Situada a l'extrem sud del municipi, per sota del camí que mena a Can Jan i a uns 150 metres al nord de la masia, ben a prop del Raval del Prat. La font queda dins el bosc, al costat d'una antiga ruta de transhumància per on avui dia hi passa el Camí de les Aigües de l'Estany.

Per accedir-hi ens apropem al conegut com a Revolt del Camp Gran, situat al punt quilomètric 45,5 de la carretera C-59 que porta de Moià a L'Estany, concretament 850 metres abans d'entrar al nucli urbà d'aquest bonic poble. Veureu que hi ha un plafó informatiu anunciant-nos que som al revolt esmentat. En aquest punt cal estacionar el vehicle al voral de la carretera i seguir a peu.

Si anem de Moià a l'Estany, i ja al revolt que és d'esquerres, abandonem la carretera i alhora rebutgem una ampla pista que marxa en sentit nord. Agafem un caminet un xic desdibuixat que arrenca per la dreta en direcció més aviat est i circula per damunt del marge que separa dos grans camps ben conreats. Al cap d'una mica més de 150 metres s'acaben els camps i anem a parar a un encreuament de camins; a l'esquerra aniríem al poble, el brancal de la dreta ens duria de nou a la carretera però a l'alçada del Raval del Prat, cal prendre el corriol ascendent que surt davant nostre, seguint tothora unes estaques de fusta que ens assenyalen un vell camí ramader i també la font Pedrosa. 160 metres més amunt som davant la font.

Construcció formada per una cisterna de captació inserida al marge que només deixa al descobert la part frontal on hi ha una obertura quadrada de pedra que dóna accés al seu interior. És obrada amb murs i volta de paredat, amb tres brocs de pedra que s'entreveuen al parament posterior de l'habitacle i que omplen el dipòsit.

L'aigua surt a l'exterior mitjançant dues canonades; la inferior queda a mig pam del terra i és regulada per una aixeta, mentre que la superior és un senzill tub de plàstic que fa de sobreeixidor.

La part més destacable és la llosa que hi ha damunt de l'aixeta i que fa de frontal a la font, malgrat que actualment de difícil lectura per l'erosió patida pel pas del temps.

Al costat de la font, l'Ajuntament ha col·locat un plafó informatiu que ens ajuda a conèixer una mica de la història d'aquesta font.

Es tracta d'una antiga font. La referència documental més antiga actualment coneguda ens indica que l'any 1562, mossèn Bartomeu Gomar encarregà material ceràmic al teuler Joan Beulaguet, de la Seu d'Urgell, per unes obres d'arranjament de la font.

La següent notícia històrica coneguda correspon a una descripció força detallada de les característiques de la font realitzada l'any 1890, en la qual es diu que la font brolla aigua permanentment. Aquesta mateixa cita històrica ens indica la proximitat de la font de Cal Jan, uns metres més amunt en la mateixa vessant.

L'any 1913 l'Ajuntament de l'Estany encarregà l'execució d'un pou a l'indret de la Pedrosa, que inicialment aportà aigua abundant, però que l'estiu de 1924 oferia un cabal escàs. En aquell any de sequera, l'Ajuntament encarregà els treballs per tractar d'enfondir el pou iniciat la dècada anterior. Pel que sembla aquells treballs oferien el risc d'assecar el doll de la font de la Pedrosa, de manera que l'Ajuntament es comprometia en qualsevol cas a conservar el doll de la font.