La localitzem a l'extrem de llevant del terme municipal, tocant al termenal de Vallromanes i dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral. Es troba a un centenar de metres a llevant del camí que puja de Can Girona cap al coll d'en Gurri, uns 400 metres més amunt de la font de la Mercè.

Per accedir-hi ens apropem al cementiri municipal, situat als afores pel nord del nucli urbà. Aquí estacionem el vehicle i seguim a peu. Deixem el cementiri a la nostra esquerra, l'asfalt s'acaba i esdevé una pista de terra amb vinyes ben conreades a banda i banda. Uns 200 metres després arribem a una cruïlla; abandonem la pista, també defugim un altre camí que se'n va per l'esquerra i agafem un corriol a la dreta que voreja Can Bernades, deixant la masia a la nostra dreta. Immediatament després obviem un corriol ascendent a la dreta cap a una pineda i de seguida n'ignorem un altre també a la dreta que va a la mateixa pineda que l'anterior. Entrem en un alzinar molt ombrívol, el camí davalla paral·lel al torrent que ens queda a la nostra esquerra, a la dreta trobem una fita de l'Ajuntament de Barcelona, doncs aquests terrenys l'hi pertanyen. Passem per damunt de la malaguanyada font de Beu-i-Tapa que ens queda a sota a l'esquerra. Al cap d'un centenar de metres obviem el camí de la dreta barrat amb una cadena que porta als terrenys d'acampada de Can Girona i també condueix a la font del Racó. Nosaltres continuem recte, enlairant-nos respecte del torrent que deixem a sota nostre a l'esquerra. 150 metres després anem a petar a una ampla pista forestal que ens talla.

Prenem la pista a la dreta, tot seguint uns indicatius cap a la font de la Mercè, Castellruf i el castell de Sant Miquel. De seguida passem pel costat de la casa de colònies de Can Girona que ens queda a la dreta. Continuem per la pista que inicialment presenta una considerable pujada, seguint les marques blanques i vermelles corresponents al GR. Mica en mica la pujada va minvant i uns 250 metres després passem pel costat d'una gran bassa cilíndrica d'aigua que queda a la nostra dreta, la bassa de Can Girona. A partir d'aquí el camí planeja. Aviat deixem un camí a l'esquerra que puja a una torre elèctrica. Uns 375 metres més enllà, a la sortida d'un revolt a l'esquerra, defugim un corriol descendent que surt per la dreta, mig amagat, que ens baixaria al gorg de Can Ros. Seguim sempre per la pista. Uns 200 metres més endavant arribem a una bifurcació; pel camí de l'esquerra aniríem al Castell de Sant Miquel passant pel coll de Can Corbera, nosaltres anem recte, planejant per dins el bosc. Al cap d'uns 200 metres el camí s'eixampla formant una petita esplanada presidida per l'agraïda font de la Mercè.

Continuem per la pista, uns 150 metres després trobem una bifurcació amb dos camins barrats amb cadenes; ignorem el de la dreta que segueix el GR i puja a Castellruf, nosaltres prenem el de l'esquerra que puja força pel sauló, entre alzines. Al capdamunt de la forta pujada deixem un camí descendent a la dreta i a partir d'aquí la pujada s'alleuja. Uns 150 metres més amunt, a dalt a l'esquerra, veiem un antic panell publicitari i tot seguit abandonem la pista i ens desviem a l'esquerra. Entrem en una clariana ; a l'esquerra queden les restes d'uns antics ruscos i a la dreta quatre xiprers. Sota els xiprers, arran de camí, la boca de la mina i per sobre, dalt del talús, una cisterna d'obra soterrada. Uns 40 metres més endavant, quan el camí s'acaba, a la dreta tenim l'eixuta font de Can Santpere.

El conjunt de la font queda adossat a un petit talús de terra, a l'ombra d'una alzina. Està format per un muret semicircular que crea un recinte tancat amb una pica a sota. El mur està bastit en pedra sense treballar de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. El brollador es correspon amb un tub de plàstic encastat al mur. La pica on queia l'aigua està bastida amb el mateix tipus de pedra que la resta de la construcció i presenta una planta semi-circular a un pam del terra.

L'última reparació del camí que hi porta va deixar al descobert la boca de la mina, uns 25 metres abans de la font, i una cisterna d'obra dalt del talús.

A un centenar de metres a l'oest es troben les restes de la masia de Can Santpere, que en l'actualitat son dins d'un gran bardissar.

Durant els anys 80 del segle XX, la zona fou utilitzada per la Granja Escola de Can Girona com a zona d'acampada (s'observen diverses construccions relacionades amb aquesta activitat: dipòsit o aljub de totxo, piques, etc). Fou en aquesta època quan la font va ser refeta completament.

La font, que avui dia no raja, agafava l'aigua del torrent de Can Gurri mitjançant un tub de polietilè. Tot i això, sembla que anteriorment ja existia una altra font, que agafava l'aigua del mateix torrent. Mitjançant una canaleta de teules àrabs, l'aigua era conduïda fins a l'aljub que encara es pot observar damunt de la font. Des d'aquest, mitjançant un sistema de tubs i aixetes situat a sota, l'aigua arribava a les piques i a un antic safareig. Aquest sistema devia tenir, aproximadament, uns 200 metres de recorregut.