Emplaçada a la part nord-oest de Ripoll. S'hi pot anar pel raval de Sant Pere (camí Ral), per l'antiga carretera de Ribes o bé per la C-17.

Si sortim de Ripoll en direcció a Ribes, de seguida serem al costat d'un ampli espai enjardinat que ens queda a mà dreta. Cal pujar per un camí cimentat que hi ha a l'esquerra dels jardins per accedir a la part alta, on ens esperen dues fonts.

El paratge de la font del Sant té dues parts: Una a tocar la carretera N-152, refeta pels voltants de l'any 1995, amb una bassa, aigua acanalada, amb pedretes i molts seients a l'ombra de pollancres i til·lers. L'altra part a la zona alta, on hi ha la font del Sant a mà dreta i la font de la Tosca a l'esquerra. Entremig hi passa el camí Ral Barcelona- Ripoll- Puigcerdà. Hi podem observar un empedrat romà.

La font presideix un espai arranjat amb barbacoes, seients, taules i una barbacoa, tot ben ombrejat.

El conjunt de la font del Sant es construí l'any 1959, tal com es pot llegir esculpit al capdamunt.

Està obrada en pedra i carreus ben escairats. Es tracta d'una paret transversal adossada al marge, d'uns tres metres d'amplada, a diferents nivells d'alçada i centrada per un arc de mig punt que aixopluga els brolladors.

L'aigua brolla per la boca d'un lleó de metall i també per dues aixetes de polsador. A sota, una pica semicircular arran del terra la recull.

Damunt dels brolladors hi ha una llosa rectangular amb el nom de la font gravat en baix relleu.

A banda i banda arrenquen dos bancs correguts que ressegueixen el marge.

Al costat de la part baixa, on ara hi ha els jardins, hi havia el Mas Xacons i una capella dedicada a Sant Josep, per això la font es va dir del Sant, referint-se a Sant Josep. També es diu que agafa el nom del Torrent del Sant que neix a redós del Turó de Sant Roc.

L'aigua prové de la muntanya de Sant Roc i es considera potable malgrat que en algunes analítiques la seva potabilitat estava al límit del permès.

Anys enrere, les fàbriques de la "Hispano" i la "Farga", a prop de la font, hi anaven a buscar l'aigua per beure els treballadors.

De llegenda s'explica la mateixa de la font de Sant Eudald: Diu la història que quan traslladaven les relíquies de Sant Eudald per dur-les al Monestir de Ripoll, durant tot el camí passaren miracles. Quan els monjos del monestir van saber que el cos era a prop, van sortir en processó fins al lloc on hi havia una font que feia molt de temps que era seca. En el moment d'arribar les relíquies en aquell lloc, es posà a rajar, sense assecar-se mai més. Eren a la font del Sant. També s'explica que Sant Eudald en una de les anades i vingudes a la vila de Ripoll es va aturar en aquest indret doncs tenia molta set i necessitava veure, no hi havia aigua i va tocar una pedra d'on miraculosament en va brollar un raig d'aigua que més tard es va convertir en la font del Sant.