Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-320 (Cerdanya)

Itinerari:

0 0h
0 Km
1.079 m
42.3964,1.8365Clica per veure'n la ubicació. Carrer Major (All)

Acompanyat de la Gemma i la Núria, ens dirigim carrer Major amunt fins la plaça Major, on hi trobem la font homònima.


1

1.086 m
42.3976,1.8375Clica per veure'n la ubicació. Font de la Plaça d'All
Trobem la font en un racó de la plaça Major del poble, adossada a la paret de pedra del paller d'en Jaume Forca.
El conjunt de la font ha estat arranjat i modificat recentment. Es tracta d'una construcció d'obra arrebossada i pintada de color grogós, formada per la cisterna de captació, una bassa i un llarg abeurador de dos cossos. A l'extrem de la paret de pedra de la casa és on se situa la cisterna de captació. De la part del darrere raja l'aigua a través d'un broc d'acer inoxidable en forma de mig caneló pla que omple una primera bassa en forma de L. El sobrant de la primera bassa vessa mitjançant un mig caneló d'iguals característiques que el primer a un llarg abeurador de dos cossos que ressegueix la paret de la casa, d'uns 6 metres de llarg per un d'ample i un altre d'alçada. També hi ha una aixeta de maneta que aboca aigua de la xarxa a l'abeurador.
Les fonts del nucli urbà d'All estan ben indicades; cal agrair-ho a l'Ajuntament, doncs d'aquesta manera se'ls dóna la importància que es mereixen.


Vista la primera font d'avui, encetem la caminada. En un extrem de la plaça tenim un rètol que ens assenyala la direcció a seguir per anar als Esterregalls, el nostre immediat objectiu.

                                                            

Així doncs, sortim de la plaça Major pel carrer dels Rentadors. Un centenar de metres més endavant creuem el torrent de la Sosa i trenquem a l'esquerra per un camí carreter que marxa en sentit sud-oest. Només 80 metres després som al costat de la font dels Rentadors que ens queda a mà dreta, a peu de camí.


2 5'
0,4 Km
1.087 m
42.3974,1.8354Clica per veure'n la ubicació. Font dels Rentadors
El conjunt està format per la font i dos safareigs. A l'extrem esquerra és on se situa el dipòsit de reserva i el primer safareig: Queden aixoplugats sota un porxo de pissarra a dues aigües amb embigat de fusta i sustentat per tres columnes de ferro i dues parets de blocs de formigó que arreceren l'espai. El dipòsit queda a l'esquerra de tot, és d'obra arrebossada. L'aigua raja per diferents tubs segons la capacitat i omple el primer safareig, de planta rectangular i obrat mig en pedra i mig d'obra arrebossada, amb lloses inclinades de pedra en el lateral exterior. Al costat dret tenim el segon rentador. Aquest queda descobert, és de característiques similars al seu company i s'alimenta del sobrant d'aquest.


Deixem la font a la dreta i continuem pel camí que ressegueix una filera d'arbres. Al cap d'uns 200 metres el camí carreter esdevé un sender ben arranjat amb baranes de fusta on no hi falten els rètols de fusta que ens indiquen els Esterregalls.

                                

Mes endavant ens acompanya una sèquia a la dreta.

                                                           

Mig quilòmetre després de l'última font arribem a un espai obert amb una pista de terra que ens talla i un pal informatiu; a l'esquerra aniríem a Olopte, nosaltres a la dreta, cap als Esterregalls.

     

De seguida travessem l'àrea d'esbarjo dels Esterregalls, amb taules i bancs de fusta per fer-hi un mos. Aquí disposem de panels informatius que ens expliquen aquestes curioses formacions geològiques i també un planell detallat per poder accedir als tres miradors. Ens ajuden els esglaons de fusta.

       
3 20'
1,2 Km
1.135 m
42.3968,1.8291lica per veure'n la ubicació. Els Esterregalls d'All
Els Badlands d'All, una formació geològica l'etimologia de la qual ("terres dolentes") no fa en absolut justícia a la seva singular bellesa. Conegudes en la zona com Esterregalls, es troben al costat dels petits nuclis d'All i Olopte, constituint un al·licient més per a fer turisme en el municipi d'Isòvol, on pertanyen ambdós pobles.
Els Esterregalls són un conjunt rocós fortament erosionat per l'acció del vent i de l'aigua al llarg de milions d'anys. Es tracta d'un dels escassos paisatges d'aquest tipus que poden trobar-se en tot el Pirineu i, a les seves particularitats geològiques, se li afegeixen altres explicacions a cavall entre el mite i la història. Seria el cas, per exemple, de la tradició que assegura que els romans van explotar una mina d'or en aquesta superfície.
En els últims anys, l'Ajuntament d'Isòvol ha apostat per millorar l'accessibilitat al paratge dels Badlands, obrint un ampli pàrquing que permet a qualsevol família acostar-se còmodament en el seu vehicle particular. També s'han habilitat senderes i passos més segurs per a tots els públics, permetent als més petits acostar-se a les formacions geològiques sense perill.
En paral·lel amb l'anterior, els visitants poden conèixer més detalladament els orígens del paratge, així com curiositats històriques i/o paisatgístiques relacionades amb les Badlands, gràcies als panells explicatius que trobaran en els senderes.

Nosaltres vam seguir les indicacions del plafó per atansar-nos als tres miradors, començant pel de més a l'est i acabant pel de l'extrem oest. Val la pena, doncs cadascun d'ells permet que veiem els Esterregalls des de diferents perspectives. A continuació us deixo un resum de imatges.

       

                        

         

                              

     

                              

               

Sortint de l'últim mirador, el caminet marcat ens aboca de nou a la zona d'esbarjo. Fem una última ullada mirant enrere.

      

Seguim ara la pista en sentit sud. Passem a frec del cementiri d'All que deixem a l'esquerra i tot seguit anem a petar a la carretera N-260. Amb molta cura la seguim a la dreta, en direcció a la Seu d'Urgell, durant mig quilòmetre, fins que trobem el trencall a l'esquerra assenyalat com a ermitatge de Quadres. Prenem aquesta pista que marxa planerament en sentit sud-est i que mig quilòmetre més enllà ens aboca a una pista transversal que ens talla, és el camí Ral. A la dreta aniríem a Isòvol o Bellver de Cerdanya, nosaltres fem a l'esquerra, en sentit nord-est. 150 metres després som al costat de l'ermita de Quadres.


4 1h 5'
3,6 Km
1.045 m
42.3864,1.8371lica per veure'n la ubicació. Ermita de la Mare de Déu de Quadres
Església situada a l'antic camí de la Seu i que era la capella d'un hospital de viatgers. L'edifici original, d'una nau amb absis semicircular, data de finals del segle XII per bé que ha estat molt modificat amb posterioritat. A la fi del segle XVII havia quedat enfonsada respecte al terreny exterior i es va decidir sobrealçar el temple original i reomplir l'interior fins al nivell del sòl. La portalada duu la data de 1698. És ben distingible l'aparell romànic, fet amb carreus grans i ben escairats.



















Des d'aquí estant podem albirar els Esterregalls d'All que acabem de visitar.

   

Avancem pel camí Ral en direcció nord-est. 325 metres més endavant abandonem l'ample vial i girem envers la dreta pel camí fluvial que ressegueix el riu Segre remuntant-lo per la seva riba dreta. En algun tram hi ha habilitades unes passeres de fusta per tal de salvar petits torrents que hi aboquen les seves aigües.

                                  

Mig quilòmetre més enllà arribem a la palanca d'All a Sanavastre.


5 1h 15'
4,7 Km
1.048 m
42.3900,1.8487lica per veure'n la ubicació. Palanca d'All a Sanavastre
Pont penjat que creua el riu Segre en el camí que porta de l'ermita de Quadres a Sanavastre. Antigament la palanca era construïda amb fusta pels veïns de la zona i es considerava un punt molt important, ja que era un dels passos de comunicació entre l'obaga i la solana.






























Defugim creuar el pont que ens duria a Sanavastre i continuem pel camí Fluvial.

                       

De seguida som en una bifurcació amb un pal informatiu.

        

Defugim de seguir recte pel camí Fluvial i girem a l'esquerra en direcció a All. La nova pista circula inicialment en sentit nord i després s'adreça al nord-oest. Al cap de 350 metres travessem el camí Ral, 650 metres més enllà passem per sota de la carretera N-260 i to seguit som al poble d'All, just al carrer de la Font on hi ha la font de Baix.


6 1h 25'
5,75 Km
1.071 m
42.3967,1.8412lica per veure'n la ubicació. Font de Baix d'All
Localitzem aquesta font al capdavall de la baixada de la Font, al davant del pas que creua la carretera N-260 per sota, a escassos 15 metres d'aquesta.
La paret de pedra de la font és la mateixa que la tanca de la finca particular on està adossada. L'aigua raja per un tub metàl·lic collat a la paret i cau a un llarg abeurador format per tres cossos, construït tot ell amb pedra de la zona i rematat per dalt i per dins amb ciment. És curiosa la manera com s'ha pintat la part de dalt i els interiors dels abeuradors, de color blau cel. La font i el primer cos de l'abeurador queden aixoplugats per un petit porxo de pissarra amb la teulada a dues aigües i sostingut per un embigat de fusta.



Deixem la font a la dreta i continuem pujant pel carrer de la Font, després agafem el carrer Clos d'en Lluís i seguidament pel carrer Major fins el cotxe.


F 1h 30'
6,2 Km
1.079 m
42.3964,1.8365Clica per veure'n la ubicació. Carrer Major (All)

Final de la caminada d'avui i comiat de les vacances d'estiu a la Cerdanya. L'any vinent espero presentar-ne alguna més.