Font del Racó


Barcelona (Barcelonès )
Coordenades GPS:41.4160,2.1303Clica per veure la ubicació.
Alçada:189 m
Accés:Lliure
Tipus:De xarxa
Estat:Ben conservada
Cabal:Raja
Última visita:Març 2016


Font d'aigua de xarxa, erigida en el cor del parc que pren el seu nom, el parc de la Font del Racó, situat al barri de Sarrià-Bonanova, al districte de Sarrià-Sant Gervasi.
El parc disposa de tres accessos, tots tres des de l'avinguda del Tibidabo. El de més a baix, el que queda al començament del carrer Lluís Muntadas, és el que ens hi atansa més fàcilment, evitant un seguit d'escales.


La font és una construcció moderna tota ella recoberta amb pedra negra, erigida en una de les placetes del parc i ombrejada per dos immensos roures. La formen tres murs, separats entre ells per dos pilars de pedra vista. El mur central és més alt que els altres i és el que fa de frontal i acull la sortida de l'aigua a través d'una aixeta de llautó. L'aigua cau a una pica semicircular de mig metre d'alçada.

Aquesta font va deixar de brollar aigua natural cap als anys cinquanta o seixanta del segle passat. Durant la dècada dels 60, 70 i 80, a pesar que l'aigua era de xarxa, era de raig continu. Ja més endavant, es va posar una aixeta i es va remodelar, deixant-la amb l'aspecte actual. Sempre ha estat un lloc molt freqüentat per la gent i els nens de l'escoles properes, també ha ajudat el fet d'estar molt pròxim al Funicular del Tibidabo.

El Parc de la Font del Racó és un espai verd que uneix l'avinguda del Tibidabo amb la plaça del Doctor Andreu i, més que un parc, és un bosc. El parc, verd i frondós, d'1,29 hectàrees va ser dissenyat per Nicolau Rubió i Tudurí respectant el paisatge existent, limitant-se a fer-lo accessible gràcies a un seguit de camins i petites placetes. Des que es va inaugurar l'any 1926, el recinte ha mantingut el seu caràcter rústic i natural, si bé el 1993 es va haver de fer una remodelació per restaurar les destrosses causades per les anteriors nevades. En tot el parc hi ha arbres grans i antics, entre els quals predominen els lledoners, que s'imposen als pins i als garrofers. No obstant això, el protagonisme no és tant de l'arbrat com del dens sotabosc.

A la placeta que queda per sota la font hi trobem un monument a Apel·les Mestres (Barcelona 1854 - 1936), qui fou un artista polifacètic dedicat al dibuix, poesia, autor de teatre, música, il·lustració gràfica, traducció, col·leccionista i amant de la jardineria. Visqué els canvis socials i urbanístics de la ciutat, tot i mantenir sempre les arrels culturals de la terra. Impulsà les arts gràfiques a Catalunya, reivindicant la categoria artística de la figura poc considerada socialment del dibuixant. L'obra gràfica de Mestres és una referència obligada per conèixer els orígens del còmic espanyol. Com a escriptor va conrear diversos gèneres: poesia, teatre, prosa... que sovint fusionava i il·lustrava amb dibuixos propis. L'any 1908 va ser investit amb el títol de Mestre en Gai Saber, en guanyar tres premis extraordinaris dels Jocs Florals.