Avui dia no es pot accedir a la font. El recinte està tancat amb un filat i els dos accessos amb una porta i cadenat

Emplaçada dins la finca de Can Girona, situada a l'extrem nord-oriental del terme municipal, als límits del Parc de la Serralada Litoral. La font queda per sota de la masia, a peus del torrent i al costat del salt d'aigua de can Girona.

Per accedir-hi ens apropem al cementiri municipal, situat als afores pel nord del nucli urbà. Aquí estacionem el vehicle i seguim a peu. Deixem el cementiri a la nostra esquerra, l'asfalt s'acaba i esdevé una pista de terra amb vinyes ben conreades a banda i banda. Uns 200 metres després arribem a una cruïlla; abandonem la pista, també defugim un altre camí que se'n va per l'esquerra i agafem un corriol a la dreta que voreja Can Bernades, deixant la masia a la nostra dreta. Immediatament després obviem un corriol ascendent a la dreta cap a una pineda i de seguida n'ignorem un altre també a la dreta que va a la mateixa pineda que l'anterior. Entrem en un alzinar molt ombrívol, el camí davalla paral·lel al torrent que ens queda a la nostra esquerra, a la dreta trobem una fita de l'Ajuntament de Barcelona, doncs aquests terrenys l'hi pertanyen. Passem per damunt de la malaguanyada font de Beu-i-Tapa que ens queda a sota a l'esquerra. Al cap d'un centenar de metres, just quan començaríem a pujar, abandonem el camí que portàvem i trenquem a la dreta. Traspassem una cadena i seguim per un caminet que voreja els terrenys d'acampada de Can Girona que ens queden a sota a la dreta. Hem de tenir en compte que estem dins d'una propietat privada, cal doncs ser prudents i no molestar els nois i noies que hi acampen. 150 metres després ja veiem Can Girona dalt a l'esquerra i tot seguit trobem unes escales d'obra a la dreta que baixen a la font del Racó.

Es tracta d'una mina que sorgeix d'un mur artificial de pedra. L'aigua llisca pel talús i, mitjançant un canal bastit en pedra i maons, va fins a un arqueta moderna. Des d'aquesta arqueta surt un tub metàl·lic per on brolla l'aigua que, passant per un seguit de canalitzacions obertes de pedra, acaba menant al torrent.

Antigament, al costat de la font, hi havia una taula circular de ciment amb banc integrat per seure i reposar.

L'aigua que recull la canalització subministra una bassa de rec situada uns metres més avall, i que probablement servia per regar la finca. També es recull cap a una conducció subterrània bastida l'any 1933, que porta l'aigua fins a la font de Can Matons. Aquesta construcció, durant un temps, va servir per abastir d'aigua la població de Mollet del Vallès. L'aigua sobrant es retorna al torrent.

Aquesta font també se la coneix amb el nom de Piera. El nom de Piera procedeix de l'anterior propietari de la finca, en Lluís Piera, que l'any 1920 se la va vendre a l'Ajuntament de Barcelona, que encara n'és el propietari.