Aquesta font es troba molt apartada del nucli urbà de Muntanyola, gairebé al límit termenal amb L'Estany. La font es troba sobre el camí antic de Vic, uns 300 metres a ponent del mas Casanova de la Vall.

El raget fi d'aquesta font, de la que diuen que la seva aigua té propietats medicinals, brolla enmig de l'encant del bosc, al peu del torrent de la Casanova de la Vall, just a tocar amb la riera de Postius on desguassa.

La manera més ràpida d'arribar-hi és des del veï poble de L'Estany, a la comarca del Moianès. Doncs ens situem a la sortida del poble de l'Estany pel nord, concretament davant del Portarró. Aquí tenim un pal informatiu que ens assenyala la font Canaleta a l'esquerra. Seguim la pista forestal que marxa en sentit nord, més endavant esdevé de ciment alhora que mica en mica es va dreçant al nord-est. Al cap d'uns 650 metres, en un revolt a l'esquerra, cal abandonar la pista cimentada i girar a la dreta pel camí de Vic. La nova pista avança en direcció sud-est durant 900 metres, fins que arribem a un encreuament de camins; rebutgem el primer que surt per la dreta que ens duria de nou al poble, també el que arrenca a continuació que duu a la font d'Auró i continuem per la pista més marcada que ara marxa en sentit nord-est. 650 metres més endavant som en una bifurcació de camins; aquí abandonem el camí de Vic que segueix per l'esquerra i fem pel brancal de la dreta, una ampla pista també. Cal estar a l'aguait, 150 metres més amunt trenquem a l'esquerra per un caminet descendent que ens aboca a la font Canaleta, la qual resta una seixantena per sota de la pista.

L'estuctura de la font es troba construïda al costat del torrent aprofitant un saltant del mateix i a mode de talús. Es tracta d'un mur de contenció a una sola cara vista fet de pedra ben desbastada i lligada amb morter de calç. A l'espai central hi ha una llosa, una mica més gran que les altres pedres, aquesta de formació calcària està ben treballada i presenta una inscripció on es pot llegir: Font Canaleta, però no hi consta cap data de construcció o reforma.

El brollador es troba a la part inferior del mur i està format per sedimentació tosca recoberta de molsa, amb un canaló per on vessa l'aigua. Aquesta cau a un bassal rectangular de pedra i d'aquí desgussa al torrent de la Casanova de la Vall.

La història i arranjament d'aquesta font s'ha de vincular a les activitats de la Casanova de la Vall però també a un pas transhumant on pararien a abeurar els ramats que es direccionessin vers el municipi veí de l'Estany, per la zona del bosc gran de Postius. Posteriorment, s'hauria arranjat l'entorn, i molt més recentment, en un context de segle XX s'hauria afegit la taula de pedra per convertir l'espai en un lloc de lleure. Resten visibles alineacions de pedres fent de canal vers el torrent, al centre hi ha una taula circular de pedra, segurament afegida més tard.

A la font Canaleta, igual que a l'antiga font veïna coneguda com a font del Ferro, se li atribuïen propietats medicinals. Una anàlisi realitzada a finals del segle XIX va classificar les seves aigües com a bicarbonatades càlciques, de varietat ferruginosa magnèsica. Es coneixia que les aigües bicarbonatades neutralitzaven la secreció gàstrica i estimulaven la digestió, que despertaven la gana i per això es recomanava prendre-les en dejú al matí. S'havia dit que les aigües de la font eren beneficioses en casos de còlics, gastràlgies, així com també per afeccions urinàries i de pit. Diversos metges aconsellaven aquestes aigües medicinals, que es recollien a la font en ampolles per a malalts, així com també recomanaven «els aires de l'Estany» per facilitar la recuperació d'afeccions pulmonars. El clima fresc i sec de l'Estany, la seva tranquil·litat i les seves fonts, atreien la vinguda de gent de diversos indrets, i d'aquí que, des de principis del segle XX, l'Estany comença a esdevenir un lloc d'estiueig.

Sembla formar part d'una estructura associada a la construcció i funcionament de la Casanova de la Vall, una masoveria del mas la Vall situada al peu del camí Ramader de Fontfreda. Tot aquest entorn presenta una ocupació antròpica de caire rural, sobretot agrícola i ramader, i si bé la font no es emprada per abastir d'aigua el mas, ja que aquest gaudeix de diferents sistemes d'abastiment, sí que en devia ser un element important a la zona, en general força mancada d'aigua.