Font del Castell o de la Plaça Sant Isidre
| 41.9942,1.5160Clica per veure la ubicació. | |
| 677 m | |
| Lliure | |
| De xarxa | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Desembre 2018 |
Erigida al nucli antic de la ciutat, en un extrem de la plaça Sant Isidre i integrada a la casa número 1.
És una de les tres fonts gòtiques del segle XV existents a la ciutat. Malgrat que avui dia està connectada a la xarxa de proveïment d'aigües municipal, antigament es nodria de la font de Mirabella (actual Mare de la Font) i alhora subministrava l'aigua al castell.
La font és una construcció obrada amb carreus de pedra que allotjava en el seu interior la cisterna de captació. La paret principal, que sobresurt uns tres pams de la façana de la casa, fa uns quatre metres d'amplada per uns tres d'alçada. L'aigua raja regulada per dues aixetes de polsador clavades a les boques de dos caps d'animal mitològic esculpits en pedra, molt similars als de la font de l'Església, i cau a unes piques de pedra buidada de diferent forma. L'aigua sobrant desguassa a través d'un caneló a l'abeurador contigu de la dreta.
Cal destacar l'òcul cec amb decoració gòtica que hi ha damunt dels brolladors.
En quan a l'abeurador, és de planta rectangular construït amb llargues llosses de pedra. Al seu extrem esquerre es pot apreciar com el pas del temps ha creat formació tosca, avui dia encara regalima aigua per un forat que hi ha al capdamunt. L'excés d'aigua sobreeix pel costat dret, cau a un enreixat de ferro per on desguassa al clavegueram.
Damunt la font hi ha una capelleta amb la imatge de Sant Isidre.
L'origen d'aquesta font cal cercar-lo a principis del segle XV a causa de les dificultats de proveïment d'aigua que patia Solsona. Per tal de resoldre aquest problema, el Consell de l'aleshores encara vila va acordar fer arribar a Solsona l'aigua de la llavors coneguda com la font de Mirabella, actual Mare de la Font. En un document datat l'any 1420 hi consta el contracte signat pel Consell amb Pere Puigredom, de Cervera, i Joan Ferrer, de Montblanc, per a construir els canons de la conducció que havien de tenir un pam d'amplada i dos d'alçada. Aquest contracte incloïa, així mateix, la construcció d'un aqüeducte sobre la riera d'Omeda (encara subsistent) i dels tres dipòsits per a tres fonts a bastir dins del recinte de la ciutat: la font Major (actualment coneguda com la font de la plaça de Sant Joan), la font de l'Església (avui coneguda coneguda com a font de la Plaça de la Catedral) i la font del Castell (aquesta font).