Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-224 (Cerdanya i Ripollès)

Itinerari:

0 0h
0 Km
2.037 m
42.3910,2.0837Clica per veure'n la ubicació. Aparcament de l'estació d'esqui d'Er-Puigmal (Er)

Els que seguiu les meves sortides ja us haureu adonat que aquest no és l'estil d'excursió que acostumo a fer; el seu acusat desnivell de prop de 900 metres en un recorregut d'uns 8 quilòmetres se'm presentava com una fita massa pretensiosa, les meves caminades solen ser més planeres i tranquil·les. Però els amics Isidre, Antonio i Arnau van saber motivar-me prou per decidir-me finalment a acompanyar-los. De ben segur ells van minvar el seu pas per que els pogués seguir. Cal dir que se'm va fer feixuc atènyer el coll d'Aiguaneix i també se'm ressentien els genolls durant la forta baixada pel clot de la Pastera, però un cop acabada, content d'haver-la fet tant ben acompanyat.




Tot seguit us faré cinc cèntims de l'itinerari. Des de l'aparcament, flanquegem la tanca que barra el pas als vehicles no autoritzats i continuem per la pista cimentada. Al cap d'uns 550 metres, just al començament d'una corba pronunciada a la dreta, abandonem definitivament l'asfalt i seguim per un ample vial de terra que surt d'enfront nostre, mantenint la direcció sud-est que dúiem i deixant a mà dreta una caseta habilitada com estació de tractament d'aigües. El camí de seguida s'estreny, esdevenint un sender ben fressat que circula en paral·lel a la ribera d'Er que portem a la dreta.




Uns 600 metres més amunt travessem el riu, que d'aquí en amunt també s'anomena torrent d'Aiguaneix, i tot seguit creuem un petit prat d'un centenar de metres de llargada, al final del qual anem a petar a un camí més ample que ens talla (42.3853,2.0970)Clica per veure'n la ubicació. , és la pista que arriba per la dreta procedent de la Jaça de la Tossa.




Aquesta és la cruïlla on toca decidir per quin dels itineraris ens decantem per assolir el Puigmal; optem per pujar pel coll del Pic Petit de Segre. Així doncs, rebutgem el camí a la dreta i que pocs metres després es troba amb el trencall per on arrenca la sendera que puja al Puigmal pel clot de la Pastera, per on tenim previst tornar. Nosaltres prenem el camí ample i planer a l'esquerra, ben assenyalat amb franges grogues. El seguim breument, fins que acaba, cent metres més enllà, en una captació d'aigües. Som a l'entrada de la petita vall o comella d'Aiguaneix.




En aquest punt creuem altre cop el riu alhora que canviem el sentit del nostre caminar i ens encarem al nord-est. Anem guanyant alçada poc a poc per un estret sender a tocar del riu que baixa encaixat i que a partir d'ara ens acompanyarà a la dreta, superant el tram més estret de la vall.


El camí puja en llaçades fins a un altiplà al peu del Puigmal de Llo, reconeixible aquest per la seva característica forma cònica.




Poc després, 800 metres després d'haver deixat enrere l'última cruïlla, arribem al bonic indret de la Font de la Ribera d'Er, també conegut com l'Aiguaneix.


1 40'
2,1 Km
2.389 m
42.3882,2.1054Clica per veure'n la ubicació. Font de la Ribera d'Er
És el naixement del torrent d'Aiguaneix, que més avall passa a anomenar-se riu o ribera d'Er i aboca les seves aigües al Segre a l'alçada de Llívia.
Bonic indret on l'aigua brolla sobtadament d'entremig les roques per diverses surgències que omplen l'entorn d'una exuberant vegetació.











Deixem les surgències a baix a la dreta i reprenem el camí que és ben marcat i evident, alhora que la pujada esdevé més acusada, sempre en direcció nord-est. Arribem a un altre replà.




Quan portem caminant uns 900 metres des de la font, el camí entra en un tarterar esquistós. Caldrà un esforç més abans d'atènyer el coll que tanca la vall. Enrere deixem unes vistes esplèndides de la vall.




Anem enfilant-nos amb contínues llaçades cap el coll que tanca la vall. El terreny és pedregós i força descompost, amb un tram final curt però ben dret. De ben segur la part més feixuga de tot el recorregut. Finalment, després d'uns 200 metres de forta pujada, assolim el coll d'Aiguaneix. Un pilonet de pedres amuntegades ens dóna la benvinguda.


2 1h 20'
3,2 Km
2.748 m
42.3948,2.1129Clica per veure'n la ubicació. Coll d'Aiguaneix
Situat entre el Puigmal de Llo a l'oest, i el Pic Petit de Segre a l'est. Des del coll arrenca en direcció nord un camí senyalitzat que baixa cap a la font del Segre, situada a una cota 400 metres inferior.
















Al sud se'ns brinda una bona panoràmica de la vall d'Aiguaneix.




A l'esquerra ens queda el Puigmal de Llo, amb la seva característica forma cònica.




A la llunyania al nord-oest podem albirar el Carlit.





Des del coll estant, tal com hi hem arribat, agafem el camí que surt per la dreta i direcció sud-est. No ens podem perdre, en una roca a mà dreta ens assenyalen el Puigmal i també Núria.

















El camí presenta una suau pujada que ens alleugereix la marxa. De seguida, escassos 200 metres després, arribem a un encreuament important de camins pel fet de ser un nus de carenes; entre el Puigmal de Llo a l'oest, el Pic de Segre al nord-est, i el Puigmal al sud. És la cruïlla anomenada del Pic de Segre (42.3941,2.1149), en algun mapa la identifiquen com el cim sud del Pic Petit de Segre. En primer terme a l'esquerra tenim el Pic Petit de Segre o Puigmal Petit de Segre, amb la carena que el connecta i que surt dels nostres peus.




Nosaltres rebutgem el camí que arrenca per l'esquerra que porta primer al Pic Petit de Segre i més enllà al Pic de Segre o Puigmal de Segre i prenem el sender que surt envers la dreta, en direcció sud. El paisatge és fantàstic i aeri, doncs carenegem per la línia divisòria que separa les comarques del Ripollès a l'esquerra i l'Alta Cerdanya a la dreta. Mica en mica anem perdent alçada, alhora que voregem un cim secundari que deixem a l'esquerra. Al cap d'uns 600 metres des de l'última cruïlla s'acaba la lleugera pendent al mateix temps que arribem a la collada d'Er (42.3888,2.1146)Clica per veure'n la ubicació. .

La collada d'Er es troba a la carena que uneix el Pic Petit de Segre amb el Puigmal, a uns 700 metres al nord d'aquest. Esdevé un excel·lent mirador natural al quedar enlairada sobre la coma de l'Embut, al vessant de Núria, a una banda, i la vall d'Aiguaneix, per on hem pujat, a l'altra. No confondre amb el coll d'Er, que el mapa de l'ICGC l'emplaça a mig camí del Pic Petit de Segre amb el Pic de Segre.








En aquest punt emprenem l'ascensió final al Puigmal, que ens resta a només 700 metres. Entre pedregar anem mantenint la direcció sud per una sendera molt ben definida, amb constant però moderada pujada. Aprofitem les vistes que se'ns brinden a l'esquerra, precisament ahir va caure una petita nevada, deixant les muntanyes de Núria emblanquinades.




Quan ens falten un centenar de metres, el camí gira envers l'esquerra i s'encara definitivament al sud-est. Des de l'avantcim ja albirem la creu característica.




Assolim tot seguit el Puigmal, també anomenat Puigmal d'Er, el sostre comarcal del Ripollès. El panorama que se'ns obre en totes direccions és extens.

3 1h 45'
4,7 Km
2.910 m
42.3833,2.1169Clica per veure'n la ubicació. Puigmal
El Puigmal (anomenat també Puigmal d'Er a l'Alta Cerdanya), amb els seus 2.909,8 metres d'altura, és el sostre comarcal del Ripollès i una de les muntanyes més altes del Pirineu Oriental. És situada a cavall de les comarques del Ripollès i l'Alta Cerdanya, entre els termes municipals de Queralbs (Ripollès) i Er (Alta Cerdanya). S'alça com el més alt dels cims que configuren l'anomenada Gran Olla, que envolta la vall de Núria. És un pic ample i arrodonit i la seva ascensió és senzilla si les condicions climàtiques no són molt adverses.
Al seu ampli cim hi ha una creu de ferro forjat i una placa amb versos de Mossèn Cinto Verdaguer:
"De puig en puig pel coll de Finestrelles
s'enfilen del Puigmal a l'alta cima
tota la terra que el meu cor estima
des d'ací es veu en serres onejar."

També hi vam trobar un llibre de visites aixoplugat en una capsa de llauna, piló geodèsic, senyeres i estelades, força vent i òbviament molta gent, com no podia faltar en un esplèndid dia assolellat de mitjans d'agost.




Un cop donada complida visita al cim, toca tornar. Defugim tant el sender per on hem pujat com els dos corriols que surten per llevant; el que se'n va pel nord-est és el tradicional de Núria que passa per la coma de l'Embut, el que porta direcció sud-est ve de Fontalba resseguint la serra del Borrut.

Nosaltres prenem una sendera que arrenca en direcció sud-oest, assenyalada per dues franges de color groc i blau. El camí baixa fort per un terreny pedregós i força descompost al començament però que a mida que perdem alçada esdevé més ferm.




El traçat és de fàcil seguir, no hi ha possibilitat de perdre's, doncs està ben fressat pel pas del caminaires. Uns 250 metres més avall deixem un camí a la dreta i uns 175 metres després fem una curta marrada dreta-esquerra de només cent metres i ens encarem a l'oest, sense deixar de baixar. Abans de 500 metres arribem a un encreuament de camins anomenat del Pas dels Lladres (42.3820,2.1074)Clica per veure'n la ubicació. .




El camí que arrenca per l'esquerra ressegueix la línia limítrofa entre el Ripollès i l'Alta Cerdanya i porta a la Tossa del Pas dels Lladres, punt on es s'uneixen els ramals que venen de Vallcebollera per una banda i del puig de Dòrria per l'altre. Nosaltres continuem envers la dreta, en sentit nord-oest, fent llaçades per salvar el constant i acusat desnivell. A la dreta veiem ben perfilada la vall d'Aiguaneix per on hem pujat, amb el coll que la tanca al capdamunt.




Uns 275 metres més avall anem a parar davant de les restes de la cabana del Clot de la Pastera (42.3833,2.1045)Clica per veure'n la ubicació. .




Deixem la cabana a mà dreta i continuem davallant sense treva, en direcció més aviat oest. Passem per trossos un xic erosionats pel pas de les aigües, cosa que salvem amb alguna llaçada. Prop de 800 metres després anem a petar a un ample vial transversal (42.3846,2.0958)Clica per veure'n la ubicació. , és la pista que arriba per l'esquerra procedent de la Jaça de la Tossa. Agafem la pista planera a la dreta durant una quarantena escassa de metres, fins que trobem un corriol que surt per l'esquerra en baixada. Travessem un curt prat, al final del qual enllacem a l'esquerra amb el sender que hem fet de pujada. De seguida creuem el riu que ens acompanyarà a l'esquerra els 600 metres que ens separen de la pista cimentada. Un cop aquí només ens resta seguir-la 550 metres fins l'aparcament on tenim estacionat el vehicle i així donar per ben acabada aquesta caminada.


F 3h
8,2 Km
2.037 m
42.3910,2.0837Clica per veure'n la ubicació. Aparcament de l'estació d'esqui d'Er-Puigmal

Inici i final de l'excursió.