Font de la Pietat 2ª


Escaladei (Priorat )
Coordenades GPS:41.2615,0.8111Clica per veure la ubicació.
Alçada:556 m
Accés:Lliure
Tipus:Natural
Estat:Ben conservada
Cabal:Raja
Última visita:Desembre 2019
Caminades:
I-293  Clica per enllaçar amb la caminada I-293.


Localitzem aquesta font a la dreta de l'edifici de la Pietat, situat 600 metres al nord en línia recta de la cartoixa d'Escaladei.


Per accedir-hi ens traslladem en cotxe fins la cartoixa d'Escaladei, on disposem d'un ampli aparcament. Ja a peu, cal agafar la pista agropecuària que marxa en sentit nord, vorejant el mur que envolta la cartoixa. 375 metres més endavant, en acabar el mur, anem a petar a una ampla pista que ens talla, és el camí dels Cartoixans, un pal informatiu ens ajuda a orientar-nos. Prendrem el brancal de l'esquerra que puja direcció al Grau de l'Escletxa. Un centenar de metres després, superat el primer revolt, arribem a un coll on defugim un camí que se'n va per l'esquerra al mateix temps que ens tornem a encarar vers el nord, pel camí principal. Davant nostre, a la llunyania, se'ns fan presents les parets de conglomerat de Lo Cingle, també anomenada cinglera del Montsant. Al cap de 300 metres, un cop haguem descrit un revolt d'esquerres, trobarem a mà dreta una bigueta de fusta que ens assenyala la direcció a seguir per anar a la Pietat.


Abandonem doncs el camí principal i trenquem a la dreta per un sender planer que circula en sentit més aviat nord i que una mica més de 400 metres ens durà a una raconada ombrívola on hi trobarem una singular construcció envoltada de grans arbres, basses i fonts, és la Pietat.


En aquest paratge hi ha dues fonts; la que tractem ara no és la principal que resta dins de l'edifici, sinó una petita font natural que queda a la seva dreta, uns deu metres més enllà.

La font està adossada al marge. Es tracta d'una senzilla pica de pedra allargada que recull l'aigua dels degotalls.

Cal destacar a la feixa inferior una gran bassa allargada que s'alimenta del sobrant de les fonts a través d'una formació tosca coberta de molsa.

També és interessant observar, a pocs metres a l'esquerra de la bassa, una obertura al mur des d'on es pot veure com circula l'aigua que és canalitzada muntanya avall.

La Pietat és una casa de dos pisos amb finestres i un balcó emmarcat amb pedra a la façana principal. Als baixos hi ha una profunda entrada sota una volta, al fons de la qual es troba la font. A l'oratori hi havia una imatge de la Pietat que va ser l'origen del nom que va rebre el conjunt. Sembla que l'espai va ser transformat al segle XVII per ordre del prior, gràcies a la donació del bisbe de la Seu d'Urgell, Andreu Capella, que havia estat monjo de la cartoixa. L'indret s'anomena la Capella del Bisbe. En un inici la capella complia la finalitat de servir de casa de repòs i oratori als prelats catalans. Els monjos que estaven malalts eren traslladats a la Pietat per descansar i rebre les atencions sanitàries pertinents.

Després de la desamortització de l'any 1835, passà a mans privades i es convertí en un mas que tenia una petita ermita. Durant la Guerra Civil espanyola, l'edifici va ser utilitzat com a hospital de campanya. Malauradament, avui dia es troba en força mal estat, però la visita permet gaudir d'un indret que encara conserva moltes traces del seu passat esplendorós.

Les actuals ruïnes de la Pietat estan envoltades d'arbres centenaris que de ben segur deuen el seu origen als cartoixans. Són arbres al·lòctons, plantats pels religiosos, alguns amb la finalitat d'aprofitar els seus fruits, com el pi pinyoner, i d'altres per fruir de la contemplació de la seva bellesa, com la judea o arbre de l'amor, que a la primavera fa una florida de color rosa intens que corprèn tot aquell que la mira. Els castanyers d'índies i els plataners cobreixen d'ombra el recinte en els calorosos dies d'estiu. A la part alta, l'esplendorós xiprer ens dóna la benvinguda i ens mostra que l'indret era lloc d'acollida.