Font de Sant Cristòfol


Tavertet (Osona )
Coordenades GPS:41.9962,2.4193Clica per veure la ubicació.
Alçada:865 m
Accés:Lliure
Tipus:Natural
Estat:Ben conservada
Cabal:Raja
Última visita:Maig 2017
Caminades:
I-250  Clica per enllaçar amb la caminada I-250.


La trobem a l'entrada del poble si venim des de l'Esquirol per la carretera BV-5207, al carrer de les Fonts i enfront del carrer de Serrarols.


Se la coneix amb el nom del patró d'aquest bonic poble. Per tal de fer un bon aprofitament de l'aigua que hi arriba, el conjunt compacte està format per la font que alhora acull el dipòsit de reserva, l'abeurador pel bestiar i el safareig per rentar la roba.

La construcció de la font ens recorda una caseta; tota ella està feta amb grans carreus de pedra ben escairats, és de planta quadrada, d'uns quatre metres de base per uns quatre d'alçada, amb teulada de lloses a dues vessants i coronada per una creu de ferro. Una de les quatre parets queda adossada a la tanca de la finca veïna.

A la paret principal, la que dóna al carrer de les Fonts, una aixeta de polsador de llautó aboca aigua provinent de la xarxa municipal i a sota un parell de velles piques de pedra picada, molt desgastades pel pas dels anys, la recullen. Al capdamunt de la paret hi ha un bonic mosaic de rajoles de ceràmica amb la imatge de Sant Cristòfol situat en el lloc on hi havia hagut l'escut de pedra dels barons de Savassona.

A la paret lateral i a mitja alçada és on es troba una de les dues sortides d'aigua natural, aquesta a través d'un broc de ferro colzat que omple dos llargs abeuradors pel bestiar disposats l'un a continuació de l'altre.

Finalment, a la part del darrere hi tenim el safareig; de pedra, quadrat i d'uns cinc metres de base, amb dues de les cares amb lloses inclinades per poder esbandir la roba. De la meitat de la paret del darrere de la font sobreeix l'aigua sobrant de la cisterna de captació mitjançant un broc de pedra que alimenta directament el safareig. Al capdamunt hi ha una petita finestra de ventilació del seu interior.

El conjunt fou construït a principis del segle XIX per atendre la necessitat d'un petit poble d'aquells moments, per tant, el safareig té dimensions petites, donat que hi havia pocs habitants que el podessin fer servir com a activitat quotidiana, cosa que ja està perduda avui dia, òbviament.

El seu estat, a pesar de tant de temps, es prou acceptable. Podem veure però, com les pedres de les parets estant molt erosionades per les inclemències del temps.