Font del Cuento


Barcelona (Barcelonès )
Coordenades GPS:41.4194,2.1702 Clica per veure la ubicació.
Alçada:122 m
Accés:Lliure
Tipus:Natural
Estat:Ben conservada
Cabal:Eixuta
Última visita:Novembre 2015


Emplaçada dins el parc del Guinardó, situat al barri que li dóna nom i que pertany al districte d'Horta-Guinardó. S'hi accedeix pel carrer Garriga i Roca, a l'alçada del carrer d'Ercilla, on hi trobem una entrada al parc. Si ens endinsem en el parc per aquesta entrada només cal caminar una cinquantena de metres per trobar la font.


La font queda enclotada un parell d'esglaons per sota del nivell de l'esplanada. Es tracta d'un sòlid mur de pedra adossat al marge que alhora sosté el camí que passa pel damunt, acollit per altres dos que formen angle recte amb el principal. Per la part baixa, a un pam d'alçada, rajava l'aigua que queia a un bassal de pedra semicircular arran del terra. A banda i banda, dues obertures allargades i acabades amb voltes de canó, avui dia tancades amb portes metàl·liques, donaven accés a la mina. Encapçala la font una inscripció a la pedra on s'hi pot llegir: "Juez de la gente", amb la data de 1739 i l'escut de la ciutat de Barcelona. A l'esquerra disposem d'un llarg banc de pedra adossat al mur que li fa de respatller.

Havia estat una font molt popular al barri. Malgrat que ara no raja, la seva aigua era molt apreciada pel veïnat i gent d'altres barris pujava fins aquí a recollir-la. Hi havia hagut un berenador on s'hi venien xarops i anissos i s'amenitzava l'estada amb la música d'un gramòfon. El nom de la font, per uns, prové dels contes que s'explicaven mentre s'omplia el càntir d'aigua; per uns altres deriva de 'cuento', dels jocs amorosos de les parelles amagades pels racons del parc. La darrera sembla més versemblant.

El Guinardó rural s'alimentava de pous i, sobretot, de les aigües provinents de les mines. Les masies més importants tenien, com a mínim, una mina amb la qual omplien basses i safareigs. La de la font del Cuento era propietat del Mas Guinardó i la seva construcció es pot remuntar fàcilment cap a mitjans del segle XIX. La primitiva font no seria una altra cosa que el sobreeixidor de la mina. El 1917, quan Forestier projectà la urbanització i enjardinament del Parc del Guinardó, la font prengué l'aspecte actual. En els seu recorregut sota terra, la mina resseguia en paral'lel un torrent procedent del turó de la Rovira, de manera que la mina estava excavada en la capa freàtica del torrent. Aquesta estructura assegurava l'aigua abundant. El rec d'aigua aeri continuava cap a vall i s'ajuntava amb d'altres torrenteres formant el conegut torrent de la Guineu.