Emplaçada al Pla de la Feixa de qui rep el nom, a uns 125 metres a l'est del refugi homònim i per sota de la pista forestal.

S'hi accedeix fàcilment per una pista forestal de terra que arrenca a l'aparcament de l'estació d'esquí de Guils-Fontanera. La pista acostuma a estar en bon estat, si anem en compte hi podem circular amb un vehicle tipus turisme, no cal que sigui tot terreny. Només cal remuntar la pista durant uns 3,5 quilòmetres fins arribar al refugi. Un cop allí, la font ens espera a només 125 metres per sota d'aquest i a escassos 20 metres de la pista. Cal tenir en compte que en època hivernal la pista roman tancada, doncs forma part de les pistes d'esquí de fons.

Tota la font està feta amb pedres relligades. Es tracta d'un mur transversal de metre i mig d'alçada que alhora reté les terres. La sortida d'aigua queda a la part dreta, amb un frontal que sobresurt del mur i més alt que aquest, coronat per una pedra blanquinosa. L'aigua, d'excel·lent qualitat, brolla per un broc de ferro galvanitzat semi-colzat tallat a l'esbiaix i collat al frontal, cau en una pica rectangular, també de pedres i un cop a la pica és canalitzada per abastir un gran abeurador de dos cossos que hi ha a escassos 10 metres per sota de la font. A la dreta de la font disposem d'un banc de pedra per seure.

Darrere la font hi trobem una arqueta amb un registre des d'on es reparteix l'aigua per subministrar-ne a la mateixa font, al refugi i també abastir un dipòsit que recentment s'ha construït al costat de la font i que, per cert, cal agrair la cura que s'ha tingut en dissimular-lo, doncs s'ha folrat tot ell amb pedres de la zona.

El singular paratge de la Feixa gaudeix d'una harmonia, calma i concòrdia sublim. Està inclòs en el Parc d'Especial Interès Natural (PEIN) de la Tossa Plana de Lles-Puigpedrós del Pirineu Català.

A poca distància de la font hi ha el refugi de la Feixa, guardat i molt acollidor, que ha estat remodelat i inaugurat l'estiu de 2016. Es troba en perfecte estat de conservació. Disposa de servei de bar i restaurant, podent-hi acollir unes 12 persones per fer-hi nit. El refugi havia servit al llarg de nombroses dècades de resguard pel bestiar, els pastors i els excursionistes. La iniciativa de l'Ajuntament de Ger per dinamitzar el refugi i evitar-ne el seu deteriorament degut a l'abandonament, el vandalisme i les dures condicions climàtiques va donar lloc a la licitació pública de la seva gestió.