Font d'en Homs


Dosrius (Maresme )
Coordenades GPS:41.5797,2.4379Clica per veure la ubicació.
Alçada:326 m
Accés:Lliure
Tipus:Natural
Estat:Ben conservada
Cabal:Raja
Última visita:Octubre-2014
Caminades:
I-166  Clica per enllaçar amb la caminada I-166.


Font situada a uns 200 metres del camí Ral que va de Mataró a Canyamars, aproximadament uns 500 metres abans d'arribar al coll de Can Bruguera, en un indret ple de vegetació, voltada d'arbres i arbusts, en un espai tranquil i fresc. No confondre amb la font de Ca n'Homs, que es troba per sota del carrer Major del nucli de Canyamars. Per accedir-hi ens situem al coll de Can Bruguera, on hi ha la Creu dels Planells. Un cop aquí prenem un camí ample i planer que marxa en sentit nord tot deixant la Creu a la dreta. Als pocs metres trobem una bifurcació; ignorem el camí de la dreta i prenem el de l'esquerra, en lleugera baixada. El camí que encetem és el Camí Ral que uneix Mataró amb Canyamars per dins el bosc. Poc després entrem en una marrada dreta-esquerra. Uns 50 metres després de sortir de la marrada i encarar direcció nord-oest, obviem un corriol a la dreta que porta a la font de la Moreneta, i continuem recte avall. Al cap d'uns 175 metres som en una petita clariana dins el bosc amb una nova cruïlla de camins; de tots ells prenem el segon per l'esquerra que marxa en sentit sud-oest, no confondre amb el de més a l'esquerra que porta direcció més aviat sud i segueix el traçat elèctric. Uns 75 metres més enllà anem a parar a un camí que ens talla i que fem a la dreta. Només 75 metres més tard arribem a la font d'en Homs, que trobem a mà esquerra, a peu de camí.


La font aflora al mig d'un xaragall, al qual desvia, i hi fa de contrafort un mur d'obra i carreus petits de pedra granítica. Hi ha una pica que descansa directament a terra i recull l'aigua del doll que brolla de la part baixa del mur. La font té desguàs i dos pedrissos per seure a banda i banda, amb paviment de lloses de pedra. Adherides al mur hi ha dues plaques commemoratives de les darreres restauracions. La font està voltada d'un entorn de vegetació únic, que té tendència a engolir-la, en un indret tranquil i fresc, que convida al caminant a veure un glop d'aigua, seure i reposar una estona.
Es desconeix la data de construcció d'aquesta font, però en uns plànols cadastrals del 24 d'octubre de 1853 que es troben a l'Arxiu Històric Municipal de Dosrius, l'indret on actualment hi ha aquesta font se l'anomena "Font de l'Homs", la qual cosa deixa constància que l'existència d'aquest element es remunta, almenys, a mitjan segle XIX. Aquesta font, igual que la de la Moreneta, fou molt concorreguda per la gent que visitava els voltants de Can Bruguera dels Planells, constituint la porta d'entrada per a molts mataronins al coneixement de la natura i del món del bosc. Per això, Pere Puig i l'Associació Coral la Walkyria, impulsors de l'Aplec de Can Bruguera i promotors de tota aquesta zona, fomentaren la seva restauració l'any 1953, en què fou beneïda per Mn. Artur Vicente, rector de la Parròquia de Sant Esteve de Canyamars. Una placa que diu: "Restaurada l'any 1953", en deixa constància. El dia 6 de juny de 1985, en commemoració del 50è aniversari de la fundació de la Unió Excursionista de Catalunya, el grup local d'iniciació a la muntanya d'aquesta entitat va restaurar de nou la font, tot netejant l'aconduïment d'aigua, posant-hi desguàs nou, estassant tota la brolla que l'engolia, consolidant el seu entorn i habilitant el servei de recollida de deixalles, així com plantant diversos arbres. Tot això ho recorda una placa commemorativa que diu: "Restaurada per la secció d'iniciació a la muntanya de la U.E.C., any del centenari 1985".
Aquesta font i la de la Moreneta havien estat molt visitades durant els anys 1950-1960, i fins i tot més endavant, anys en què podríem arribar a dir que existia una "cultura fontística", i que les fonts gaudien de prestigi i atracció. En molts casos, la civilització moderna i de consum ha relegat aquests espais a llocs de deixalles i d'abandonament. Ara, el costum d'anar a berenar a les fonts s'ha perdut del tot i, actualment, aquests indrets, en molts pocs casos, són llocs de trobada. Únicament són llocs visitats per alguns caminants, excursionistes i amants de la natura i el bosc, que segueixen respectant-los i admirant-los.