Font de Santa Eulàlia


Barcelona (Barcelonès )
Coordenades GPS:41.3794,2.1661Clica per veure la ubicació.
Alçada:9 m
Accés:Lliure
Tipus:De xarxa
Estat:Ben conservada
Cabal:Raja
Última visita:Juliol-2013


Monument escultòric situat a la plaça del Pedró de Barcelona, al districte de Ciutat Vella. Segons la tradició, en aquest indret la santa havia sigut crucificada nua a l'època del pretor Dacià.
L'obra original barroca, alçada el 1673 (i convertida en font el 1826), està considerat com el monument més antic de la ciutat. Aquesta obra està inscrita com a Bé Cultural d'Interès Local a l'Inventari del Patrimoni Cultural Català.


El 1670, el Consell de Cent va encarregar la construcció d'un monument dedicat a Santa Eulàlia, patrona de Barcelona, al fuster Josep Darder, el qual va fer un model en fusta que va ser substituït dos anys més tard per l'obra definitiva, en marbre blanc i negre, a càrrec del mestre d'obres Benet Parés. La primera pedra va ser col·locada el 14 de setembre de 1672, data en que es va realitzar una reixa de protecció del monument, elaborada per Josep Gamot. En darrer lloc, l'obra, que consistia en un obelisc de forma piramidal amb diferents seccions de variat diàmetre, va ser coronada per la imatge de la santa, una obra en fusta de Josep Darder.

El monument fou inaugurat el 29 de novembre de 1673. Per la seva data de construcció està considerat el monument públic més antic que es conserva a la ciutat al seu emplaçament original, malgrat que l'obra en si ha sigut restaurada diversos cops i ja no pot considerar-se com l'original.

Als pocs anys, la imatge de fusta es veia ja deteriorada, pel que es va pensar en substituir-la per una altra de marbre. Els encarregats de la nova estàtua van ser Llàtzer Tramulles i Lluís Bonifaç, els quals van terminar la seva tasca el 1687. Van elaborar una imatge de la santa dempeus amb els atributs del seu martiri: la palma i la creu en aspa. Es va haver de reforçar llavors l'obelisc que sustenta l'estàtua, ja que l'anterior estava calculat per a la imatge de fusta, i es va realitzar un nou basament confeccionat per Miquel Colomer, amb l'ajut del paleta Jaume Arnaudies i l'argenter Hilari Fornaguera.

El 1823, l'Ajuntament del Trienni Liberal, va pretendre desmuntar el monument, però la forta oposició popular va fer que tan sols es traslladés uns metres, a un racó de la plaça. El canvi de règim va assegurar la seva pervivència, i el nou governador militar, el marquès de Campo Sagrado, va tenir la idea de convertir el monument en font, adaptació que va ser a càrrec de Josep Mas i Vila. La nova font fou inaugurada el 12 de febrer de 1826, data en la que es van col·locar quatre plaques a cada costat de la base de l'obelisc: una rememorava el martiri de la santa l'any 303, altra la col'locació de la primera pedra, altra la inauguració del monument, i altra la seva data de reconstrucció; també es va col·locar al sòcol altra placa dedicada al marquès de Campo Sagrado.

El monument va ser enderrocat el 19 de juliol de 1936, al començament de la Guerra Civil. Tan sols va romandre la base, que va seguir com a font. El cap de la santa va ser rescatat per uns veïns, els quals la van guardar durant la pugna; actualment es conserva al Museu d'Història de Barcelona. El 1951 el monument va ser reconstruït amb una nova imatge, obra de Frederic Marès . El 1982 el conjunt va ser retornat al mig de la plaça, a la seva ubicació original. L'obra fou restaurada el 1997 per Marta Polo i posteriorment, l'any 2012, es van dur a terme treballs de neteja i restauració.

L'aigua raja regulada per quatre aixetes, una a cada costat, que surten de la boca d'unes cares.