Està situada a uns 3,5 quilòmetres al sud-est en línia recta del nucli urbà del Brull, molt a prop del pla de la Calma, entre el collet de la Font i la Roca de l'Amorriador. La font es troba a només 650 metres de la pista forestal que uneix Collformic amb Tagamanent.

Per accedir-hi ens apropem a Collformic, emplaçat al punt quilomètric 26,2 de la carretera BV-5301 que enllaça Santa Maria de Palautordera amb Seva. D'aquí surt una pista forestal de terra en molt bon estat que surt per damunt del restaurant i que marxa inicialment en sentit sud, després s'anirà adreçant al sud-oest. Al cap de 2,8 quilòmetres arribem al pla de Bassau, alhora que trobem un trencant a mà dreta. Aquí cal estacionar el vehicle, doncs el pas amb vehicles motoritzats només és permès als veïns.

Ja a peu, abandonem la pista i prenem l'ample camí que arrenca per la nostra dreta, en direcció a Sant Cebrià de la Mora. El camí serpenteja en lleugera baixada, en sentit ponent. Quan haguem caminat exactament mig quilòmetre, poc abans d'arribar al collet de la Font, hem de deixar el camí principal i trencar a la dreta per un corriol que baixa en moderada pendent, ben assenyalat amb pilonets de pedres. Anirem trobant altres camins, nosaltres fem cas dels pilonets de pedres. Només 120 metres més avall del camí principal hi ha la font.

Dedicada a Santa Joaquima de Vedruna.

El conjunt està format per dues parets de pedra formant angle recte delimitant l'espai, amb el sòl rogent.

La paret de la dreta és més baixa, reté les terres alhora que també acull la sortida de l'aigua a través de dos brocs de ferro situats a la part alta i d'una aixeta a dos pams d'alçada. A sota recull l'aigua un bassal rectangular de pedra arran del terra. Al capdamunt del frontal podem veure en relleu la data 1963, fent referència a una de les últimes restauracions.

La paret de l'esquerra està presidida per un gran mosaic de rajoles de ceràmica, obra del 1963 de l'artista A. Serra Presseguer. Hi destaca un poema de la carmelita de la Caritat, Montserrat Viñas, diu així:

Vos que amb gran fe, Santa Joaquima, un dia
féreu brollar una font fresca i gemada,
deu-nos a tots als qui aquest Pla fem via
per beure d'aquesta aigua regalada,
que el cor assedegat, senti fretura
d'una altra Font molt més preuada i pura.

Sota el mural disposem d'un banc de pedra per seure.

És un bonic racó, ben endreçat i arranjat. La font només raja a les estacions plujoses.