La trobarem quilòmetre i mig al nord-oest del nucli urbà, dins el bosc i prop de la riera de Breda.

Per accedir-hi ens apropem a la plaça de Cal Catxo, situada a l'extrem més nord-occidental del nucli urbà, a la confluència dels carrers del Canigó i Àngel Guimerà. Aquí arrenca en sentit nord-oest un vial descendent de terra que de seguida enllaça amb un altre de planer, el qual seguim a la dreta per dins el bosc, remuntant la riera de Breda que ens acompanya uns metres més avall i a l'esquerra. 40 metres més endavant rebutgem un brancal que se'n va per la dreta alhora que ens adrecem a l'oest. 400 metres més tard som en una bifurcació que fem a l'esquerra i tan sols un centenar de metres després arribem a una àmplia clariana on a mà dreta ens queda un antic forn de pedra i una mica més enllà a l'esquerra una passera de fusta que salva la riera. Continuem una quarantena de metres més pel caminet que voreja la riera i serem a la font de la Pintoresca.

La font es troba sota una gran pedra de granit que porta inscrit en baix relleu el nom de la font i una inscripció amb la data de la seva construcció, 12-2-1912.

L'aigua brolla per un gruixut broc de ferro encastat a una pedra de grans dimensions i cau directament al terra per on s'escola pel camí i desguassa a la riera.

A ambdós costats del brollador, disposem d'unes pedres arrodonides que ens permeten seure-hi.

L'any 1912 es canalitzà l'aigua de la font del Molí, que encara podem veure uns quatre metres més amunt, i s'endreçà el lloc com el podem gaudir avui dia.

Per celebrar el centenari de la font, es va crear una comissió formada per diverses entitats bredenques que van organitzar al febrer del 2012 una caminada fins a la font, un esmorzar i una xerrada sobre els boscos de ribera a càrrec del naturalista Martí Boada.

És un dels paratges més bonics i coneguts de la zona. De sempre ha estat un dels llocs predilectes dels veïns de Breda com a zona de passeig, tant per la seva ombra entre alts pollancres i verns, com per la claredat i frescor de les seves aigües. La humitat ambiental i la proximitat de l'aigua permeten el creixement d'una vegetació característica, el bosc de ribera, que ens acompanya al llarg de la riba oferint-nos un indret de descans i ombra. Les ruïnes del Molí del Bosc, l'encant de la riera, la fragilitat del pont de fusta que la creua i el traçat del corriol que hi accedeix converteixen tot l'entorn en un espai ben pintoresc que justifiquen el nom i la passejada.

A prop de la passarel·la que hi ha abans d'arribar a la font, podem veure un dels pocs forns de pedra que queden a Breda. Aquest forn, conegut com el forn d'en Bosc, i els dos molins que hi ha a Can Bosc, juntament amb altres forns i molins de Breda, eren els que feien possible l'obtenció del pols de quars. La finalitat del forn era coure la pedra que contenia quars. Un cop cuita, la pedra de quars es molia, i la pols obtinguda s'afegia al vernís que es donava a olles i cassoles.