Font del Pedró


Àger (Noguera )
Coordenades GPS:42.0024,0.7623Clica per veure la ubicació.
Alçada:596 m
Accés:Lliure
Tipus:Natural
Estat:Ben conservada
Cabal:Abundant
Última visita:Març 2018


La font es troba dins el nucli urbà, per sota del carrer de Santes Creus i al costat del barranc de les Fontetes. El conjunt queda enclotat per sota del carrer, amb unes escales que ens permeten baixar-hi amb comoditat.


En aquest indret s'apleguen un conjunt d'estructures relacionades amb la presència de l'aigua:

En primer lloc la font pròpiament dita, aprofitada des de molt antic. La font queda aixoplugada sota el mur de pedra que sustenta el carrer a través d'una volta emmarcada amb pedres disposades en forma de plec de llibre i, al seu darrere, un mur de pedres que li fa de frontal. L'aigua raja generosament per dos curts brocs de ferro disposats l'un al costat de l'altre a la part més baixa, omplen un bassal rectangular arran del sòl que està enllosat i l'excedent alimenta el safareig contigu. Damunt el marc d'entrada hi ha un senzill cartell de fusta amb el nom de la font pintat.

En segon lloc dos safarejos, un a cada banda del barranc. El primer, el de la banda dreta del barranc, construït a finals del segle XIX, és una estructura de planta irregular construïda sobre la roca mare, limitada per murs de pedra lligats amb formigó, material que també recobreix parcialment el fons, amb un orifici de desguàs al barranc. El segon safareig, construït posteriorment al primer, situat a l'esquerra del barranc i prop de la font, té planta rectangular dividit en dos cossos, queda mig aixoplugat sota un porxo a una vessant i amb les vores inclinades per poder esbandir.

I en tercer lloc, un pont d'origen medieval que permetia travessar el barranc de les Fontetes en direcció a Santes Creus i també canalitzar l'aigua des del safareig de l'esquerra al de la dreta del barranc.

El sorgiment d'aigua d'aquest indret s'anomenaven les Fonts Majors en època medieval i actualment és la font del Pedró. No es té documentació sobre quin tipus d'aprofitament es feia d'aquesta aigua en època alt-medieval. En canvi, es coneix que el pont que travessa el barranc, així com la torre barrana de l'altra banda de carrer, es remunten al segle XV com a mínim.

L'època daurada dels safareigs a Catalunya va ser entre els anys 1850 i 1960. Al segle XIX, amb les descobertes realitzades per Pasteur i Koch, es va tornar a valorar la funció higiènica que tenia l'aigua, i poc a poc, es van anar construint fonts i safareigs públics.

Pascual Madoz, en la seva descripció d'Àger de 1845, aporta algunes dades més d'aquest indret: "En el valle se encuentran (...) más de 50 fuentes de aguas muy fuertes y saludables, siendo de todas la más abundante la llamada de Pedró, contigua a la población, de la que se surten los vecinos, y un barranco denominado de Pui en el cual desaguan casi todas las fuentes, el cual corre por la partes sur casi rozando los muros, de curso perenne y que sirve para lavar y abrevar las caballerías y ganados".