La font de la Fou es troba situada dins el conegut paratge de la Fou, situat uns dos quilòmetres al sud del nucli urbà. Concretament la font es localitza al marge esquerre de la riera de la Fou i a uns 225 metres al nord en línia recta del saltant de la Fou.

El saltant de la Fou està ben assenyalat des del poble de Sant Martí de Tous. Cal situar-nos a l'extrem sud-occidental del nucli urbà, al costat dels safareigs, just a la cruïlla formada pel carrer de la Fou amb el camí dels Safareigs i el carrer del Torrent. Aquí seguim amb cotxe pel camí de 'La Fou' que marxa més aviat en sentit sud. Al cap d'uns 350 metres travessem un pont que salva la riera de Tous, 600 metres després deixem a l'esquerra una escola canina, 900 metres més endavant defugim una pista que se'n va per la dreta capa al mas l'Aubareda i només 400 metres més enllà arribem a un encreuament amb una petita esplanada a l'esquera on podem estacionar el vehicle.

Un rètol ens assenyala 'La Fou' a l'esquerra, el seguim. L'ampla pista forestal avança en sentit sud-est durant un centenar de metres, on rebutgem un camí que se'n va per la dreta alhora que fem un tomb a l'esquerra. 150 metres després passem a frec d'un excel·lent mirador que ens permet veure el paratge de la Fou des de dalt. Un 300 metres més endavant abandonem la pista i trenquem a l'esquerra per una drecera que baixa a buscar la riera, la creuem a gual i de seguida el corriol ens aboca de nou a la pista que fem a l'esquerra però als pocs metres la deixem i seguim per un caminet descendent que s'endinsa en un espès bosc. Abans de 250 metres trobem un plafó informatiu que ens indica que som a l'indret de la Fou; obviem el corriol que surt per l'esquerra i condueix al saltant, nosaltres seguim de front pel caminet que dúiem, a la dreta ens queda la cova del Diable. 150 metres més endavant tornem a creuar la riera que ara ens portem a la dreta i només 125 metres més enllà trenquem a la dreta per una sendera que davalla a buscar la riera on ens espera la simpàtica font que ens queda a mà esquerra.

Es tracta d'un petit mur de pedra i argamassa adossat al marge amb el broc de pedra esculpida en forma de bust de cérvola, imatge relacionada amb la llegenda de la cérvola blanca. L'aigua cau directament al terra i s'escola fins la riera de la Fou, on posteriorment s'uneix a la de Tous.

Antigament, el broc era un tub de ferro però a inicis del segle XXI una veïna de Sant Martí de Tous esculpí la imatge de la cérvola.

El bonic paratge de la Fou resta a poca distància. Es tracta d'un saltant d'aigua de la riera de Tous que es troba a la propietat d'Aubareda, la masia més antiga de la comarca. Aquest saltant crea en el seu recorregut una sèrie de tolls i rierols que tots junts formen un paratge humit en mig d'una població de secà com és Tous.

Al voltant de la Fou corren un seguit de llegendes, fonamentades sobretot per la gran quantitat de coves que l'aigua ha anat formant en les roques. Una d'elles és la llegenda de la cérvola blanca de Tous. Segons alguns autors el senyor de Tous un dia caçant va veure una magnífica cérvola blanca a la qual van acorralar; estranyament en arribar on era havia desaparegut però al lloc hi van trobar una nena acabada de néixer, que va ser adoptada pels senyors de Tous. Van passar els anys i la nena es convertí en una bella donzella en edat de casar-se. Finalment un jove enamorat va declarar-se; la pubilla li va demanar però que abans havia de caçar la fonedissa cérvola blanca de qui tothom seguia parlant. Després de moltes jornades l'enamorat no aconseguia el seu objectiu i la cérvola sempre s'esmunyia entre la foscor del bosc. Una vell bruixot amb l'aparença de pastor, li va oferir la possibilitat de vendre la seva ànima al Diable a canvi de la cérvola. Finalment el jove, el qual havia acceptat la proposta diabòlica, va localitzar de nou a la cérvola, però únicament la va ferir; seguint el seu rastre va arribar a un indret meravellós, una balma de la qual saltava una cascada que formava un llac d'aigües profundes. A la vora hi havia la seva estimada amb a cérvola ferida a la falda. La jove donzella li va proposar al seu estimat fugir d'aquest món per viure per sempre junts. I tal com relata Elisa Vidal, 'tant bon punt ell digué que sí, el llac es va obrir i la terra els engolí per sempre. Ni ell, ni ella, ni la cérvola tornaren a ser vistos després d'aquell dia'.