Emplaçada a quilòmetre i mig a l'oest del nucli urbà de Viladrau, a escassos 50 metres al sud del Mas Molins. La font està situada per sota del camí que puja a l'ermita de l'Erola.

Podem estacionar el vehicle a l'aparcament que hi ha davant del restaurant La Solana de Molins, al quilòmetre 1,7 de la carretera GI-520 que condueix de Viladrau a Seva. Ja a peu agafem la pista que passa per sota de l'aparcament, 100 metres després rebutgem un camí que se'n va per la dreta, continuem recte en direcció sud-est i lleugera baixada. 200 metres més endavant travessem el pont de pedra que salva la riera Major, passat el qual el camí gira envers la dreta, encarant-se a l'oest. 75 metres més enllà rebutgem un caminet que per l'esquerra es fica en un camp tancat per un filat, escassos 15 o 20 metres més tard deixem a l'esquerra un corriol ascendent i un xic desdibuixat que mena a la font de l'Avi. Continuem per la pista 75 metres, fins que trobem a l'esquerra un ample camí ascendent que prenem. Aquest camí puja a l'ermita de l'Erola i alhora fa drecera al principal. 75 metres més amunt som damunt la font de l'Avi que ens queda a l'esquerra, seguim pel camí marcat. Uns 250 metres després obviem un camí a l'esquerra i tan sols 30 metres més tard som al costat de la boca de la mina de la font de Mas Molins. La font presideix una placeta per sota del camí a mà dreta.

Es tracta d'un mur de paredat adossat al marge per on surt un broc de coure a mitja alçada per on brolla l'aigua que vessa en una llarga pica de pedra buidada recoberta de molsa disposada directament al terra.

Per damunt de la font, a l'altra banda del camí hi ha la boca de la mina que recull l'aigua provinent del Pla de la Jaca, que juntament amb la Miranda i el Pla d'en Cendra marca la carena muntanyosa des de la que es tenen unes boniques vistes del poble de Viladrau.

Uns metres a la dreta de la font tenim una capelleta tancada amb un enreixat de ferro que acull en el seu interior una imatge religiosa.

A Mas Molins hi ha un curiós rellotge de sol que fou construït pel pare Joaquim Pericas, amb més de 6.500 algoritmes per traçar les corbes horàries, que s'ajusten a les quatre estacions en diferents colors. A més de donar les hores, té la singularitat de indicar també el mes de l'any; per això cal mirar sobre quina línia horitzontal cau l'ombra del octògon, comptant la primera com a gener. Les corbes horàries indiquen l'estació en diferents colors: verd primavera, vermell estiu, groc tardor i negre hivern. La llegenda diu 'A solis ortu usque ad occasum laudabile nomen domini' (des de la sortida del sol fins a l'ocàs alava el nom del Senyor).