Es localitza a la riba esquerra de la rasa de Masnou, en una clotada que hi ha sota el parc de la Mina, situat a menys de 2 quilòmetres al nord-oest del nucli urbà de Solsona.

Hi podeu accedir des del mateix parc de la Mina a través d'unes escales que hi baixen o bé des del parc de la Mare de la Font, jo us explicaré cóm anar-hi des d'aquest segon parc, doncs és punt de partida ideal per conèixer altres quatre fonts. Al parc de la Mare de la Font hi arribem fàcilment si sortim de Solsona pel nord-oest per la carretera C-26 en direcció a Bassella. Al cap d'aproximadament un quilòmetre trobarem a mà dreta un desviament ben senyalitzat que, 350 metres més avall, ens aboca a una agradable zona d'esbarjo. Disposem d'aparcaments al llarg del passeig.

Ja a peu ens situem sota la capella de Sant Pere Màrtir. En aquest punt trobem un pal informatiu que ens indica la direcció a seguir per anar a les fonts del Manel i de la Mina. El camí de passejada travessa la carretera per sota d'un pont i remunta el torrent per la seva riba esquerra. Al cap de només 100 metres passem a frec de la font del Manel i escassos 75 metres aigües amunt som a la font de la Mina.

L'indret on es troba la font és ben bonic, format per una balma sustentada per una columna de maons, una cascada que va a parar en un petit toll, la rasa de Masnou, un pontet que salva el torrent, una taula de pedra amb tamborets, la pròpia font, unes escales i tot ben protegit per baranes de fusta.

En quan a la font, està emplaçada al costat de les escales que pugen al parc que duu el seu nom. És una paret de pedra lligada i adossada al marge, d'uns dos metres i mig d'amplada per dos d'alçada. A l'extrem dret és on s'hi ubica la sortida d'aigua a través d'un broc de ferro inserit al mateix mur. L'aigua cau a una pica de pedra buidada que descansa al terra.

Cal destacar l'original broc amb el nom de la font gravat al seu voltant.

A l'altre costat de la font, a una certa alçada hi ha l'entrada a la mina que li dóna el nom. Actualment una reixa tancada amb un cadenat que impedeix l'accés al seu interior. Antigament, però, l'entrada era accessible doncs no hi havia res que la barrés. És un túnel amb una alçada suficient per a permetre que hi camini una persona adulta sense haver-se d'acotar i que s'endinsa en direcció al nord-oest cap a sota on actualment hi ha el parc esportiu. Fa uns 300 metres de longitud.

Sobrepassada ja la meitat del recorregut, es bifurca; el ramal que marxa cap al nord-oest aviat queda cegat per un mur de pedra, l'altre ramal acaba al fons d'un pou la boca exterior del qual s'obra al marge que hi ha entre la font de l'Ocell i la carretera de Bassella.

Per a la quitxalla de l'època era tota una aventura fer-ne el recorregut. Es podria dir que un no s'era gran fins que no l'havia fet. S'havia creat la llegenda que aquella mina era màgica i al seu interior les lots i altres artefactes elèctrics s'apagaven de manera que per a fer-se la llum imprescindible per a travessar-lo només es podia aconseguir mitjançant la llum emesa per espelmes. Donat que el túnel captava l'aigua del subsòl, no era estrany que el nivell de l'aigua captada a l'interior del túnel sobrepassés el mig metre. No cal dir que aquesta circumstància, afegida al fet que el terra del túnel era força irregular a banda d'estar recorregut per un rec, comportava que aconseguir fer-ne el recorregut complet sense que es mullessin les espelmes i els llumins per encendre-les era tota una proesa.

Actualment l'entorn de la font ha estat condicionat com a zona de pícnic.