l'any de la seva construcció. Al costat de
la font i a la part exterior trobem un llarg abeurador rectangular pel
bestiar. Aquest s'alimenta amb l'aigua que sobreeix de la cisterna
mitjançant un tub de ferro galvanitzat però ben dissimulat amb una
teula disposada en vertical. Dins i franquejat per un petit barri de
ferro queda un safareig de dos cossos; un per rentar i l'altre per
esbandir.
Conjuntament amb la casa de la finca on està adossada, durant l'any
2016 el conjunt ha estat remodelat; s'han folrat les parets amb pedra
del país i s'ha substituït la teulada d'uralita per teules.
Sortim del poble deixant les últimes cases enrere, ho fem per una
pista forestal de terra que aquí arrenca, sense canviar el sentit que
dúiem. Uns 175 metres després deixem una casa aïllada a l'esquerra i de
seguida, al mur que tenim a la dreta i abans de l'entrada a Cal
Banquer, hi trobem una mina d'aigua, visible des del camí per una
finestreta. Avui està buida.
Es tracta d'una mina situada dins del mur de pedra que
alhora
serveix per retenir les terres. Podem veure-hi l'interior per mitjà
d'una obertura en forma de finestra a metre i mig del terra. Dins hi
trobem una cisterna d'obra rematada amb ciment i coberta amb volta
catalana, amb un forat al sostre per on hi entra la llum i un tub a la
paret del fons per on brolla l'aigua, quan raja.
Continuem ara en lleugera baixada durant uns 300 metres més en la
mateixa direcció i trobem la font de Coll de Pallers, al costat d'una
petita zona d'esbarjo des d'on gaudim d'unes excel·lents vistes de la
cara nord de la serralada del Cadí.
És als afores del poble, al costat del camí que porta al
coll de
Pallers. La font queda en una paret feta amb pedra calcària del país
que alhora acull la cisterna de captació. L'aigua brolla constantment
per un gruixut tub de ferro que omple el llarg abeurador disposat en
angle recte que l'envolta. Damunt del broc i tancat amb un enreixat de
ferro hi ha l'obertura en forma de volta que dóna accés al dipòsit de
reserva. Davant la font, el terra és empedrat i s'ha condicionat amb un
lloc per fer-hi foc.
100 metres més endavant arribem al coll de Pallers, també cruïlla de
camins. Un pal informatiu ens ho recorda.
L'indret és punt de partida d'excursions, escalades i travesses pel
Cadí i les seves canals majestuoses. Al costat hi ha un aparcament.
Del coll estant, encarats tal com hi hem arribat, rebutgem l'ample
vial que se'n va d'enfront cap a l'esplanada habilitada com aparcament
i més tard s'enfila cap a prat de Cadí seguint les franges blanques i
grogues del PR-C-121, defugim també un camí carreter que
arrenca a la dreta immediata i que porta a uns camps, nosaltres prenem
una sendera que surt d'entre els dos, inicialment en direcció oest i
seguint les marques blanques i vermelles corresponents al GR-150.
El pal informatiu ens assenyala Cava, la Seu d'Urgell i el Querforadat,
el nostre objectiu.
El sender GR-150, homologat l'any 1996, circumval·la tot
el Parc
Natural del Cadí-Moixeró en un traçat de 157 quilòmetres,
descobrint-nos els principals atractius de les poblacions que
l'envolten, així com els magnífics paisatges de la zona.
Estem circulant per l'antic camí Cardoner que en aquest tram conviu
amb el camí Vell del Querforadat. Anem davallant suaument per sota
d'una filera d'arbres que queda entre camps de conreu i pastures, amb
compte de no mullar-nos els peus doncs un regueró d'aigua circula pel
mig del caminet. Mes avall esdevé una petita torrentera per on baixa un
filet d'aigua, sempre ben guiats per les marques blanques i vermelles
del GR que sovintegen. Quan portem caminats una mica més de
400 metres, travessem la franja imaginària que separa les comarques de
la Cerdanya amb l'Alt Urgell, trepitgem doncs terrenys de l'Alt Urgell.
De seguida anem a parar a un camí més ample que ens talla, el qual
seguim a l'esquerra, sempre en lleugera baixada. El nou camí és un xic
més ample que el d'abans, però igual que l'anterior circula per dins el
bosc. Uns 250 metres més avall baixem un talús i anem a petar a una
pista més ample que ens talla.
En aquest punt perdem definitivament les marques blanques i
vermelles del GR-150 que continuen per l'esquerra juntament
amb el camí Cardener, defugim també la pista a la dreta que puja a la
Gavarra, nosaltres creuem la pista i prenem un sender que surt de
l'altra banda, endinsant-nos en el bosc en suau baixada. Ara seguim
exclusivament el camí Vell del Querforadat.
Els camins de bast són camins ancestrals plens d'història i de
vivències singulars. L'orografia abrupta en va condicionar el traçat i
l'ús. Unien valls i pobles, permetent només el pas a peu de persones i
d'animals. A través d'ells es transportaven les mercaderies, es duia el
blat a moldre, s'anava a aplecs i festes... Com a úniques vies de
comunicació, van esdevenir referències topogràfiques obligades. Durant
el segle XX, però, l'obertura de carreteres, el despoblament i l'abandó
de les activitats rurals tradicionals gairebé van relegar a l'oblit les
seves traces centenàries. A la vegada, els nous usos que la societat
actual els hi dóna permeten fixar un patrimoni mereixedor d'ésser
conservat.
Recuperar els vells camins de bast del Baridà és tornar a
l'essència i l'origen. Sota el lema "Camins de bast, camins d'història"Clica
per veure'n la ubicació. , l'Ajuntament de Cava ofereix 10
camins històrics
condicionats i senyalitzats per a la pràctica del senderisme, un és
aquest que avui estem seguint, d'Estana al Querforadat.
Després d'alguna giragonsa i uns 200 metres més avall sortim altre
cop a la pista forestal, assenyalada per dos pilons de fusta amb una
franja groga al capdamunt, un a cada costat de la pista.
Travessem la
pista per segona i última vegada. A l'altra banda continua el nostre
sender, sempre per dins el bosc en lleugera baixada i acompanyats
d'unes marques de color verd pintades a les pedres i els arbres. De
tant en tant el camí queda una mica esborrat, però per sort hi ha
pilonets de pedres i marques verdes que ens ajuden a no perdre'ns.
Serpentegem per dins un bonic bosc de roures, passem molt a prop del
cortal del Garreta, a poca distància del qual diuen que un roure
singular destaca tant pel seu diàmetre com per la seva alçada, malgrat
que no el vam saber trobar. Quan portem uns 250 metres des de que hem
creuat la pista per darrera vegada, arribem al riu Naval o de Quer (42.3167,1.6473)Clica
per veure'n la ubicació. , segons quin mapa es miri, just a
l'indret anomenat el Doll. A l'esquerra ens queda un petit però
simpàtic gorg.
Creuem el riu a gual i continuem envers la dreta, seguint el seu
curs del riu durant encara no un centenar de metres, fins que ens topem
amb el riu de la Peda o el torrent dels Prats o el torrent de la
Torrentera (42.317,1.6467)Clica
per veure'n la ubicació. , segons quin mapa es miri o qui
ens parli, just pocs metres abans que aquest aboqui les seves aigües al
riu Naval.
Travessem a gual l'últim riuet i continuem pel caminet que surt a
l'altra banda. En aquest tram circulem planerament en paral·lel amb el
riu Naval que portem a la dreta. Una mica més de cent metres més enllà
comencem a allunyar-nos del riu al mateix temps que emprenem una
lleugera pujada en direcció nord-oest. Transitem majoritàriament per un
bonic i humit bosc.
Sense deixar de guanyar alçada, al cap d'uns 650 metres arribem al
serrat de l'Era del Llop (42.3218,1.6433)Clica
per veure'n la ubicació. . Aquí el camí fa un gir a
l'esquerra i s'adreça a ponent. Continuem per dins el bosc però de tant
en tant se'ns obren vistes que ja albiren el poble del Querforadat a la
llunyania.
Després d'uns 450 metres travessem el torrent Vidal (42.3210,1.6397)Clica
per veure'n la ubicació. i només uns 125 metres més amunt
creuem el torrent del Solà (42.3215,1.6387)Clica
per veure'n la ubicació. al mateix temps que ens encarem
definitivament al nord-oest, passant entremig de camps de conreu i
pastures.
Només uns 250 metres més amunt anem a petar a un camí ample que ens
talla, a l'altra banda del qual ens espera la font de la Farratgeta.
Localitzada als afores del poble pel costat de llevant,
sota mateix
de Cal Dominguet, a peu del camí que porta a Béixec i just davant d'on
arrenca el camí Vell d'Estana.
El conjunt, format per la font, l'abeurador pel bestiar i el
safareig, queda arrambat a una paret de pedra seca que alhora acull la
cisterna de captació, visible el seu interior a través d'una obertura
de forma el·líptica. L'aigua brolla per un gruixut tub de ferro cobert
de molsa i folrat de ciment que surt d'entre les pedres de la paret i
omple directament l'abeurador que queda a sota. L'aigua sobrera de
l'abeurador alimenta un safareig de forma quadrada que hi ha al seu
costat dret, el qual sobreeix directament al terra del camí i s'escola
muntanya avall. Tant l'abeurador com el safareig son fets d'obra
rematada amb ciment.
L'aigua d'aquesta font ha assedegat durant molts anys als
caminaires que emprenien el camí Vell d'Estana, malauradament avui en
dia es troba un xic descuidada i la vegetació l'està envaint. Malgrat
tot, tothom que s'hi apropi encara pot comptar amb un bon glop.
Estem situats davant la font tal com hi hem arribat, darrere ens
queda el pal informatiu i el sender que ens ha dut fins aquí. Rebutgem
el camí ample que se'n va per la dreta en direcció a Béixec i continuem
per l'esquerra, cap al Querforadat. De seguida descrivim un revolt
pronunciat a la dreta i emprenem una pujada que ens duu davant de la
primera de les cases del poble, Cal Dominguet, situada al capdavall del
mateix. Des d'aquí gaudim d'excel·lents vistes; al nord se'ns obre la
vall i al sud emergeix imponent la serra del Cadí.
Deixem Cal Dominguet a la dreta i seguim amunt per un carrer
cimentat. Se'ns presenta una bona imatge del poble del Querforadat.
El Querforadat és un petit poble pertanyent al municipi
de Cava, al
peu de la serra de Cadí, a llevant del tossal del Quer o tossal de Cal
Pubill, damunt la riba esquerra del riu de Quer. És edificat a redós
del seu roquer, des d'on gaudeix d'un magnífic panorama sobre les
parets de la serra de Cadí. És un bon centre d'excursions vers el
sector més septentrional de les canals Baridana, de l'Ordiguer i del
Cristall. L'església parroquial és dedicada a Sant Genís. Al marge dret
del riu del Quer hi ha petites cavitats d'interès espeleològic. La
festa major se celebra el diumenge després del 15 d'agost.
Al cap d'uns 75 metres arribem a una bifurcació; qualsevol de les
opcions és bona per conèixer el nucli urbà, nosaltres ens decantem per
fer a la dreta per un carrer molt costerut. Passem per sota del castell
del Quer que ens queda enlairat a la dreta.
Antic castell del municipi de Cava (Alt Urgell), al
roquer del
poble del Querforadat, damunt la riba esquerra del riu del Quer. En
resten només fragments de murs. Al segle XI era dels comtes de Cerdanya
i posteriorment passà per donació als Pinós. Vers el 1620 era senyor
del lloc Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i Aragó, primer comte de
Guimerà, que s'intitulà, sembla que per decisió personal, vescomte de
Querforadat, títol que seguiren usant els seus successors.
Una mica més enllà el carrer mor en una placeta; poc més enllà està
l'església de Sant Genís, però abans d'atansar-nos-hi, prendrem el
carrer que surt per la dreta per conèixer dues fonts més. La primera
d'elles, la font de la Canal, queda a escassos 40 metres més amunt,
entre Can Paumunt i el pont per on hi passa el carrer Migdia.
Aquesta antiga font queda adossada a la paret de pedra
rogenca
d'una casa del poble. L'aigua brolla per un tub de ferro collat a la
mateixa paret i cau a un llarg abeurador d'obra rematat amb ciment. Dos
passamans de ferro disposats sota el doll permeten que descansin les
garrafes i galledes mentre s'omplen. L'aigua sobrant de l'abeurador
alimenta, mitjançant un curt canaló obert, un safareig d'un sol cos
situat a continuació, de base rectangular, d'obra rematat amb ciment i
amb les lloses inclinades en dos costats per rentar i esbandir la roba.
El safareig sobreeix a una última cisterna que queda per sota i està
tapada amb un enreixat de ferro.
Sembla tractar-se d'una antiga font, tal com ho demostra una llosa
del frontal que hi té gravades dues dates; 1820 i 1936.
Deixem la font de la Canal l'esquerra i travessem per sota el pont.
Un cop a l'altra banda defugim un camí que arrenca per la dreta i que
puja al castell del Quer, continuem uns metres més en pujada fins una
plaça i alhora encreuament de camins; defugim la carretera cimentada
que surt d'enfront cap a Bar i Toloriu, nosaltres prenem el carrer que
surt per l'esquerra en lleugera pujada. Passem entre unes cases que ens
queden a l'esquerra i una altra d'isolada a la dreta. Només 75 metres
més amunt som en una cruïlla de camins; a l'esquerra ens queda Ca
l'Andreu, a la dreta comença el camí que puja a coll de Cristià i
enfront tenim la font de Ca l'Andreu.
Es tracta d'una senzilla però cabalosa font, adossada al
marge de
la muntanya, amb una paret de pedra seca que reté les terres. L'aigua
prové d'una mina que queda quatre o cinc metres més amunt, és
canalitzada a través d'un tub de ferro protegit per un de més diàmetre,
aquest últim d'uralita i omple un llarg abeurador d'obra rematat amb
ciment. Dos passamans de ferro disposats sota el doll permeten reposar
les garrafes i galledes mentre s'omplen.
L'aigua sobrant de l'abeurador alimenta un safareig d'un sol cos
situat a continuació a l'esquerra, de base rectangular, d'obra rematat
amb ciment i amb les lloses inclinades en un costat per rentar i
esbandir la roba. El safareig sobreeix i va a parar a una bassa de reg
que queda uns metres per sota.
Vista aquesta font, reculem en baixada desfent les nostres passes
fins la placeta que hi ha prop de l'església. Ara sí ens hi apropem per
poder visitar-la.
En el Llibre Sagramental del Querforadat de 1716 a 1723,
s'explica
que aquest temple fou construït i consagrat l'any 1716 i que l'any
següent es traslladà el retaule de l'església vella, situada fora el
nucli, vora el camí del coll del Quer, a l'església nova, així com la
reserva, els sants, les campanes i les fonts baptismals. Així mateix,
aquell any de 1717 es va construir el cor de fusta de l'església, l'any
1718 es beneí el cementiri nou i l'any 1719 es construí el campanar de
torre. L'any 2011 es va concloure una restauració integral del temple a
càrrec de la Generalitat de Catalunya. Actualment, tot i que l'església
consta encara com a parroquial, depèn del rector de la parròquia de
Sant Feliu de Castellciutat.
L'església consta d'una sola nau, capçada a nord amb un absis
quadrangular cobert amb volta de canó. L'interior de l'església està
arrebossat amb morter de calç. El terra és de pedra, i als peus de la
nau hi ha un cor de fusta. Externament, el conjunt es cobreix amb una
coberta de teula de doble vessant. Les façanes presenten traces d'un
antic arrebossat que actualment no oculta el parament de reble,
totalment irregular; només a les cantonades aquest parament apareix
reforçat amb la presència de grans carreus rectangulars. La porta
d'accés, centrada a la façana sud, és una porta adovellada en arc de
mig punt, amb uns batents de fusta reforçats amb reblons de ferro. A la
clau de la portada hi ha una inscripció on es llegeix "1716" i en un
carreu situat just a sobre de la portada hi ha gravada una creu patada
inscrita en un cèrcol. A la part alta d'aquesta façana hi ha un òcul
circular. El campanar és de torre de secció quadrada i no excessivament
esvelta, adossada a la cantonada nord-occidental de l'església, amb
obertures als quatre vents i amb una coberta piramidal de llosa.
L'església de Sant Genís del Querforadat, amb el seu campanar i la seva
estètica coberta piramidal que el culmina, constitueix un referent
visual del poble del Querforadat, situat al peu de la serra del Cadí.
Quan vaig plantejar aquesta excursió no comptava pas amb la font que
ara us presentaré, però en un plafó informatiu que vam trobar dins el
poble en feia referència i ens hi vam atansar, doncs queda a escassos
150 metres al sud de la plaça de l'Església, a la sortida del poble i a
peu del camí que porta a Cava.
El conjunt està format per la font, uns abeuradors, un
safareig i
una bassa. Tot queda adossat al marge i els seus elements estan
arrenglerats un a continuació de l'altre. A la part esquerra, la més
allunyada del poble, és on s'hi ubica la font, l'aigua de la qual
brolla per un broc de pedra que sobresurt de la paret frontal i omple
el llarg abeurador que té a sota. Dos passamans de ferro disposats sota
el doll permeten reposar les garrafes i galledes mentre s'omplen.
L'aigua sobrant de l'abeurador alimenta un safareig d'un sol cos
situat a la dreta, de base quadrada i amb les lloses inclinades en un
costat per rentar i esbandir la roba. Tant l'abeurador com el safareig
estan fets d'obra i rematats amb ciment.
A l'extrem de més a la dreta es troba l'element més destacable; una
bassa coberta per una bonica volta de pedra.
Les vistes des de la font son extraordinàries; al sud podem veure la
serra del Cadí, al nord tenim en primer terme el poble,a sota la vall i
a la llunyania albirem la Tossa Plana de Lles i el Puigpedrós.
Vista aquesta última font donem per acabada aquesta primera etapa i
ens disposem per a la tornada, la qual serà desfent el camí d'anada.
Cal situar-nos doncs de nou a peu de la font de la Farratgeta, al
costat de llevant del poble, on hi trobem el pal informatiu que ja
coneixem.
Aquí arrenca el camí Vell d'Estana, en descens entremig de camps pel
serrat de l'Era del Llop, amb bones vistes del Cadí.
Més avall travessa el torrent dels Prats i després el riu Naval o de
Quer, a l'indret anomenat el Doll. Ja a l'altra banda, ascendeix costa
amunt passant proper al cortal del Garreta. L'ascensió segueix pel bosc
creuant dues vegades una pista forestal. A la segona (la de més amunt),
aquest camí Vell d'Estana s'ajunta amb l'antic camí Cardoner en la seva
ascensió cap a coll de Pallers, ja dins el municipi veí d'Estana, a
poca distància del poble.
Punt de partida i final de la caminada.