Es localitza a l'extrem oriental del terme municipal, dins el bosc de Can Torre de la Riba. La font queda a peu de la pista forestal que uneix el camí de Sant Cristòfol amb el camí de Santa Margarida, aproximadament 900 metres més enllà de Ca l'Oliveró.

Hi podem accedir en vehicle tot terreny, però millor si hi anem a peu. Ens situem als afores de la població pel nord, just on hi ha les conegudes botigues de mobles. Aquí estacionem el vehicle en un dels aparcaments habilitats i continuem en direcció més aviat est per un carreró cimentat que surt entre una botiga d'interiorisme i una altra de material de construcció. Resseguim una fàbrica de mobles que portem a la dreta. Quan la fàbrica s'acaba, el carrer gira a la dreta i tot seguit a l'esquerra, moment que creuem la via del tren per un túnel ben obrat, dels d'abans. Passat el túnel comença una ampla pista forestal de terra que puja a l'ermita de Sant Cristòfol de Monteugues, la prenem. Al cap de 125 metres defugim una pista que per la dreta se'n va a Ca l'Oliveró (podríem fer drecera però l'evitem per tal de no passar per la propietat) i uns 350 metres més abandonem la pista de Sant Cristòfol i trenquem a la dreta per una altra pista, ampla també i en pujada. Uns 425 metres després som al costat de la font de Ca l'Oliveró que ens queda a mà esquerra i a peu de camí.

Deixem la font a l'esquerra i tot seguit arribem a una bifurcació que fem a l'esquerra, en moderada pujada. 250 metres més amunt rebutgem un camí que surt per la dreta, una mica més de 150 metres després el camí fa un tomb brusc a la dreta encarant-se al sud. Anem guanyant alçada al mateix temps que mica en mica ens adrecem al sud-est. 400 metres més enllà travessem un petit torrent i abans d'un centenar de metres serem al costat de la font de l'Alfons que ens espera a mà esquerra.

Senzilla però simpàtica font boscana. Consta d'un tub de plàstic encastat al marge de la muntanya per on brolla l'aigua que cau a un bassal fet amb pedres amuntegades, després s'escola pel camí i desguassa muntanya avall.

Pel color rovellat groguenc que agafen les pedres i el terra que està en contacte amb l'aigua, es pot dir que aquesta és ferruginosa.