Itinerari:

0

0h

0 Km

2.093 m

42.4218,2.2637Clica per veure'n la ubicació.

Aparcament Estació d'esquí de Vallter 2000 (Setcases)

Estem situats al costat esquerres del vuitè revolt de la carretera GIV-5264, on hi trobem un pal indicador que ens assenyala Ulldeter, el Pla de la Calma i l'estany Fonedís. També hi ha un plafó amb un recorregut que no és exactament el que farem nosaltres.

                                      

Prenem doncs el sender que surt del costat del pal indicador i que marxa en sentit sud-oest, senyalitzat com a GR-11, remuntant el curs de l'embrionari riu Ter, aquí encara un rierol.

El GR-11 o Sender del Pirineu és el sender de gran recorregut més muntanyenc de tots els que hi ha en territori català. Recorre els Pirineus pel seu vessant sud, uneix la mar Cantàbrica amb la mar Mediterrània, resseguint el vessant sud de la serralada dels Pirineus. Comença al País Basc i passa per Navarra i l'Aragó abans d'entrar a Catalunya pel pont de Salenques.
En total, el GR-11 té 378 quilòmetres dins del territori català i travessa grans espais naturals com el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, els parcs naturals de l'Alt Pirineu i del Cap de Creus i nombrosos Paratges d'Interès Natural, com la serra de l'Albera, l'Alta Garrotxa, la tossa Plana de Lles o les capçaleres del Ter i el Freser. A més, al llarg del camí es troben indrets de gran rellevància històrica i religiosa, com el santuari de Núria o el monestir de Sant Pere de Rodes. Cal advertir que alguns dels trams d'alta muntanya requereixen coneixements i habilitats específiques de progressió per aquest medi, i que la presència de neu s'hi dona de manera natural i abundant durant uns quants mesos cada any.
Aquesta etapa és la 36, va del santuari de Núria a Setcases. Recorre els paisatges essencials del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser: d'una banda, la capçalera de la vall del Freser i, de l'altra, la part alta de la vall del Ter. El santuari de Núria, l'estació de Vallter 2000 i alguns cims i colls emblemàtics formen part del popular itinerari.

Anem guanyant alçada per un revirat camí ben fresat i aeri. Si mirem enrere veurem com ens hem allunyat de l'aparcament.

                                           

Al cap d'uns 250 metres entrem en un esclarissat bosc on ens donen la benvinguda uns fantasmagòrics arbres morts.

                                                                       

El camí segueix el seu constant ascens ben acompanyat del riu Ter. Davant nostre ens apareix l'imponent Gra de Fajol.

              
                                                                             

Uns 250 metres més amunt travessem per primer cop el riu Ter per un pontet de fusta (42.4205,2.2591)Clica per veure'n la ubicació. .

                      

A l'altra banda ens trobem amb un bonic pal indicador, dels d'abans, que ens assenyala la direcció a seguir per anar a Núria, doncs aquest és el camí de Núria. També ens confirma que estem en el GR-11.

                                 

A partir d'aquí esdevé un revirat sender que puja força, ben arranjat amb esglaons fets amb travesses de fusta i protegit amb cordes per tal de no trepitjar res que no sigui el camí.

               

200 metres després som a peus del refugi d'Ulldeter.

1

35'

0,7 Km

2.236 m

42.4198,2.2578Clica per veure'n la ubicació.

Refugi d'Ulldeter

Enmig d'aquest paisatge d'alta muntanya d'extensos prats alpins, es troba el nou refugi d'Ulldeter, ubicat a la falda del Gra de Fajol, prop del naixement del riu Ter. Fou construït i és gestionat pel Centre Excursionista de Catalunya (CEC).
L'edifici actual, construït als anys cinquanta del segle XX, és el segon refugi de la zona. Originalment es va aixecar una construcció noucentista molt a prop que feia de refugi per a la burgesia de l'època, però la mala qualitat dels materials i la posterior guerra van acabar degradant-lo fins a ser inservible. Actualment se'n poden veure només les restes.
Està completament equipat. Disposa de 57 places, compta amb bar i restaurant, lavabos, dutxa d'aigua calenta per als hostes, mantes i coixins (cal sac de dormir o llençols), espardenyes, estufa de llenya i jocs de taula. També ofereix servei d'esmorzar, menús de migdia i sopar, pícnic i entrepans. Per passar la nit al refugi és convenient trucar abans i reservar plaça.
També hi ha un petit refugi no guardat fora de temporada situat a escassos metres, anomenat d'emergència.

Com la majoria de refugis de muntanya, també aquest ens permet assedegar-nos a la seva font.

2

2.233 m

42.4197,2.2578Clica per veure'n la ubicació.

Font del Refugi d'Ulldeter

Senzilla font emplaçada als peus del refugi d'Ulldeter.
La font s'ubica en una paret de pedra amorterada que reté les terres. L'aigua raja per una aixeta sense maneta, a modus de broc, i cau a una pica de marbre que descansa directament al terra.
Curiosament, quan tanquen el refugi s'enduen l'aixeta i alhora tanquen l'aigua. El dia de la nostra visita, quan vam pujar l'aigua rajava, tal com podeu veure a les fotografies, però al baixar al cap d'un parell d'hores estaven tancant el refugi i ja havien desmuntat l'aixeta i tancat l'aigua. Potser els hi ha desaparegut alguna vegada?

Deixem el refugi a la dreta. En un arbre tenim uns rètols de fusta; un d'ells ens assenyala Núria. Pugem per un espai obert en direcció ponent, seguint les traces blanques i vermelles del GR-11.

                         

Travessem en sentit més aviat oest el Pla de la Calma (42.4203,2.2553)Clica per veure'n la ubicació. , un espai obert a 2.275 metres, entre les Crestes del Gra de Fajol a l'esquerra i el riu Ter a la dreta.

                                     

Enrere veiem el refugi d'Ulldeter a la llunyania.

                 

Endavant, al fons, emergeix l'emblemàtic cim de Bastiments. També veiem e l'esquerra una pista de l'estació d'esquí.

                                         

400 metres després d'haver deixat enrere el refugi, arribem a una bifurcació amb un pal informatiu; el brancal de l'esquerra segueix el camí de Núria passant pel coll de la Marrana, nosaltres fem a la dreta, en direcció al refugi Vell d'Ulldeter, seguint les franges blanques i vermells i també unes biguetes de fusta amb una franja groga.

                   

Escassos 40 metres més endavant trobem una surgència natural d'aigua al camí d'Ulldeter (42.4207,2.2528).

La surgència, protegida per unes baranes de fusta que l'envolten, brolla del terra i s'emmagatzema en un petit dipòsit, per on vessa i s'escola muntanya avall per ajuntar-se al riu Ter. Es pot considerar el segon afluent del riu Ter.
                                                              

30 metres més enllà creuem un rierol a gual.

Aquest rierol és considerat el primer afluent del riu Ter. Neix uns 250 metres més amunt, en una surgència a peus del camí de Núria que tindrem l'oportunitat de conèixer a la tornada.

El corriol s'aproxima al riu.

                            

Un centenar de metres després creuem el riu Ter per un pont de fusta (42.4211,2.2517)Clica per veure'n la ubicació. .

                                                                 

Damunt del pont veiem el riu Ter molt a prop del seu naixement.

                              

Passat el pont, el camí fa un gir envers la dreta i s'enfila per un sender que serpenteja muntanya amunt en direcció nord-est seguint unes marques grogues i també les franges blanques i vermelles del GR-11.

                                       

Un centenar de metres més amunt arribem a un coll on podem veure ambdues vessants.

                 

Mirant enrere veiem el Gra de Fajol.

                                                    

El camí segueix i de mica en mica es va adreçant al nord-oest. 150 metres més enllà es veuen a la dreta unes runes, son les restes del Vell refugi d'Ulldeter (42.4224,2.2514)Clica per veure'n la ubicació. .

El Xalet-refugi d'Ulldeter es va inaugurar el 25 de juliol de 1909, essent considerat el segon refugi de muntanya de Catalunya [el xalet de Cortalets (Taurinyà, Conflent) es va obrir el 1899] i el primer d'Espanya. Va estar obert fins a la Guerra Civil quan va quedar tancat i després abandonat fins que va ser parcialment dinamitat pels franquistes per tal que no s'hi aixopluguessin els maquis. Amb el temps va quedar enrunat i actualment només queden dempeus algunes restes amb una placa commemorativa. Va ésser substituït pel nou refugi d'Ulldeter.
Durant l'any 1906, per iniciativa de Cèsar August Torras, llavors president del Centre Excursionista de Catalunya, va anar prenent la idea de construir una xarxa de refugis de muntanya tot començant pel cercle d'Ulldeter. El maig de 1907 es decideix fomentar una subscripció per ajudar a pagar la construcció. El projecte i l'execució de les obres va anar a càrrec de la Secció d'Arquitectura del Centre Excursionista, sent dirigida pel seu president, l'arquitecte Jeroni Martorell. A finals de juny del mateix any una comissió, juntament amb veïns de Setcases i el paleta de Camprodon Sr. Pagès van pujar al pla d'Ulldeter, escollint finalment un pla dalt d'un turó a uns 100 metres de les surgències del naixement del Ter. El lloc era també molt adequat pel fàcil accés als pics de Bastiments, de la Dona, i el Gra de Fajol, així com per iniciar la travessa a Núria o Carançà a través del coll de la Marrana a l'oest, o cap a Mentet, el Costabona o el Canigó a l'est.
El xalet-refugi, d'estil noucentista, era un edifici de voltes de pedra apuntada; el teulat de forta pendent era enquitranat, i les finestres de fusta vermelles. Tenia una planta baixa de 160 m² i dos pisos, amb una espaiosa sala-menjador, cuina, WC i dormitoris per a una vintena de llits. La base de construcció era de maçoneria i el ciment amb bigues de ferro. Tot el material, excepte les pedres, es pujava des de Camprodon amb corrues de muls.

De les runes, cal anar en direcció més aviat nord-oest a camp obert. Una bigueta de fusta amb una franja groga ens guia.

                        

Al cap de 200 metres som al costat de les restes d'una antiga construcció de pedra que ens queda a mà dreta. Es tracta de la quadres de cavalls del Vell Refugi d'Ulldeter (42.4229,2.2493)Clica per veure'n la ubicació. .

Uns 30 metres al nord-oest de les ruïnes ens espera la fonts d'Ulldeter, considerat el naixement del Ter. Estan just a la vora d'una pista d'esquí alpí.

3

1h 10'

1,7 Km

2.393 m

42.4231,2.2491Clica per veure'n la ubicació.

Font d'Ulldeter

Considerada el naixement del riu Ter, situada dins la vall de Carlat, al fons de la vall de Camprodon. Enmig de paisatge d'alta muntanya el brollador del riu Ter es troba a Ulldeter, al peu d'un antic circ glacial que està delimitat pels cims del Gra de Fajol, el Pic de la Dona i els Bastiments. La surgència està just a 25 metres de l'actual pista d'esquí alpí.
L'aigua brolla de sota les roques i surt a la superfície en forma de surgència.
Si anem uns metres per damunt les pedres escoltarem el soroll que fa l'aigua al passar per sota.
Hi ha una llegenda de Joan Amades que es remunta al 1936 que explica com es va originar el riu Ter: «Un estiu molt sec, un vell va trucar la porta d'una cabana de pastor per demanar aigua. El pastor, en comptes de guardar-se-la per ell, tot i que bona falta li feia, n'hi va donar de bon grat. Era una aigua que havia hagut d'anar molt lluny per aconseguir-la. En recompensa a aquest acte altruista, el nouvingut li va donar una ampolla d'aigua inexhaurible. Un dia, el pastor va perdre l'ampolla enmig d'una tartera i, com que no ha deixat mai de rajar, aquest és l'origen de les fonts on el Ter neix.»
El riu Ter transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès i el Baix Empordà, fins a desembocar a la mar Mediterrània, a la Gola del Ter, al municipi de Torroella de Montgrí-L'Estartit. Fa un recorregut de 208 quilòmetres i té una conca de drenatge de prop de 3.010 km². L'aportació mitjana anual assoleix un volum de 840 hm³, amb una mitjana de descàrrega a la desembocadura de 25 m³/s. Tot i néixer als Pirineus, el Ter rep una forta influència de les rieres de les planes del curs mitjà i baix i, per aquest motiu, es comporta com un riu de règim intermedi, és a dir, presenta crescudes tant a la primavera com a la tardor.
   

Un cop vist el naixement del Ter, podríem baixar per la pista d'esquí que tenim al costat i anar a trobar el camí de Núria, però abans farem una volta per allargar una mica la caminada i per tenir l'oportunitat de veure una altra font o surgència.

Per sota de les runes trobem un pal indicador que ens assenyala l'estany Fonedís i el coll de la Marrana.

Així doncs, travessem la pista d'esquí i seguim en direcció sud-oest per un camí ben fresat. És el camí Vell de Núria que passa pel coll de la Marrana.

                             

Passem per un espai despoblat.

A l'esquerra ens quedaria l'estany Fonedís, però tal com indica el seu nom avui és fos, no hi ha aigua.

                                
     

250 metres més endavant, abandonem el camí vell, que segueix cap al coll de la Marrana, i girem envers l'esquerra, planejant primer en sentit est, per un corriol no gaire evident i més tard baixant lleugerament en direcció sud-est. No és pas problema ja que l'espai és obert i tenim com a referència el camí de Núria que veiem a uns 200 metres al sud/sud-est, a recer del Gra de Fajol.

Un cop enllacem amb el camí de Núria, ho fem a l'esquerra, en baixada. Un centenar de metres més avall som al costat d'unes altres fonts o surgències (42.4200,2.2497)Clica per veure'n la ubicació. , una mica més baixes i menys cabaloses.

Si s'arriba al torrent i no porta aigua, caldrà descendir uns metres fins a trobar-les. Si és a l'inrevés, que en porta, s'haurà de pujar. A la primavera, pot haver-hi aigua més amunt de la font estricta.

Es prossegueix pel camí, resseguint el rierol que les fonts han format.

                      

Al cap d'un centenar de metres veiem com és canalitzat per sota terra el petit rierol que sortirà a la superfície una seixantena de metres després i que abocarà les seves aigües al Ter uns altres cent metres més avall. Potser és el primer afluent del Ter.

                               

De seguida trobem el pal informatiu i alhora la bifurcació on ens hem desviat a l'anada. A la dreta ens queden les crestes del Gra de Fajol.

               

Ara seguim recte avall mantenint la direcció sud-est. A partir d'aquí desfem els primers 1,1 quilòmetres que ens separen de l'aparcament.

F

2h 15'

3,7 Km

2.093 m

42.4218,2.2637Clica per veure'n la ubicació.

Aparcament Estació d'esquí de Vallter 2000 (Setcases)

Inici i final d'aquest recorregut.