Font Groga
| 41.4314,2.1217Clica per veure la ubicació. | |
| 333 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Setembre-2014 |
És la font que caracteritza i dóna nom la zona, també és la més famosa de tota la serra de Collserola. Està situada en una gran clariana enmig d'un bosc centenari, en un dels racons més bonics del parc de Collserola, envoltada de grans plataners, roures i alzines, que gairebé no deixen veure el sol. En aquest indret, ombrejat i cobert per una catifa de fulles, es pot gaudir d'un ambient gairebé màgic.
És una construcció gran, de planta semicircular, formada per cinc elements; la paret és d'obra arrebossada que forma diverses arcades. A la part inferior i central hi ha el frontal de la font d'on brolla un petit rajolí per un broc metàl·lic que cau en un bassal rectangular situat a nivell del sòl que està fet amb taulons de fusta. A sobre queda el registre, dins un marc amb forma de volta de canó, de ferro i foradat per permetre l'aireig de l'interior, amb el nom de la font. Al capdamunt una placa metàl·lica també amb el nom de la font. Cal destacar el bonic bancal de maó vist i semicircular que hi ha a banda i banda, envoltant tota la paret que li fa de respatller.
Aquesta font es va donar a conèixer per les propietats curatives que s'atribuïen a les seves aigües durant una epidèmia de còlera al segle XIX. El nom li ve donat pel color groguenc de l'aigua rica en components ferruginosos i havia estat un indret molt visitat per tots aquells que volien aprofitar les propietats de les seves aigües. A finals del segle XIX es va urbanitzar parcialment, posant-hi una petita canonada de ferro que canalitzava la sortida del raig d'aigua. Es diu que l'any 1790, un metge dit Menós, assegurava que les aigües de la font eren perjudicials ja que sortien impregnades de la tintura que li donaven les arrels dels arbres, arbustos i plantes. Al cap de poc temps, es van replicar aquestes declaracions dient que el color groc de les aigües és atribuït a les sals de ferro que contenen i que exalcen les virtuts curatives. Segons el dir popular, venia d'uns estanys habitats per belles i xamoses nimfes que guardaven un fabulós tresor, per damunt el qual passava l'aigua, que es tenyia lleugerament d'or i portava sort als que en bevien.
L'entorn de la font Groga va ser declarat reserva Natural per la Generalitat de Catalunya el 1986. Aquesta reserva, que protegeix unes 80 hectàrees de bosc, ocupa la vessant obaga de les muntanyes que uneixen el Tibidabo i el turó de Sant Cebrià. Aquesta zona verda i humida, està formada per rieres i torrents, sovint secs, que desguassen a la riera de Sant Medir. Malgrat que els arbres més nombrosos són els roures i les alzines, a la vall es poden trobar també avellaners, falgueres i oms.