Font Major o de la Plaça de Sant Joan
| 41.9949,1.5176Clica per veure la ubicació. | |
| 676 m | |
| Lliure | |
| De xarxa | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Desembre 2018 |
Erigida al nucli antic de la ciutat, al mig de la plaça de Sant Joan.
És una de les tres fonts gòtiques del segle XV existents a la ciutat. Malgrat que avui dia està connectada a la xarxa de proveïment d'aigües municipal, antigament es nodria de la font de Mirabella (actual Mare de la Font).
Es tracta d'un espectacular conjunt arquitectònic gòtic. Està format pel cos de l'enjub, sis brolladors, un cóm i una capella d'època posterior que s'aixeca al capdamunt dedicada al sant que dona nom a la plaça.
L'estructura és isolada, de planta quadrada, d'uns cinc metres de base per uns dotze d'alçada, coberta amb una teulada de teules àrabs. Es poden distingir dos cossos: L'inferior està obrat amb carreus de pedra i és el que acull el dipòsit de reserva, al voltant del qual s'hi ubiquen els brolladors. Al cos superior s'hi aixeca la capella que data del segle XVIII i és dedicada a Sant Joan.
A la paret central hi trobem els dos brolladors principals, són dos brocs de pedra disposats l'un al costat de l'altre i a metre i mig de distància per on raja sembre un bon doll d'aigua que omple un llarg cóm de pedra. Damunt seu hi ha un òcul cec amb decoració gòtica.
A cadascuna de les dues parets laterals hi ha dos brolladors més, aquests són respectivament una vella aixeta de maneta i una aixeta de polsador clavada a la boca d'un cap d'animal mitològic esculpit en pedra, molt similars als de les fonts coetànies de l'Església i del Castell. Sota els respectius brocs hi ha unes piques de pedra buidada.
A la part del darrere arrenca una escala que puja a la capella. Aquesta queda oberta a tres bandes mitjançant tres arcades de mig punt. Les parets interiors i la cúpula estan guarnides amb colorits frescos que fan referència a escenes religioses i al mig s'hi aixeca una imatge de Sant Joan.
Josep Mª de Sagarra passà un temps en una de les cases que envolten la plaça i arran d'aquest fet va escriure "Record de Solsona", un bonic poema que està reproduït a la part posterior de la capella. És, doncs, un bon lloc per llegir-lo.
L'origen d'aquesta font cal cercar-lo a principis del segle XV a causa de les dificultats de proveïment d'aigua que patia Solsona. Per tal de resoldre aquest problema, el Consell de l'aleshores encara vila va acordar fer arribar a Solsona l'aigua de la llavors coneguda com la font de Mirabella, actual Mare de la Font. En un document datat l'any 1420 hi consta el contracte signat pel Consell amb Pere Puigredom, de Cervera, i Joan Ferrer, de Montblanc, per a construir els canons de la conducció que havien de tenir un pam d'amplada i dos d'alçada. Aquest contracte incloïa, així mateix, la construcció d'un aqüeducte sobre la riera d'Omeda (encara subsistent) i dels tres dipòsits per a tres fonts a bastir dins del recinte de la ciutat: la font Major (aquesta), la font de l'Església (avui coneguda coneguda com a font de la Plaça de la Catedral) i la font del Castell (actualment font de la plaça de Sant Joan).
La primera de les tres que es va construir va ser aquesta. Inicialment es va bastir el cos de carreus que hi ha sota la capella i al segle XVII els veïns hi van construir damunt la capella dedicada al patró de la plaça i en la qual s'hi deia missa els dies de fira que s'esqueien en festa de guardar per facilitar als firaires el compliment del precepte.
L'aigua que vessava de la font s'escolava cap al riu Negre per un rec que baixava pel mig del carrer que surt del racó nord de la plaça i d'aquí el nom amb què encara actualment se'l coneix, "carrer de la Regata".
Aquesta plaça és un dels racons més bonics, silenciosos i amb més personalitat de Solsona. A part de la font gòtica, les façanes de magnífics casals li donen notorietat. Al número 1 destaca Cal Cabanes, presidida per un magnífic escut nobiliari de pedra a la dovella central de la porta principal; fou la casa pairal de grans personatges històrics com Pere Màrtir Coma (religiós i escriptor nascut el 1510, que va assistir al Concili de Trento i fou bisbe d'Elna), Josep Marià de Cabanes i d'Escofet (advocat, polític i historiador nascut el 1775, que va ocupar els càrrec d'alcalde de Barcelona i senador per Lleida) i Xavier de Cabanes i d'Escofet (historiador i empresari nascut el 1781, que com a militar va protagonitzar la fortificació del Pla de Busa durant la guerra del francès).