Font Vella
| 41.5242,0.8865Clica per veure la ubicació. | |
| 280 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Abundant | |
| Desembre 2016 |
La localitzem als afores del nucli urbà, a un quilòmetre cap a llevant, al final del Parc de la Font Vella que duu el seu nom.
La font, constituïda per un frontal de pedra situat un metre per sota la rasant en un espai esglaonat de pedres ben escairades, presenta trets netament neoclàssics. Així els tres brocals de la font resten flanquejats per pilastres amb frontó triangular al damunt.
La Font Vella és una deu natural molt antiga que bastia tota la població i que encara raja regularment, malgrat que l'aigua avui en dia no és potable. Sembla ser que no és massa gustosa, ja que els qui en beuen diuen que és molla, degut al seu regust calcari.
El cap de setmana més proper al dia 10 de juliol, dia del patró, se celebra anualment l'Aplec que organitza l'Associació d'Amics de la Font Vella amb el patrocini de l'Ajuntament de la ciutat; ambdues entitats col·laboren en el manteniment de l'entorn. Una placa de pedra al capdamunt del frontal així ho testifica.
Compta la llegenda, que els parroquians del Reial Monestir d''Escala Dei volien poder agafar l'aigua a través de canals per a poder abastir els masos propers, però els habitants de Les Borges no hi estaven massa d'acord perquè es pensaven que no tindrien aigua per a ells. Els parroquians els hi van dir que els hi portarien l'aigua des de la Font Vella fins a la vora de la via també anomenada Font Nova. Els borgencs van acceptar a canvi de que els costos curessin a càrrec dels Parroquians del Monestir i que només els hi donarien l'aigua sobrant.
El parc de la Font Vella acull un berenador sota una avinguda de plataners, amb bancs i taules que la converteixen en un espai de lleure per a locals i forasters. A la meitat del recinte trobem un seguit de focs que donen servei als molts borgencs i garriguencs que aprofiten la bellesa de l'entorn per a fer-hi trobades de diversos tipus. Al final del passeig hi ha l'ermita de Sant Cristòfol; edifici contemporani de l'any 1952, d'una sola nau ovalada. L'interior del temple és precedit per una imatge del sant i ornamentat amb pintures al·legòriques i protegit per una reixa exterior de ferro colat.