Font de les Monges
| 41.4917,2.2494Clica per veure la ubicació. | |
| 303 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Deixada | |
| Eixuta | |
| Desembre 2023 |
La localitzem a peus de l'antic camí de Sant Fost, a uns 400 metres del coll de Montalegre en direcció ponent.
Per accedir-hi ens apropem al coll de Montalegre, ubicat al quilòmetre 6 de la carretera B-500 que uneix Mollet del Vallès amb Badalona. A l'arribar dalt del coll prenem un camí cimentat que marxa en direcció oest cap a la font dels Castanyers que està indicada, és l'antic camí de Sant Fost. A pocs metres a l'esquerra deixem les portes d'entrada a l'alberg de la Conreria i uns 225 metres més enllà, sense deixar l'asfalt, trobem a mà dreta del camí les restes d'una antiga construcció. Al costat de les runes encara es conserven unes escales que ens baixen a una esplanada on a la seva dreta trobem la malaguanyada font.
Aquesta és la font que queda més al sud de la població. Havia estat una font de referència de la contrada, plena d'història, malgrat que en aquests moments està totalment abandonada, tot l'entorn es troba en un estat llastimós, brut i ple de pintades.
L'Associació ecologista La Xopera treballa per la conservació i protecció de l'entorn natural i el patrimoni històric de Sant Fost de Campsentelles. Ha preparat un excel·lent documental en forma de vídeo per tal de donar a conèixer aquesta font i alhora reivindicar la seva incorporació al Patrimoni, us deixo l'enllaç Vídeo La Xopera.
Si heu vist el vídeo, res puc afegir. Pels que no l'hagueu vist, us deixo un petit resum.
La font queda sota el camí, endarrerida respecte el mur de contenció, de pedra i maons, per una arcada de carpanell sustentada per dos pilastres de base cilíndrica rematats amb els seus capitells ben treballats. Tant el frontal com les parets laterals son de pedra escantonada i allargada, disposades més aviat en vertical. El conjunt queda ensorrat tres pams respecte el sòl de l'esplanada i s'hi accedeix per dos esglaons de forma semicircular. Al capdamunt del frontal hi ha una fornícula, buida ara, però que anys enrere allotjava una imatge de Sant Bru, patró de l'ordre dels frares de la cartoixa de Montalegre, que va desaparèixer durant la Guerra Civil. Fa anys que no raja, només algunes vegades hi trobarem una mica d'humitat al voltant del forat on hi havia el broc. A l'entorn immediat encara es poden observar alguns bancs de pedra i rajoles i una taula rodona al mig de l'esplanada.
Al costat de la font queden les restes d'un edifici d'estil modernista que havia estat un restaurant i que ara està totalment en runes i amb perill que algú prengui mal. En altres temps el lloc havia estat molt concorregut. Durant el primer terç del segle passat, aquest indret va viure una època daurada, doncs a l'esplanada s'hi duien a terme importants aplecs de sardanes. Després va viure uns anys d'abandonament, fins que el 1939, el propietari va restaurar la font i l'edifici adossat i va tornar a ser visitada. Als anys cinquanta va reviure una altra època gloriosa, principalment amb la celebració d'aplecs sardanistes de Badalona. Més endavant, l'afluència de públic va minvar tant que el restaurant va tancar portes i va començar la degradació de la font i del seu entorn. En els anys vuitanta va haver-hi un nou intent de salvar la font , a càrrec de l'Associació de Propietaris i Veïns de la Conreria, que hi celebraven diverses activitats dins els actes de la Festa Major de la Conreria.
Sembla ser que el nom li ve donat perquè era molt freqüentada per les monges del convent de Montalegre, a Tiana, les quals anaven a passejar per aquests rodals. Com a fet curiós, cal destacar que en aquesta font foren preses nou persones durant la guerra Carlina (1869) que després van ser afusellades davant les cases de Can Gaig i Can Matança, en el lloc on actualment podem trobar la Creu dels Carlins, en record seu.
A la dreta de la font, collada al mur, trobem un mosaic de rajoles tot esmicolat amb la llegenda de l'Arbre dels Nassos:
Al segle X es construeix la primera ermita dedicada a Santa Maria de Montalegre, a dalt de la Conreria, on actualment hi ha l'alberg, regentada per una comunitat de germanes. El Convent fou abandonat el 1362, deixant darrera seu topònims com la font de les Monges i llegendes com la de l'Arbre dels Nassos. Segons aquesta, un noble cavaller de les rodalies s'enamorà perdudament d'una de les monges de Montalegre i sempre que podia rondava el convent per poder veure-la. Un dia, la bella monja es decidí a parlar amb el cavaller i li digué que atès que la seva bellesa l'havia captivat, calia acabar amb aquella situació i aleshores es tallà el nas i la galta per tal de perdre la bellesa i desenganyar el cavaller. Diu la llegenda que al lloc dels fets va néixer un arbre amb flors vermelles que recorden el nas de la monja. D'aquest curiós arbre encara en queden avui alguns exemplars al davant del seminari a la font de les Monges.