Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-241 (Osona)

Itinerari:

0 0h
0 Km
690 m
42.0357,2.3689Clica per veure'n la ubicació. Carrer Sant Bartomeu (L'Esquirol)
El poble de L'Esquirol és el camí natural o porta d'entrada al Collsacabra, tot i el creixement dels últims anys conserva racons de gran bellesa i encara es respira tranquil·litat. Situa el seu origen en un antic hostal anomenat l'Esquirol, que estava situat just al costat del camí ral de Vic a Olot. Fins fa poc, el nom oficial era Santa Maria de Corcó, que prové d'una antiga església situada en una gran pairalia, que al fer-se petita va ser traslladada al nucli de l'Esquirol.


L'inici d'aquesta ruta és al centre del poble de L'Esquirol, davant mateix de l'església de Santa Maria de Corcó.


1


693 m
42.0351,2.3693Clica per veure'n la ubicació. Església de Santa Maria de Corcó
L'església parroquial va ser construïda entre el 1721 i 1743, el 1936 va ser destruïda juntament amb els seus retaules, i es va tornar a bastir a partir del 1940, amb un projecte de l'arquitecte Josep Mª Pericas, deixeble vigatà d'en Gaudí.













Deixem l'església a la dreta i continuem pel carrer de Sant Bartomeu els poc més de 125 metres que ens separen de la plaça Major. Aquí fem a la dreta pel carrer Major en direcció llevant, cap a Tavertet. A la propera cantonada a l'esquerra ens queda una font de pedra amb una capelleta amb la imatge de Sant Roc.




Continuem pel carrer Major. Un centenar de metres més enllà arribem al Collsagorga, on hi trobem un pal informatiu i, si trenquem una cinquantena de metres a l'esquerra, podrem conèixer la font de Collsagorga.


2
5'
0,2 Km
697 m
42.0369,2.3704Clica per veure'n la ubicació. Font de Collsagorga
Està formada per una construcció de base quadrada que acull un dipòsit i al davant la part frontal i visible de la font. La façana és rematada per una motllura feta de maons i per sobre acabada en forma angular com de coberta a dues vessants, tot pintat d'un color groguenc. A l'exterior, al centre de la part superior, hi ha un fanal. El frontal queda endarrerit més d'un metre respecte la façana mitjançant un arc rebaixat. Dins, a mitja alçada, hi trobem l'aixeta de polsador per on raja l'aigua i sota seu un enreixat de ferro enlairat un pam per on desguassa. Al capdamunt hi ha una capelleta, protegida per vidre i enreixat, amb la imatge d'un sant. Sota la capelleta una llosa de pedra amb l'any de la seva construcció, 1892, gravat en baix relleu. Per últim, la bandera de L'Esquirol; groga, amb una bordura de peces negres i la cabra negra dels Cabrera, que recorda el castell de Cabrera, situat en aquest municipi. El castell fou el centre de la baronia del Cabrerès, que més endavant va esdevenir l'extens vescomtat de Cabrera.


Tornem a la carretera i la reprenem a l'esquerra, amb compte doncs no hi ha vorera. Abans d'un centenar de metres som al costat del gran casalot del Peral (42.0366,2.3715)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda a l'esquerra.




En aquest punt ens situem al voral dret, on hi trobem una bigueta informativa indicant-nos que som al camí Ral Vic-Olot al mateix temps que també veiem les franges blanques i vermelles corresponents al GR-151, aquest últim és el que seguirem durant una bona estona.

El GR-151 és una ruta d'art romànic que uneix la comarca del Bages, d'Osona i del Ripollès utilitzant com a fil conductor el Bisbe i Abat Oliba. L'etapa 10 és la que uneix Tavertet amb l'Esquirol, d'una bellesa extraordinària, transcorre al llarg de les cingleres del Collsacabra oferint unes vistes espectaculars del Massís del Montseny i sobretot de les Guilleries.









Aquí abandonem la carretera i trenquem a la dreta per unes escales que baixen a buscar el pont de la Gorga.


3
10'
0,3 Km
668 m
42.0362,2.3724Clica per veure'n la ubicació. Pont de la Gorga
El pont de la Gorga és d'època medieval, comunica l'Esquirol amb el carrer del pont, travessant la riera de la Gorga. Sembla ser que es va construir cap a l'any 1352 a partir de dos arcs desiguals, del tipus d'esquena d'ase.
















Travessem el pont i un cop a l'altra banda continuem la ruta tot pujant el carrer del Pont. A mig carrer trobem a mà esquerra una font urbana amb una capelleta amb la imatge de la Mare de Déu.




Acabem de travessar tot el carrer del Pont fins al capdamunt, punt en que anem a parar altre cop a la carretera BV-5207 que ens talla. Aquí abandonem l'anomenat Camí Ral Vic-Olot que segueix tot pujant unes escales que arrenquen a l'altra banda de la carretera (per on vindrem a la tornada), nosaltres prenem la carretera a l'esquerra durant escassos 50 metres, fins que trobem a la dreta una pista de terra amb diferents cartells al començament; un d'ells, de ferro, ens assenyala la Foradada i les Fontiques, senyal que anem per bon camí.




Doncs ens acomiadem de la carretera i agafem aquesta pista que surt per la dreta, traspassem una barrera que tanca el pas als vehicles. A partir d'aquí anirem seguint unes marques de color groc alhora que també les blanques i vermelles del GR. Abans d'haver fet 200 metres som davant de l'accés a la masia del Campàs (42.0362,2.3724)Clica per veure'n la ubicació. .




Deixem el camí de l'esquerra que es fica dins la propietat i continuem per l'ample vial que surt per la dreta, ben assenyalat amb franges blanques i vermelles. A banda i banda ens queden els camps conreats del pla del Campàs; el de la dreta damunt del marge i el de l'esquerra per sota del camí. Quan portem 75 metres caminats des de l'accés al mas, trobarem un caminet que arrenca per l'esquerra i ens aboca a la font del Campàs, la qual resta a només 10 metres i per sota del camí.


4
20'
1 Km
698 m
42.0348,2.3796Clica per veure'n la ubicació. Font del Campàs
Es tracta d'una sòlida font de pedra inserida al marge. La part central està endarrerida dos metres respecte la seva façana, aixoplugada sota una volta de mig punt. En aquest espai s'hi ubica la sortida de l'aigua mitjançant un petit broc de ferro situat a la part baixa. Un bassal quadrat que queda per sota del nivell del terra recull l'aigua. A mitja alçada i a mà dreta queda el registre de la cisterna de captació, de ferro i tancat amb un cadenat. A banda i banda disposem de dos bancs per seure, de pedra i rematats amb rajoles de terrissa.




Des de la font tenim una bona panoràmica del Campàs.




Tornem al camí i el reprenem tal com l'havíem deixat, introduint-nos de mica en mica al bosc. Circulem planerament en direcció nord-est durant encara no 250 metres, moment en que sortim a una clariana amb un promontori al davant.




En aquest punt el camí fa un gir envers la dreta, passem per damunt d'un enreixat metàl·lic que serveix per controlar els ramats i ens encarem al sud-est. Al cap d'uns 125 metres trobarem una font enlairada a mà dreta del camí.


5
30'
1,5 Km
725 m
42.0351,2.3832Clica per veure'n la ubicació. Font de les Fontiques de Baix
Es tracta d'una cisterna de captació integrada al marge de la muntanya, de la qual només és visible la part frontal, d'obra mig arrebossada. L'aigua brolla per la part esquerra mitjançant un broc de pedra i cau al terra formant un petit bassal. A la dreta hi ha un registre metàl·lic tancat amb un cadenat.












Reprenem la ruta tal com l'hem deixat. El camí es prou clar i en algun tram està protegit per merlets. A l'esquerra ens queda el serrat de la Matavera, amb la masia homònima a la llunyania.




Uns 200 metres passada l'anterior font trobem un cartell de ferro a l'esquerra que ens assenyala les Fontiques.




Agafem doncs un corriol descendent que surt al costat del cartell i que en poc més de 15 metres ens aboca a la font de les Fontiques.


6
35'
1,7 Km
732 m
42.0349,2.3854Clica per veure'n la ubicació. Font de les Fontiques
La senzilla però alhora preuada font es troba en un replà situat per sota del sender, en un marge de fort desnivell, al fons del qual circula la riera de les Gorgues. L'aigua brolla de la part baixa d'una paret rocallosa a través d'un broc de ferro encastat i cobert de molsa, cau a un petit bassal arran del terra i desguassa finalment al torrent. Al capdamunt hi ha el nom de la font pintat en lletres vermelles, malgrat que ja molt desdibuixat degut al pas del temps. A banda i banda del brollador disposem de dos bancs per seure. Durant l'últim arranjament s'hi van instal·lar unes baranes de fusta que protegien del fort desnivell, però malauradament s'han fet malbé i es troben caigudes a terra.


Tornem al camí principal i el fem a l'esquerra, guanyant lleugerament alçada en direcció sud-est per un vell camí empedrat.




Estem fent ara la part més obaga del recorregut, també la que té més vegetació i molta aigua. El camí està molt fressat, circula per trams empedrats i enlairat pel marge esquerra de la riera que ha format una profunda gorja coberta de vegetació. Al cap d'uns 300 metres arribem al petit torrent de la Comellassa (42.0339,2.3884)Clica per veure'n la ubicació. .




Arribats a aquest torrent, el camí descriu una corba a l'esquerra, encarant-se més aviat al nord, sempre en suau pujada i ben acompanyats de les franges blanques i vermelles del GR.




Després d'avançar prop de 750 metres en direcció nord, de cop i volta el camí fa un gir brusc a la dreta, fent-nos canviar el sentit del nostre caminar i encarant-nos inicialment al sud-est, malgrat que de mica en mica ens anirem adreçant al nord-est. Passem pel costat de diferents torrents, tots baixen amb un bon cabal.




Anem seguint en suau pujada durant uns 900 metres, fins a trobar un indicador de ferro a l'esquerra on diu "La Foradada" (42.0403,2.3977)Clica per veure'n la ubicació. .




En aquest punt cal abandonar el camí més fressat que segueix recte i trencar a l'esquerra per un corriol descendent (els senyals blancs i vermells ens segueixen acompanyant) que baixa a buscar un bonic torrent situat pocs metres més avall (42.0404,2.3975)Clica per veure'n la ubicació. .




Creuem el torrent a gual i continuem pel caminet que arrenca a l'altra banda, en direcció nord-oest. De seguida esdevé un camí més ample i definit que marxa per dins el bosc i que ens duu, una mica més de 150 metres més enllà, a una clariana amb una cruïlla de camins i un pal indicador (42.0414,2.3964)Clica per veure'n la ubicació. .




Estem situats al costat del pal indicador tal com hi hem arribat; de les tres opcions que se'ns ofereixen, defugim el camí més ample que surt d'enfront i se'n va cap a Cantonigròs seguint les traces blanques i vermelles del GR (després l'agafarem), rebutgem també el brancal que marxa per l'esquerra en direcció nord-oest i prenem un corriol descendent que arrenca a la nostra esquerra immediata, en sentit contrari al que dúiem al venir. Veurem en el primer arbre un senyal de ferro que ens assenyala la Foradada i a sota una marca de color groc.




Seguim aquest sender en forta davallada per un camí molt arbrat i protegit a trams per baranes de fusta. Ja escoltem el soroll del salt de la Foradada que tenim a prop.




El sender serpenteja en forta pendent durant 250 metres. Sobtadament ens apareix la roca de la Foradada amb el salt al costat enmig d'un fort brogit de l'aigua.


7
1h 25'
4 Km
782 m
42.0408,2.3948Clica per veure'n la ubicació. Salt de la Foradada
L'aigua cau des d'una altura d'uns 25 metres. L'engorjat ofereix un admirable escenari paisatgístic. Poc abans del salt, les aigües dels torrents del Sitjar, de Sant Julià i de la riera d'Aiats s'ajunten per formar la riera de les Gorgues. Un cop salvat el desnivell, l'aigua alenteix el seu curs i s'entreté en aquest clot vorejat de roca. A l'esquerra tenim la Foradada que dóna nom a l'indret, una gran cavitat natural oberta en la cinglera per un antic esfondrament. L'erosió de la roca ha configurat un indret bellíssim.



A uns 20 metres del gorg i al costat del camí, hi han les ruïnes d'un antic molí que utilitzava el desnivell del riu com a força motriu. Dins dels murs que encara resten del molí hi brolla l'abundosa font de la Foradada.


8


768 m
42.0410,2.3952Clica per veure'n la ubicació. Font de la Foradada
La construcció que acull la font és tota de pedra, s'hi accedeix per una porta rematada amb un arc de mig punt. Dins hi trobem una única estança rectangular, d'uns quatre metres de llargada per dos d'amplada, amb coberta de volta i uns respiradors al sostre. A la paret que queda enfront de l'entrada i a la part baixa és on s'ubica el brollador de pedra per on raja un bon doll d'aigua que omple un petit bassal i després vessa escolant-se pel terra, surt per la porta i desguassa al gorg.


























Desfem els últims poc més de 200 metres de camí fins a la cruïlla on hi ha el pal informatiu. Un cop aquí seguim la ruta a l'esquerra, en direcció a Cantonigròs, recuperant les marques blanques i vermelles del GR. El camí és pedregós i presenta una lleugera pujada, amb moltes ziga-zagues al començament.




Aquest tram de camí està força transitat, ens anem creuant amb una munió de gent que baixa a veure el salt de la Foradada. Sense deixar el camí principal que està ben fressat, uns 700 metres més amunt sortim a una esplanada habilitada per estacionar els vehicles, al final de la qual trobem el camp de futbol de Cantonigròs que ens queda a l'esquerra. Continuem recte per un curt carrer asfaltat (a partir d'aquí estarem una bona estona trepitjant asfalt) que ens porta a un altre que ens talla, el Camí Reial, on ens rep un pal indicador i un plafó informatiu del Salt de la Foradada.




Prenem aquest ample carrer a la dreta, en direcció sud, cap a Tavertet i en només 200 metres ens aboca al carrer Major, al bell mig del nucli urbà de Cantonigròs.

Cantonigròs és el segon nucli més poblat del municipi de L'Esquirol. El seu origen és també un antic hostal al camí ral de Vic a Olot, creat pel gascó Antoni Prat, també anomenat Toni Gros. Conegut també pel seu Festival Internacional de Música que té lloc cada any la tercera setmana de juliol.

La nostra ruta continuarà pel carrer Major a la dreta, però abans ens desviem a l'esquerra pel carrer de Sant Roc per visitar l'església parroquial. 40 metres més amunt abandonem definitivament el GR-151 que se'n va per la dreta seguint el seu camí cap a Tavertet. Poc més enllà ja trobem una plaça presidida per la bonica església de Sant Roc.


9
1h 55'
5,5 Km
933 m
42.0403,2.4051Clica per veure'n la ubicació. Església de Sant Roc
Sant Roc de Cantonigròs és un temple votiu , com ho acostumem a ser les ermites, capelles i oratoris dedicats a Sant Roc que nascut a Montpeller a finals del segle XIII, dedicà part de la seva vida a tenir cura dels afectats per la pesta, amb resultats considerats miraculosos pels seus contemporanis. Arran de les pestes que assolaren el continent europeu, la seva figura es va consolidar com a guaridor de malalties i el seu culte s'estengué especialment a la franja mediterrània El temple, majestuós en les seves mides i proporcions, va ser construït el 1854, i ampliat el 1861 i el 1945, data en que es va convertir en una parròquia independent.
Entre els anys 1944 i 1968 es va organitzar, sota els auspicis de la parròquia, el que va ser el certamen literari en llengua catalana més important del país durant els primers anys del franquisme, fou el "Concurs Parroquial de Poesia de Sant Roc de Cantonigròs" i "Festa Literària del Collsacabra" , en aquesta festa literària hi participaren les principals figures del país i de l'època; el principal organitzador en va ser En Joan Triadú, personatge que continua molt vinculat a Cantonigròs i que l'any 2005 va ser nomenat fill adoptiu del poble.


A la dreta de l'església, al costat de les escales que pugen a la rectoria, tenim la font de la Mare de Déu del Camí.


10


932 m
42.0402,2.4051Clica per veure'n la ubicació. Font de la Mare de Déu del Camí
És una paret feta amb carreus de pedra adossada a la tanca de la rectoria, d'uns dos metres d'amplada per uns tres d'alçada. El conjunt de l'estructura és coronat amb un acabat que sobresurt. El frontal queda endarrerit mig pam respecte la façana mitjançant un arc ogival o apuntat. A la part baixa és on s'hi ubica la sortida de l'aigua a través d'una aixeta de polsador. La part superior del frontal és una llosa de pedra on hi veiem gravat en baix relleu el nom de la font. Al capdamunt, tancada darrere d'un enreixat de ferro, hi ha la imatge de la Mare de Déu del Camí.


En un extrem de la plaça, a escassos 15 metres a la dreta de la font, hi ha un petit oratori erigit l'any 1966 i dedicat a Sant Bernat, patró dels excursionistes.




Emprenem la tornada; desfem el carrer Sant Roc per on hem pujat i continuem travessant el poble de nord-est a sud-oest pel carrer Major. Un centenar de metres després, quan siguem a l'alçada del número 49, trobarem la font de Cantonigròs a mà esquerra.


11
2h
5,7 Km
918 m
42.0389,2.4026Clica per veure'n la ubicació. Font de Cantonigròs
És un porxo format per tres parets de pedra en angle recte i una teulada de teules a una sola vessant sustentada per embigat de fusta i el sol empedrat. El conjunt de l'estructura és coronat amb un acabat corbat i la data de la seva construcció ressaltada amb pedres, 1945. A la paret del fons, sota una arcada de mig punt, hi trobem la sortida d'aigua provinent de la xarxa municipal, la qual és regulada per una aixeta de polsador. A sota, un taulell de pedra de cap a cap, on se li ha buidat la pica que recull l'aigua. La paret de la dreta presenta una finestra en forma d'arc de mig punt.


Si baixem per l'estret baixador que surt pel costat de la font, només uns 10 metres més avall, trobarem un curiós porxo de pedra.

De planta rectangular i teulada a tres aigües sustentada per un embigat de fusta, amb tres finestres de mig punt. Al mig de la façana principal hi ha una rajola amb l'any 1948 gravat, possiblement el de la seva construcció. Dins hi ha un únic banc de pedra per seure, arrambat a la paret del fons que li fa de respatller. Desconec la utilitat d'aquesta construcció, el més probable es que es tracti d'un lloc per trobar-se els veïns a recer de les inclemències del temps.






Tornem al carrer Major i el reprenem a l'esquerra. Al cap de 200 metres sortim del centre del poble alhora que trobem una bifurcació de carrers amb un pal informatiu; seguim pel brancal de la dreta, cap a L'Esquirol, mantenint la direcció que dúiem, sud-oest. A la dreta ens queden les instal·lacions del Festival Internacional de Música que se celebra cada estiu, a l'esquerra uns habitatges residencials. Uns 350 metres més endavant, quan siguem a l'alçada del carrer de Pau Casals, trobarem un pal informatiu del Camí de Sant Jaume.




Rebutgem tant el carrer de Pau Casals que deixem a l'esquerra com un ample vial que se'n va per la dreta, nosaltres continuem per una pista forestal de terra que surt d'enfront, mantenint la direcció que portàvem, sud-oest. El camí que estem fent és l'antic Camí Ral Vic-Olot que segueix la carena en suau baixada, no hi ha possibilitat de perdre'ns. A mida que avancem anem albirant a la llunyania el poble de L'Esquirol.




Sovint el terra està format per lloses de pedra, molt bonic.




Al cap d'uns 1,8 quilòmetres trobarem un turonet a l'esquerra del camí on hi ha el dolmen de Puig-sespedres.


12
2h 40'
8,1 Km
730 m
42.0333,2.3791Clica per veure'n la ubicació. Dolmen de Puig-sespedres
Sepulcre megalític situat a la sortida de l'Esquirol cap a Cantonigròs pel camí ral de Vic a Olot, és del període neolític.


















Continuem pel camí marcat i uns 250 metres després arribem a unes primeres cases; defugim el brancal de l'esquerra i fem a la dreta per un carrer en baixada que ens aboca a unes escales que ens baixen a peu de la carretera de Tavertet. Travessem la carretera i seguim pel carrer del Pont, en sentit invers al que hem fet a l'anada, que va recte de baixada fins al pont medieval de la Gorga.




Només ens queda pujar les escales que menen de nou a la carretera i agafar-la a l'esquerra, entrar al poble i buscar el cotxe que tenim estacionat davant l'església.


F 3h
9,7 Km
690 m
42.0357,2.3689Clica per veure'n la ubicació. Carrer Sant Bartomeu (L'Esquirol)

Final del recorregut.