Font de Sant Antoni o de Lluny


Bellpuig (Urgell )
Coordenades GPS:41.6219,1.0092Clica per veure la ubicació.
Alçada:288 m
Accés:Lliure
Tipus:Natural
Estat:Ben conservada
Cabal:Abundant
Última visita:Desembre 2016


La localitzem als afores (pel sud) del nucli urbà de la vila de Bellpuig, a peu de la carretera C-343 que porta a Belianes, a poca distància del convent de Sant Bartomeu però a l'altra costat de la carretera.


Dedicada a Sant Antoni de Pàdua. És una construcció que combina pedra antiga amb peces de ciment fox i alguna ornamenta de pedra tosca al lateral dret.

Al capdamunt del frontal hi trobem una imatge de Sant Antoni amb majòlica feta pel grup ceramista de la localitat i a sota un escut en relleu.

L'aigua raja per tres brocs metàl·lics colzats situats a la part baixa disposats a dos nivells i cau a un abeurador de pedra buidada, tant llarg com ample és el frontal, que descansa directament al terra. Pel lateral dret sobreeix l'aigua sobrera del dipòsit de reserva, aquesta omple un bassal quadrat també de pedra buidada.

La font original deuria ser construïda cap als segles XVI-XVII. Aquesta es va construir després d'un acord de l'Ajuntament del 3 de setembre de 1894 per a la instal·lació de fonts públiques. En aquest cas s'hi van fer arribar les aigües sobreres de la mina del convent de Sant Bartomeu quan aquest era gestionat pels Pares Paüls. A conseqüència de l'ampliació de la carretera, l'any 1983 va ser desmuntada de l'emplaçament anterior i es va tornar a muntar on és ara.

L'escriptor bellpuigenc Ramon Saladrigues deixà uns apunts escrits sobre la font de Sant Antoni vers l'any 1920, on diu:
"No podem senyalar la data de construcció de la Font de Sant Antoni que suposem es trobarà regirant algun document en arxius de la vila, creiem però que el senyor de Bellpuig en l'any 1507 obté del Sant Pare Juli II, autorització per la fundació d'un Monestir de Franciscans avui convent dels Pares Paüls. Voldria dotar-lo d'aigua; i a l'afecte feu construir una mina que passant per la finca coneguda avui amb el nom de Clos a la part de mig dia del convent, va fins al dret de la partida Closa que per esser la conca del Riu Corb, porta una corrent d'aigua subterrània tot l'any.
Bellpuig s'abastia d'antic amb les aigües del riu Corb i, generalment, amb els pous i recollint les aigües pluvials de les pròpies cases; la població disposava d'un gran pou públic que era davant la casa del Governador, fora porxos, a l'anomenada plaça del Pou, davant Casa de la Vila, avui carrer Homenatge a la Vellesa; a fora de la població, les basses boueres recollien les aigües pluvials pels animals domèstics.
Aquesta aigua bon xic crua o molla, era la que servia per a tots els usos al convent fins que es construí una gran cisterna al mig del Claustre nou que substituí aquella aigua en el beure i cuinar. La doll d'aigua que venia de la mina descrita i que la major part de l'any sobrava al convent determinaren entre el senyor, la comunitat i els Pahers de la Baronia de canalitzar-la i fer-ne una font monumental posant- hi Sant Antoni el franciscà per presidir-la. No era pas tan abundant com es avui la font en aquelles dates; per això hi havia dues canelles que no rajaven pas contínuament com ara, sinó que s'emplenava poc a poquet el dipòsit que existeix dins, hi havia una inscripció unida a pedra que encara es nota mes o menys avui que deia BEU i TANCA.
Des de que l'aigua del Canal d'Urgell ha filtrat per el trajecte de la mina és tant copiosa que la doll podria satisfer totes les necessitats de un poble gran. Transpure no és tant crua com quan venia sens filtracions i era tota de aquella mina, avui és, com havem dit, barrejada amb l'aigua del Canal en més d'un seixanta per cent. No obstant s'hi nota, encara, la part mineral o molla.
Aquesta font ha estat, des de molts anys, la admiració i l'enveja (si es pot dir així) de quantes persones han passat per aqueix camí, majorment les que tenen els pobles seus insatisfent aqueixa primera necessitat. Quant i quants han passat per davant de susdita Font i hi ha sojornat esmorzant, dinant o simplement reposant el seu redós!".