Itinerari:

0

0h

0 Km

1.392 m

42.4540,2.0594Clica per veure'n la ubicació.

Aparcament dels Banys de Llo (Llo)

Llo és un dels termes municipals més extensos de la baga de l'Alta Cerdanya. Ocupa la vall de la capçalera del Segre, que neix al vessant nord del Puigmal. Al circ de la Culassa, on neix el Segre, hi conflueixen el rec de Coma Dolça, el de la Font del Segre, el de la Font Blanca i el de Finestrelles, entre d'altres. Aigües avall, el riu s'encaixa entre el rocam i dóna lloc a les conegudes gorges del Segre.

Som a l'aparcament dels concorreguts Banys de Llo, sota mateix de la bonica església de Sant Fructuós que reservarem per fer-l'hi una visita al final de la ruta. Malgrat estar en ple estiu, fa força fred, aquesta passada nit ha fet una nevada que ha deixat enfarinats els cims més alts de les muntanyes properes. Si mirem a ponent podem veure el Carlit i els dos Perics ben blancs.

Comencem a davallar per la pista cimentada en direcció als banys. De seguida trobem un cartell de fusta que ens assenyala els Banys d'aigües calentes, la Via Ferrada i les gorges del Segre.

Passem pel costat del Mas Girvés i tot seguit ho fem a frec de les instal·lacions termals, les quals ens queden a la dreta. Un cop deixem enrere el recinte dels banys, trenquem a la dreta, travessem el riu Segre per un pont i un cop a l'altra banda, no més de 30 metres, trobem a mà esquerra un rudimentari cobert d'obra amb un safareig a dins alimentat per un brollador d'aigua calenta i sulfurosa.

1

5'

0,4 Km

1.400 m

42.4512,2.0611Clica per veure'n la ubicació.

Banys de Llo

En aquest cas, més que una font pròpiament, vull destacar el conjunt d'aigües sulfuroses i calentes de Llo. Es tracta d'una deu natural d'aigua sulfurosa, rica de manera natural en sofre i minerals, amb propietats beneficioses que són reconegudes per la relaxació, per als dolors reumàtics o musculars, així com per a la pell i els cabells. Les aigües són captades a 77 metres sota terra gràcies a una perforació artesiana. Surten a la superfície amb un brollador de 30 m³ i una temperatura entre els 34 i els 39ºC. La raó que justifica l'alta temperatura de l'aigua la trobem a 4.000 metres sota el mantell terrestre, a tocar del magma, lloc des d'on es projecta un líquid que tarda uns 10.000 anys abans no es deixa notar a la superfície, al voltant dels 37ºC. Durant tot aquest procés l'aigua es nodreix de moltes propietats mineralògiques, a més de provocar que es cultivin unes petites microalgues que són excel·lents per al tractament de la pell, les ungles o les articulacions.
Un dels punts on podem tenir lliure accés a aquesta aigua, és precisament el rentador on estem situats. Es tracta d'una petita construcció de pedra i obra obert per una cara i amb teulada a una sola vessant. Dins hi trobem dos safareigs d'obra arrebossada, un més gran que l'altre, alimentats generosament per l'aigua calenta que surt per un gruixut tub encastat a la paret lateral de la dreta.
Al costat del rentador, a l'altra banda del riu, hi trobem el centre termal dels Banys de Llo, abastit també amb la mateixa aigua sulfurosa i calenta. Tot i els evidents canvis, l'esperit és el de sempre: un espai accessible per a tothom, que destil·la la genuïnitat pròpia i acolorida d'unes aigües calentes i sulfuroses a tocar de les Gorges del Segre. La millor hora per gaudir d'aquest espai és al matí, quan els únics companys de viatge són la calma, la frescor de l'aire o els raigs primerencs del sol.

Tornem a la pista i la reprenem a la dreta. Es tracta d'una estreta pista cimentada de trànsit restringit que circula en sentit sud-est i en paral·lel al riu Segre.  Només començar trobem un altre rètol de fusta assenyalant-nos el Mas Patiràs i l'església de Sant Feliu.

De seguida passem pel costat del començament de la Via Ferrada de les Escaldilles (42.4511,2.0619)Clica per veure'n la ubicació. (de pagament). Correspon a la part més interessant i engorjada del riu. La més estreta i congosta és la inicial, precisament la paret per on transcorre la via ferrada, sota la gran cinglera de Sant Feliu.

Caminem per la planera pista que circula en paral·lel al riu que portem a la dreta, tot contemplant com les muntanyes es van tancant al nostre voltant fins a encaixonar-se en un estret congost.

En diversos punts, les aigües del Segre, encara de poc cabal, s'escolen entremig de les pedres.

El riu Segre neix pocs quilòmetres més amunt, a la falda del Puigmal. Recull l'aigua dels diversos recs i fonts d'aquest vessant nord i les canalitza cap a una vall tancada i estreta.

Remuntem per l'agradable pista, mantenint la direcció i sempre a tocar del riu.

Un quilòmetre més endavant la vall s'obre lleugerament, i el riu fa un considerable meandre per contornejar un gran esperó de roca fosca que ni la força hidràulica dels mil·lenis ha estat capaç de vèncer.

Mig quilòmetre després, s'acaba el meandre i tant el riu com el camí recuperen la seva linealitat, adreçant-se altre cop al sud-est. Una mica més d'un centenar de metres som al costat de la font de les Gorges del Segre que ens queda a peu de camí a mà esquerra.

2

30'

2,1 Km

1.537 m

42.4450,2.0753Clica per veure'n la ubicació.

Font de les Gorges del Segre

Es tracta d'uns degotalls que s'escolen pel marge rocallós de la muntanya. L'aigua és recollida per una bassa feta amb un muret de pedra lligada d'un metre d'alçada i forma còncava.

Continuem pel camí durant uns 700 metres més, fins que arribem al pont de Mas Patiràs i alhora a una bifurcació de camins.

3

40'

2,9 Km

1.573 m

42.4407,2.0806Clica per veure'n la ubicació.

Pont de Mas Patiràs

A l'altra banda del pont, la pista segueix el seu camí cap al refugi de la Culassa, des d'on es poden emprendre ascensions a diferents pics com els de Segre i el mateix Puigmal.

Sense arribar a travessar el pont, abandonem la pista i girem 180º a l'esquerra. Comencem el camí de tornada, en sentit nord-oest. Fins ara havíem pujat molt suaument evolucionant al peu del riu, però ara comencem a pujar més fort per un camí que s'enfila i de seguida guanya alçada sobre les gorges. 150 metres després rebutgem a la dreta el camí d'accés al Mas Patiràs i continuem per un corriol ben assenyalat que avança per l'esquerra per entremig d'unes pastures tancades amb filat.

De seguida som sota la casa que ens queda enlairada a la dreta (42.4511,2.0619)Clica per veure'n la ubicació. .

Mas actiu i dedicat a la ramaderia i la producció de productes agroalimentaris que es poden trobar al poble de Llo.

El camí està ben fresat , sense possibilitat de perdre'ns. Anem pujant pel caminet que aviat ens regala una bonica visió del Roc de Vidre, una aguda punxa d'esquistos vermellosos amb unes vetes en diagonal de diferents colors.

Aquest característic penyal deu el seu nom a la brillantor que produeixen alguns dels minerals que el composen.

Guanyem ràpidament alçada. Si mirem enrere veurem el Puigmal ben enfarinat gràcies a la nevada d'aquesta nit, als nostres peus el Mas Patiràs.

A mitja pujada, quan portem uns 300 metres des de que hem deixat el mas enrere, arribem a un bon mirador natural (42.4451,2.0766)Clica per veure'n la ubicació. . Enfront se'ns obren àmplies vistes del Roc de Vidre en primer pla i el Carlit a la llunyania.

Des del mateix mirador, mirant al sud, podem gaudir d'excel·lents vistes del Puigmal i la vall.

A mida que avancem, el camí es va fent cada cop més ample fins esdevenir una pista forestal. Anem pujant en direcció més aviat nord-oest durant uns 250 metres més, fins que arribem a un punt amb una elevació del terreny a mà esquerra que queda just al costat del Roc de Vidre.

Arribats a aquest punt, la pista fa un tomb a la dreta encarant-se al nord-est al mateix temps que la pujada esdevé més lleugera. Després d'uns 300 metres de marxar en aquesta direcció descrivim un ample revolt a l'esquerra per tornar a quedar orientats a l'est/nord-oest. Ja veiem al capdamunt la punta del campanar de Sant Feliu de Castellvell, el nostre immediat objectiu. De lluny ja s'endevina un gran penya-segat que es desploma sobre les gorges del Segre, però pel vessant per on anem pujant és suau i arrodonit.

Uns 450 metres més tard arribem a un encreuament on hi trobem un cartell informatiu. Som sota l'església.

Deixem la pista i trenquem a l'esquerra per un corriol ben fresat que s'enfila muntanya amunt. Pugem doncs els 250 metres més costeruts fins arribar a les restes de l'església.

4

1h 15'

4,8 Km

1.582 m

42.4505,2.0679Clica per veure'n la ubicació.

Església de Sant Feliu de Castellvell

Es tracta d'una petita edificació romànica del segle XI en estat de ruïna. Resta el frontal, amb el campanar i la porta d'entrada, i la base de les parets laterals, inclòs l'absis semicircular. Tenia una sola nau rectangular, llarga i estreta, i a l'exterior encara podem observar en una de les parets el característic opus spicatum. Però el que fa més particular aquesta petita ermita és la seva ubicació. Està situada a la punta d'un penya-segat que es desploma 250 metres en vertical fins a les gorges del Segre. Segons sembla era l'ermita del primitiu castell de Llo, que més tard es va traslladar a la part alta de l'actual població.br> Des del peu de l'església tenim una àmplia panoràmica de la plana ceretana quilòmetres enllà. Podem identificar un munt de pobles de la plana, així com les muntanyes del sector nord. Cal parar atenció al penya-segat, ja que cau en vertical. Mirant ensota podem contemplar les gorges del Segre i la pista per on hem pujat. Cap al sud la vall va planejant fins al refugi de la Culassa, i llavors ja s'enfila més fort pel gran embut sota els pics del Puigmal i Finestrelles.

Dediquem uns minuts a contemplar l'entorn; les vistes a un costat i a l'altre no desmereixen.

Tot seguit tornem a baixar els 250 metres que ens separen de la pista principal, la qual reprenem a l'esquerra en direcció nord-oest, cap al poble de Llo. Aquest tram presenta una forta pendent. Al davallar, ens apareix a la llunyania l'esvelta torre del Vaqueró Clica per veure'n la ubicació. .

La torre del Vaqueró era una antiga torre de vigia situada a la part alta del castell, de la qual encara es conserven dues de les quatre parets.

Mig quilòmetre més avall s'acaba la pista de terra i trepitgem asfalt. Som a la part alta del poble, on hi trobem una petita esplanada allargada habilitada com aparcament i la font de la Monje en un extrem a mà dreta.

5

1h 30'

5,6 Km

1.496 m

42.4540,2.0670Clica per veure'n la ubicació.

Font de la Monje

Bonica font integrada en el mur de pedra que sustenta les terres. El seu frontal és un pedró allargat de granit disposat en vertical. Del mig brolla l'aigua a través d'un broc de ferro colzat, cau a una primera pica allargada de pedra buidada, passa a una altra d'iguals característiques però situada a un nivell inferior i desguassa a un enreixat de ferro. El nom de la font està fet amb barnilles de ferro modelades i collades al frontal.
Crida l'atenció l'alçada de la font respecte el paviment, molt alta; per poder beure aigua cal enfilar-se. Possiblement es va rebaixar el carrer en algun arranjament tot mantenint la posició primitiva de la font.
En quan al nom de la font, Monje, no ens deixa indiferents, sona un xic estrany. M'atreviria a deduir que la e final ha estat una malformació del mot monja.

Deixem la font a la dreta i tot seguit entrem al nucli urbà de Llo, amb les seves teulades de pissarra i els carrers estrets, revoltats i costeruts. De seguida passem a frec de les restes de l'antic Castell (42.4546,2.0665)Clica per veure'n la ubicació. , ara d'ús privat, que ens queden a l'esquerra. A la dreta surt un carrer que puja a la torre del Vaqueró, de la qual ja hem parlat abans.

Continuem pel costerut carrer del Castell durant uns 150 metres, fins que siguem al carrer de Cerdanya que fem a l'esquerra. No haurem caminat ni 25 metres i serem a la confluència amb el carrer d'en Miqueló, on hi trobarem l'antiga font homònima a mà esquerra.

6

1.458 m

42.4551,2.0649Clica per veure'n la ubicació.

Font d'en Miqueló

La font queda en un racó que forma el mur de pedra que sustenta el marge, amb un petit muret d'un pam d'alçada que la delimita i la separa de la vorera del carrer. La sortida d'aigua la trobem a la part baixa de la paret a través d'un gruixut broc de fusta amb una argolla de ferro que l'encercla per tal que no s'esberli. L'aigua cau a un bassal enclotat mig metre per sota del nivell de la vorera, on dos esglaons ens permeten accedir-hi. Damunt el brollador queda el registre metàl·lic que dóna accés a la cisterna de captació que queda integrada en el mur. Si obrim el registre podrem veure el seu interior on hi observarem una cavitat a la roca plena d'aigua. Al capdamunt del frontal hi ha collada una llosa de pedra amb el nom de la font gravat.

Sense deixar de baixar pel carrer Cerdanya, uns 175 metres després, quan siguem al bell mig del nucli urbà, concretament a l'alçada del carrer Principal i al costat mateix d'una parada de bus, ens queda la font de les Esteules.

7

1.432 m

42.4547,2.0636Clica per veure'n la ubicació.

Font de les Esteules

La font queda a peu de carrer i arrambada a la paret rocallosa de la muntanya. Dos murs de pedra lligada del país formant angle recte acullen la font. Al capdavall de la paret més estreta és on hi trobem el singular brollador; és de metall i color vermell, té forma de teula i disposada en vertical, amb el lleó representatiu de l'escut del poble en relleu a la part baixa i un broc colzat a la part alta per on raja l'aigua que omple un llarg abeurador o safareig de pedra que queda a sota.
Al capdamunt del frontal hi ha collada una llosa de pedra amb el nom de la font gravat. La traducció del francès que he trobat pel mot Esteules ha estat rostoll (part de les tiges de blat, de sègol, d'ordi, etc., que romanen al camp després de la sega).
Al costat de la font hi trobem la parada del bus, aixoplugada sota una teulada de pissarra a dues vessants i sustentada per embigat de fusta. L'espai està ben aprofitat; a part d'uns bancs per seure, també allotja una cabina telefònica i un taulell d'anuncis municipal. Just a sota podem veure una gàbia de ferrar de bestiar, de fusta i molt ben conservada.

200 metres més avall arribem a la part baixa del poble, al començament del carrer de Cerdanya fent cantonada amb la carretera d'Eina. Aquí tenim l'última de les fonts d'avui, la senzilla font de Baix.

8

1.415 m

42.4549,2.0612Clica per veure'n la ubicació.

Font de Baix de Llo

La font queda arrambada al mur de pedra que sustenta la terrassa d'una finca particular. Consisteix en un llarg abeurador de pedra i forma rectangular i un tub de plàstic situat en un extrem per on raja l'aigua.

A l'altra banda de carrer hi ha la bonica església romànica de Sant Fructuós, un bon exemple del romànic cerdà. Un dels dos accessos a l'església el tenim pel no menys vistós cementiri municipal.

9

1.412 m

42.4545,2.0606Clica per veure'n la ubicació.

Església de Sant Fructuós

Sant Fructuós de Llo és un dels millors exemples del romànic Cerdà. Es tracta d'una església datada al segle XII de planta trapezoïdal d'una sola nau, amb un absis semicircular i dues capelles laterals construïdes al segle XVIII. Té un campanar de cadireta de dos pisos, però el més destacat és la portalada, amb cinc arcades sobreposades, algunes amb columnes i capitells ricament decorats. Al voltant del temple hi ha el cementiri.
Documentada a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell de finals del segle X. Guillem Jordà comte de Comtat de Cerdanya la va donar a la canònica de Santa Maria de Cornellà de Conflent l'any 1102. Es van passar tots els drets el 1167 als canonges d'Urgell. La planta de la nau és trapezoïdal amb un absis cobert com la nau, amb una volta apuntada. En ambdós costats de la nau es van construir dues capelles per banda, amb data, segons hi ha inscrit en una finestra, de l'any 1707. A l'exterior, a la part de l'oest hi ha un mur més alt que la resta de l'església que es converteix en el campanar de cadireta, distribuït en dos pisos, al primer amb dos ulls i un al segon. A l'absis es pot veure un fris amb dents d'engranatge, fent de cornisa que l'aguanten dinou mènsules esculpides amb tres cares de personatges, un cap de bou, temes vegetals i geomètrics. Té també una finestra petita amb arquejada decorada amb diversos motius. La porta té cinc arcades, dues sobre columnes de granit i tres sobre bases rectangulars. Els capitells de les columnes són de marbre tallat amb temes de palmells, fulles enroscades i vegetals, executades de manera semblant a les d'Església de Sant Martí d'Ix, Sant Pere d'Olopte i de Santa Eugènia de Saga, totes de la mateixa comarca de la Cerdanya. Els arcs de la porta són de motlura, els quals es troben ornats, amb fulles lineals i altre, amb dotze relleus independents, mostrant a partir del centre de l'arc, una ratapinyada als seus costats uns caps humans i figures de mitges boles totes desiguals.

Estem a un centenar de metres de l'aparcament on havíem començat la ruta, només cal apropar-s'hi i donar-la per ben finalitzada.

F

1h 45'

6,5 Km

1.392 m

42.4540,2.0594Clica per veure'n la ubicació.

Aparcament dels Banys de Llo (Llo)

Inici i final de la passejada.