La localitzem a l'àrea de lleure de l'ermita de Sant Antoni, situada 2,7 quilòmetres al sud-oest en línia recta del poble d'Ulldemolins.

Des del poble d'Ulldemolins cal seguir els indicadors que assenyalen les ermites de Sant Antoni i de Santa Magdalena. Una pista forestal asfaltada ens durà, 2,5 quilòmetres més enllà, a un encreuament de camins; defugim el brancal de l'esquerra que se'n va cap a l'ermita de Santa Magdalena i prenem el de la dreta. Mig quilòmetre més endavant som al costat de la zona d'esbarjo de l'ermita de Sant Antoni que ens queda a mà dreta de la pista. Uns metres més amunt disposem d'un ampli aparcament per estacionar el vehicle.

En aquest indret trobarem dues fonts, separades tan sols 10 metres una de l'altra. La que ens referim en aquesta fitxa és la que ens queda més amunt i també més a prop de l'ermita.

Aquesta font és una petita construcció de pedra que sobresurt del muret que delimita l'espai. Té forma de caseta amb teuladeta a dues vessants.

El frontal és una llossa de pedra per on raja l'aigua a través d'un broc de ferro situat a la part baixa. A sota un bassal rectangular recull l'aigua.

Damunt del brollador veiem gravat al frontal el nom de la font.

A l'esquerra de la font arrenca un banc de pedra per seure.

Darrere l'ermita podem veure la portella que dóna accés a la mina d'aigua que abasteix ambdues fonts.

La zona d'esbarjo de Sant Antoni és molt completa i ben ombrejada, disposa de barbacoes i taules amb bancs per fer-hi una bona estada. A la feixa superior hi ha gronxadors per la mainada, també serveis i bar a l'estiu.

Encara que avui és coneguda com ermita de Sant Antoni, la titular d'aquesta ermita fou, fins ben entrat el segle XVI, Santa Bàrbara. La devoció a Sant Antoni de Pàdua sembla que fou introduïda per fra Jeroni d'Albi cap a 1550. Es tracta d'un edifici d'una sola planta i de forma irregular, adossat a la roca de la muntanya. Per la part posterior es perllonga el que seria la casa de l'ermità, que consta de dues plantes.