41.8295,2.0967Clica per veure la ubicació. | |
777 m | |
Lliure | |
Natural | |
Ben conservada | |
Condicionada a les pluges | |
Desembre 2017 |
Emplaçada uns dos quilòmetres al nord del nucli urbà de Moià, a escassos 40 metres a l'est de la font Isabel.
Per accedir-hi cal situar-se al punt quilomètric 41,1 de la carretera C-59 que uneix Moià amb L'Estany. Això és a l'alçada del carrer Casellas, que és una de les entrades a la urbanització. Mirarem d'estacionar el vehicle en algun espai que no molesti. Si hem sortit de Moià per la carretera C-59 en direcció nord, cap a L'Estany, el trencall que hem de prendre ens queda a la dreta, a l'altra banda de la urbanització.
Agafem doncs l'ample camí de terra que arrenca a la mateixa carretera i fa certa baixada. Al cap d'uns 30 metres l'abandonem per trencar a l'esquerra per un camí carreter que marxa en sentit nord-est, vorejant uns conreus que portem a l'esquerra. Al cap d'un centenar de metres entrem en un bosquet i només 25 metres després som al costat de la font Montserrat que ens queda enclotada a mà dreta del camí.
El conjunt de la font queda en un espai allargat i enclotat metre i mig per sota del camí, delimitat per dos llargs murs de pedra en paral·lel, una tercera paret on s'hi troba el brollador principal i unes escales de pedra que ens permeten atansar-nos-hi amb comoditat.
En un dels extrems queda la primera de les sortides d'aigua, aquesta regulada per una aixeta de polsador. El frontal és arrebossat i li han donat forma de maons. A sota , un petit bassal de pedra recull l'aigua. Al capdamunt hi tenim el nom de la font fet amb lletres individuals de ferro i en relleu, d'iguals característiques que el que podem trobar a la veïna font Isabel.
A uns set o vuit metres del brollador principal, adossat al mur que reté les terres del camí, hi ha l'altre sortidor. Aquest raja per un curt broc de ferro i s'escola per un rec format a una gran pedra tosca coberta de molsa.
Al davant del brollador principal hi ha una taula de pedra feta d'una roda de moldre, envoltada d'unes pedres que fan de seient.
A l'altra costat del segon sortidor disposem també d'un banc de pedra per seure arrambat a l'altre mur que li fa de respatller.
Aquesta bonica font boscana havia viscut moments de més esplendor, quan era habitual fer-hi fontades els dies festius. Encara avui dia es conserva en prou bon estat. El lloc, ben ombrívol i tranquil, convida a reposar una estona.
Si seguim una quarantena de metres més pel mateix camí que hem vingut, just en el punt que comencem a descriure una corba a la dreta, trobarem la font Isabel per sota del camí a mà dreta.