Font del Ferro
| 41.3189,1.9715Clica per veure la ubicació. | |
| 132 m | |
| Permès, però dins de propietat privada. | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Agost 2018 |
La localitzem a uns 3 quilòmetres al nord-oest en línia recta del nucli urbà de Gavà, a escassos 450 metres a l'oest de Ca n'Amat i a només 40 metres de la pista que hi dóna accés.
Com que per accedir a aquesta font cal passar per propietats privades, algunes de les pistes que hi donen accés estan barrades amb cadenes i és complicat apropar-nos en cotxe. Jo us explicaré cóm arribar-hi des del veïnat de Can Tries.
Així doncs ens situem al capdavall del carrer del riu Llobregat, just on acaba l'asfalt. Comencem caminant per una pista que arrenca per la dreta i baixa a buscar la riera de Sant Llorenç, la qual assolim de seguida. Veurem que a mà dreta hi ha unes bigues de ferro clavades al terra per impedir el pas dels vehicles, nosaltres continuem per l'ampla pista que se'n va cap a l'esquerra en sentit nord-oest. 325 metres més endavant obviem un camí que surt per la dreta i uns 200 metres després trobem una cadena que barra el pas als vehicles. Voregem la cadena i continuem, de seguida travessem la riera i comencem a pujar. 300 metres més amunt passem a frec de Can Roig, una vella masia que ens queda enlairada a la dreta. Només un centenar de metres més enllà abandonem la pista i trenquem a la dreta per un corriol que s'endinsa en el bosc en sentit més aviat nord-oest. Al cap de ben poc enllacem amb un camí ample que fem a la dreta, uns 100 metres més som davant d'una petita capella i uns metres més arribem a una esplanada amb una casa a la dreta i una altra més gran enfront; som als jardins de la propietat de Ca n'Amat, una finca particular però que permet el pas de vianants i ciclistes.
Continuem per un ample camí planer que surt davant nostre en direcció més aviat nord-oest. Passem entremig de la finca; a l'esquerra deixem uns jardins romàntics amb una font ornamental i diferents bancs i també el que sembla una boca de mina, a la dreta hi ha una pista de tennis i la piscina. Al cap d'uns 300 metres defugim un camí que surt per l'esquerra i a continuació també rebutgem un corriol ascendent que arrenca per l'esquerra, nosaltres sempre per la pista principal, durant uns 150 metres més. Aquí trobarem un pilonet de pedres a mà esquerra que ens assenyala el caminet per anar a la font del Ferro. Així doncs abandonem la pista i trenquem a l'esquerra per un corriol ascendent que en menys d'una quarantena de metres ens aboca a una petita esplanada dins el bosc presidida per la font del Ferro.
La font queda adossada al marge, el seu frontal és fet d'obra arrebossada i només queda visible la part central, la resta és coberta d'heures. L'aigua brolla per la part baixa a través d'un gruixut broc de ferro i cau directament al terra formant un bassal de color marronós.
Al capdamunt del frontal hi ha un mosaic de rajoles representant la figura de la Mare de Déu de la Salut i a sota seu un cartell blanc amb el nom de la font en lletres blaves.
Aquesta font és un emblema de la muntanya de Gavà i no deixa de ser visitada. La seva aigua, que en filtrar-se per la muntanya ha travessat els filons de ferro, és ferruginosa i presenta un color marró, propi del mineral i rocam d'aquesta muntanya. Segons diuen, té propietats curatives. Va ser analitzada per primer cop pel doctor Francesc Sanponts, l'any 1791.
Aquest científic il·lustrat va ser el primer que va construir una màquina de vapor a Catalunya.
La font raja molt poc, diuen que sempre ha estat igual però que no s'ha vist mai seca.
L'any 2001, el Grup ecologista Quercus, va analitzar la possibilitat de restaurar la font del Ferro, pel seu valor faunístic i històric.
De fa molt de temps gairebé no treu aigua, probablement per problemes d'esquerdes a la mina. Ja se'n parla en un document de l'any 1791 en què concretament es fa referència a les propietats medicinals de l'aigua de la font i es diu que era reconeguda de molt antic per les seves propietats, tot i que afirma que, malauradament, si se'n bevia massa feia mal de cap. A més, deia que l'havia fet un pastor, i que abans l'aigua es conduïa per teules. També indica que molt a prop hi havia una altra font. Malauradament, en aquell moment, no acostumaven a demanar permís per fer les coses, i la font està molt a prop de la masia de Ca n'Amat, els propietaris de la qual no volen que s'hi intervingui.