Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-281 (Vallès Occidental)

Itinerari:

0 0h
0 Km
637 m
41.6410,1.9913Clica per veure'n la ubicació. Aparcament de La Barata (Matadepera)

Estem situats a l'aparcament que queda a peu de carretera. Enlairada a l'altra banda de la carretera podem veure la part del darrere de la masia La Barata que dóna nom a l'indret.

Important masia i antic hostal situat prop de la carretera de Talamanca, l'antic camí ral, molt a prop de la riera de les Arenes. Sembla que el seu origen es remunta a l'època romana, si fem cas a les restes trobades prop de la casa. A partir del segle XIV és habitada per la família Baratta, procedent de Nàpols, un membre de la qual, Antoni Barata, va ser ministre d'Hisenda a començament del segle XIX. El conjunt arquitectònic, bàsicament del segle XVII-XVIII amb elements anteriors, va resultar molt malmès durant la Guerra Civil i va ser restaurat poc després per Jeroni Martorell. Conserva algunes finestres coronelles d'època gòtica.


Comencem caminant pel voral de la carretera en direcció nord, cap al coll d'Estenalles. Al cap de només 250 metres trobem a mà esquerra unes escaletes de fusta per on engega el camí Ral que agafarem d'aquí una estoneta, abans però volem conèixer la font Foradada.

Cal doncs que deixem les escales a mà esquerra i a l'altra banda de la carretera prenem un corriol descendent que s'endinsa en el bosc. De seguida passem a frec d'una antiga bassa, moment en que el camí gira envers la dreta. Només 25 metres més enllà som en una esplanada arbrada presidida per la malaguanyada font Foradada.


1 5'
0,3 Km
638 m
41.6421,1.9892Clica per veure'n la ubicació. Font Foradada
Actualment no hi raja aigua però es pot intuir que en temps passats aquest era un indret fresc i agradable com demostra la bassa (ara seca) i restes d'un decadent jardinet. Probablement en els temps en els que La Barata era un dels hostals de parada obligada en el Camí Ral de Terrassa a Manresa, els viatgers es refrescaven a la font i descansaven en el aleshores probable acollidor jardinet.







Vista aquesta font reculem els prop de 40 metres que ens separen de la carretera i la creuem. Una bigueta informativa de fusta amb un quadrat de color blau ens assenyala el Camí Ral, el qual prenem pujant pels esglaons de fusta.

S'anomenaven camins rals les rutes concedides i afavorides pels reis. Els masos i les viles per on passaven gaudien de certs privilegis i es beneficiaven de comunicacions millors i, per tant, del comerç que això comportava.
Pel parc natural passaven diversos camins importants. El de més renom era el camí Ral de Barcelona a Manresa, que unia el cor de Catalunya amb Barcelona i el mar i creuava la serra de l'Obac. Aquest camí, que sembla que fou construït per presos condemnats a treballs forçats, aglutinava bona part del comerç i els transports entre els pobles que es trobaven al llarg del seu recorregut. Al llarg del trajecte es van haver de construir hostals on els viatgers i els animals poguessin reposar i recuperar forces.
El tram senyalitzat, des de la Barata fins al Pont de Vilomara, és el més ben conservat. La resta del camí s'ha perdut o l'han cobert les carreteres asfaltades. (A La Barata hi confluïa també el Camí Ral de Barcelona a Berga, per Mura, Calders, Cabrianes,...)
Aquest tram era un dels més perillosos de la ruta Barcelona-Manresa. Al seu pas pel massís de l'Obac, recorria indrets despoblats i solitaris amenaçats per bandolers i lladregots molt actius, especialment durant els segles XVI i XVII. A aquests perills, calia afegir-hi la dificultat del traçat, amb llargues costes i forts pendissos que voregen cingles i penya-segats. Els accidents per causa d'esllavissades i relliscades dels animals devien ser freqüents. La construcció, al segle XVIII, d'un nou camí, que unia Manresa amb la carretera Barcelona-Madrid per Can Maçana, i la inauguració del ferrocarril entre Terrassa i Manresa l'any 1850 van significar la fi del camí Ral, que es convertí gradualment en un camí ramader.


Al cap d'un centenar de metres de moderada pujada trobem a mà esquerra un trencall barrat amb una cadena; el Camí Ral segueix per la dreta però nosaltres volem aprofitar l'excursió per conèixer una font que ens resta a només 75 metres a l'esquerra. Abandonem temporalment el camí principal i trenquem a l'esquerra, voregem la cadena i seguim el camí que dóna accés a la masia La Barata. Escassos 75 metres més endavant som al costat d'una gran bassa que ens queda l'esquerra. Doncs a 20 metres del començament de la bassa i al marge de la dreta tenim la font de l'Alba de La Barata.


2 10'
0,5 Km
661 m
41.6416,1.9885Clica per veure'n la ubicació. Font de l'Alba de la Barata
Es tracta d'una petita font adossada al marge, tota envoltada d'heures. Crida l'atenció el guarniment que hi ha al damunt del brollador, una mena de quatre barrots de pedra disposats en forma radial. L'aigua brolla per la part baixa a través d'un broc de plàstic incrustat a una pedra coberta de molsa. A sota hi ha un atrotinat bassal rectangular de pedra que recull l'aigua quan no està connectada una mànega de plàstic que la canalitza fins la bassa.








Tornem al camí principal i el reprenem tal com l'havíem deixat. El camí marxa en sentit oest, serpentejant i guanyant alçada de mica en mica. Anem obviant camins que ens menen a banda i banda, nosaltres sempre pel més marcat. Al cap de mig quilòmetre travessem el torrent del Collet Estret (41.6422,1.9832)Clica per veure'n la ubicació. , passat el qual ens adrecem al nord. Uns 100 metres després arribem a una bifurcació (41.6430,1.9830)Clica per veure'n la ubicació. ; aquí abandonem el Camí Ral que se'n va per l'esquerra (tornarem per aquí) i trenquem a la dreta per un camí evident de certa baixada. Si ens fixem amb l'alzina que hi ha a la confluència, veurem en el tall d'una branca que ens assenyala la font de les Cantarelles, el nostre immediat objectiu.




El nou camí, ample al començament, s'anirà estrenyent poc a poc alhora que s'endinsa en un bosc dens i humit. Avancem planerament en sentit més aviat nord-oest per un camí ben fressat, sense pèrdua. 450 metres després del trencall del Camí Ral, deixem a mà esquerra un corriol ascendent que agafarem ben aviat i tot seguit el caminet va a parar a una petita resclosa que salva el torrent dels Ponts. La travessem i un cop a l'altra banda som a la bonica font de les Cantarelles, la que podem trobar més al nord del terme municipal de Terrassa.



3 30'
1,6 Km
715 m
41.6447,1.9790Clica per veure'n la ubicació. Font de les Cantarelles
La font queda sota una paret rocallosa on se li va practicar un muret de maçoneria per emmagatzemar l'aigua i alhora fer de frontal. Es té accés al seu interior a través d'un petit registre metàl·lic. La mateixa portella porta el nom de la font gravat en lletres fetes amb petits puntets. Quan brolla, l'aigua ho fa regulada per una aixeta de maneta situada a la part més baixa i cau a un petit bassal quadrat. Damunt seu hi ha dos curts brocs de ferro, un al costat de l'altre, per on sobreeix l'aigua en episodis molt humits.
En el curt tram planer que separa la font del torrent fa molt temps es va posar una taula rodona i uns bancs de pedra adossats a ambdós marges que els hi fan de respatller. Tot aquest conjunt està envoltat per heures, alzines i pi roig.
Al costat del conjunt de la font hi ha una bassa que aprofita els dos marges del torrent i hi té afegida una paret que fa de resclosa alhora que també de passera per travessar el torrent.








Travessem en sentit contrari la resclosa i retornem al caminet per on hem vingut. A les poques passes trenquem a la dreta per un corriol que s'enfila durant uns 25 metres fins que mena a una part planera on enllacem amb el torrent, el qual remuntem una trentena de metres. Aquí, a mà dreta, hi ha l'entrada al forn de calç de les Cantarelles (41.6439,1.9785)Clica per veure'n la ubicació. , molt ben conservat.

Es va triar aquesta ubicació per la seva proximitat a una pedrera rica en calç i per l'abundància de fusta, que es feia servir de combustible. El forn està construït amb pedra natural i rajola. La seva porta d'entrada està arran del torrent.
Els forns de calç com aquest van tenir un paper important en el desenvolupament econòmic de Matadepera fins a la segona meitat del segle XIX. A més d'atendre la demanda local, també van distribuir el producte a molts d'altres municipis.


Del costat dret del forn surt un corriol que s'enfila bosc amunt. Després d'una marrada i d'haver pujat uns 200 metres sortim a un espai obert, un paratge rocós clapejat d'estepes i romanins. Aquí seguim el camí marcat que va en direcció nord. 75 metres després travessem un petit clap d'arbres i tot seguit sortim a una franja oberta amb el sol rocallós. En aquest punt trobem una bifurcació amb un pilonet de pedres; de moment rebutgem el brancal de l'esquerra, ara prenem el que surt per la dreta en baixada i que escassos 60 metres més avall ens duu a l'avenc de les Cantarelles (41.6456,1.9777)Clica per veure'n la ubicació. .

La descoberta i primera exploració d'aquest avenc tingué lloc el dia 11 d'octubre del 1970 per membres de la SIS del Centre Excursionista de Terrassa. Ells mateixos van aixecar la topografia el gener del 1971. És establert en una estreta diàclasi que arriba als 37 metres de fondària amb diferents passos estrets originats per l'acumulació de blocs encastats entre les parets. Al tram final s'eixampla una mica formant una saleta. Sembla ser que és bastant freqüent trobar manca d'oxigen al seu interior.




Un cop visitat l'avenc, pugem els seixanta metres que ens separen del camí principal i el reprenem a la dreta, en direcció més aviat nord i lleugera pujada. Anirem combinant petits trams de bosc amb zones més despoblades durant uns 140 metres, moment en que assolim el indret anomenat les Codines (41.64639,1.97764)Clica per veure'n la ubicació. , un balcó amb excel·lents vistes, si no fos perquè la boira ens ho impedeix, no vaig fer ni el intent de prendre una fotografia.

A partir d'aquí el camí canvia de direcció i s'adreça planerament cap a l'oest. Al començament deixem a l'esquerra un turonet rocallós, l'espai és obert. Al cap d'uns 225 metres arribem a una antiga plaça carbonera al mateix temps que som en una bifurcació; defugim el trencall de l'esquerra que ens duria a peus del Castellsapera i seguim pel brancal que surt per la dreta. El camí marxa per dins el bosc en lleugera baixada però al cap d'uns 150 metres trenquem a l'esquerra per un corriol que s'enfila en direcció oest i que ens aboca, 175 metres més amunt davant de l'avenc de Castellsapera (41.6473,1.9724)Clica per veure'n la ubicació. .

La primera exploració completa tingué lloc el dia 12 d'octubre de 1913, dirigida per Marià Faura i Sans i amb la participació de Sagués, Pineda, Cuyàs, Folch i Amat, membres del Centre Excursionista de Catalunya, Centre Excursionista del Vallès (Sabadell) i Centre Excursionista de Terrassa. A partir dels anys 1950 es va convertir en una de les cavitats més visitades de la Serra de l'Obac. És una de les cavitats del massís més freqüentada pels ratpenats. L'avenc està format per l'acció erosiva de l'aigua subterrània. La seva boca amida 7 per 2 metres i és voltada de força vegetació, tal com heures i alzines. El pou d'entrada té uns 45 metres de fondària en vertical directa. El 24 de gener de 1960 es va produir un accident mortal a l'avenc. Un noi de 14 anys hi va caure, mentre jugava per la zona. Com a recordatori hi ha un monòlit al costat de la boca del forat.


Deixem l'avenc a la dreta i continuem per un corriol que arrenca per l'esquerra, ficant-se dins el bosc en lleugera pujada i direcció més aviat sud. Escassos 100 metres després som a l'extrem més al nord de l'allargassat i estret cim rocallós del Castellsapera que emergeix davant nostre.




Les vistes a ponent son extenses, malgrat que el mal temps d'avui no ens les deixen gaudir.




Des d'aquí agafem el camí que trobem més a la nostra esquerra, en baixada i per dins el bosc. De seguida passem per sota de la Foradada (41.6458,1.9721)Clica per veure'n la ubicació. .




El camí circula per sota la cinglera del Castellsapera, per la seva vessant est.


4 1h
3,1 Km
939 m
41.6445,1.9710Clica per veure'n la ubicació. Castellsapera
El turó de Castellsapera és el més alt de la Serra de l'Obac i un dels més característics del conjunt de Sant Llorenç del Munt. Està coronat per un allargassat i estret cim rocallós que recorda un castell, amb una agulla separada (l'anomenat Queixal del Porc). Per la seva vessant de llevant, orientada a la riera de Les Arenes, es troben els sectors de les fonts de Cantarelles i de l'Olla; i per la vessant de ponent hi ha la canal de Mura i la gavarra de l'Obac, separades per la carena del Camí Ral.
Cap el nord el turó enllaça amb el coll de Tres Creus (que l'uneix al Turó de la Pola) i cap el sud es troba el Collet Estret (que porta al Turñi de la Carlina).
L'origen del nom de Castellsapera ha generat dues teories: Una de les tesis defensa que el turó va ser designat com a Castell-sapera per la forma del seu cim, que des diverses perspectives recorda a un gran castell. L'altra hipòtesis és que el nom va ser posat perquè realment a l'indret va existir un castell. En l'últim segle diversos grups han fet exploracions per trobar les seves runes. Només un equip, dirigit pel Miquel Ballbé i Boada i orientat pel Joan Bosch, va considerar haver trobat les restes del castell. No estarien en el turó, sinó més enllà del cim de La Pola.


125 metres més endavant deixem a la dreta la canal que permet pujar al cim, al mateix temps que comencem a allunyar-nos del Castellsapera. Ho fem en direcció sud. Uns 300 metres més endavant sortim a un espai més despoblat, ben rocós. A la dreta podem veure l'extrem més al sud de la cinglera del Castellsapera.




Aquí cal fer un tomb a l'esquerra i encarar-nos al sud-est, travessem un petit clap arbrat i sortim de nou a un espai obert, som a la carena del Collet Estret (41.6423,1.9714)Clica per veure'n la ubicació. . Cal continuar per terreny rocallós en sentit sud-est, però ben aviat ens endinsem en el bosc, en lleuger abaixada i mantenint la direcció. Uns 350 metres més avall anem a petar amb un altre camí que ens talla, és el Camí Ral que fem a l'esquerra. De cop i volta ens hem encarat al nord-est. De seguida deixem a la dreta un caminet que porta al Collet Estret i uns 150 metres després arribem a un indret despoblat, amb sòl rocós, que ens permet allargar la vista.




Continuem la davallada, obviant altres camins que ens menen, nosaltres pel que està assenyalat amb estaques de ferro i quadrats blaus. Un quilòmetre més endavant defugim a l'esquerra el trencall que a l'anada ens ha dut a la font de les Cantarelles, continuem pel Camí Ral durant prop de 675 metres que ens aboca a la carretera BV-1221. Ara només l'hem de seguir 250 metres a la dreta i serem a l'aparcament on tenim estacionat el cotxe.


F 1h 45'
6 Km
637 m
41.6410,1.9913Clica per veure'n la ubicació. Aparcament de La Barata (Matadepera)

Inici i final del recorregut.