Font del Bisbe
| 42.2141,2.0060Clica per veure la ubicació. | |
| 1,018 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Abril 2017 |
Localitzem aquesta singular font a la vall del torrent de Solls o rec de la Sois, per sota de la pista cimentada que uneix La Pobla de Lillet i Sant Jaume de Frontanyà.
Per atansar-s'hi cal situar-nos primer al punt quilomètric 11,9 de la carretera B-402 que porta de La Pobla de Lillet a Gombrén. Aquí comença una pista cimentada que condueix a Sant Jaume de Frontanyà. Si l'agafem, al cap d'uns 4,5 quilòmetres trobarem un eixamplament amb espai per estacionar el vehicle a ambdós costats. Des d'aquí, ja a peu, només cal seguir el caminet que baixa a buscar el torrent, el qual resta a només una cinquantena de metres més avall.
Una vegada a baix, ja comencem a veure un conjunt natural esplèndid, una gran balma on l'aigua del torrent cau i forma un important Gorg i dins la balma una columna en un costat que sembla que l'aguanti, és la font del Bisbe, realment espectacular.
Aquest indret és un dels espectacles fluvials de major interès de la comarca. L'aigua de la riera es despenja de la cornisa rocosa des d'uns 12 metres d'alçada formant un extens gorg. Al dessota de la barbacana rocosa s'hi ha obert una gran balma pels efectes de l'erosió mil·lenària. En el balmat, pel costat est del salt, una gruixuda columna de tosca formada per la unió d'una estalagmita i una estalactita, sembla apuntalar la gran volta rocosa. D'aquesta columna brolla la dita Font del Bisbe. Tot plegat integra un conjunt natural digne d'admiració.
La font consisteix en una formació calcària vertical i lleugerament recargolada, en contacte amb el terra i amb la placa de roca superior. Per ella hi regalima un rajolí d'aigua més o menys intens segons l'època de l'any, però més regular que el salt d'aigua, aquest presenta un cabal més influenciat per la climatologia. L'aigua cau d'una esquerda que té la balma, baixa per la formació calcària vertical per medi d'un canaló i fa un petit circuit recargolat.
És un entorn molt ombrívol i agradable, molt freqüentat per veïns i forasters, sobretot a l'estiu.
Navegant per la xarxa he trobat aquest poema/llegenda que diu així:
Era un fadrí de la Pobla
i una mossa de Sant Jaume,
varen festejar molt temps
i havien jurat casar-se.
Es cert (segons diu la gent)
que de tot cor s'estimaven,
però un dia van renyir
per una futesa estranya.
Renyines d'enamorats;
l'un vinga dir mal de l'altre
i jurant per tots els sants
no dir-se mai més paraula.
Així molt temps va passar;
pro l'amor si és pur no falla,
que ell no es treia mai del cap
a la mossa de Sant Jaume,
i ella pensant amb la Pobla
es moria d'enyorança.
Un matí serè d'estiu
tots dos van sortir de casa,
ella camí de la Pobla
i ell pel camí de Sant Jaume
amb un mateix pensament
i amb una sola esperança.
Vora una font varen trobar-se
sense pensar-ho un i altra,
i amb la sorpresa del cas
tots dos van tombà la cara
i fent, alhora, enrogits
un "bisbe" com una casa. (1)
El que va passar després
ningú ho sap amb bona traça,
sols els ulls d'un ocellet
que espiaven pel brancatge
els veieren baix la font
que els dos bevien de l'aigua
amb els rostres enrogits
pro sense tombar la cara.
De "bisbe" va tenir el nom
aquella font d'aigua clara,
temps després varen casar-se
sense Bisbe, però amb la pauta
solemne que els va resar
el bon rector de Sant Jaume.
(1) Es diu que han fet un "bisbe" quan dues o més persones tenen alhora un mateix pensament.