Font de Coll Pregon


Montseny (Vallès Oriental )
Coordenades GPS:41.8024,2.3897Clica per veure la ubicació.
Alçada:1,521 m
Accés:Lliure
Tipus:Natural
Estat:Ben conservada
Cabal:Raja
Última visita:Desembre 2017
Caminades:
I-235  Clica per enllaçar amb la caminada I-235. I-266  Clica per enllaçar amb la caminada I-266.


La trobarem a un quilòmetre al sud-est en línia recta del cim del Matagalls, uns 300 metres més enllà del coll de qui rep el nom.
Si ascendim al Matagalls per la seva vessant sud-est (des de coll de Bordoriol, per exemple) seguint tothora els senyals del SL-C-82, al cap d'uns 4,5 quilòmetres serem al coll Pregon. Un cop allí, creuem el prat, deixem el camí que s'enfila cap el cim a la dreta i el que va cap a Sant Marçal a l'esquerra i continuem per un caminet que marxa en direcció més aviat sud, endinsant-se en una magnífica fageda (hi ha una bigueta informativa indicant-nos la font). Uns 150 metres després passem per una antiga plaça carbonera i uns altres 150 més tard som davant la font.


Tot i estar emplaçada a l'entorn de Viladrau, aquesta font pertany al terme municipal de Montseny.

Font dedicada a Jaume Bofill i Mates (1878-1933. El seu nom de ploma fou Guerau de Liost, escriptor, poeta noucentista, polític i periodista), patrocinada per Delmiro de Caralt (Amics de l'Aplec) l'any 1960. A la dreta de la font hi ha un cartell de fusta que ens recorda la commemoració.

Es tracta d'una paret de pedra amorterada arrambada al marge, amb un petit pedrís per seure a mà esquerra. L'aigua raja per tres brolladors; una aixeta de polsador al mig i dos brocs de ferro a banda i banda i a diferent nivell. El broc que queda més a dalt és per on sobreeix l'aigua sobrant quan la cisterna de captació és plena. A sota, un bassal rectangular arran del terra recull l'aigua.

Al 1979, en motiu del centenari del naixement de Guerau de Liost, la font fou restaurada i ampliada pels amics de l'aplec de Matagalls. Inserit al capdamunt del frontal hi ha un mosaic de 12 rajoles de ceràmica on es pot llegir el poema de Guerau de Liost dedicat a Coll Pregon que diu així:
Oh Coll Pregon! No sé què podrà haver-hi
d'una més ferma i nítida beutat,
collada que insinues el Misteri
arquitectònic de la Trinitat.