Font d'en Felip Graugés


Viladrau (Osona )
Coordenades GPS:41.8214,2.4030 Clica per veure la ubicació.
Alçada:1,069 m
Accés:Lliure
Tipus:Natural
Estat:Ben conservada
Cabal:Raja
Última visita:Desembre-2014
Caminades:
I-173  Clica per enllaçar amb la caminada I-173.


Situada a la capçalera del Sot de Cortils , a uns 200 metres a ponent en línia recta del coll de Joan, uns 450 metres més enllà de la font de l'Atlàntida. Podem arribar-hi des del coll de Bordoriol, d'on enfilem per un camí que marxa en sentit sud-oest. Uns 225 metres més enllà deixem a la dreta el corriol que baixa a la font de Pastors i uns 125 metres més endavant trobem un trencall a la dreta que en uns 100 metres ens porta a la font de l'Atlàntida i uns 450 metres més enllà a un encreuament de camins; just aquí, a uns 15 metres, ja veiem el pedró de la font que queda per sota del camí que marxa per la dreta cap als Cortils, a l'esquerra d'aquest.


Bonica i agradable font situada en un replà per sota del camí. La font consisteix en un petit mur de forma còncava adossat al marge que ajuda a contenir les terres del camí, fet amb pedra rogenca i amb un broc de ferro encastat per on brolla l'aigua que vessa a un bassal semicircular que queda per sota el nivell del terra. En un racó al costat del pedró hi ha un banc de pedra per seure i davant un altre de travesses de fusta que forma un angle. Es creu que l'aigua prové d'un biot que antigament era anomenada Font de Coll de Joan o Font de Mars.

Font construïda l'any 1973, patrocinada pel l'Àngel Rabat i Graugès i dedicada a Felip Graugés (1898-1973), ferrer i poeta de Santa Maria de l'Estany i Viladrau, gran amic del també poeta Jaume Bofill i Mates (Guerau de Liost). Després de la celebració del 63è Aplec del Matagalls, es va celebrar un acte commemoratiu per les millores fetes en diverses fonts, entre elles aquesta, on es van llegir poemes de Felip Graugès. Per acabar, el bisbe de Vic va beneir la font. El pedró conté el poema de Felip Graugés "Camins del Montseny":
El teu Montseny voldria resseguir,
muntanya de congestes coronada,
atent a l'aspra joia del camí
i al vol d'una perdiu o una becada.
Veuria d'Arimells casa i Molí,
dels rasos de Liost, l'herba aplanada,
i Sant Marçal des que es turons veí
i Santa Fe que és una vall gemada
Sant Segimon, voltat de xaragalls,
daria en el relleix de Matagalls
el to més ric d'ermita camperola.
Després faria cap a Viladrau,
assolellat de bosc i de la pau
que deixa al cor la verge de l'Erola.