Font del Solitari


Vacarisses (Vallès Occidental )
Coordenades GPS:41.6394,1.9598Clica per veure la ubicació.
Alçada:584 m
Accés:Lliure
Tipus:Natural
Estat:Ben conservada
Cabal:Condicionada a les pluges
Última visita:Maig-2015
Caminades:
I-188  Clica per enllaçar amb la caminada I-188.


Erigida a la mateixa llera dreta del torrent de la Font del Solitari, gairebé a la part més baixa, entre el Paller de Tot l'Any i la Roca Salvatge. Per visitar-la caldrà agafar el corriol que puja de la casa de la Calsina al Camí Ral de Manresa. Uns 450 metres després de deixar la Calsina enrere, un trencall a mà esquerra ens porta 70 metres més enllà a una bifurcació; rebutgem el camí de la dreta que porta al forn de calç i prenem el de l'esquerra. Seguint el corriol que està ben fresat, una cinquantena de metres més endavant, un altre trencall a la dreta baixa a buscar el torrent on ens espera la bonica font.


Un mur de pedres adossat al marge acull la font, a la part baixa del qual un frontal fet amb maons vistos mig coberts de molsa i emmarcat per un arc de mig punt. Una vella aixeta s'encarrega de tancar el pas de l'aigua que cau a un bassal quadrat arran de terra per on desguassa a través d'una rasa al torrent. Al capdamunt del frontal hi ha collada una placa de marbre amb el nom de la font gravat, l'any i el nom del constructor. A pesar de que la font es troba al mig del torrent no raja massa sovint.

La font va ser construïda el 1949 per en Gregori Soler (Gori), conegut també com El Solitari. El Gori va descobrir l'antic rec que aprofitant els degollats de la roca baixava fins on és ara la font, el va netejar i el va refer amb les teules que encara quedaven de les restes de la Calsina i tot seguit va construir la font. Se sap que aquest home va viure tretze anys desterrat en aquestes muntanyes, després d'haver passat vuit anys a la presó acabada la Guerra Civil acusat de roig, cosa habitual a l'època. Vivia entre la Calsina i el Camí Ral, en una caseta de carboner que ell mateix s'havia construït dalt la carena, treballant de carboner per la Casa de l'Obac. Sembla que s'hi va estar entre el 1946 i el 1959, quan va considerar que ja no tenia perill abandonar la muntanya i va tornar a Terrassa, ciutat on morí el 1986 a l'edat de 90 anys.

A un centenar de metres al nord-est de la font hi podem trobar un antic forn de calç.