Font del Freginal del Popalau
| 41.4205,1.0218Clica per veure la ubicació. | |
| 545 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Canalitzada | |
| Desembre 2016 |
La localitzem a la zona coneguda com els Freginals, a uns 350 metres al sud del nucli urbà.
Hi podem accedir amb comoditat fent una curta passejada d'uns 400 metres. Ens situem dins el nucli urbà, concretament a la confluència del carrer Montserrat amb el carrer Raval de la Fontanella. Prenem aquest últim i uns 75 metres després s'acaba l'asfalt i esdevé una pista descendent de terra. Al cap d'uns 150 metres arribem a una cruïlla de camins; rebutgem tant la pista que segueix d'enfront com un camí més estret que se'n va per l'esquerra, nosaltres prenem un ample vial que engega envers la dreta i que en un centenar de metres ens aboca a una gran esplanada on hi trobem una bassa antiincendis i un antic pou, per cert molt ben restaurat. Un cop aquí cal anar al camp que hi ha al costat est de l'esplanada. La font queda exactament a 35 metres a l'est/sud-est del pou de l'esplanada.
Val a dir que a Tarrés li diuen simplement pou, però l'he volgut catalogar com a font per l'interès que suposa el seu sistema d'extracció de l'aigua.
Efectivament, es tracta d'un pou vertical excavat a la terra, de forma cilíndrica, bastit i cobert amb pedra. Disposa d'una obertura que dóna accés al seu interior però barrada amb una porta de fusta. La singularitat, però, és que l'aigua rajava per bombeig, fent rodar la roda que té al costat.
L'aigua era bombejada fins la superfície i mitjançant un tub s'omplia una primera pica de pedra picada de forma rectangular, després passava a una bassa que s'aprofitava pel reg i per rentar, doncs en una de les bandes del safareig disposa de les lloses inclinades. Avui dia la roda està desengranada de l'eix i no bombeja, suposem que és per mantenir-la en bones condicions.
El primer nom de la font o pou sembla és evident que deriva de la zona on som, els Freginals, que és un sinònim de farraginal (camp destinat a farratges). Popalau prové del sobrenom que tenien els propietaris del tros. Popalau surt escrit per primera vegada al 1752 i està format per dues paraules: Po i Palau, una manera per a diferenciar els molts Josep Palau que hi havia aleshores. En aquest cas, Po és una manera molt familiar d'anomenar al Josep, Josepó. Amb dit acabament s'hi va afegir el cognom Palau. Per tant tenim un Josep Palau que se'l anomena Po-Palau (Josepó Palau).
A uns 200 metres al sud-est d'on som ara ens queda el Pou de Baix de la Vila.
Tots aquests elements hídrics i d'altres formen part de la ruta anomenada "Els camins de l'aigua al secà", promoguda per l'Ajuntament de Tarrés. És una ruta circular i senyalitzada que transcorre pel terme de Tarrés i uneix diversos elements patrimonials privats i públics lligats a la pedra seca i l'aprofitament de l'aigua: basses, pous, cisternes, aljubs, fonts, safareigs... Una bona iniciativa per tal d'evitar que aquest ric patrimoni i els vials que hi menen caiguin en l'oblit. Els elements patrimonials i els vials han estat degudament restaurats.